L'ESTRUÇ

Mentre ella mira Infidels jo em concentro a intentar empescar-me algun apunt-inocentada. I no se me n’acut cap. Hauré de fer un “post normal”. Però sobre què?

Podria explicar-vos una  anècdota “vateriana” que vaig sofrir durant el dinar d’ahir. Només la hi he explicat a ella. Ni els comensals que van compartir el menú-executiu amb nosaltres en tenen punyetera idea. La qüestió rau en que a mig dinar vaig anar a canviar l’aigua a l’estruç. I a mitja faena, quan estava ben tancadet en un d’aquells zulos que coneixem popularment com a “wc’s de caballeros”... es va fondre la bombeta!

És evident que no podia seguir a fosques, doncs el pixar masculí ja esdevé tasca prou complicada de fer amb llum, imagineu-vos-la a la més obscura de les negrors i havent begut dues copes de vi. Les femelles no entendreu on és la dicotomia, però no us en culpo. Els homes mai sabrem que se sent quan es pareix, per molt que alguns s’esforcin a dir que “estan embarassats”. 

Com tot sovint succeeix amb els problemes més quotidians, la solució va raure en la tecnologia. Mentre subjectava l’estruç fermament amb la mà esquerra, em vaig treure el mòbil de la butxaca amb la destra i el vaig putinejar perquè fes llum. Després, només va fer falta apuntar a la “zona zero” i procurar que la punteria seguís sent tan fina –producte de més d’un quart de segle d’entrenament constant i diari- com de costum.

Però aquí no s’acaba tot. Canviar l’aigua a l’estruç és una tasca seqüencial, harmònica i  monòtona.  Però cadascú té la seva pròpia monotonia. Això que els castellans coneixen com “cada maestrillo tiene su librillo”. Alguns ho fem drets, d’altres asseguts (encara que no ho diguin), molts no assequen la gàbia quan han acabat i uns quants la volem ben àrida i ho atribuïm a una qüestió d’higiene. Jo sóc d’aquests darrers i per poc que pugui m’esforço a deixar-ho tot més sec que un d’aquells deserts andalusos on s’hi rodaven espagueti westerns.

Recapitulem: a la mà esquerra hi tenia l’estruç i a la dreta el mòbil. Així... com coi li asseco els morros a la bèstia? Ahhhh! (tipus Monegal) Amb la boca! Sí, sí, amb la boca!

Vull dir, que amb la boca aguanto el mòbil. Que un servidor no està per contorsionismes.

*Sànset*