PROFESSIONALS

AVÍS PREVI DE LECTURA OBLIGATÒRIA dixit filter lectorum: podeu aportar/participar al joc de la 1TBfC fins aquest diumenge!!!
____________________________________________

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, un “professional” és aquell qui pertany a una professió, d’acord amb les regles i els deures d’aquesta. A més a més, i en un sentit figurat i en casuístiques col•loquials, l’adjectiu “professional” pot acompanyar alguna qualitat d’un individu en concret. A tall d’exemple, dir a algú que és un “dropo professional” cercaria evidenciar que la persona a qui ens referim disposa d’unes gosses qualitats molt ben desenvolupades o bé que forma part del grup d'alts càrrecs d'algun govern.

Aquesta setmana he hagut d’anar a Barcelona un parell de dies a gaudir d’un d’aquells cursets de formació que mai acabes de saber ben bé quina utilitat pràctica pot acabar tenint. Com és de iure entre el funcionariat, el primer dia vam anar a fer un cafè tot just abans de començar. I al bar ens hi vam trobar això:

Més enllà de la qualitat narrativa de l’avís, cal que ens plantegem la figura del “carterista professional”. Abans de res, hem de descartar l’opció que en aquest cas l’adjectiu “professional” professi, confessi i es testimoniï en sentit figurat, tant per la voluntat informativa i formal del text com per l’ús que en fa de cultismes com “operar” per tal definir l’activitat habitual dels membres que formen part d’aquest sobreentès i hipotètic col•lectiu laboral. Així, podem acabar per concloure que la Direcció de l’establiment creu que els carteristes que en la seva zona laboren i operen s'inclouen en un sector que s’emmarca en tot un seguit de regles i deures ja clarificats en llurs convenis contractuals.

Com alguns sabeu, m’agrada anar a pescar. Però no vaig a treballar quan vaig a pescar, si no que ho faig precisament quan no estic treballant. Això és el què em distingeix dels pescadors que cada matinada al port de Cambrils, al de Reus (¿?) o al de Salou s’embarquen per tal d’anar a feinejar. Jo no deixo de ser un “aficionat” o un “amateur”. I, evidentment, cada vegada que vaig a provar si piquen no em dono d’alta al règim d’autònoms.

Tanmateix, per ser un “professional” no és necessari cotitzar, tots ho sabem. Es pot treballar “en negre”, “de tapadillo” o “fent l’egipci”. Fet i fet, l’economia submergida és un dels grans motors de moltes repúbliques bananeres i d’alguna monarquia borbònica. “No declarar” no té perquè ser sinònim de “no treballar”. Ara, aquests treballadors i venedors, fins i tot de fum en el cas dels polítics corruptes –i dels que no ho són tant- han de ser considerats com a “professionals” ja que reben una remuneració determinada per l'acompliment de la seva tasca.

Així, el fet que caracteritza a tots els treballadors, a tots els “professionals” –blancs, negres o de qualsevol color- és que algú els paga per tal de satisfer el seu deure laboral. I aquesta conclusió comporta necessàriament que em plantegi: qui coi deurà pagar als “carteristes professionals” per llur activitat? Francament, no entenc com algú va poder estar pagant tant de temps al senyor Fèlix Millet, si aquest ja s’emportava el que volia... a no ser, clar, que fos ell qui pagués al seu equip de “carteristes professionals”.

*Sànset*