pinzellades - la novel·la

Una pinzellada de la Increïble novel·la del gos i la dona: (en procés)

Després de dinar va sortir a la terrassa. Es va estirar a l’hamaca, disposada a impregnar-se de Sol. Li encantava notar l’escalfor del Sol, notar com els rajos es filtraven a través de la seva pell i li arribaven a les entranyes. Aquella sensació la feia sentir viva. No se sentia res. Tot estava aturat. Era l’hora de la migdiada. Quan ja havia perdut la noció del temps i les gotes de suor regalimaven per la seva pell, uns gemecs de dona de quaranta anys llargs van trencar la sintonia del moment. Es va incorporar i prestà curiosa atenció a aquells sons tan escandalosos. Realment semblaven gemecs de sexe, de plaer desproporcionat. Mai havia sentit als seus tiets follant... Pensant-ho millor, però, el que no havia d’estranyar-li era que ho fessin, ja que ja havia confirmat, gràcies a la proximitat del so, que els crits de multiorgasme femení venien del pis de sota.