Difícil? Què estic dient? hauria de ser considerat esport d’aventura no apte per individus cardíacament patològics! No ho dic pel fet d’haver de parlar una llengua que molts asseguren que en són tres, quatre o cinc. Quin mal de cap! O pel fet d’haver de tenir dues pàtries. No, no ho dic per res d’això. És difícil. I ho és sobretot degut als nostres benvolguts polítics. Benvolguts polítics que viuen de nosaltres, per res per nosaltres. Benvolguts polítics que no ens serveixen, sinó que servim.
Avui, i perquè estem en pre-campanya i ja estic per exiliar-me a Andorra (almenys el tabac és més barat) us diré què en penso dels líders i dels partits que diuen que ens volen representar:
PPC (Partido Popular de Cataluña): Francament, no ho entenc. Aquesta gent s’ha equivocat de país. Amb un discurs populista i extremadament curiós intentaran esgarrapar vots al PSC, partit que acusen d’independentista. Sabíem que els polítics tendeixen a ser mentiders, però no feia falta arribar a nivells tan absurds.
PSC-PSOE (Partit Socialista de Catalunya- Partido Socialista Obrero Español): Hem d’aplaudir tots al president Montilla per aquests quatre anys d’esforç per millorar el seu català. Fet que implica que fins fa quatre anys li importava un rabe parlar bé la nostra llengua. Potser perquè els qui el votaven a Cornellà eren més aviat del PSOE que del PSC, ves a saber. Fet i fet, tot això implica que el concepte que té sobre Catalunya és ben rònec i caduc. El mínim component federalista que podia tenir el PSC d’en Maragall se n’ha anat a prendre pel sac i avui més que mai el partit no és més que un apèndix del PSOE. Als pobres Ciutadans pel Canvi a hores d’ara ja els deurà haver caigut la cara de vergonya, per no dir els collons.
CiU (Convergència i Unió) : La dreta acostuma a intentar enganyar als seus desprevinguts votants sense massa manies, i en Mas no podia ser menys. S’omple la boca parlant de concerts econòmics impossibles, ja que necessitarien d’una reforma constitucional que ni PP ni PSOE acceptaran mai. I, com sempre, “ni chicha ni limoná”. Encara no sé què coi volen per Catalunya i molt menys què en volen fer de La Casa Gran del catalanisme. Una casa de barrets, potser?
Avui, i perquè estem en pre-campanya i ja estic per exiliar-me a Andorra (almenys el tabac és més barat) us diré què en penso dels líders i dels partits que diuen que ens volen representar:
PPC (Partido Popular de Cataluña): Francament, no ho entenc. Aquesta gent s’ha equivocat de país. Amb un discurs populista i extremadament curiós intentaran esgarrapar vots al PSC, partit que acusen d’independentista. Sabíem que els polítics tendeixen a ser mentiders, però no feia falta arribar a nivells tan absurds.
PSC-PSOE (Partit Socialista de Catalunya- Partido Socialista Obrero Español): Hem d’aplaudir tots al president Montilla per aquests quatre anys d’esforç per millorar el seu català. Fet que implica que fins fa quatre anys li importava un rabe parlar bé la nostra llengua. Potser perquè els qui el votaven a Cornellà eren més aviat del PSOE que del PSC, ves a saber. Fet i fet, tot això implica que el concepte que té sobre Catalunya és ben rònec i caduc. El mínim component federalista que podia tenir el PSC d’en Maragall se n’ha anat a prendre pel sac i avui més que mai el partit no és més que un apèndix del PSOE. Als pobres Ciutadans pel Canvi a hores d’ara ja els deurà haver caigut la cara de vergonya, per no dir els collons.
CiU (Convergència i Unió) : La dreta acostuma a intentar enganyar als seus desprevinguts votants sense massa manies, i en Mas no podia ser menys. S’omple la boca parlant de concerts econòmics impossibles, ja que necessitarien d’una reforma constitucional que ni PP ni PSOE acceptaran mai. I, com sempre, “ni chicha ni limoná”. Encara no sé què coi volen per Catalunya i molt menys què en volen fer de La Casa Gran del catalanisme. Una casa de barrets, potser?
