SÍ

Ahir es va dur a terme la consulta per la Independència als Masos. Hi participàrem més d’un 29% del cens i el resultat va ser favorable al “SÍ”, que va recollir un 88,18 % dels vots.

Jo, un català nascut als Masos, vaig anar a votar. I hi vaig anar acompanyat per la meva àvia, una catalana nascuda fa més de 82 anys a Los Nabalucillos (Toledo). El vot de tots dos va ser coincident. El vot de tots dos va ser un rotund SÍ.

Van ser dos SÍ convençuts. Dos SÍ que no necessiten –ni la volen- justificació. Dos SÍ que ho són perquè anhelen tenir dret a Ser. Dos SÍ que ho són perquè saben que s'ho mereixen.

Dos SÍ que representen el nostre major acte de llibertat. Ser català és una voluntat. Ser català és un convenciment. Ser català és voler demostrar al món que mai ens donarem per vençuts, que mai ens deixarem anar, que mai renunciarem a la nostra voluntat d'existir.

El SÍ ho serà sempre per convenciment i per afirmació. El NO serà sempre una presó, una gàbia de llibertats. El NO és el fill del bord intent genocida. El SÍ és la nostra reafirmació. El SÍ és el nostre privilegi.



*Sànset*

Absurds de poble

Molts diran que els de l'ajuntament del meu poble són gent cauta i saben com se les gasten els conductors del terme.

Jo dic que són uns absurds...

Quasi bé tan absurds com el govern d'Israel.

Quasi bé tan absurds com el Tribunal Inconstitucional.

Quasi bé tan absurds com el Mourinho.


Per sort, encara no han arribat als seus nivells. "Tiempo al tiempo", que deia aquell.



*Sànset*

Els noms de les coses i de les cases

Sempre m’ha agradat burxar la cultura tradicional del nostre país. Crec que escenifica moltes coses i ens explica qui som, on som i perquè som d’aquesta manera. L’origen d’una paraula, del nom d’un lloc o del sobrenom o del mal nom d’una família sempre m’ha encuriosit i n’he intentat conèixer els motius.

Un exemple que sempre he trobat curiós és el de l’alberge o auberge. És la forma de dir “préssec” que tenim a les terres de l’Ebre, al Priorat i a part del Camp. “Préssec” neix del llatí “persicus”, és a dir, que prové de “Pèrsia”. Però, i “alberge/auberge”? És simplement el “persicus” afegint-hi el prefix àrab “al”. Deixem passar els segles i el resultat és “alberge/auberge”. Així, moltes més paraules que ens recorden als ebrencs que vam ser “moros” molts anys. I els que som del terreno ho sabem, encara que a molts no els agradi. D’exemples en tenim a dojo. Quin és el nom de la capital de la Ribera d’Ebre? I us puc assegurar que no prové de “morera”, per moltes “mores” i “moreres” que s’entestin a posar a l’escut. El mateix serveix per Móra la Nova, antics “Masos de Móra”. Per cert, sabeu quin és un dels cognoms més estesos tradicionalment a la Ribera? "Mauri”. Evident l’origen, oi?

Una altra cosa que sempre m’ ha atret són els mals noms de les cases. Al meu poble hi ha “xolladors”, “marracos”, “follanius”, “barberets”, “caxandos” i “sofios”, entre d’altres. L’origen d’alguns són més que evidents: als “follanius” els diran així perquè algun avantpassat deuria tenir problemes a l’hora d’engabiar el muixó. Sembla que “caxando” sigui una deformació de “caxondo”. “Sofio” prové d’un nom propi i “marraco” és una forma ebrenca d’anomenar a algú que té males intencions .

Jo sóc de “ca’l barberet”. De fet, quan anava a l’escola els vells del poble em coneixien com “el petit de ca’l barberet”. L’origen del mal nom –que llueixo amb orgull- rau en l’ofici del meu avi. El meu besavi era el barber del poble, però va morir molt jove, quan el meu avi tenia 12 anys. Llavors, i per aconseguir mantenir la família, el meu avi va començar l'ofici del seu pare. Sent un preadolescent, va passar a ser el barber del poble.

I vosaltres, a casa teniu algun mal nom?

*Sànset*