Fa una setmana que no escrivim. I no per mandra, per vacances o per quelcom derivat d’un traumàtic estrés sobrevingut al retorn de les vacances. Res d’això. Fa una setmana que no us diem res a causa d’una qüestió de mobilitat. En aquest cas, de mobilitat reduïda.
No us esglaieu, però agafeu-vos fort al seient, perquè la història que em disposo a explicar és de les més terribles que mai he gosat teclejar: era dissabte al matí –mig matí, per 
ser exactes- i un servidor es va llevar calmosament després de gaudir d’un plàcid i merescut -i llarg- son. Va fer cap al vàter a dur a terme les conegudes per tots tasques matinals i que no és necessari fer massa explícites. Quan les va enllestir es va mirar al mirall i va pensar: “recoi, portes uns cabells que ara mateix podries estar treballant de doble dels Pelochos aquells”. Agafà la pinta, però tota sola res va poder fer. Davant d’això, a un servidor no li va quedar altre remei que rentar-se el cabell. Ajocat (ajupit) i amb el cap a la banyera va iniciar el procés. Un cop enllestit es va aixecar (alçar) cofoi per la tasca acomplerta. I llavors va succeir... CATACRAC!!! Les seves vèrtebres –la L4 i la L5 per ser més concrets- van xisclar com posseïdes per les cordes vocals de la Yoko Ono i van provocar inexorablement la caiguda d’un servidor al fred sòl mentre, ara les seves cordes vocals, bramaven com posseïdes per les esmentades cordes vocals de la ja esmentada vídua de ca’l Lennon.
I tot això i res més és el que ha provocat que aquell “un servidor” (m’agrada molt el terme i crec que li vaig plagiar a en Banyeres. Ja em dispensarà...) hagi esdevingut, fent un símil grotesc amb el món del motor, un vehicle de mobilitat reduïda durant tota la setmana. Company fidel del sofà i del llit. I amb els ulls clavats en aquell Miolastan que s’ha encarregat d’anar-li regalant els sons més profunds.
Ai... ai... ai...
*Sànset*
37 comentaris:
tela! cuida't molt i paciència!
Ooooh!
Pobret Sànset!
Quin greu que em sap...
Com se t'acudeix, jovenet, ajocar-te per rentar-te el cap? No podries fer-ho dret mentre et dutxes tot a la vegada molt més tranquil·lament, dic jo?
Cida't molt, eh?
Utnooooaaaa... ja ens el cuides i ens el mimes ben bé, eh?
Cuida't molt volia dir...
neeeeeeeeeeeeeeen què faaaaaaasssss? i a la teva edat! (jo jan i goso ajocar-me ;P)
cuida't molt i que la Utnoa et faci fregues :D
Noi, em sap greu l'accident.
Com ja t'han dit: Cuida't i fes bondat!!
Ostres, quin mal!!
Cuida't molt i fes bondat, Sànset!!
No ens enganyes. Tu vas voler saltar des de l'armari per celebrar els èxits de la Utnoa i ja no tens una edat. :D. Cuida't molt i la propera vegada rentat el cabell dret.
Això fot molt de mal, cuida't, m'alegro que ja hagis pogut llevar-te per accedir al teclat.
Ànims, la catosfera està amb vosaltres, doncs tots dos patiu mancances.....;)
Ostreees!! M'ha fet mal només de llegir-ho...
I jo anava entrant cada dia al vostre blog i pensava "que estrany, van dir que ja reprenien l'activitat normal i no canvien el post... que raru" i vaig pensar "a veure si els haurà passat alguna cosa" (sóc clavadeta a mon pare, sempre patia, pobre, per tots) i vaig dir-me "va dona, no siguis gafe ara tu"... doncs mira...
A descansar, cuidar-se i deixar-se mimar molt :-))
Cuida't Sànset! quin mal que deu fer! però té raó la Carme ajocar-se res de res dret!
No sabeu com de cul he anat aquesta setmana amb aquest home malaaaaaaaaaalt! Necessito que les L4 i L5 es recuperin, siusplaaaau!
Utnoa
jo ja m'hi estic acostumant...
je je
*Sànset I el marahá*
No pot sseeeer! vull dir que sí que pot ser però que mhe esgarifat...no només del mal que et deu (devia) fer...sinó de la coincidència....acabo de llegir el teu escrit just desprésde baixar de rentar-me el cap ajupida des de fora de la banyera, cosa que no feia des de fa anys perquè sé que a la meva esquena, taradeta, no li convé. I ara llegeixo el teu estat. Aaaaai. Desitjo que et trobis bé aviat.
Haaala!! Jo també la trobava estranya, aquesta desaparició catosfèrica quan se suposa que ja estaveu retornats a la normalitat. Pobre, quin mal! A mi també me n'ha fet, en llegir-te; aitx, ja veig que el temps no només passa pels que ja tenim una edat...
