dimecres, 27 d’abril del 2011

assemblea.cat I per què no?

Per tots és conegut que Catalunya és un país de fireta, de broma. Des de fora –i des de dins- molts saben que ens poden fer totes les barrabassades que vulguin, que nosaltres pararem l’altra galta. Som gent de seny, ves.

Quants volem la llibertat? des de fora –i també des de dins- diuen que la volem ben poquets. Ens manifestem i es descompten. Potser sí que acabarem per creure que només hi érem “cinco o seis”. Els independentistes –de qualsevol dels colors- fem com l’esquerra més protocol•lària i més quistosa: tendim a disgregar-nos, a discutir-nos, a anar per separat. ERC? SI? Reagrupament? El president despista els seus votants. Convergència és independentista? El senyor Mas, com aquell il•lustre bigotut, sembla que només se sàpiga treure les vergonyes en la més estricta intimitat. Que feixuc que deu ser això de tenir anhels!

Ells viuen tranquils. El juliol passat, es reafirmen, només va ser un esclat puntual de sostinguda rauxa. No sospiten, no volen creure que va ser un primer pas. Tinc la ferma convicció que no érem, que no en som “cinco o seis”. En som molts més. Hi som molts més dels que crèiem. Només ens falta saber anar junts. L’esquerra, la dreta o les conviccions religioses no tenen sentit quan ens manca el que és més important: la llibertat. Perquè per sobre de tot volem estimar, sentir-nos estimats i saber-nos lliures.

I la llibertat només l’assolirem si aconseguim avançar units. Hem d’emprar sense pors ni recels totes les eines que estiguin al nostre abast. Ens hem de moure. I Assemblea.cat, en aquest sentit, pot ser-nos molt útil.

Perquè només així aconseguirem anar més lluny, més lluny dels arbres caiguts que ara ens empresonen.



*Sànset*

12 comentaris:

Clidice ha dit...

Tots els passos són pocs, cal anar endavant!

Garbí24 ha dit...

com podem anar endavant si els que ens han de portar endavant ens barren el pas ells mateixos....

Joan ha dit...

No érem cinc o sis, no. I la cosa no va de broma. Tota iniciativa em sembla bona.

Sergi ha dit...

És molt maco el que dius, però he de dir que estic completament desanimat amb el tema. Penso que el nostre país no ho vol, directament, i que els que menys la nostra classe política. Fem tots els passos que calgui, però dubto molt que anem enlloc.

MARTELL DE REUS ha dit...

El Llach ho va dir ahir molt finament, els partits polítics estan despitats i ara des de la societat civil hem d'agafar les regnes de tot plegat per enjegar a españa a fer punyetes d'una vegada per totes.

Elfreelang ha dit...

Com més serem més riurem... a som-hi cap a la sobirania! i aquesta nit al Bernabeu...0 a 3?

Carme Rosanas ha dit...

Doncs si hem de ser els ciutadans ... no queda altra sortida, hem de ser els ciutadans... a veure si aconseguim aglutinar.

McAbeu ha dit...

Qualsevol pas per aconseguir aquesta unió ha de ser benvingut i celebrat però al final toparà amb la política i els polítics que en aquest tema estan fent un paper d'allò més galdós. Tot i així s'ha d'intentar, és clar que si!

Assumpta ha dit...

Jo hi era... i érem bastants més de cinc o sis ;-)

Per cert l'etiqueta d'aquest post "El meu país petit" té ara un sentit impressionant :-)))

Joana ha dit...

Ja és gros que sigui la societat civil la que mogui els fils. Vergonya de que no hi hagi un líder,i que no es lluiti per allò que és nostre i ara només falta en Mou i en Pep ...per llogar-hi cadires.
Potser sí que els plítics hauran d'aprendre del nostre entrenador i dir les coses pel seu nom.
Va que dimarts la tornada! :)

El porquet ha dit...

Pots creure que fins aquesta setmana no me n'he assabentat d'aquesta història de l'Assamblea? I no considero pas que jo no em mogui ni m'informi de les mogudes que hi ha en aquest sentit!

Per tant, alguna cosa potser ha fallat en la comunicació, almenys fins aquesta setmana...

No sé, a vegades pequem de moltes iniciatives i molt disperses, quan potser ens hauríem de concentrar en algunes ben potents.

Malgrat tot, aquesta em sembla de les bones. A veure si estic més atent!

Thera ha dit...

...més de cinc i sis, i tant!!!! Però, massa dispersos, és veritat.