Ciutadans-Ciudadanos: Gent original que combina el seu nacionalisme espanyolista més ranci amb un discurs anti-nacionailsta (=anti-catalanista). L’engany com a lema. Interessants sobretot per la campanya electoral i les dots que va demostrar l’Albertito per l’exhibicionisme. Suposo que enguany no en rascaran ni una i que el senyor Boadella callarà per sempre. Així es creui amb un gat ben afamat.
Iniciativa: Com que l'oncle Monti els va colar el gol de la conselleria d’Interior i saben que probablement perdin uns quants votants han començat a cridar als quatre vents que són l’únic partit federalista de Catalunya. Curiosament –i tot i que crec que, si els governants espanyols haguessin estat una mica vius, el federalisme hauria d’haver estat la seva opció "de país"- és l’aposta més irreal de totes. Més difícil i menys provable que qualsevol altra cosa. La opció està en autonomisme o en independència. Espanya no es desmuntarà mai per refundar-se com a Estat Federal. I el fotut de tot això
és que els nostres eco-socialistes d’Armani ho tenen ben present. ERC (Esquerra Republicana de Catalunya): podem estar orgullosos perquè gràcies a ells el dia 28 de novembre assistirem al bluff polític més gran de la història. Té mèrit ser capaços de perdre tants votants en tant poc de temps. De rècord Guiness! I tot gràcies als merders interns i als egos dels seus líders. Un partit històric que es vol immolar. Els havia votat sempre. Ara s’ha acabat. Mai més. Bravo Puigcercós, i no et preocupis, que quan tot peti podràs fer com el Colom, i volar a ca’l Mas, que segur que convergiu fàcilment.
Reagrupament.cat / Solidaritat: els he combinat. Els he posat junts perquè a mi em feia trempar que poguessin anar junts. Quin tsunami d’aire fresc que hagués estat! Quina por que tenia ERC! I més després de la manifestació del juliol: gent amb les idees clares i un discurs hàbil que deixen estar els seus egos per servir un país que ha deixat palès que n’està fins al capdamunt. De moment ERC -en aquest sentit, no en tots els altres- segueix tranquil·la. I sembla que ho pot estar. Una llàstima. Una llàstima de veritat.
Què fem doncs, votem a l’Ariel i acabem de fer-la grossa?
*Sànset*
32 comentaris:
Comparteixo en gran part la teva anàlisi. Amb els polítics que tenim, el panorama no pot resultar més desolador.
I com que estic convençut que votar l'Ariel no és cap solució, doncs encara tinc més dubtes que tu.
Estem ben arreglats! :-P
ets clarivident, llàstima que la conclusió sigui la que veiem la majoria :( dius que a Andorra agafen exiliats polítics? saps on podem demanar els papers?
Que finalment Solidaritat i Reagrupament vagin per separat tampoc ens ha de fer perdre la il·lusió. Més es llença el vot votant a alguna altra formació que escollint a una de les dues. La bossa de descontetns és prou gran. La clau serà triar quin dels dos, a pocs dies de les eleccions, porta unes millors expectatives electorals per llavors votar-lo. Tant els uns com els altres estan fent un treball increible pel tot el territori, amb actes plens de gent cada dia. No ho malbaratem i apostem per un dels dos!
L'has clavat. Jo ho veig igual que tu i també he votat sempre ERC i igualment no els penso votar mai més, mai més.
Ja voldria jo tenir l'optimisme de l'Albert B i R que votar-los no sigui llençar el vot. M'agradaria però no el tinc. Repartir tant el vot independentista. Repartit entre 4 o 5 (que també hi ha les CUPS) Hi ha independentistes Convergents, bastants, els que encara votaran ERC, pocs, però n'hi ha. I els descontents que ens hem de repartir entre Reagrupament, cups i Solidaritat... què voleu que us digui? Fem el que fem llencem el vot.
Jo potser és que tinc una edat... però vaig apostar per ERC quan només trèiem 1 diputat, amb il·lusió, amb ganes i amb fe... va anar creixent i la il·lusió també, fins que han fet tots els possibles per carregar-se'l, està bé! Jo també els felicito. Tot el que va costar pujar, ara ho baixaran en un no-res.
Desolador... i votarem i tant que votarem! però amb il·lusió al zero.
I si fem una candidatura de tota la catosfera?? Creus que treuríem algun vot?? hahahaha
Ah! Jo penso anar a votar, sí. Per ganes agafaria un paper, escriuria Pep Guardiola, el posaria dintre el sobre i el dipositaria dintre l'urna.
