L’altre dia en Xexu escrivia el seu “qui som”, i basant-se en un escrit de La Tarambana, ens animava a despertar el nostre esperit blocaire. Aquell esperit del “coi, això és un post!”
Nosaltres –la mestressa i servidor- tot sovint hi caiem. Moltes anècdotes o fets que considerem mínimament curiosos o interessants es plasmen al bloc uns dies després. “Això és un post”. “I això”. “Això és massa escatològic per ser-ho”. De fet, la malaltissa afecció va més enllà quan som capaços d’exterioritzar aquell típic “això m’ha recordat a en ...(blocaire X)” o “això li ho comentaré a en ...(blocaire Y)”.
Posts d’aquells “d’això és un post” que es queden a l’aigüera? més d’un, i de dos i de tres. Aquest matí ho parlàvem –la mestressa i jo- i no ens en venia cap al cap! “Quins collons, nanos!”. Hem acabat per concloure que publiquem molts d’aquests “això seria un post”. Ara, us trametrem –com no!- nombrosos exemples dels que no ho han estat mai. Per curts, per inacabats, perquè coixegen o per escatològics, ves a saber. No en farem cap tipus de desenvolupament. Amb el títol en serà suficient:
-Mino Raiola o la primera ameba que parla. (Aquest peca de recent i innacabat).
-Ibra o com deixar-se estacionada la FF -Ferrari Flagoneta- en doble fila i a les portes del Camp Nou (Aquest peca del mateix que el primer).
-Els barrufets catalans o aquell milió tan poc conegut. (Aquest peca de curt i de poc inspirat).
-Per què em sé de memòria tot el què està escrit al coi de tub del PROFIDENT 3en1 –components i consells per un ús apropiat tant en castellà com en italià i en anglès- o per què me n’oblido sempre de portar-hi una revista, encara que sigui aquella que només publica sobre el desgraciat del Tutankamon (National Geographic)? (Aquest, com haureu pogut comprovar, peca d’escatològic).
*Sànset*
22 comentaris:
Molt oportú Sànset ....m'ha agradat això de del Ferrari Flagoneta..i del tub profident!
JE, JE, JE... EM SEMBLA QUE SER DOS BLOCAIRES CONJUNTS QUE CONVIUEN REGULARMENT DEU SER ENCARA PITJOR... SI POTS COMENTARO ENCARA T'ENGRESQUES MÉS...
Molt bo l'escatològic!! A mi ja m'agraden aquests tipus, ja, que explicats amb gràcia fan riure molt. De fet, jo n'he fet un parell d'aquests d'escatològics...
Bé, torno a ser per aquí, sense l'Ibra, amb el Villa i amb el Barça funcionant a tota màquina!! I diuen que encara els falta... Imaginat, ja podem anar comprant les entrades per Wembley!
... ah! que sí, que jo també en tinc molts d'aquest posts que dius, l'escric demà, l'escric demà... i finalment el demà acaba sent mai perquè ja s'ha passat de moda. Fa ràbia, eh!?
Jo no tinc mestressa per consultar aquestes coses (ja que el departament de La Banyera està únicament format per homes, és a dir, jo, i com a buen Juan Palomo, yo me lo guiso yo me lo como...). Provaré de dir-li mestressa a la meva... mestressa, perquè quan li dic jefa s'enfada!
L'ASSUMPTA em deia en un comentari que pateix "Bloguitis Aguda", jo li vaig contestar que és una malaltia força estesa per aquí que s'encomana amb facilitat.
El teu post confirma el diagnòstic! ;-D
Una malaltia divertida!
Doncs és una llàstima :) a veure si la mestressa i tu us poseu a desenvolupar-ne algun ;P
ais, jo tinc mil posts al cap, i massa poc temps per fer-los, grrrrrrrrrr :)
Sobre l'Ibra i el seu representant, hi hauria per fer un apunt de només qualificatius negatius cap a les seves persones. Què fatxendes i ... que són! (els tres punts, es deixen a l'imaginació de cadascú!)
ehem, he fet "intro" 3 cops, perdó!
Quan ha estat un problema per tu que un post sigui massa escatològic? No em vindràs ara de pudorós? I encara una altra pregunta, no se t'acudeix cap post escatològic que inclogui Ibra i Raiola? Pensa-hi.
Interessant... molt interessant això de deixar-nos uns títols "a l'aire" perquè nosaltres imaginem el contingut del post :-))
Només llegeixo això de Mino Raiola i la ameba i ja començo a riure!! :-DDD
I ara suposo que semblaré tonta, però no he entès això del PROFIDENT...
3 posts inacabats en comtes d'un, Deu n'hi dó. Seguar que reiuriem molt si els féssiu
doncs ara que ens has deixat intrigats... no seguiràs?
Si llegeixes molt allà assegut (ni que sigui el tub de pasta de dents) corres el risc que et creguem caganer, o potser és que acabes de sentir les noves declaracions del Raiola. Sí, això últim ho explicaria tot.
Sempre hi ha idees que es perden en el camí per arribar al post, i és que si poséssim al bloc tot allò que ens passa pel cap no pararíem d'escriure.
Veig que apuntaves a Ibrahimovic, jeje.
Adéu!
la de coses que he pogut imaginar amb només els enunciats que heu fet! posts kilomètrics i ben divertits!!!
El món es divideix en dos grups de persones: el primer, el d'aquells que entren al lavabo, fan la feina ràpida i marxen, i, el segon, el d'aquells que entren al lavabo, agafen el llibre i se l'acaben, agafen la maquineta i es passen el videojoc, fullegen tres cops quatre revistes, fan la feina i marxen.
hahahaha
Jo també veig "posts" a tot arreu però al lavabo...encara no :)
ElviraFR: És el mínim que es mereix aquell...
Carme: i tant, i t’ho recorden!
Jordi Banyeres: Sí, sí. S’enfaden... però ho són!
M. H. McAbeu: Doncs sí... i cada dia en som més, els malalts!
Kweilan: i ben profitosa!
Clidice: Ara ja són temes perduts. Ara, sempre que ens quedem sense idees sabem que per aquí encara resta alguna cosa a desenvolupar...
Cris: Això vol dir que t’has d’agafar unes vacances (de les laborals, no de les blogaires) i deixar-nos-els llegir!
Estàs perdonada!
Albert B. i R.: Ara que ja han passat uns quants dies... segueixo tenint les mateixes ganes de dir-li de tot!
Xexu: la resposta a la teva darrera pregunta és un rotund SÍ.
El que passa és que els textos passen per algun tipus de censura –benvolguda, clar- i no poden arribar a fer tanta i tanta pudor com un voldria.
Assumpta: és que sempre me n’oblido d’agafar el diari/revista/llibre quan vaig a fer les “meves necessitats sòlides” i la única cosa que acaba per quedar-me a mà és el tub de profident...
Mireia: si algun dia podem, ens hi animarem!
Khalina: potser algun dia, qui sap. Tot és qüestió de començar-me a imaginar on podrien arribar les primeres idees...
Joan: Més que sentir al Raiola massa sovint –que també, pel meu gust- el que em passa és que sóc un paio de costums...
Albert: i si pogués dispararia i tot...
Rits: Quilomètrics potser sí. Divertits ho hauríeu de dir vosaltres!
Núr: i és ben cert. Un punt mig? Difícil. Fins i tot, quan hi vaig a la feina, m’he d’entretenir amb alguna cosa. Llegint missatges al mòbil per exemple.... o escribint-los!
Joana: és una deformació professional, jejej.
gràcies a tots pels vostres comentaris!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada