Avui és l'aniversari de Sànset!
Per molts anys guapeton!
T'stim...
*utnoa*
TRUMP I LA SENYORA ROBINSON
Fa 6 hores
dimarts, 30 de juny del 2009
La Val d'ahir i la Val d'avui
A ella i a mi ens agraden molt els Pirineus. L’estiu passat hi vam anar un parell de vegades, i aquest hi tornarem. Ella se’n riu quan jo dic que tinc sang aranesa, i és ben cert!
Recordo quan anava a Garòs, el poble dels meus avis, quan era petit. Tot allò era tan diferent, tan apartat, tan verge. Veies a la gent i envejaves la vida tranquil·la –i la neu, que ben poca se’n veia del lloc del que venia- i resguarda del món rere el túnel de Vielha.
Ara, tot segueix sent tan bucòlic, tan apartat i tan diferent com abans. Però de verge ja no en té res. El turisme de masses tot ho explota i tot ho canvia. Potser així els aranesos han deixat la ramaderia i l’agricultura i són més rics. Ara ho maquillen tot. Un Port Aventura als Pirineus. I una Val d’Aran més pobre.
I és que un dia, ja fa molts anys, un turisticourbanita va anar a Garòs i li va dir al del bar...
Recordo quan anava a Garòs, el poble dels meus avis, quan era petit. Tot allò era tan diferent, tan apartat, tan verge. Veies a la gent i envejaves la vida tranquil·la –i la neu, que ben poca se’n veia del lloc del que venia- i resguarda del món rere el túnel de Vielha.
Ara, tot segueix sent tan bucòlic, tan apartat i tan diferent com abans. Però de verge ja no en té res. El turisme de masses tot ho explota i tot ho canvia. Potser així els aranesos han deixat la ramaderia i l’agricultura i són més rics. Ara ho maquillen tot. Un Port Aventura als Pirineus. I una Val d’Aran més pobre.
I és que un dia, ja fa molts anys, un turisticourbanita va anar a Garòs i li va dir al del bar...
-Si us plau, em podria dir on viu el metge del poble?
-Metge? En aquest poble no en tenim, de metge.
-Què diu ara? No tenen metge?
-No senyor. No hi ha metge.
-I com s'ho fan quan es posen malalts?
-Morim de mort natural
Era natural...
*Sànset*
dijous, 25 de juny del 2009
Estic indignat
Catalunya Acció haurà d'anar als tribunals per promoure la xiulada a l'himne espanyol la nit de la final de la Copa del Rei. On queda la llibertat d'expressió? Quantes vegades s'han xiulat els Segadors? quantes vegades s'ha menystingut i perseguit el català i als catalans pel sol fet d’autodesignar-nos com a tals?
I que consti que a mi l’himne espanyol, la bandera o la foto del rei me la porten ben fluixa. Els símbols no són la base de la societat ni representen cap essència pràcticament mística. Ara bé, i com diuen aquells, “aquí o follan todos o la puta al rio”. És a dir, si una bandera –senyera, per exemple- alguns la poden fer servir per netejar-se les seves parts més nobles; si un himne (no confondre amb “himen”) –els Segadors, posem per cas- pot ser gratuïtament difamat o si una llengua –mmmm... el català- pot ser dividida i ubicada a l’altura del betum també ho poden ser altres llengües, altres himnes, altres banderes i altres collonades.
Totes les cultures tenen el mateix valor i s’han de respectar per igual. I com va dir el savi “tant fot que sigui la del tam tam com la de Wagner”.
Totes les cultures tenen el mateix valor i s’han de respectar per igual. I com va dir el savi “tant fot que sigui la del tam tam com la de Wagner”.
Des d'aquí hem de donar la màxima difusió a la notícia i solidaritzar-nos amb Catalunya Acció "ultratjant" -com ells diuen- simbòlicament l'himne de la "nación indisoluble".
