Mama, de gran vull ser futbolista. Com el Romerito!
Mama, de gran vull ser ric. Com el Luís Roldán!
Mama, de gran vull ser cantant. Com el Gurruchaga!
Mama, de gran vull ser dibuixant. Com el maese Ibáñez!
Això darrer és el jo volia. M’agradava dibuixar i inventar-me personatges. Fer tires còmiques (pretesament) o imaginar un campionat de les arts marcials on en Jackie Xun acabava per apallissar al terrible Fríser. Tot made in institute, on denotava un interès especial pel dibuix a les classes de matemàtiques, però no un interès especial per les matemàtiques a la classe de dibuix.
Amb el pas del temps totes aquelles bestioles van acabar oblidades en algun calaix. Una llàstima (o no). Avui, però, em disposo a rescatar-ne un parell: enCisquet i els Papasseits.
El Cisquet era un dimoni ebrenc amb molta mala baba. Amic de l'humor negre amb ferum a socarrim, de la broma fàcil i dels acudits desagradables (que no reproduiré aquí) va guanyar-se uns quants reconets en llibres de text, llibretes, taules i parets.Al seu torn, els Papasseits partien tots ells d'un mateix personatge original i real, en Papasseit (professor d'anglès, entrat en anys i suggestivament sui géneris). A partir d'aquella primera caricatura excessivament simplista van començar a forjar-se els "altres" Papasseits, que partint de la base original perm
etien fer el dibuix més ràpid sobre qualsevol. Com us podreu imaginar, aquests darrers van acabar per esdevenir protagonistes de tot tipus d'aventures terribles i perilloses. Trames maquiavèliques on el més gran dels enemics del Papasseit primogènit -en Black-Papa o Negre-Papasseit- intentava destruir l'univers.
*Sànset*
32 comentaris:
Doncs l'univers Papasseit hagués donat molt de jocs per a crear un bloc !!
Els teus Papasseits m'han recordat que, també a l'institut, vam tenir una època on "adornàvem" els apunts amb uns personatges que sempre treien el cap a les cantonades dels fulls.
No tenien nom ni donaven gaire joc però m'ha fet gràcia recordar-ho i n'he fet UN.
Ai!! que ja explico batelletes... :-DD
Gairebé personatges de grafit :) m'encanten els Papaseïts :) Jo tenia tots els llibres guixats també i mon germà plens de Mortadel·los :D
Evidentment cap dels dos és dibuixant.
Hi tens força traça!! Fes travesses i quan siguis ric, deixes la feina actual i et dediques al còmic... si va bé, doncs genial i si no va bé és igual perquè amb la travessa ja viureu bé :-))
Jo seeeeeempre he fet dibuixets a classe... teranyines (amb aranyes penjant, clar) a tots els racons de les pàgines, floretes, dibuixos geomètrics... però ara em ve al cap una caricatura meva amb cabell blanc i monyo que vaig fer a classe de Pràctica de Dret Civil (crec que a quart de carrera) i a sota li vaig posar "La meva foto a la ORLA"... el meu company de trapelleries i posterior padrí de bodes, en Toni de Tarragona, es partia de riure...
Aquelles classes eren... ufff... i dissimular els atacs de riure constants tenia molt de mèrit. Ara he recordat que, per aquells temps, per la tele hi havia un anunci d'uns rellotges (no recordo la marca) que la veu en off deia amb un marcat accent francès "agte de pulsega" (arte de pulsera)... En Toni anava dient "agggte de pulseggga" mentre jo feia vellets i velletes per la Orla (afortunadament em vaig equivocar i ens varem llicenciar joves hehe)
Boníssim el dibuix d'en MAC!! :-)))
Mira, m'ha agradat el post... els teus dibuixos (en TRUEBA juasssss) ens han portat records bonics :-)
Recorda, fes travesses ;-))
Mmmm, ara m'explico algunes coses... El Black-Papa és brutal! Fora Lo Hàmster Nuclear! Llarga vida al Black-Papa!
Està bé això de deixar-nos veure els teus inicis com a dibuixant.
El Black-Papa podia ser el dolent oficial de Catalunya, amb permís dels de carn i ossos, esclar!
vet aquí!!! així que ets artista de naixement!!! :-)
Els nens d'avui en dia ja no diuen que volen ser rics com el Luís Roldan, ara volen ser-ho com el Francisco Camps.
Al meu particular Papasseit no el dibuixava (el talent en aquesta disciplina era -i és- més aviat pèssim) però aconseguirem el seu telèfon fix i, durant dos o tres anys, el trucàvem a casa per felicitar l'any nou.
Deuria ser que de gran jo volia ser ... telefonista! :)
Fantàstics, els Papasseits!!! jo he dibuixat tant... un dia també en posaré algun, de dibuix ;)
El Cisquet té pinta de ser simpàtic!
El dibuix mai ha estat el meu fort. Recordaré tota la vida un profesor que em va preguntar, després que hagués repetit 3 cops el mateix, si tenia alzheimer. Va ser molt desafortunat (no per a mi, pels que ho pateixen de veritat) Ho feia realment malament.
Mai es tard per tornar a acomençar a Papasseitejar
però si són cuquissims , com se't va ocorrer deixar de fer-los, home de déu. L'Assumpta té ra´, en Trueba genial, amb mala bava, però genial!
Vaig a fer-te una proposta que no podràs rebutjar... no, només una proposta i prou. Podries fer una tira de Papasseits setmanal. En el seu moment no va ser, però ara disposes d'un espai per treure'ls a passejar, i no sé si s'acabaran fent famosos, però almenys per aquí seran populars segur. A mi em semblen bons, en Cisquet també, però penso que als Papasseits se'ls pot treure molt de suc. Jo t'animo a fer-ho, i entre això i aquell invent de la cuina que no dius, potser et faràs ric!
Molt bons!!!
Sempre he sentit admiració per les persones que saben dibuixar. És quelcom pel que jo hi estic negat (i si només fos això!!). Salutacions.
Doncs ho feies molt bé i són divertits els personatges!
Jo m'apunto a la proposta d'en XeXu i ja som dos que t'ho demanem.
Vinga va! Ànims!
M'encanten els papasseits: són boníssims! I jo crec que t'hi hauries de dedicar: una tira còmica cada dia de papasseits al diari no crec que doni per viure, però segur que t'ho passaries bé :)
Jo sóc una inútil amb això dels dibuixets (a les reunions no faig gargots, només ratlles amunt i avall), però el meu germà en feia uns de moníssims i la meva mare en deia "espirricuatis" (tal com sona), hahaha. Encara ara els recordem!
Osti, Sànset, quin cop amagat més xulo! Perquè no els incorpores als teus posts? Potser no a tots, però hi ha temes que segur que t'inspiren un Cisquet o un Paasseit, no?
Ei que ja som quatre! m'adhereixo a la petició blocaire....demanar-te una tira de pappasseits setmanals veus? de desinflar-se res de res
Uix! Però quines vinyetes més xules em puc imaginar amb aquests personatges... Si mai no saps que fer...dedica-t'hi!
I de vinyetes en rescataràs? Són divertits el Cisquet i els Papasseits!
I per què no recuperar-los?
Ja veig un nou blog amb les aventures setmanals d'en Cisquet i en Papasseit.
Que bons! Una tira setmanal ja!
Això que proposa el XeXu és el que jo anava a proposar-te. Justament això. Vinga, anima't, home!! Que és gratis eeeee (cara del Núñez del Crakòvia)...
Sànset: em sembla que no t'hi pots resistir: pots començar la tira com més aviat millor...
Doncs jo també hi veig possibilitats. Els meus intents van ser molt més penosos!
Saps... jo volia ser el que llavores en deien "misionera". Però va resultar que havia de ser monja... com pots entendre vaig renunciar!! :)
Qui no ha fet mai un dibuix a mitja classe?
Els meus no eren tan divertits... potser perquè mai vaig arribar a pensar en ser un futur dibuixant, sinó un futur futbolista.
Adéu!
Quina descoberta, sànset! hehehe
Veig que som uns quants els que hem patit d’aquest tipus de curioses ínfules artístiques... va, que no descartarem –algun dia, mai sabem quan podem començar!- fer alguna tira (o intentar-ho) i penjar-la al bloc.
Fet i fet, per què no fer algun tipus de tira compartida? en MAC ha demostrat tenir art i coneixements del tema...
Si algú ho llegeix i n’està interessat... una tira a 4 mans? a 6? a 34? a 45 (si algú és manco...)? i perquè no?
Gràcies a tots pels vostres comentaris!
*Sànset*
Podries penjar-ne alguna al blog d'aquestes tires!
Publica un comentari a l'entrada