L'essència de la última sortida resta present. Talment com la de les anteriors. I penso si tot allò que va ser pot tornar a ser. Fins a quin punt passat aquests dies sóc aquella persona que disfrutava d'aquella manera. En quina mesura continuem essent els mateixos i en quina mesura algun racó del nostre ser ha començat a agafar una altra direcció.
El mar infinit amb horitzó definit.
*utnoa*
1 comentari:
hola!! He llegit al blog d'en Jordi i la Marta que comenceu, així que us dono la benvinguda :-)
Curiós el nom del blog :-) Un dels meus preferits és diu The lost art of keeping a secret :-))
Sort!!
Publica un comentari a l'entrada