La notícia al 3cat24:
La xiulada a l'himne d'Espanya durant la final de l'última Copa del Rei arriba als tribunals. La Fundación per a la Defensa de la Nación Española presentarà aquest dijous a l'Audiència Nacional una querella contra l'organització Catalunya Acció perquè va ser una de les impulsores d'aquesta xiulada. La fundació, que té com a patró el dirigent del PP Aleix Vidal Quadras, acusa l'entitat catalana de cometre un delicte d'ultratge a Espanya i el seus símbols.
Més informació a:
http://www.3cat24.cat/noticia/392381/politica/La-xiulada-a-lhimne-dEspanya-a-la-final-de-lultima-Copa-del-Rei-arriba-avui-als-tribunals
*Sànset*
divendres, 19 de juny del 2009
Martínez Singul i la masturbació pública
Martínez Singul, conegut com a “segon violador de l’Eixample”, va passar 16 anys a la presó per violació i assetjament sexual. El 2007 va aconseguir la llibertat i una de les primeres coses que va afirmar va ser que “no estava curat”. És a dir, que ho tornaria a intentar.
Però Martínez Singul és un tipo intel·ligent, i ha descobert que pot calmar les seves ànsies sexuals sense cometre cap delicte. Suposo que quan va sortir de la presó es va llegir el codi penal i va veure que aquest no tipificava com a delicte la masturbació pública davant de persones majors d’edat. Eureka! –va deure cridar mentre els collons li feien vots d’alegria. I, mai millor dit, es va posar “manos a la obra”. Va anar a l’estació de tren, va pujar al vagó i va començar a fer-se una gasparda davant d’una noia. Aquesta ho va denunciar. Martínez Singul, coneixedor del dret “penal”, va anar a judici i en va sortir innocent com un xiquet de parvulari.
Vist que el que feia era totalment lícit, ho havia de tornar a dur a la pràctica. I, crec jo, si t’agrada que un et miri mentre te la peles, si et miren dues persones, doncs millor! I així va ser, el senyor en qüestió va assetjar dues dones, va aconseguir que aquestes es refugiessin en un portal, se la va traure i va començar a sacsejar-se-la. Ara el jutge del Jutjat d’Instrucció 3 de Barcelona ha ordenat presó preventiva per a Masturbator pel perill de reincidència. I el fiscal demana dos anys per un delicte d’agressió sexual en grau de temptativa. Martínez Singul sap que estarà poc temps entre reixes, i que la seva tita podrà ser exhibida de nou a llum pública.
Jo li plantejaria al senyor jutge un parell de coses. Primer de tot, si el sonat aquest quan va sortir de la presó el primer que va dir era que no estava rehabilitat, creu vostè que és lògic que campi tranquil·lament per Barcelona traient la cueta a prendre el sol quan ho considera necessari i plaent?
I segon; entenc (...) que masturbar-se públicament no sigui delicte. Però, imagini’s que ara ens posem tots a fer-ho. Ho visualitza? Imagini’s la Plaça de Catalunya amb 5.000 persones masturbant-se i deixant els seus fluids corporals al terra. Imagini’s que vostè va passejant per allí i que algun interfecte, sense cap intenció, el taca quan surt a pressió la primera lleterada. No crec que li agradés massa. Imagini’s a Jimmy Jump saltant a la gespa del Camp Nou en ple Barça-Madrid –en un hipotètic Barça-Madrid on no hagués cap criatura ni l’estigués veient per TV cap menor-, corrent cap al cercle central del camp, i que quan arribés se la comencés a pelar.
Els articles de les diferents lleis haurien de restar subjectes a interpretacions (lògiques i coherents). No és el mateix que a mi m’enganxin pelant-me-la al terme darrera d’uns olivers perquè he tingut un apuro –ni que sigui una excursió escolar que ha anat a dibuixar els horts i les parcel·les del municipi- que un penjat corri darrere de les xiquetes –prèvia mostra dels seus DNIs- per tocar-se i donar-se plaer...
