Javier Arenas, insigne llumenera i líder del PP-A, ha deixat anar aquesta perla: “seré beligerante si algún andaluz no puede acceder a un empleo en otra comunidad por estar formado en castellano, o sea, en español o si a algún niño se le obliga a estudiar en otro idioma”.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5FW2TUBbt31gE3ywzH7-84CGmtuDshCP1LdhWikzNPppS52sE5bKmw5ITJHXE_mz_GTnjULjG6uELaUqD3JgcnYMqda2l1c4oYY5SiYCY45gOV9X7VUiI6WWqzT2lDZDklgrw7-CIMsFU/s320/arenas.bmp)
La dicotomia rau en que molts espanyols com el senyor Arenas–i fins i tot alguns d’aquí- no ho saben o no ho volen saber. Desconeixença que esdevé preocupant si s’hi sumen altres fets que ignoren, com el significat de “nació”, el de “democràcia” o el de “cultura”.
Per consegüent, senyor Arenas no cal que es preocupi, que si mai ve a Catalunya i vol escolaritzar els seus fills –i si són com vostè, els urgeix- no serà necessari que canviïn d’idioma i que vostè es posi “beligerante (cual gallito de matadero)”. Serà una qüestió de polir la seva variant dialectal.
P.S. Espero que la nova no assoli Castella a base d’atacs de cor i/o còlics nefrítics. Una bona i multitudinària incontinència fecal tipus "tsunami Tajo avall" serà suficient.
*Sànset*