Aquests dies han estat de poc bloguisme (paraula que m'acabo d'inventar). El Sànset tot just començar vacances de Nadal, dimarts, va i es fot malalt... ostres, m'ha fet anar de p*** cul, perquè... ja sabeu com són els homes quan es posen malalts, no??? doncs en Sànset és un d'aquests homes típics quan l'ataca el virus i per una mica de mocs... ja es pensa que potser s'hi queda! Bé, amb aquesta petita explicació ja us imagineu el percal...
Hem estat tan poc bloguejadors que se'ns va passar inclòs la Foto Misteriosa de l'Assumpta... així que... ja us imagineu com estava la cosa de xunga...
I a tot això li hem d'afegir que últimament em passa que tinc moltes idees. Sí, sí, moltíssimes! Sóc una font d'idees, idees per posts, em refereixo. Allò que deia el XeXu un dia, sabeu? allò que estàs tan tranquil fent el dinar i PAM, un post! allò que estàs tan tranquil fent kk i PAM, un post! allò que estàs tan tranquil veient la TV i PAM....què? un post! Però em passa que tot es queda en idees... i són genials! (no és per res...), però em costa molt desenvolupar-les i convertir-les en posts de veritat i això m'exaspera una mica. Però només una mica.
I clar, també seria just dir que estem literalment enganxats al sofà mirat How I met your mother (en castellà, eh? no ens voldríem fer els xulus fent-vos creure que ho mirem in inglish). És una addicció. Un altre? Vols dir? Va, l'últim! Vaaaaale! I em sembla que m'he enamorat una altra vegada... Ted Mosby, t'stimu!
I si a tot això li sumem que he hagut de fer pràcticament sola totes les compres de Nadal.. .bé... llavors si que és un miracle que avui estigui aquí escrivint això...
I aquesta nit a casa meva toca un altre cop ritual a la vora del ficus, aquest any potser més humil, que hi ha crisi...
I a seguir amb la vida, que no ha estat res. No em puc creure que aquest any ja hagi passat. Deu ser que em faig vella...
Utnoa
20 comentaris:
La Banyera es posa del cantó del Sànset. Sànset, estem amb tu. T'entenc perfectament. Segur que has estat a punt de palmar-la. M'ho crec!! Aquests virus són molt perillosos. Què sabran elles!!
No hi ha manera de que m'enganxi a cap sèrie, així que no sé quin és aquesta que dius. Però bé, també em poso del costat del Sànset i et dic que ell li dona cinquanta mil voltes a aquest tal Ted. Segur!!
Molt bon Nadal als dos i Sànset, per acabar, sàpigues que a La Banyera t'entenem totalment!! Allà hi tens un bloc on plorar!
Ostres, sóc el primer que posa comentari!!!
Banyerista, Banyerista... no creus que és arriscadament perillós posar-te de banda del ploramiques d'en Sànset en un post meu... ai ai ai... que no et portaran res els Reis...
Utnoa...ai ai ai
apa, apa, és que son d'exagerats!!!!
això d'estar enganxats al sofà cal i és necessari de tant en tant!!! jejejeje!!
i bé, les compres jo ni les he pensat!, que com les fem per reis, encara tinc temps, però pensa que així ja has passat la tortura de les compres!
Mooooolt bones festes per a tots dos!!!! Un petó ben gran
No ens feliciteu el Nadal!! Que demà hi torna a haver post!!!!!!!!!!!!!!
hihi
Utnoa
Espero que malgrat la crisi el ficus doni per molt...que Sànset es recuperi i que segueixis creixent...si deus tenir quants? encara no 30? tant és, l'edat es porta al cor no pas als anys! Bones festes! Bon any! abraçades blocaires i blogueres!
I jo del costat d'Utnoa... Utnoa, t'entenc molt bé... si és que per res es posen com si s'haguessin de morir... i tu que ho has de fer tot, i que vols que se sentin cuidats i que voldries mimar-los molt, però mai no en tenen prou... fins que et poses dels nervis i comences a tocar de peus a terra i et dius a tu mateixa... no n'hi ha per tant i comences a fer les coses amb una mica més de tranquil·litat encara que de tant en tant hagis de passar d'ells (Ah! que tu encara no has passat d'ell ni tres minuts? ah! clar! si és que sou tan joves) Bé al final n'aprens una mica, només una mica, del tot, mai. T'ho juro!
Bones i sanes festes de Nadal!
Una abraçada guaridora pel Sànset i au va, anima't que això ja està passat.
Si però jo demà faré poc "bloguisme", per no dir gens i demà passat igual, o siqui que aprofiteu el Bon Nadal d'avui...
