AQUELL HISTORIADOR QUE NO TENIA BRAÇOS. AVÍS: DRAMÓN

Feia un dia fosc. Era un dia fred. Era un dia tan fosc i tan fred com el cap d’en Raiola. Encara que no tan empudegat, tot s’ha de dir. Aquell historiador sense braços contemplava aquell dia tan fosc i tan fred des del darrere del vidre de la finestra de la recambra que havia aconseguit llogar –després de llarg regateig- a la bruixa de l’estació de servei que la Repsol té al Vendrell.

Aquell historiador sense braços no es podia pagar l’electre. Tampoc el gas. I molt menys l’aigua. Ben just la minsa pensió que per la seva trista minusvàlida percebia de l’Estat del costat –fet curiós, dic jo- li permetia pagar-li l’extorsió a aquell coi de bruixa –que, per cert, treballava a l’estació de servei que la REPSOL té al Vendrell- i comprar un parell de sacs de patates cada mes, que s'havia de menjar ben crues. No tenia ni gas ni electre. I amb la mirada poques coses es cuinen.

A més a més, a aquell historiador sense braços li mancava també un ull. Un ull que havia perdut quan encara disposava d’aquelles dues –“dos” segons la meva variant dialectal- extremitats avui perdudes. Els coneguts, els amics i els saludats, des del jorn en que se succeí el fatídic primer accident, havien començat a apellar-lo “el semisec”. Aquell ull, el de l’esquerra, el que més hi veia, l’havia perdut amb el desafortunat impacte del suro de l'ampolla de cava que ell mateix acabava d’obrir cofoiament. Als coneguts, als amics i als saludats els sobrava mala baba.

Aquell historiador sense braços i al qui li faltava un ull, que era un rellogat de la bruixa de l’estació de servei de la REPSOL del Vendrell, que no podia pagar la llum, que tampoc es podia permetre fer front a una factura de l’electre i que molt menys pagaria mai cap rebut de l’aigua, se sentia un desgraciat. Sí, així se sabia. I no perquè li faltessin els dos braços o perquè li manqués un ull, o per ser un rellogat de la sodomita de la bruixa de l’estació de servei que la REPSOL té al Vendrell.

Res d’això. Se sentia un desgraciat perquè sense braços mai podria dibuixar un logo per la Primera Trobada Blocaire fora de Catalunya. Una proposta d’en Ferran d’In Varietate.

Vosaltres que podeu, feu el favor de fer-li aquest petit homenatge al pobre historiador sense braços i mancat d'un ull que hom coneixia com a “semisec”.

*Sànset*