Aquesta és la conclusió més clara que se’n pot extreure dels resultats de l’empíric estudi sociològic i etnogràfic que el D.Y.W.T.K.A.S. ha dut a terme. Tot seguit, i abans d’extreure’n conclusions més acurades, passem a oferir-vos la taula definitiva amb els resultats totals i percentuals per cadascun dels ítems o possibilitats de resposta que plantejàvem:
D’aquesta taula, i per així fer-ho més visual, el comitè tècnic que hem contractat n’ha extret un diagrama circular ("
de quesitos", pels profans), que us mostrem a continuació:
Vist això, passem a enumerar i a reflexionar sobre els resultats:
1- Un
2% dels catalans enraona en xipella. Fet que, i si tenim en compte tots els habitants del Principat, comporta que 140.000 catalans enraonin aquesta llengua filla de la Conca. Així, el xipella esdevindria un parlar que, en contra del que asseguren nombrosos estudis poc contrastats, es troba en clar auge. Probablement, i si segueix aquesta tònica, en pocs anys esdevingui una de les llengües més parlades de Catalunya, desbancant l'aleguerès o el retoromànic.
2- Un
6% dels habitants de Catalunya parla en valencià. Aquests, i com tots sabem, són els professors de secundària del País Valencià que actualment treballen al Principat.
3- Cap habitant de Catalunya parla l’aragonès. Bàsicament perquè l’aragonès com a tal no existeix. Com tampoc la Franja, com corrobora el
següent document. Així, podem assegurar -com ja va constatar Stephen Hawking en el seu darrer treball- que passats Arnes i Maials només hi ha un forat negre.
4- Un
4% dels habitants del país enraona en èlfic. Probablement aquests siguin els efectes de veure massa vegades seguides El Senyor dels Anells o de consumir psicotròpics de forma compulsiva. O de fer les dues –“dos” segons la meva variant dialectal- coses a la vegada.
5- Un
9% dels catalans parla en Esperanto, llengua franca forjada pel polonès Zamenhof que, pel que es veu, al nostre país ha tingut èxit. Jo ja m’ho imaginava, si vosaltres no ho teníeu present és problema vostre.
6- Un altre
2% dels catalans es fa entendre en ganxet, coneguda llengua reusenca que enraonaven i enraonen personatges il·lustres com Agustina d’Aragó, el general Prim, Antoni Gaudí o Ariel Santamaria. En aquest cas i en còmputs globals -molt similars als que parlen el xipella- el ganxet assoliria aproximadament els 140.000 parlants. Dit fet ens porta a suposar, i per qüestions directament relacionades amb els efectes de la proximitat geogràfica, que en un futur no massa llunyà el xipella i el ganxet batallaran per la supremacia lingüística del centre-sud català.
7- Sorprenentment, un
16% dels catalans són barrufets i, per tant, barrufen. Probablement, i com succeeix amb els menairons o amb les fades del bosc, no els haureu pogut veure degut a les seves reduïdes dimensions i per la seva voluntat d’habitar zones rurals i salvatgines. Això sí, podem assegurar que els barrufets catalans tenen accés a internet –sinó no haurien pogut participar en l’estudi- i que en són, pel cap baix, més d’un milió. Aquest fet que demostrem en el present treball exigeix que l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) sumi aquest milió de petits i blaus catalans al cens oficial del país. Desconeixem, dissortadament, si en Gargamel segueix viu i, clar, en quina llengua enraona o enraonava.
8- Teòricament, cap català vota al PP i a Ciutadans/Ciudad
ANOs, fet que corrobora que segueix sent molt important el vot i el votant submergit –no literalment, encara que ja m’estaria bé, i amb un parell de pedres al coll- a aquests partits. Bandits, que no em cola, que si no els votéssiu no tindrien representació parlamentària!
9- Un
9% dels catalans no parla. I no perquè siguin muts, sinó perquè són gent de seny –nostrada característica que ens defineix des de que en Pujol es clenxinava el flequillo- i prefereixen restar callats. Probablement els haurà influenciat veure com el TC tallava la llengua a un
11% dels habitants del Principat.
10- Finalment, només un
37% dels habitants del país parla en català. Fet que corrobora la mala salut de la nostra llengua mare, dividida i subjugada per l’aparició de noves llengües filles pròpies i per d’altres que, des de fa més de 300 anys, ens estan envaint. Així, concloem que és necessari que els catalans que s’estimen la seva terra tornin als vells orígens i s’esforcin per parlar sempre en català. Peti qui peti. Que es barallin per presumir d’una de les llengües més tossudes del món. Que enarborin el català com a sinònim de persistència i estimació. I que lluitin per la llibertat completa, la única via per salvar la nostra parla.
*L'estadístic Sànset*
Ara, val a dir que algú de bastant més amunt ha considerat que no he obrat bé perquè, al cap de cinc minuts, ja havia rebentat una de les rodes del davant...
