Escrit dedicat a animar a aquella gent que és mileurista –o menys- i/o que li han retallat el sou o que està a l’atur.
Rics, envegeu-nos, que ser pobre mola un munt!.. Però... i per què?
1- No estem obligats –en alguns casos- a fer la declaració de renda.
2- És poc provable que ens droguem. En el cas que ho fem, ho farem poc.
3- Moltes de les disputes amb la parella s’hauran acabat: no ens barallarem per on anar a sopar, soparem a casa. No ens barallarem per on anar a fer el cubata, el farem a casa. No ens barallarem per on anirem de vacances, les farem a casa.
4- Descobrirem noves marques -blanques- de menjar i de beure. El nostre paladar gaudirà de noves experiències.
5- Alguna gran cadena de venda de tèxtils ens farà descomptes de tant en tant.
6- Ningú ens demanarà diners i si algú ens en demana, podrem aprofitar per desfogar-nos amb ell.
7- Serem uns paios sans: anirem a peu a tot arreu.
8- Molta gent ens compadirà, fet que podrem aprofitar per aconseguir invitacions diverses (l’èxit serà directament proporcional al morro que tinguem).
9- Serem sostenibles, i no només per no tenir-ne prou per benzina, sinó perquè el diari del diumenge l’aprofitarem fins el dissabte següent. L’Amazònia ens ho agrairà.
10- El nostre ingeni anirà en augment. Inventarem trucs per evitar fer despesa: procurarem anar a l’WC de la feina (feia massa dies que no tocava el tema). Reaprofitarem les ampolletes d’aigua i la càrrega de la brita fins a nivells inhòspits. Tirarem de la cadena només en moments puntuals i quan el nostre sistema olfactiu ens avisi que ja és estrictament necessari (ho havia de dir, sinó rebentava). Descobrirem noves receptes, filles del que ens quedi a la nevera (famosos són els “macarrons a la fossa comuna”). Només ens posarem desodorant en ocasions especials (el "desodorant del diumenge"). No trucarem, farem perdudes fins que ens truquin. Vendrem òrgans (sempre que el tinguem "repe" i que almenys un ens funcioni correctament. En el cas que un no acabi de xutar, intentarem colar-lo com a bo), etc.
11- I, sobretot, cap descendent o afí ens voldrà cap mal per fer-se amb la nostra herència. A viure tranquils!
Be happy, be poor!!!
*Sànset*
25 comentaris:
Quin gran post!! Deixant de banda les al·lusions als wc's i a la cadena del mateix, ho puc subscriure tot fil per randa... (bé, la venda d'òrgans i el desodorant tampoc... hehe)
Aquest punt m'ha arribat especialment al cor "3- Moltes de les disputes amb la parella s’hauran acabat: no ens barallarem per on anar a sopar, soparem a casa. No ens barallarem per on anar a fer el cubata, el farem a casa. No ens barallarem per on anirem de vacances, les farem a casa."... Naltros, de moment, encara podem anar -no tant com abans!!" alguna vegada al Viena (menú "bàsic", evidentment, i res de postres... i, clar, aprofitant per passar després dues horetes llegint, que així passes la tarda i no pateixes per no poder anar al cinema, ni al teatre ni...)
El tema de les marques blanques n'és un altre... El gel Deliplus aquell "al aceite de oliva" es tan bo com ho pugui ser un Sànex... i el pa de motlle integral Hacendado és MILLOR que algunes marques "de postín"... però -i aquesta t'agradarà- és que és BONÍSSIM és el paper de wàter Bosque Verde... te'l recomano molt, molt... el rotllo és moooolt gruixut i el paper és suau com la millor marca que puguis imaginar.
Un dels millors posts que he llegit darrerament!! :-))
Ah, pots afegir un nou punt...
12.- Com t'has hagut de donar de baixa de la piscina del barri, no has de preocupar-te per les darreres modes en banyadors.
Això sí... el bon humor, que no el perdem mai!! I que duri!! ;-))
Aaaaai, que em descuidava de saludar als meus amics "macarrons a la fosa comú" hehe :-DD
I lo boníssimes que són les croquetes congelades? a mi m'agraden molt!!... I... I... ? ;-)
Gràcies al trasnport públic coneixes noves espècies d'homo "sapiens?" i tenss l'excusa perfecte per arribar tard a la feina.
El tema de les drogues m'ha molat... a veure si te l'apliques... (SÍ, FUMAR POPULAR ÉS DROGAR-SE!)
Quan el pobre va a veure la família... més que vida familiar el que fa és acabar practicant el robatori de restes de menjar de la nevera...
SÓC POBRE i no envejo la vida del ric, perquè me la passo molt més divertit.... la la la ¬¬
Utnoa
oh! ara sí que m'hi puc identificar... fins ahir no arribava ni a mileurista, ara, després de 3 anys i mig m'han augmentat el sou... 50€!
I els tuppers de la mare?!?! faran més quilòmetres que mai!
coi....ara ja em sento millor, ja deia jo que això de ser pobre havia de tenir alguna cosa de bo
Boníssim !!
A més, es pot viure tranquil de lladres i atracadors: dels primers perquè no els val la pena entrar a robar a una casa de mínims, als segons perquè sovint porten més en metàl.lic que la seva víctima...
Ja ho diuen que els diners no fan la felicitat, no?. Ara que a mi, no em faria res comprovar-ho. ;-)
2-Si us drogueu serà poc i de mala qualitat, així que és com no fer-ho!
3-Sí, sí, però una casa pot donar per molt, eh! Hi ha molts racons amagats!
4-Darrerament he descobert que hi ha molta marca blanca que intenta imitar els filipinos i les galetes Príncipe.
7-Eh, que jo ja vaig a peu a tot arreu! Però és pel fet de fer exercici.
8-Has aconseguit una entrada gratis per veure la final de la copa del Rei?
10-Sisplau, no reaprofiteu el paper del lavabo. Crec que un expert va dir que no s'havia de fer!
11-Ara que han tret això de l'impost de successions...
gran post, sí senyor! Potser t'has deixat que tens l'esperança de que et toqui un pis de protecció oficial. He dit esperança, només! Perquè com que ja estan adjudicats a dit...
tiu m'has alegrat el dia...
precisament avui que m'han dit que demà l'empresa em paga el que em deu...
ara que ja m'havia acostumat a ser pobre...
continuaré sent-ho i amb més alegria!!!!
salut!
No sé què dir-te, prefereixo ser una mica més infeliç però no haver-me de privar de tantes coses! Jo ja tinc els meus propis mètodes d'estalvi, encara que he de reconèixer que són per pagar-me els vicis. Llibres, vull dir.
De fet és un escrit positiu, ni que no ho sembli.
És un escrit boníssim, amb bon humor i crítica... bravo, Sànset! Però pel que sembla encara no ets prou pobre per tenir la sort de deixar de fumar ;)
Assumpta: De fet, si estàs ben acompanyat... quina importància té on estiguis?
Això de les marques blanques que ens comentes m’ho apunto. De fet, la marca Hacendado –espai de publicitat gratuïta- sempre m’ha semblat molt bona. El problema és que ara no tenim cap Mercadona a prop.
12- I això t’ho pot assegurar la Utnoa... mai m’he preocupat per la moda en banyadors... ni en d’altres coses, jeje.
Croquetes??? prova les de cabrales de la marca del Carrefour. Tremendes! Ja m’ho diràs!
Utnoa: Sí!!! “l’espoli de neveres” que practiquem sempre que anem a casa, jejeje!
De moment encara puc suportar la despesa tabaqueril... ara, ja arribarà el dia, ja.
I jo tampoc l’envejo... què no ens ho passem bé? què no tenim tot el que necessitem? i de sobres!
Elur: Quina sort! el pobre pot allargar els 50 eurets tot el que convingui! Quins collons, pujar el sou 50 euros...
Garbi24: és un privilegi! un privilegi que compartim molta gent!
Carquinyol: Però, pot ser que s’equivoquin. Jo, per deixar-los-ho més clar, apostaria per penjar una còpia de la nòmina a la porta del pis. En segons quins casos, acabarien per deixar-nos alguna almoina.
M. H. McAbeu: Cert és que no fan la felicitat. Ara, segur que fan més còmodes algunes altres coses. És com aquella frase de “seré comunista mentre sigui pobre”.
Jordi: Alguns matisos...
3-A la nostra casa no hi queda lliure ni sota el llit...
4-No saps que la xocolata és addictiva?
7- La típica excusa del pobre: “sí, he anat de Barcelona a Sant Jaume d’Enveja a peu. Però per fer esport, eh?”...
8- No. Però per poc que pugui ho intentaré.
10- Però si té dos cares ha de ser per alguna cosa!!!
Pis de protecció oficial? A què et refereixes? És un privilegi. I els pobres... pocs!
Ricderiure: és que ser pobre és pràcticament una forma d’entendre la vida...
Xexu: t’ha traït el subconscient! Ara li diuen “llibres”...
Joana: i tant, tots ho són!
Carme: No, encara no. Però tot arribarà...
Gràcies pels vostres comentaris!
*Sànset*
M'agrada, m'agrada... peró sóc de la corda d'en XeXu: menys problemes per la pasta tingués (ergo menys feliç fos), més tranquil dormiria.
Com més feliç, pitjor dormo. L'ésser humà és complexe.
Bon post, malgré tout :)
No diuen allò que davant la crisi el que toca és l'imaginació.
Doncs això; a imaginar que també és gratis!!!
I la tranquilitat de saber que no has de tèmer per a perdre res. Que no tens feina? Doncs no et poden acomiadar. Que no tens un ral? Doncs no el pots perdre. Que no tens una engruna de pà? Doncs segur que no se't posa malament.
Definitivament, patir és de rics.
P.S.: Això teu amb el WC aliens i el paper (en presència o absència) és digne de fer-s'ho mirar.
I no llencis pilotes fora, que ets un drogadicte nicotinat. Malalt.
Home! Jo conec gent que s'afaita a la feina o es passa pel gimnàs només a dutxar-se per estalviar aigua a casa (que jo em pregunto, no estalviaries igual o més donan-te de baixa del gimnàs que no hi vas mai?).
Nen, tu ets un filòssofu, ara mateix et poso a la prestatgeria amb el Plató aquell i el Nietzsche. Felicitats!
Objectaria al punt 1 que els rics, els rics de debò, vull dir, tampoc fan la decaració de renda. Tenen sicavs.
I en fi ironia ens cal, sí, i també alguna cosa més. Se'ns carreguen la classe mitja. Algú gosa dir ara que les classes socials ja no existeixen?
osti tu i ja li has explicat a algun polític ? això faria furor Sànset molt adient i adequat per pujar la moral ! fins i tot com a slogan ser pobre mola!
Eiiii! com m'has alegrat el dia, la setmana i etc. Jo ja ho anava veient això que dius...però cist així, tant ben escrit...quina passada!
Puc afegir una cosa?
-I com que per no tenir, no tenim segones residències en forma cases, apartaments o xalets, no ens poden robar!!!!!!! No cal patir!
Be happy, be poor!
hehehe!
Jejeje.Quina bona pensada.D'ara endavant m'ho miraré amb uns altres ulls.
I de les engrunes de pa fer-ne una sopeta amb ou i menta :)
I... anar al gimnàs i dutxar-t'hi...tot ajuda a estalviar...als pobres es clar...però ara ho fan 2 els rics" :)
Ferran: coi de capitalista empedreït...
Òscar: és gratis, de moment. Espera’t, que ja veuràs com acabaran per fer-nos pagar per imaginar coses que no toquen...
Joan: No t’equivoquis, els fumadors no som “malalts”, som “delinqüents”!
El poquet: i paga el gimnàs? això no és econòmicament sostenible! que canviïn el gimnàs per anar a córrer i les “dutxes” per la platja (=riu/bassa/ casa del veí).
Clidice: Ufff... Plató i jo mai ens hem acabat de portar bé.
Eulàlia: Jo veig la classe mitja des de baix. I pateixo per ells, perquè a la que se’ls carreguin se’m cauran a sobre!
Elfreelang: ja em robaran la idea. I, com no tinc quartos, no podré fer-hi res.
Agnès: això és ben cert. I, a més a més, no tindrem problemes amb els suposats inquilins que no ens puguin pagar el lloguer!
Maria: Compte, que depenent dels ulls que agafis per mirar-ho, t’ho faran pagar!
Joana: la primera és bona, la segona trenca amb tot l’entramat ideari del pobre del segle XXI. El gimnàs és un espai a evitar, que s’ha de pagar!
Gràcies a tots/es!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada