dimarts, 31 de març del 2009

Història a un vell amic

Vell amic, ara et contaré l’aventura que he patit, seu còmodament i llegeix tranquil, que intentaré ser concís:
Al meu cotxe li havien fallat els frens en una gasolinera. Havia topat suaument contra un altre vehicle, fet que no va impedir que m’emportés una ratllada més que considerable. El meu estat d’humor, com et pots imaginar, vell amic de cauta mirada, no era el més adequat.

Vaig decidir ajaure’m en una cadira que hi havia al costat de la porta d’entrada a l’oficina de la gasolinera, tot esperant que em vinguessin a arreglar el Xsara. Vaig trobar una còmoda posició tot repenjant el cap al llindar de la finestra. Em vaig aconseguir calmar i em dedicava a mirar la gent que abeurava vehicles assedegats de combustible, mentre jo feia ballar la cadira amb les dues potes darreres que la subjectaven al terra.

En aquell moment, vell amic de colzes molsuts, em vaig fixar en una noieta jove que entrava a l’oficina a pagar la benzina que li havia posat al seu Wolkswagen Golf de color vermell. Era magra però la seva silueta adoptava belles i sinuoses formes. No podia deixar de mirar-la quan, sense poder fer-hi res, ella es va fixar en mi i les nostres mirades es van creuar. Ràpidament vaig notar com la cara se m’enrojolava, tornant-me incapaç d’articular paraula amb sentit.
La deliciosa jove va entrar a l’oficina.
La deliciosa jove va sortir de l’oficina.
La seva samarreta, blanca i profunda com l’horitzó un dia de cel clar, s’aferrava al seu cos fent palpables uns pits ferms que devien ser dolcíssims.
Amic meu, la deliciosa jove va marxar.

Tot seguit, va arribar un home de mitjana edat, que conduïa un tot-camí de color gris. L’home semblava centreamericà per la seva fesomia, i anava vestit com si fos un vaquer texà. Es va dirigir amb pas ferm cap on em trobava jo. Vaig copsar ràpidament que no tenia massa bones intencions. Em va demanar vinc cèntims d’euro. Vaig considerar-ho una extorsió assequible i li vaig lliurar l’esmentada quantitat sense dir-li res. L’home em va mirar. El seu bigot deixava entreveure un atenuat somriure malèvol.
Amic meu, l’home va parlar.
-T’agraden les noies que llueixen vestits que deixen imaginar els seus dolços contorns?
El vaig mirar sense contestar-li. Ell es mirava la moneda de vint cèntims.
-Necessito més, necessito més diners. Hauré d’entrar a l’oficina.
Vaig imaginar que portava una arma. Com la deliciosa jove ja havia marxat, vaig pensar que no tenia cap motiu per intentar impedir el crim que l’home anava a cometre. Tot i això, el vaig avisar:
-Fes el que vulguis, home d’obscura mirada, però no em molestis. A sobre meu hi ha una finestra de vidres transparents, que no es trenquin i que no em caiguin a sobre, no vull haver d’aixecar-me, pel teu bé. – Li vaig dirigir una mirada gèlida i colpidora.
L’home em va contestar:
-D’acord, no seràs per mi pertorbat, jove de mirada gèlida i colpidora.




*Sànset*

1 comentari:

sànset i utnoa ha dit...

Aquest cotxe em sona... una mica més brut però!

*utnoa*