dimarts, 28 de desembre del 2010

L'ESTRUÇ


Mentre ella mira Infidels jo em concentro a intentar empescar-me algun apunt-inocentada. I no se me n’acut cap. Hauré de fer un “post normal”. Però sobre què?

Podria explicar-vos una  anècdota “vateriana” que vaig sofrir durant el dinar d’ahir. Només la hi he explicat a ella. Ni els comensals que van compartir el menú-executiu amb nosaltres en tenen punyetera idea. La qüestió rau en que a mig dinar vaig anar a canviar l’aigua a l’estruç. I a mitja faena, quan estava ben tancadet en un d’aquells zulos que coneixem popularment com a “wc’s de caballeros”... es va fondre la bombeta!

És evident que no podia seguir a fosques, doncs el pixar masculí ja esdevé tasca prou complicada de fer amb llum, imagineu-vos-la a la més obscura de les negrors i havent begut dues copes de vi. Les femelles no entendreu on és la dicotomia, però no us en culpo. Els homes mai sabrem que se sent quan es pareix, per molt que alguns s’esforcin a dir que “estan embarassats”. 

Com tot sovint succeeix amb els problemes més quotidians, la solució va raure en la tecnologia. Mentre subjectava l’estruç fermament amb la mà esquerra, em vaig treure el mòbil de la butxaca amb la destra i el vaig putinejar perquè fes llum. Després, només va fer falta apuntar a la “zona zero” i procurar que la punteria seguís sent tan fina –producte de més d’un quart de segle d’entrenament constant i diari- com de costum.

Però aquí no s’acaba tot. Canviar l’aigua a l’estruç és una tasca seqüencial, harmònica i  monòtona.  Però cadascú té la seva pròpia monotonia. Això que els castellans coneixen com “cada maestrillo tiene su librillo”. Alguns ho fem drets, d’altres asseguts (encara que no ho diguin), molts no assequen la gàbia quan han acabat i uns quants la volem ben àrida i ho atribuïm a una qüestió d’higiene. Jo sóc d’aquests darrers i per poc que pugui m’esforço a deixar-ho tot més sec que un d’aquells deserts andalusos on s’hi rodaven espagueti westerns.

Recapitulem: a la mà esquerra hi tenia l’estruç i a la dreta el mòbil. Així... com coi li asseco els morros a la bèstia? Ahhhh! (tipus Monegal) Amb la boca! Sí, sí, amb la boca!

Vull dir, que amb la boca aguanto el mòbil. Que un servidor no està per contorsionismes.


*Sànset*

29 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Més que "Infidels" ens mirem les "Infideles" (amb el permís de l'avi Pompeu)

Carme Rosanas ha dit...

He, he, he... les teves anècdotes vaterianes fan molta gràcia!

Sembla que aquest cop l'objectiu va estar ben aconseguit, oi? sense mullenes indesitjades...

Tu, jo i l'Otis ha dit...

i mentre amb l'esquerra l'aguantes, i la dreta l'eixugues, amb el peu dret aguantes la porta pq no t'entri ningú al lavabo...

:)

Rita ha dit...

Has pensat que potser era un llum d'aquells que es tanquen sols al cap d'un temps determinat i que potser només et calia prémer l'interruptor de nou???? Dic jo eh... :P

Clidice ha dit...

vaja quina feinada! mai m'hagués imaginat que no tenir "estruç" fos una gran sort! :)

òscar ha dit...

Bufff ... sort que no portaves el típic got de tub amb mig cubatilla. O si?

McAbeu ha dit...

Realment del que et passa a tu quan vas al lavabo se'n podria escriure un llibre (no confondre amb el LLIBRE, eh!) ;-DD

Anònim ha dit...

Quanta complexitat! el més important, que la missió va finalitzar amb èxit!

Garbí24 ha dit...

la llàstima és que no apretessis el botó de la càmera per tenir un reportatge gràfic del esdeveniment. Segur que a algunes els hi hagués fet gràcia.....

Lluïsa ha dit...

Però home, això s'explica...
Tenim el moment regals del primer dia; el "sentiment de tiramisú" del segon; els ous del "farmer" del tercer; i tu vas i ens deixes sense l'atac de riure del dinar de Nadal.

Marta Contreras ha dit...

No seria un mòbil massa gran, perquè alguns no els pots aguantar amb el boca :)

Elfreelang ha dit...

Això passa per ser polit ....quina gràcia Sànset, encara que quina poca gràcia et devia fer! sort que tenies bateria al mòbil!

Joan ha dit...

Estruç! Serà perquè amaga el cap sota l'ala? Tita-man. Huahuahua!

Tu tens algun trauma infantil amb els lavabos o què?

Molon labe ha dit...

Carai... podries haver fet una foto i pujar-la al face tot mentre canviaves l'aigua... però clar els homes només fem les cosses d'una en una, per això el face està lliure de segons quines fotos :)

ricderiure ha dit...

Doncs jo mentre llegia ja estava veient el mòvil dins la tassa...
ufff!!!

salut!

rits ha dit...

jejejeje, m'has fet riure!!

ja feia un temps que no ens deixàves un post sobre els wc!! quines aventures que et passen en aquests racons!!!

Assumpta ha dit...

Hahahaha... els vàters i tu teniu un gran historial d'emocions compartides :-))

Sergi ha dit...

Jo només vull dir que no sé com estareu de ben dotats per allà baix, potser per les emanacions d'Ascó calceu unes mides prodigioses, però de totes maneres, això d'estruç em sembla una mica pretensiós, quan per aquí dalt en diem pardal com a molt. Com a mínim has encertat el grup...

kika ha dit...

si us acostumessiu a pixar aseguts tot això no passaria, i diuen que és molt més saludable! :)

Alyebard ha dit...

Odio aquests llums interruptus que posen ara als zulos anomenats WC d'homes. Bona sortida amb el mòbil. Jo soc més antic i anava amb un Zippo. Però no sé com l'aguantaria amb la boca!. El posava sobre la cisterna.

nur ha dit...

I jo, asseguda al teu costat, i fotent-te el rotllo laboral, hahahaha.

Boníssim, boníssim! M'estimo més no imaginar-te o potser no et podré mirar mai més a la cara! :-)

El porquet ha dit...

Però no coneixes la Ley del Caudillo?... que por más que te la sacudas la última gota siempre va al calzoncillo?

De totes formes, mai se m'hagués acudit treure el mòbil per a fer llum en aquesta situació. Cal dir que tens recursos, sí senyor!

DooMMasteR ha dit...

Hahahaha!! ja t'anava a batejar amb el sobrenom de "El que se llega" xDDDDD

Molt bon any, parella!!

Isabel ha dit...

Com diria el meu xiquet adolescent, "Mira que ets cafre". Ha estat divertit aquest apunt Sànset! Bon Any Nou, a tots dos!!!

Laia ha dit...

Hahaha, déu n'hi do, quina aventura!!! Al principi amb això de la boca m'he espantat... sort que després n'has tret l'aigua clara!!

Jo, com ricderiure, també veia el mòbil a la tassa!!! Bona dentadura! ;)

zel ha dit...

Hihihi, això de l'estruç...no se m'hauria acudit, mira que sóc burra...

Vaja, doncs, bon any i cuideu-vos molt, que ens convé poder llegir molts anys els vostres screts...

utnoa, per tu també!

Nits ha dit...

Hola de nou! M'alegra retrobar-vos en un dia com el de l'estruç, jiji (no sabia que es digués així), veus, una cosa més que he aprés de bon matí.
M'ha fet riure imaginar-me tota l'escena :P Ostres, és que els homes també veig que ho teniu ben complicat,jiji.
Bé, espero que ara que he tornat a reempendre l'activitat blocaire us pugui anar seguint de ben aprop.

Ah i BON ANY NOU COMPANYS!!!!!

sànset i utnoa ha dit...

Martell: No et negaré que –pel poc que en sé- tens raó.

Carme: Sí, per sort.

Tu, Jo i l’Otis: No, no, que el pestell era de les poques coses que anava a l’hora!

Rita: Doncs diria que era un llum normal i que vaig sentir el “pleff” de la bombeta al dir prou. Però ara em fas dubtar...

Clidice: És que sou unes privilegiades!

Òscar: No en portava, que era de dia. I a més a més, tinc un problema amb els wc’s de pubs i discoteques (algun dia l’explicaré)

M. H. McAbeu: Sí. I el fotut de tot és que no seria pas de ficció.
No ho confondré!

Albert B. i R.: Sí. I me’n sento orgullós, no creguis.

Garbi24: Podria haver fet una foto. Però ja s’hagués passat de “rarillo”...

Lluïsa: Ho vaig fer a consciència. I si algú s’hagués ennuegat i haguéssim hagut de córrer a l’hospital? m’hauria sabut greu!

Marta: Mida estàndard, més o menys.

Elfreelang: Sort. Encara que ho podria haver intentat fer per intuïció, però llavors tot es complica.

Joan: Doncs no en tinc cap. Però és un tema que sempre m’ha resultat simpàtic. Per molt idiota que sigui el que diguis, només pel fet de posar-hi una “caca” (o eufemisme) o similar ja fa gràcia. Misteris de la (de)ment humana...

Molon Labe: “Dissortadament” no tinc feisbuc...

Ricderiure: Una vegada em va caure un mòbil a la tassa mentre pixava i escrivia un sms a la vegada. Te’n faràs creus, però va seguir funcionant. Evidentment, després em vaig rentar les mans amb més “esmero” que de costum.

Rits: Quan en fa massa temps ho trobo a faltar. Crec que hauria de fer un bloc sobre el tema...

Assumpta: Ufff... i moltes d’altres que em callo!

Xexu: A cas no ho sabies que “per allà baix” som més grans, en general?

sànset i utnoa ha dit...

kika: Potser sí. I així, a més a més, mentre pixes descanses.

Alyebard: El teu també és un bon mètode. I sí, millor no aguantar el zippo amb la boca, que la cella cremada fa olor a pollastre a l’ast.

Nur: El rotllo laboral va estar bé. Almenys més “segur” que les possibilitats d’èxit de l’aventura que vaig viure allà baix!

El Porquet: conec la sentència. Però així m’evito que també hi facin cap la penúltima i les que hi van davant!

DooMMaster: Necessitaria més d’una operació, dissortadament...

Isabel: A les nostres terres ja ho som... igualment!

Laia: No negaré que jo també vaig intuir la possibilitat. Per sort no va passar res, que el mòbil és nou.

Zel: Era simplement per no dir-li “pardal” (ara si el Xexu llegeix això perdrà sentit el comentari que li he deixat...) que està molt vist. Per res més.

Nits: Diria que això “d’estruç” m’ho he tret de la txistera vilment...


Gràcies a tots pels vostres comentaris!
i... BON ANY!




*Sànset*