Cuida-te'ns, Sànset, que a Berlín t'hi volem tots sencer!
ps: tu també, Utnoa, cuida't i que no se n'aprofiti, que ja me'l vaig coneixent, al col.lega ;)
Què dolorós! I la ràbia que dóna estar a casa sense poder fer res! És lavors que ens adnoem de l'important que és trobar-se bé.
A recuperar-se aviat i ànims!
Cuida't Sànset, que, com diu el Ferran, et volem en plena forma.
Eps! Cuida't molt i molt i fes tota la bondat que calgui. A veure si encara ens faràs el salt... :-(
Petons, parelleta, i utnoa, cuida'l bé eh!
+ petons
Com a l'Assumpta, m'ha fet mal només de llegir-ho! Bufff… espero que es curin aviat!
Això és l'edat que no perdona. Per si de cas, deixaré de rentar-me el cap d'aquesta manera, que de tant en tant ho faig. Cuida't. I ànims Utnoa.
Sànset! però com se t'ocurreix!!!! Utnoa cuida'l que això fa molt de mal!
Si és que...i no t'ha dit res l'utoa? No t'ha renyat? Home, ja, tant tant...
Cuida't!
Mira-hi la part positiva: ara podràs escriure més que mai i ens deleitaràs amb les teves peripècies. no hay mal que por bien no venga. En qualsevol cas, millora't !
tiuuuuu bèstiaaaaaa.... però com t'aixeques tu??? que tens una melena lleonina que haguéssis de fer tal esforç????
:-D
Aixxx, petonets a tots dos: al lesionat i a la pobrissona Utnoa que ha d'aguantar un home lesionat!!! (Utnoa, guapa, força!!!)
jajajaj
No te m'enfadis Sànset ;-P
Aí! gaire bé puc notar el dolor!
Petonets dolcets de recuperació. (en tinc per cada ocasió) :)
uf,uf,uf... quin mal!
a reposar, cuidar-se i a no forçar que sinó és pitjor, t'ho dic per experiència :)
http://nomadesdelvent.blogspot.com/2007/01/comencem-b.html
Espero de todo corazón que las radiografías que (ex)pones no sean tuyas. Se ve ahí una ominosa fractura de la lámina de L4 con una espondilolistesis anterior de L4 sobre L5, que ha podido cizallar con gran probabilidad las raíces lumbares bajas y sacras; no sería solo dolor lo que sufriera el dueño de esas vértebras, sino también debilidad distal en las piernas, dificultad para controlar esfínteres, y pérdida de sensibilidad y despedida de otras glorias. Cuídate.
Ha de fer molt mal. Això ens demostra que qualsevol tonteria en el moment més inesperat ens pot deixar KO.
Espero que et recuperis molt aviat.
Ànims!
Ostres, entro a visitar el vostre bloc per tafanejar entre els companys del cap de setmana a Berlín, i em trobo això. Snif! Espero que estigueu bé tots dos. Per cert, recentment he descobert un magnífic osteòpata que et deixa la columna com a nova, per si us cal :)
Salutacions i que et milloris, Sànset! Ens veiem a Berlín :)
Que et milloris, a fer bondat!
Coi nen! Arribo tard a aquest post i em quedo de pedra, menuda patacada, Això de les vertebres no és cosa de broma. Espero que hagis millorat considerablement i tinguis les cures necessàries,
Una abraçada i amb calma, ara toca cuidar-se i descansar. ^_^
Bufff! Quin mal m'ha fet al llegir-ho!
Cuida't i millora't company! :-)
Moltes gràcies a tots. Fet i fet, encara no estic recuperat del tot però crec que vaig pel bon camí... en bona part gràcies a l’atenció de la Utnoa, una joia!
Ara, vull matisar alguna coseta dels vostres comentaris...
1- Sí, percebo que em faig vell...
2- No us vaig enganyar, l’accident va ser tal com el vaig relatar.
3- Mai us torneu a rentar el cap –els que ho hagueu fet- d’aquestes maneres. Representa un esport d’alt risc.
4- Tinc uns cabells força lleonins, tot s’ha de dir. I que segueixin així, que la genètica familiar em té preocupat!
5- Les vèrtebres de la fotografia no eren les meves, per sort. Les vaig manllevar al senyor Gúguel.
6- Gràcies per oferir-me un osteòpata, però espero no necessitar-lo...
Gràcies a tots!
*Sànset*
fins i tot m'ha fet mal a mi en llegir-ho... espero que ja estiguis bé del tot!
A reposar s'ha dit! És que a certes edats, les bogeries de la nit anterior es paguen cares! jajaja
a hores d'ara ja deus estar saltant i ballant, esperem
Necessites una massatgista ? :)
Tas millor? Catxis de jovent...jejej
Kika: ja estic recuperat, gràcies!
Oriol: Doncs mira, la nit anterior vam sortir una estoneta. No gaire... i ja em vaig quedar “tiesso”!
Khalina: tant no, però anem pel bon camí!
Joana: Gràcies per l’oferiment, però ja estic millor! Per sort...
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada