Afegint-me a la proposta de l'Assumpta i el Ferran, he aprofitat avui que estic al poble a casa dels pares per buscar quatre fotos de quan era petita. La veritat és que m'ha costat molt fer la tria, doncs tenia ganes de compartir-ne moltes! M'ha fet gràcia trobar, bàsicament, les fotos típiques i obligades de cada any i, de fet, són les que he acabat posant.
Una petita Utnoeta
En aquesta tenia setmanes, vora un mes diu ma mare, recent nascuda, vaja!
Poruga per naturalesa
Un any, gairebé dos. No cal que us digui que en els primers anys de la meva vida em feia una por espantosa el Patge Reial, perquè la foto parla per si sola. Avui ma mare, al veure-la, fa "pobreta, no sé com se'm va acudir deixar-te allí sola" (ella s'ho mirava des de baix, fent la foto...). Que cruels són els pares!
Més contenta que unes pasqües!
Dos anys o tres, ma mare no s'ha posat d'acord amb ella mateixa. M'enrecordaré sempre de la mona amb la caseta de xocolata de la dreta! Em va agradara tant! Els pollets aquests em feien molta gràcia! Ara bé, la vestimenta... sense comentaris! Com es nota que encara no m'escollia la roba! hehe
Una Escarlata Ohara de cap a peus
Cinc anys recent complerts. Feia poc que havia vist "Allò que el vent s'endugué" i em va fascinar. Aquell any per Carnaval vaig decidir que em volia disfressar d'Escarlata Ohara! La meva tieta Rosa em feia la disfressa cada any, així que és artesanal eh! que de vestits d'Escarlata no n'hi havia a les botigues!
FlowerPower!
Amb ma mare hem arribat a l'acord que tenia sis anys però no és segur. És una llàstima que no tinguem les fotos ordenades i ben posades per edats! Diumenge de Rams, com resulta evident, a punt per anar a beneir la palma. Aquí ja començava a escollir la roba i com podeu comprovar odiava el color blau marí! Era molt presumida i aquesta jaqueta m'encantava!
I fins aquí un tastet de la meva infància. És curiós com no tinc cap mena de problema en ensenyar fotos de quan era petita i en canvi em fa bastanta vergonya penjar fotos actuals.... com som!
Animeu-vos que és divertit!
Utnoa
31 comentaris:
Pobre Utnoa, quina cara de desesperació en mans del Patge Reial, però la de satisfacció amb la mona, no té preu.
Per cert, et quedaven molt bé els barrets :D
Ooooh!! UTNOAAAAAAA!! Què bonica!! Ara sempre t'imaginaré així!! :-)))
A mi la foto del patge també em fa llastimeta... pobreta!
A la tercera... ooooh!!... ara mateix t'adoptava! hehe ;-))
L'Escarlata O'Hara... quina ninaaa!
I la darrera... ostres, ets ben bé tu!! Sí, sí, una vegada vareu posar una foto així, una mica distorsionada, però pel poc que es podia veure, veig ben bé que és la mateixa carona bonica :-)
Ah, la RITS va dir el mateix... i jo penso igual: posar fotos de petita no m'importa gens... al contrari! hagués posat un àlbum sencer hehehe... ara bé, de gran ja és una altre cosa...
Un bonic recorregut per la teva infantesa, Utnoa. Per cert, no m'estranya que ploressis, el patge que està dempeus té una imatge sinistre, he he.
Apa!! És veritat!!... Jo només havia mirat la nena, però ara em fixo en els patges... fins i tot a mi em fan por!!
Quines fotos més maques! I divertides! Tens raó que són les típiques: els reis, la palma, les disfresses... estàs molt maca, això que dieu de no voler posar fotos d'ara, deu ser perquè no us trauríeu ;)
Quines fotos més maques i quina nena més preciosa. :-)
També em quedo amb la cara de felicitat que fas amb la mona, és espectacular.
I, completament d'acord amb Josep Lluís, amb l'Assumpta i amb l'Utnoa d'un any gairebé dos: Aquests patges reials espanten! :-DD
Una Utnoeta preciosa nena :)
Quin recull fotogràfic tan complet! Totes les fotos són molt tendres!
que monaaa!!! però escolta, amb cinc anys vas veure allò del vent??? ets una nena prodigi, vaja! :-)
Jo vull una foto de quan vas descobrir els Beatles per primera vegada.
Aquí queda dit.
;o)
Firmat: L'altre que té un blog amb nom de cançó de Beatles (però una cançó més hippy-LSD'iana)
Està clar que, entre aquests "negres" Titanlux jo també m'hagués posat a plorar!
Oh, què monaaaaaaa! I mira, veus?, ara ja et podré reconèixer quan, d'aquí a menys d'una setmana!!!!!!!!!!!, ens trobem a Berlin :-))))
M'agraden totes, però posats a triar trio el somriure de la tercera.
Bon cap de setmana a tots dos!
Mare meva.....i si ets com el vi que amb l'edat guanyes....
El patge del rei negre no és que espanti: és que és el Darth Vader!
La foto del Patge Reial... pobre fill!!! Quina por!!!
I la disfressa d'Escalata és fantàstica!
Molt guapa! :)
La foto de la mona és genial, la teva cara és la felicitat pura. I a l'última sembles una nina de porcellana. I bé, coincideixo amb tots, aquests patges fan força por, era l'època en que encara calia embetumar els patges!
Molt boniques!
Voto per la d'Scarlet Ohara, que la podríem juntar amb la meva que vaig vestit d'indi!! Què et sembla?
Quina "monada"... estàs estupenda.
Una nena moníssima, Utnoa, i també amb cara de trapelleta! I, entre nosaltres, a mi també em feia molta por el patge: jo en tinc una que devia ser més gran on no ploro, però faig una cara d'acollonida amb aquell senyor!
MOLTES GRÀCIES A TOTS PELS VOSTRES COMENTARIS. M'HA AGRADAT COMPARTIR AQUESTES FOTOS AMB TOTS VOSALTRES, IGUALMENT COM ESTIC ENCANTADA DE HAVER POGUT VEURE-US DE PETITONS A MOLTS DE VOSALTRES!
ESPERO QUE US ANIMEU LA RESTA!
(i sobretot en Sànset!!)
Utnoa
Utnoa, quines fotos tan divertides i molt molt mones!!!!Estàs guapíssima i molt dolça!!! Salutacions!
A mi sempre em deien que el rei negre era el que portava més bons regals, suposo que perquè no plorés...
Hehehe sí, sí, volem que s'animi en SÀNSET!! volem que s'animi en SÀNSET!! volem que s'animi en SÀNSET!! :-DD
una nena molt bufona!
La que vas de "senyorita escarlata" és genial! La teva tieta quina feinada. Genial també la idea d'una nena tant petita de voler anar disfresada de personatge de clàssic del cinema.
Coincidexo amb tu , de fotos de petita tantes com vulgueu , de gran... aiii perquè som tant estranys?
Només escric per fer sortir de dubtes a en Garbí: sí, és com el vi. Com el bon vi.
*Sànset*
La mirada d'unes fotos sempre va acompanyada records, i la memòria en bona cura n'arxiva els bons.
Unes fotos tendres i boniques.
que mona Utnoa! que requetebonica!
Moltes gràcies a la resta! I no sóc com el bon vi! Ja m'agradaria semblar tan mona com llavors! hehe
De petitons tots som bonics, no? hehe
MOLTES GRÀCIES!!
Utnoa
unes fotos molt xules!!! a casa tampoc endreçàven gaire les fotos, és més, ens deixàven jugar amb elles. Ja veuràs, ja, quan pengi les meves, estan molt fetes malbé!!!!
I si, quina por que feia el patge reial!!!
Publica un comentari a l'entrada