Ara, penso que això és seriòs i que no s'hi pot jugar. El que està clar és que votaré sàbia nova, perquè els que estan ara no m'han demostrat absolutament res. Sí, perdó, passotisme.
Jo sóc d'aquest grup "Independentistes Convergents, bastants" que diu la CARME, per tant, no tinc cap dubte de a qui votaré.
Tot i així, em moro de ganes que REAGRUPAMENT I SOLIDARITAT treguin uns bons resultats i, com a tu, em sap molt de greu que no siguin capaços d'anar junts...
I, per què? doncs perquè sé que votaré un partit on hi ha molta gent que pensa com jo, però que també hi ha gent que no ho veu clar, ho sé. Per tant, amb tota la bona fe del món, confio en que, el fet que hi hagi parlamentaris de partits independentistes, pot servir per anar donant espentetes en MAS perquè vagi fent la feina més rapidet...
Amb la Llei D'Hondt és indubtable que tot hauria anat millor si s'haguessin unit, no ho entenc (i no m'agrada... tots volen manar)
Quelcom semblant ja ho pensava fa quatre anys, quan m'alegrava gairebé tant dels bons resultats d'ERC com dels de CiU... imaginava que potser no hi hauria "segon" tripartit, però ERC va apostar perquè així fos. Ara ja no crec en ells, tot i que no em puc queixar doncs no els he votat mai... però sí, em van decebre molt.
Com es veu, no perdo les esperances i faig números i... confio :-))
totalment d'acord en tot menys en la darrera ratlla del teu escrit.
Està complicada la cosa, sí. Vols que creem un partit?
Jo també crec que Reagrupament i Solidaritat s'haurien d'unir.
Adéu!
hi cabrem tots a Andorra?
La no unió de Reagrupament i solidaritat demostra que, al capdavall, els interessa més anar de líders que el país (vull dir que si hi ha dues candidatures hi ha dos números 1, i dos numeros 2 etc). Una llàstima, el vot es dividirà i a l'endemà de les eleccions farem riure a Madrid amb 3 diputadets els uns, 4 o 5 els altres + la GRAN PATACADA d'ERC.
Noi coincideixo plenament amb tu, tot i que jo tinc una certa fe amb en Mas i crec que li donaré una oportunitat de demostrar-ho.
un parell de posts més així i poca gent anirà a votar....s'ho mareixarien
A mi també m'hauria agradat una entesa, però d'aquí a les eleccions passaran coses.
Jo, Solidaritat.
Només queden ... uns quants dies!
Bon escrit!
Pues que quieres que te diga; a mi me parece mas dificil ser extremeño; solo tenemos tres partidos pa votar (PP, PSOE e IU_LV) y no tenemos una lengua propia pa consolarnos unos a otros a lametones ;-)
El panorama polític català és força trist i és per desanimar-se. Tots i cadascun l'únic que volen és tenir el poder. Primer miren per ells, i en alguns casos després miren per Catalunya. Però bé, alguns no miren per Catalunya ni en segon ni en tercer lloc. Dels grans partits ja ho sabíem, però l'exemple definitiu són els nous petits partits independentistes. Estic d'acord amb tu i en desacord amb els que pensen que encara que vagin per separat és bona notícia. A veure, quantes independències volem aconseguir? Amb una n'hi ha prou, no? I per què hi ha uns subnormals que diuen que si no hi ha independència amb mi de president, millor que no? Perquè és això. Si vols obtenir uns resultats acceptables, que et posicionin bé ja que la resta de l'electorat es reparteix, uneix tot l'independentisme en una candidatura clara i que tiri endavant amb peu ferm. Que s'acabin les eleccions i que els resultats diguin que hi ha un 30% d'independentisme a Catalunya! Perquè si l'opció és seriosa, si va de debò, tots els que estimem aquest país i el volem veure lliure la votarem. Però jo no voto a cap d'aquests xixerel·los que només volen ser presidents. Però què s'han cregut? O em demostren que la prioritat és la independència, o per mi no cal ni que hi vagin. És que fot ràbia, de veritat. Ens enganyen. Ens venen independentisme, i ens ho creiem. Però no, no podem anar junts, som més xulos i més guapos nosaltres que ells. Grrrr! Sembla que no tenen aquella famosa lliçó apresa de 'divideix i venceràs'. Això els de dretes ho fan de conya, minen a la competència perquè hi hagi mala maror, i funciona. No saben fer res més, però això ho fan de perles.
Per què no fas una porra de les teves, Sànset? Jo penso que CiU aquest cop té les de guanyar. PSC tindrà vot de càstig, com segurament també Esquerra, encara que això sí que perjudica Catalunya, perquè repartirà més el vot. Però s'ho han buscat!
I pensàvem que teníem un país seriós. No hi ha ni un pam de net.
Només hi ha un aspecte en qué discrepo (en part) de la teva línia d epensament, Sànset, i té a veure amb ERC. Ho explicaré més aviat que tard, al blog.
Pel que fa a l'exili, Andorra és massa a prop de Catalunya i de França; això els fa, en el fons, no ser gaire diferents. T'aconsello Alemanya; aquí, creu-me, la política sí és (una mica) diferent. Té les seves misèries, també, no et pensis, però... sí, és una mica diferent (per millor).
Schönes Wochenende!
(bon cap de setmana)
De moment tinc clares dues coses:
1- Hauré de votar per correu.
2- Sé molt bé a qui NO votaré.
Així que, d'entre les poques opcions de partits "grans" que em queden, hauré de pensar molt bé a quí dono el meu vot, si és que li dono a algú, que també és una possibilitat, perquè a hores d'ara, no en tinc ni idea.
Jo tinc bastant clar a qui votaré, però això no vol dir que ho faci amb il·lusió; com bé retrates, el panorama electoral no és gaire afalagador.
És bastant trist tot aquest panorama.
Ara que alguns fareu la trobada a Berlín perquè no li dieu a la Merkel que ens annexioni una temporadeta i després de fer neteja ja ens ho farem solets? Si convé aprenc alemany i tot!
El Convit independentista és un intent d’aplegar blocs (i blogs) que volen la independència i que, a més, creuen que l'Estat català és necessari i urgent. Res més.
Si vols formar-ne part, envia’m un correu o bé deixa un comentari al Convit
Està tot molt complicat!
Emmmm.... amen, amen i amen!!
Completament d'acord! És patètic que Laporta i Carretero vagin per separat. Sempre igual, sempre ben dividits...
Ciutadans pel canvi... ai! Aquests van dir l'altre dia que trencaven la coalició. Can PSC s'ensorra!
Molt bon anàlisi! Hi estic bastant d'acord. Em sap greu, però, que el vot independentista no pugui anar junt. Tinc la sensació que, com sempre, les pica-baralles internes i les ànsies de poder individualistes ens portaran al mateix lloc de sempre. Espero equivocar-me!
tot plegat és ben trist. i el pitjor, és que després del 10 de juliol, no s'ha sapigut tirar endavant, anem sense rumb i completament venuts a una colla de drapaires de poder.
Comparteixo gran part de les reflexions que fas. A aquestes alçades encara no sé què votaré, i m'estic començant a preocupar. D'acord, només havia tingut oportunitat de votar un cop abans, però aquella vegada ho vaig fer molt fermament. Ara m'estan devorant els dubtes.
A l'igual que molts dels companys, sé que aniré a votar, però sense cap gana, no sé quina és la millor opció, estic fastiguejada dels mangonejos dels nostres polítics, ecsssssssss
Cris, sembla que mangonejar sigui un requisit essencial per poder estar al poder...
Noslatres no serem aquí però encara no sé què farem... votar... no votar...
Companys, moltes gràcies pels vostres comentaris. Prometo respondre quan estigui millor de l'esquena i tingui una mica més de temps. Francament, em sap greu no haver-hi pogut fotre cullerada, perquè aquest em sembla un debat molt interessant.
Intentaré ara passejar-me una estona per les vostres cases...
Salut!
*Sànset*
Hi ha gent que vota posant sardines, anxoves i altres animals aquàtics dins dels sobres electorals... No sé quina culpa té la fauna marina pel que fa a la salut de la política catalana però un bon cop de peix (defensors de la terra) a la cara d’algun polític podria ser una teràpia de xoc per ells i un exercici de relaxació per a mi. Primer cop que et llegeixo. He decidit que aquest blog m’agrada molt!
Moltes gràcies!
I si el peix pot ser ben gros, encara millor!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada