diumenge, 20 de desembre de 2009

a la vora del ficus


Un dia, quan tenia 9 anys, vaig somiar que tenia una germana petita. Literalment era el meu somni. Les possibilitats s'havien esvaït completament feia temps, però en les meves fases REM encara em permetia el luxe de somiar desperta.

Un any després vaig descobrir la capseta d'un Predictor a l'habitació dels meus pares. Era la llum al final del túnel! Quan els meus pares em van dir que tindria un germanet ells no sabien que jo ja ho sabia... això els ho vaig explicar més tard...

A la vida m'han passat dues coses que havia donat totalment per impossibles, i una era aquesta, tenir un germà a aquelles alçades. Podríem dir que el somni s'havia fet realitat.

Quan va néixer el Pol jo ja tenia 11 anys. Això significa que ja feia temps que sabia que la màgia dels Reis i del Tió era relaitva, i per tant, a casa, havia deixat d'arribar el Tió, i durant la setmana abans de Nadal ens dedicavem a anar comprant regalets i deixar-los a la vora de l'arbre de Nadal. Era molt emocionant, perquè els regals no portaven el nom, així que no sabies quins eren per tu.

Però amb l'arribada d'un bebè vam haver de tornar als vells costums. I entre ells, el Tió. Aquell tronc amb cara de simpàtic va reaparèixer a les nostres vides i el ritual del 24 a la nit va haver de tornar a canviar. Tot i que també era divertit.

Però ara el Pol ja té 12 anys. Ja fa temps, doncs, que per ell el Tió ha deixat d'arribar a casa nostra, i l'any passat, mig improvisadament, vam reenganxar-nos a la iniciativa dels regals a l'arbre.

A casa nostra tenim un ficus en el racó de la casa que queda entre els dos sofàs. Com que s'ha fet molt gran i frondós ens estalviem comprar un arbre de Nadal típic i guarnim lleugermanet el ficus. 4 cintes i 4 llumetes li donen el toc nadalenc que necessitem. A la vora del ficus anem deixant els regals.

Per tal de crear algun ritual per fer el repartiment de regals enganxem un número a cada regal. El dia 24 a la nit fem tants numerets com regals hi hagi i els posem en una capseta. Anem traient els números un per un i obrim el regal coincident amb el número que ha sortit. Llavors, la persona que l'ha comprat ha de dir per qui és. No us podeu imaginar l'atenció que reben els regals aquests dies, quan ja n'hi ha bastants i al final no saps ni els que has comprat tu. Tothom fa les seves hipòtesis i fins i tot hi ha qui, amb una llanterna, intenta travessar el paper de regal per poder veure què s'amaga a sota (aquest és el Pol...).

Ens agrada a tots haver retornat a celebrar la nit de Nadal d'aquesta manera. Així la festa s'estén retrospectivament als dies previs. Realment cadascú viu a la seva manera la màgia del Nadal.

Utnoa


13 comentaris:

Carme ha dit...

Quins records, tendres i bonics!

Gràcies per compartir-los i el ficus... deu estar ben content d'aquesta responsabilitat inesperada!

Mireia ha dit...

Que maco, aquests petits detalls són els que fan les festes especials

XeXu ha dit...

Ja és ben bé que cadascú celebra aquests dies a la seva manera, segons les tradicions que, sense saber com, es van formant en cada família.

Assumpta ha dit...

Quina sort tenir un germanet de 12 anys!! :-))

Una celebració de Nadal és encara una mica millor si hi ha nanos pel mig :-)) (i 12 anys encara és molt petit... per molt que ell es senti gran) jo ho veig amb el meu nebot que en té 14 però en moments així és una passada com encara conserva la il·lusió (perquè ell ja fa tres anys que, de la seva guardiola, compra també un detallet pels seus pares i germà petit) ;-)

Està bé això del Ficus!! :-))

Assumpta ha dit...

Em fa gràcia quan passa això :-) En XeXu i jo escriviem al mateix temps jeje

Cris ha dit...

Que maco això que ens expliques utnoa!! a casa ho fem el dia del dinar de Nadal, ara ja amb "cara i ulls" que la "nena" és gran.... Però hi han tradicions, que tan de bo no es perdin mai.... :) Un gran petó, ja ha tornat en Sànset?

A casa us he deixat una felicitació, però si no podeu passar Molt Bones Festes, parella!!

Elvira FR ha dit...

Ves per on jo somiava tenir un germà o germana gran però era un somni impossible, la meva germana va venir quan jo en tenia vuit i sí és ben cert que va tornar la il.lusió...la cara que feia en veure els Reis a la cavalcada...un post tendre i sentit Utnoa...que divertit que un ficus faci d'arbre de Nadal..ho trobo fantàstic!

Clidice ha dit...

què guai un ficus de Nadal! :) a gaudir-ne i Bon Nadal! :)

sanset i utnoa ha dit...

Carme: compartir records també és maco per mi! El ficus tot l'any que espera Nadal, jeje

Mireia: doncs si, perquè la sopa de galets o els canelons tan me fan!

XeXu: els regals en sí ja són tradució en el Nadal, ens agraden a tots!

Assumpta: doncs si, tenir el Pol ha sigut una de les coses més maques que m'han passat (sembla que parli d'un fill...), i és veritat que gràcies a ell l'alegria mai decau.

Cris: espero que no es perdi aquesta tradició sinó que s'hi puguin afegir més persones :) En Sànset va tornar ahir a la tarda, toto bé! Merci

Elvira FR: el teu somni era una mica complicat, a no ser que anys després descobrissis una germana en algun racó del món... jeje, cosa que no sé si acabaria de ser agradable... Els germans petits són l'alegria de la casa!

Clidice: potser no fa tanta patxoca com un arbre de Nadal, però és que casa nostra és petit! Ja ens hi hem acostumat!

Petons, bon dilluns i moltes gràcies a tots!

Utnoa

kweilan ha dit...

Uns records molt bonics.

sanset i utnoa ha dit...

L'altre dia, quan vaig anar a casa de l'Utnoa, no vaig reconéixer l'arbre de nadal de bones a primeres. Està com de camuflatge.

Francament, em sembla un costum molt maco el que teniu. Original i maco que encara ho feu.

*Sànset*

Núr ha dit...

OOOOOOOOOHHHH!!! Quina tradició més xula! És una llàstima que hagueu deixat el tió, però que bé que tingueu aquesta il·lusió allargassada de Nadal! Una cosa: i si poseu el tió també al costat de l'arbre? Així us vigilarà els regals! ;)

M'ha agradat moltíssim la primera part de l'article en què parles del teu germà! És preciós, Utnoa. Gràcies per compartir-ho!

Ferran ha dit...

Molt bona, la proposta de la Núr, no? El tió-mosso d'esquadra! És una forma de no perdre'l de vista, per més que el teu germà petit es vagi fent gran.

Xulo, com ho expliques.