Però Martínez Singul és un tipo intel·ligent, i ha descobert que pot calmar les seves ànsies sexuals sense cometre cap delicte. Suposo que quan va sortir de la presó es va llegir el codi penal i va veure que aquest no tipificava com a delicte la masturbació pública davant de persones majors d’edat. Eureka! –va deure cridar mentre els collons li feien vots d’alegria. I, mai millor dit, es va posar “manos a la obra”. Va anar a l’estació de tren, va pujar al vagó i va començar a fer-se una gasparda davant d’una noia. Aquesta ho va denunciar. Martínez Singul, coneixedor del dret “penal”, va anar a judici i en va sortir innocent com un xiquet de parvulari.
Vist que el que feia era totalment lícit, ho havia de tornar a dur a la pràctica. I, crec jo, si t’agrada que un et miri mentre te la peles, si et miren dues persones, doncs millor! I així va ser, el senyor en qüestió va assetjar dues dones, va aconseguir que aquestes es refugiessin en un portal, se la va traure i va començar a sacsejar-se-la. Ara el jutge del Jutjat d’Instrucció 3 de Barcelona ha ordenat presó preventiva per a Masturbator pel perill de reincidència. I el fiscal demana dos anys per un delicte d’agressió sexual en grau de temptativa. Martínez Singul sap que estarà poc temps entre reixes, i que la seva tita podrà ser exhibida de nou a llum pública.
Jo li plantejaria al senyor jutge un parell de coses. Primer de tot, si el sonat aquest quan va sortir de la presó el primer que va dir era que no estava rehabilitat, creu vostè que és lògic que campi tranquil·lament per Barcelona traient la cueta a prendre el sol quan ho considera necessari i plaent?
I segon; entenc (...) que masturbar-se públicament no sigui delicte. Però, imagini’s que ara ens posem tots a fer-ho. Ho visualitza? Imagini’s la Plaça de Catalunya amb 5.000 persones masturbant-se i deixant els seus fluids corporals al terra. Imagini’s que vostè va passejant per allí i que algun interfecte, sense cap intenció, el taca quan surt a pressió la primera lleterada. No crec que li agradés massa. Imagini’s a Jimmy Jump saltant a la gespa del Camp Nou en ple Barça-Madrid –en un hipotètic Barça-Madrid on no hagués cap criatura ni l’estigués veient per TV cap menor-, corrent cap al cercle central del camp, i que quan arribés se la comencés a pelar.
Els articles de les diferents lleis haurien de restar subjectes a interpretacions (lògiques i coherents). No és el mateix que a mi m’enganxin pelant-me-la al terme darrera d’uns olivers perquè he tingut un apuro –ni que sigui una excursió escolar que ha anat a dibuixar els horts i les parcel·les del municipi- que un penjat corri darrere de les xiquetes –prèvia mostra dels seus DNIs- per tocar-se i donar-se plaer...
*Sànset*
dimecres, 10 de juny del 2009
Premi A la barana dels teus dits
M'animo a participar al concurs que proposa Jesús M. Tibau en relació al seu recull de poemes A la barana dels teus dits. A veure com surt això!
Es desdibuixen sensacions,
aquelles que tan m'agradaven,
que em feien sentir
tan a prop
i que m'ajudaven a no caure.
Es desdibuixen aquells records
fantasiosos però reals
que em feien sentir
tan especial
i que m'ajudaven a seguir.
I, tanmateix, ara em sento
caminant,
entre equilibris,
a la barana dels teus dits.
*Utnoa*
aquelles que tan m'agradaven,
que em feien sentir
tan a prop
i que m'ajudaven a no caure.
Es desdibuixen aquells records
fantasiosos però reals
que em feien sentir
tan especial
i que m'ajudaven a seguir.
I, tanmateix, ara em sento
caminant,
entre equilibris,
a la barana dels teus dits.
*Utnoa*
dilluns, 8 de juny del 2009
Catalunya i les eleccions al Parlament Europeu
Ahir van anar a votar un 37% dels catalans amb dret a vot. D’aquests, més de 50.000 persones van votar en blanc. Potser en Tramosa “l’enclentxinat ” i en Junqueras “el televisiu” no van saber trametre als catalans quin ha de ser el nostre paper a Europa.
Des de que sóc major d’edat he anat sempre a votar, excepte aquesta vegada. Sempre havia procurat estar al poble per poder anar a votar, excepte aquesta vegada. Sempre havia pensat que el meu vot servia d’alguna cosa, excepte aquesta vegada.
Francament, per què m’havia de prendre segons quines molèsties per anar a votar pel Parlament Europeu? Un parlament que obvia a Catalunya, als partits i als sentiments que són considerats minoritaris, a la meva cultura i al meu idioma?
A més a més, em fa molta gràcia allò de “l’Europa de les Regions” que intenten impulsar alguns partits. És pràcticament insultant. Primer de tot, Europa és “l’Europa dels Estats”. Si no, no s’entén que el català no sigui oficial quan no és, ni de bon tros, una de les llengües menys parlades d’Europa. I segon, per què no fem “l’Europa de les Nacions”, i no “l’Europa de les Regions” o “l’Europa dels Estats”? El que passa és que els Estats centralistes com França, Espanya o Itàlia no ho volen, no fos cas que se’ls mengin les seves pròpies “cultures minoritàries” i sempre queda molt bé dir “regions” i no reconèixer –no fos cas que els acusin de bojos- que Catalunya, el País Basc o Còrsega són nacions i que, com a tals, es mereixen ser respectades i “legalitzades” en els marcs estatals i europeus.
Em diran que no tinc dret a queixar-me si no he anat a votar. Em diran que sóc un “Euroescèptic” –bonic i curiós terme, d’altra banda. No ens enganyem. No sóc un “Euroescèptic”; sóc un escèptic. Ho sóc amb la Unió Europea, ho sóc amb l’Estat espanyol i ho sóc amb els partits polítics majoritaris de Catalunya. Des d’Espanya sempre ens han parlat del “buen saber hacer catalán”, del bon saber fer dels polítics catalans, encapçalats per l’històric Pujol “el camaleònic”. On estan les reivindicacions catalanistes dels senyors de CiU i ERC quan ja disposen dels resultats de les eleccions? potser les butaques són molt còmodes i els omplen a base de bé les seves butxaques. Va, callem que estarem ben guapos! –es deuen dir, mentre pensen que s’hauran de comprar camises i pantalons d’algunes talles més grans.
Al final haurem d’acabar votant tots als partits tipus CORI. Són tan poc seriosos com els altres i segur que fan el que no deuen amb diner públic però, almenys, són divertits, aposten pel camí de la barbaritat directa i fan que, encuriosit, vulguis mirar la crònica política.
Des de que sóc major d’edat he anat sempre a votar, excepte aquesta vegada. Sempre havia procurat estar al poble per poder anar a votar, excepte aquesta vegada. Sempre havia pensat que el meu vot servia d’alguna cosa, excepte aquesta vegada.
Francament, per què m’havia de prendre segons quines molèsties per anar a votar pel Parlament Europeu? Un parlament que obvia a Catalunya, als partits i als sentiments que són considerats minoritaris, a la meva cultura i al meu idioma?
A més a més, em fa molta gràcia allò de “l’Europa de les Regions” que intenten impulsar alguns partits. És pràcticament insultant. Primer de tot, Europa és “l’Europa dels Estats”. Si no, no s’entén que el català no sigui oficial quan no és, ni de bon tros, una de les llengües menys parlades d’Europa. I segon, per què no fem “l’Europa de les Nacions”, i no “l’Europa de les Regions” o “l’Europa dels Estats”? El que passa és que els Estats centralistes com França, Espanya o Itàlia no ho volen, no fos cas que se’ls mengin les seves pròpies “cultures minoritàries” i sempre queda molt bé dir “regions” i no reconèixer –no fos cas que els acusin de bojos- que Catalunya, el País Basc o Còrsega són nacions i que, com a tals, es mereixen ser respectades i “legalitzades” en els marcs estatals i europeus.
Em diran que no tinc dret a queixar-me si no he anat a votar. Em diran que sóc un “Euroescèptic” –bonic i curiós terme, d’altra banda. No ens enganyem. No sóc un “Euroescèptic”; sóc un escèptic. Ho sóc amb la Unió Europea, ho sóc amb l’Estat espanyol i ho sóc amb els partits polítics majoritaris de Catalunya. Des d’Espanya sempre ens han parlat del “buen saber hacer catalán”, del bon saber fer dels polítics catalans, encapçalats per l’històric Pujol “el camaleònic”. On estan les reivindicacions catalanistes dels senyors de CiU i ERC quan ja disposen dels resultats de les eleccions? potser les butaques són molt còmodes i els omplen a base de bé les seves butxaques. Va, callem que estarem ben guapos! –es deuen dir, mentre pensen que s’hauran de comprar camises i pantalons d’algunes talles més grans.
Al final haurem d’acabar votant tots als partits tipus CORI. Són tan poc seriosos com els altres i segur que fan el que no deuen amb diner públic però, almenys, són divertits, aposten pel camí de la barbaritat directa i fan que, encuriosit, vulguis mirar la crònica política.
Una reverència pel “Cementeri d’Elefants Europeu” i pel “Cementeri de Cultures Europeu”!
I cito a l’Ariel “el músic-repartidor de correus-historiador-juantxi-polític reusenc”quan dic que tot plegat és trist, depriment i lamentable”.
*Sànset*
I cito a l’Ariel “el músic-repartidor de correus-historiador-juantxi-polític reusenc”quan dic que tot plegat és trist, depriment i lamentable”.
*Sànset*
dilluns, 1 de juny del 2009
Si Déu entrés per la finestra de casa meva i em demanés un quinto
Si Déu entrés per la finestra de casa meva i em demanés, assedegat, un quinto li respondria que no en tinc. I això que sempre en tinc un bon regiment. Per què collons li hauria de donar un quinto a aquell ancià? Què s’ha pensat! A més a més, amb la d’anys que fa que belluga déu tenir uns estalvis prou considerables –encara que treballant només 7 dies no crec que li toqui una prestació massa maca...
De fet, sovint reflexiono sobre que em passaria pel cap si Déu entrés a meva casa per la finestra i em demanés un quinto. Primer, segurament, li retrauria la descortesia. Què significa això d’entrar per les finestres a casa dels altres? què no hi ha portes?
Després d’això, quan ja estès cansat de demanar-me perdó, li plantejaria tot un seguit de qüestions que m’interessaria que em clarifiqués. Aquestes són les següents:
De fet, sovint reflexiono sobre que em passaria pel cap si Déu entrés a meva casa per la finestra i em demanés un quinto. Primer, segurament, li retrauria la descortesia. Què significa això d’entrar per les finestres a casa dels altres? què no hi ha portes?
Després d’això, quan ja estès cansat de demanar-me perdó, li plantejaria tot un seguit de qüestions que m’interessaria que em clarifiqués. Aquestes són les següents:
-És Pep Guardiola el nou messies? En el cas que ho sigui, podríem pactar que no el crucifiquessin fins que no portem una Champions més que el Manril? seria negociable això?
-Si l’Esperit Sant es va presentar davant de Maria amb forma de colom i li va practicar el que col·loquialment coneixem com a casquete –no em cola allò de la “concepció auricular”- podríem creure que la tal Maria va ser la primera persona zoofílica del món mundial?
-Per què va fer el món només en 7 dies –i, al damunt, l’últim dia va i descansa? no s’hi podria haver estat una mica més de temps i així fer-lo una mica millor? el podem considerar el gran xapusses de la història?
-Si vostè va guiar als reis mags vers Betlem, no els podria haver comentat que no li diguessin a Herodes el que havien vingut a fer? així, com a mínim, ens hauríem evitat el primer infanticidi de la història.
-Vostè és el Déu de tothom? I si ho és, com és que no veu segons quines coses a segons quins llocs i continents?–Déu tenir la cobertura d’un mòbil al mig de Priorat, pràcticament nul·la.
-I, si és cert que vostè és Déu. Per què em ve a demanar a mi un quinto?
*Sànset*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