Jajajaja. És cert que el codi de barres masculí sembla tenir unes bandes que ens fan ser uns pèsims malalts, Utnoa. Però ... no diràs que som mals actors, oi? :)
Doncs mira, Utnoa, jo també em poso del teu costat (a en Sànset també me'l aprecio molt , eh?). Les dones sou més fortes, això ho sap tothom. No s'ho preneu malament. Nosaltres també fem el que podem per cuidar-vos i qui fa tot el que pot no està obligat a més, he he. Bé, és broma (això últim , eh?) Estimeu-vos molt i que passeu un Bon Nadal!! (No en tinc n'idea d'aquesta sèrie). :)
Eps, eps, jo sóc de l'equip Utnoa for ever!!!
Sabeu allò que diuen que si els homes parissin ja s'hagués acabat la humanitat...
Doncs això, Sànset, una mica més de "brillu", Utnoa, no et deixis atrapar per la peneta que segur que fa i molt bona nit de Nadal, parelleta maca!
Xulo aquest apunt, senyora, i a veure si escrivim tots aquests tan genials que tens al cap :-)
És curiós però la tendència a llegir ràpid fa llegir una cosa per altra i un primer i fugaç cop d'ull al títol del teu post enlloc de llegir "poc bloguisme" he llegit "poc bilingüisme". El que no entenc és què caramb ha pogut propiciat aquest curiós lapsus.
Jo equip Utnoa, els homes malalts són "bledus", de bleda...
Però vaja, cuida'l, que un que se'n troba de bo...
Petonasos als dos!
Perdona Utnoa, ja sé que aquest post és teu, però deixa'm començar per dir-li al Sànset que es millori; i no li envio petons perquè els meus també porten virus.
Segur que quan hagi passat tot l'enrenou de les festes i estiguis una mica més tranquil·la, els post sortiran sols i seran genials.
Dius que demà hi haurà post i segurament trobaré un moment per passar-hi, però per si un cas... Que tingueu un BON NADAL!!!
Nois, MOLT BONES FESTES, segui així de trempats i a cuidar-se els refredats i els "empatxus" eh? Un sac de petons :)***
Mentre anem sobrevivint,tu Utnoa a la terrible escena pre-nadalenca a soles!i tu, pobrinyo Sànset, estornudant i amb mal de cap...ja és molt. Aviat vindran temps millors, per exemple demà. Ànims i bones festes.
Sóc un home i potser no hauria de dir-ho, però UTNOA fes cas a la CARME que si nosaltres som ploramiques i fem que un virus i quatre mocs ens deixi a les portes de la mort es perquè vosaltres ens ho deixeu fer i ens hi repengem. ;-D
No ho dic per tu, SÀNSET, que ja se't veu que estàs molt fotut! :-DD
Cuideu-vos tots dos, que vagi molt bé la Festa del Ficus i que passeu un Molt Bon Nadal (si demà torno, ja us ho tornaré a dir) :-))
Déu n'hi do la feinada Utnoa. Que tingueu unes bones festes i digues-li al Sànset que es cuidi, però que no empipi gaire :)
(els homes no entenen que, quan es constipen, no surti la notícia a primera plana de La Vanguardia)
Doncs no tots els homes som com en Sànset, que ho sàpigues. N'hi ha que no ens posem mai malalts, i si ho estem, fem cas omís a la malaltia i fem vida normal. Ah, i si estic malalt i m'he de quedar casa (cosa que no passa mai), el que més faria seria bloguejar!! Perquè no em diràs que està delirant a 40 de febre el tio! Tot i que podria ser divertit llegir el que escriu en aquest estat.
How I met your mother us decebrà a la quarta temporada. Bé, no sé per on aneu, però jo vaig acabar cansat. Arriba un moment que es torna una imitació de Friends, i per aquí no hi passo. No havies de conèixer la mara de les criatures?? Doncs parla d'això, collons, i no d'altres ximpleries!
Bones festes parella. Esperem que el ficus sigui generós!
Sí, ja se com son quan es posen malats.. je je
Bones festes als dos i escriu que t'anyorem!!
Si et concentres molt i molt les muses que et flirtegen per el caparró acabaran canalitzant-se cap als dits i PAM! un post ben bonic... però la veritat, vols dir que ho necessites? T'ha quedat un post ben bonic. Jo n'he xalat!
Bon Nadal!! i cuida en Sànset, que si diu que s'hi estar a punt de quedar és perquè té unes terribles dècimes de febre!! (empatia masculina, hehe)
Publica un comentari a l'entrada