Sí amics i amigues, companys i companyes, blocaires i bloggers, enemics i enemigues; sé que aquesta setmana m’estic posant d’un pesat ben considerable amb això de la llengua. Però no ho puc evitar. No sóc lingüista, ni filòleg, ni poeta ni molt menys escriptor, però les coses del nostre parlar em meravellen.
Sí amics i amigues, companys i companyes, blocaires i bloggers, enemics i enemigues; em meravellen i, al seu torn, m’encurioseixen.
Sí amics i amigues, companys i companyes, blocaires i bloggers, enemics i enemigues; m’encurioseixen. M’encurioseix molt la unitat lingüística que professa el nostre país veí, i mireu si és curiós: el castellà és la única i solitària llengua que s’enraona a l’Estat espanyol, a quasi bé tot sud i centre Amèrica i a bona part del nord d’aquell tan nou continent. Fins i tot a les Filipines. I més enllà, conservada pels descendents d’uns jueus ibèrics que van marxar gustosament de la Corona a finals del segle XV. Tot i que potser no s’entenguin –curiositats implícites d’una llengua tan parlada arreu- un sefardí, un ecijà, un mandrileny i un fill de Montezuma parlaran el mateix idioma.
Nosaltres, per contra, gaudim d’una multiciplitat lingüística quantiosa, exagerada i minoritzada. El català, potser antecedent únic i arrel, ara –i com el llatí més clàssic- és divergit en moltes llengües i parlars diferents quasi bé inconnexos. Fills de pares catalans –tot i que alguns catedràtics cerebralment vessats ho negaran- són el valencià, els parlàs aragonesos, el ganxet, el xipella, l’andorrà, el barrufet, l’esperanto i, fins i tot, el mateix català.
Davant d’aquesta dicotomia, jo que sóc amant de l’estadística, em plantejo quin percentatge d’habitants del que uns quants degenerats coneixen com a Països Catalans enraona cada idioma. Per tal d’aconseguir-ho, i després de llargs períodes de treball de camp i salubre esforç, he pogut engendrar una enquesta morfològicament qualitativa que ens permetrà referenciar lingüísticament la proporció de que cada parlar disposa en el nostre univers analític.
Dit això, us demano ferventment que em feu el favor de respondre l’enquesta que veieu publicada a la pepera (dixit a l'extrema dreta) del present escrit.
Sí amics i amigues, companys i companyes, blocaires i bloggers, enemics i enemigues; em meravellen i, al seu torn, m’encurioseixen.
Sí amics i amigues, companys i companyes, blocaires i bloggers, enemics i enemigues; m’encurioseixen. M’encurioseix molt la unitat lingüística que professa el nostre país veí, i mireu si és curiós: el castellà és la única i solitària llengua que s’enraona a l’Estat espanyol, a quasi bé tot sud i centre Amèrica i a bona part del nord d’aquell tan nou continent. Fins i tot a les Filipines. I més enllà, conservada pels descendents d’uns jueus ibèrics que van marxar gustosament de la Corona a finals del segle XV. Tot i que potser no s’entenguin –curiositats implícites d’una llengua tan parlada arreu- un sefardí, un ecijà, un mandrileny i un fill de Montezuma parlaran el mateix idioma.
Nosaltres, per contra, gaudim d’una multiciplitat lingüística quantiosa, exagerada i minoritzada. El català, potser antecedent únic i arrel, ara –i com el llatí més clàssic- és divergit en moltes llengües i parlars diferents quasi bé inconnexos. Fills de pares catalans –tot i que alguns catedràtics cerebralment vessats ho negaran- són el valencià, els parlàs aragonesos, el ganxet, el xipella, l’andorrà, el barrufet, l’esperanto i, fins i tot, el mateix català.
Davant d’aquesta dicotomia, jo que sóc amant de l’estadística, em plantejo quin percentatge d’habitants del que uns quants degenerats coneixen com a Països Catalans enraona cada idioma. Per tal d’aconseguir-ho, i després de llargs períodes de treball de camp i salubre esforç, he pogut engendrar una enquesta morfològicament qualitativa que ens permetrà referenciar lingüísticament la proporció de que cada parlar disposa en el nostre univers analític.
Dit això, us demano ferventment que em feu el favor de respondre l’enquesta que veieu publicada a la pepera (dixit a l'extrema dreta) del present escrit.
Gràcies d'antemà!
*El Juantxi Sànset*
24 comentaris:
I no podies haver posar una resposta que digués "Jo parlo català, si et plau escampa-ho als 4 vents?"... :)
Contestada l'enquesta...
Ja ho vaig dir a un altre post, ells tenen ben clar allò de "divideix i venceràs" i nosaltres hi caiem de quatre potes.
I prefereixo callar perquè si no m'aplicarien la llei antiterrorista. I ara que acabo de dir això, ja sé que votar a la teva enquesta. ;-)
Ja he votat!
Ets un crack, sànset! I l'amic cantaire... Déu n'hi do! hahaha
Idò, els al·lots de ses illes se't foteran amb domàtigues!
Carme: Sí, però més val que estem amagats, que si no encara ens fotran a tots a Alcalá-Meco. Que som gent de seny, com estem demostrant després del dia 10 del mes passat...
M. H. McAbeu: Tu ets dels meus. D’aquells que el dia que els entrevisti algun mitjà de comunicació amb cara i ulls farà cap de pet a la presó.
Rita: Si hem de tenir un crack, aquest no pot ser altre que el messies Ariel!
Ostres Joan; cagada pastoreta! No els he donat l’opció. Sabia que m’estava deixant alguna cosa!
*Sànset*
L'única cosa en que no et dono la raó és en l'esperanto ( llengua creada per Zamenhoff) és cert que va ser molt parlada a Catalunya sobretot pel món anarquista...i que el meu pare va començar a anar a classes d'esperanto ( als 60 anys...) en el temps gloriosos de les eclosions dels casals llibertaris i de les associacions de veïns... jo et puc dir Bonan matenon kaj sanon! bon dia i salut!
Sànset!!! per què fas aquests posts tan interessants quan mitja catosfera és de vacances? Una cosa així l'has de guardar per primers de setembre, home, quan tothom tornarà amb ganes de blog, de llegir, opinar...
Bé, dit això, he de manifestar que he llegit amb deteniment la teva enquesta i no hi és la meva resposta correcta, així que hauré de votar una que s'hi assembli una mica (perquè, clar, votar jo votaré, eh?) :-)
Jo parlo un català magnífic i preciós sempre ho dic i la gent es pensa que faig broma :-)
Barcelonina de naixement, amb una mare que parla amb un lleuger accent de Barcelona i un pare que era del Bages i que tenia un català jo diria que sense cap accent, amb un vocabulari preciós, que deia "dos quarts de quatre" i no "les tres i mitja" o "fa fred haurem de posar les flassades"... i després de quasi vint anys de viure al Baix Camp he incorporat paraules com "fesols" o anar a fer "un tomb" (el que em nego i em negaré sempre és a dir LLONGANISSA a la BOTIFARRA)...
Pots afegir, doncs:
Jo parlo un català magnífic i això unit a la meva agradable veu em faria digna d'una feina com a locutora de ràdio (jo ho provo...) per la tele no, que no tinc imatge bonica... sniff.
Mentre penses si afegeixes aquesta resposta, votaré que "Parlo Ganxet a la perfecció", doncs sé dir això de "Holeeeee" (enlloc d'hola) o ser dir també "a què dius?" enlloc de "què dius?" :-DDD
No li diguis a ningú.....xsssssssttt
Davant de tantes opcions, he arribat al final sense saber què coi parlo. Tinc un problema!
Jo ja he votat, però per si no el coneixies, et recomano que facis un cop d'ull al nostre diccionari empordanès: http://gdia-e.blogspot.com/
Nostre, per la meva parla, no perquè el fem nosaltres, eh!
Calla... ara he recordat que l'altre dia entrevistaven a no sé qui sud americà i el locutor li va dir la paraula "chévere" (que segur que havia après a algun "culebrón") i l'entrevistat li respon "no, esto se dice en Venezuela"... ai caram... a veure si el Veneçolà serà un idioma que no coneixem...
Sort que tinc el blog, així no cal que parli gaire. Altrament em faria un embolic, temo, amb tantes llengües com "maneju": català, valencià, mallorquí, eivissenc, fragatí, ...
PS: Excel.lent aquest "enquesta publicada a la pepera", haha!
Jo, depèn. Amb la família parlo «flixanco», amb amics de Tgn i de Bcn parlo català oriental amb expressions tarragonines (naltres i valtres, aqueta en comptes d'aquesta i alguna cosa més) i amb una amiga que és de Figueres em surt accent figuerenc. Així que no sé què vols què et digui...
Tinc facilitat per adoptar l'accent del meu interlocutor quan hi parlo. N'hi ha que diuen que això és un defecte, que no m'hauria de fer vergonya parlar el meu dialecte. A mi no em fa vergonya parlar el meu dialecte, és que ho faig inconscientment. Recordo que quan era petita ens havien portat dues setmanes de colònies a prop de Balaguer i vaig tornar a casa que només parlava amb la e!
Sigui com vulgui, cal acceptar que el català té dialectes, però que tots parlem la mateixa llengua.
Ja he votat, però t'anava a dir exactament el que ha dit la Carme al primer comentari, parlo català, i que tothom ho sàpiga!
Elvira FR: No li diguis a ningú, però també en conec alguna cosa... de fet, un company de cafès és un esperantista confés, que va arribar a anar al Japó a reunir-se amb companys de llengua vehicular. A mi, particularment, sempre m’ha fet gràcia l’iniciativa d’en Zamenhof. Quan vaig saber de la seva existència me’n vaig interessar i vaig arribar a saber-ne alguna cosa. Sóc plenament conscient que és la llengua “creada”, per dir-ho així, més parlada del món! No volia ofendre a ningú incloent-la a l’enquesta, sinó que era un gag més.
Ĝis revido!
Assumpta: La meva pobra inspiració no n’entén de períodes de vacances! surt quan pot...
Ho sento, no puc afegir res perquè les enquestes no permeten ser modificades quan ja ha votat algú. L’hauria d’esborrar i tornar-la a començar. Ara, estigues segura que en comentaré alguna cosa sobre la teva proposta quan hagi de fer l’acurat anàlisi dels resultats!
De fet, crec que parles ganxet a la perfecció, i aquesta és una bona resposta, jejeje
No, no. No ens confonguem, que el castellà és un únic idioma. Per molt que no s’entenguin entre ells, parlen el mateix. El que passa és que algun interlocutor no vocalitza prou bé...
Garbi24: Sí, a veure si ens fotran a tots a la presó!
Albert B. i R.: No tens un problema, ets un políglota. En quin altre país del món, els seus habitants –de veritat!!!- dominen de forma vehicular entre 7 i 15 llengües? Només per aquest fet, ens haurien de lliurar un premi Nobel de literatura a cadascú!
Tu, Jo i l’Otis: Ep! He anat a treure el cap pel bloc del Gran Diccionari Empordanès i m’he quedat astorat. Quina enveja tu! i t’ho dic ben seriosament. Seria molt d’agrair que cada variant del català (com han fet a la Terra Ferma amb el Diccionari Català-Lleidatà) tingués, com a mínim, una web i una eina com aquesta.
Ferran: De tu, que sabíem que eres molt políglota, ara saps que encara ho ets més!
Núr: El flixanco també hauria de ser un idioma... Conec gent que li passa això, i és ben curiós. Ara, no tots tenim aquesta habilitat. Jo, que fa quasi bé deu anys que estic a Tarragona, sóc incapaç d’obviar el meu “lo”, que m’acompanya a tot arreu. Ara, en certes coses, i amb el temps, s’ha dissimulat el meu accent. I acabo per parlar un català d’enlloc!
Acabaré per reafirmar la teva conclusió!
Xexu:No et preocupis, que també inclouré a les conclusions de l’estudi que cert percentatge de catalans –mínim, si tenim en compte que el treball me’l subvenciona la FAES- estan plenament orgullosos de parlar una cosa que en diuen “català” i que, para más INRI, ho van pregonant. Com si fos cosa de presumir!!!
Gràcies a tots pels vostres comentaris i pels vostres vots!
*Sànset*
En el meu dia a dia parlo català, suposo que el català que es parla al poble, perquè no tinc cap problema a l'hora d'afegir al meu vocabulari, quan hi sóc, paraules pròpies d'altres zones, i fins i tot se m'enganxa una mica l'accent que puguin tenir.
També he deixat el meu vot i com que no hi ha cap opció que m'acabi d'anar bé, m'he decantat per la darrera; no cal que li diguis a ningú, ja prou que ho senten en què parlo.
mmm No sé per quina de les opcions votar. Jo parlo un català barceloní, que alguns poden dir que és massa obert. Però quan vaig voltant per Catalunya se'm va enganxant l'accent de la zona. O sigui que sóc multicatalana :)
t'has deixat també el tortosí, que a mi m'encanta... i l'alguerès, i el perpinyanenc... catxis, ara que hi penso, també t'has deixat el veinatencdesalt i el garrotxí...
poc treball de camp, eh?
:D
he pensat a fer un post del tema, però quasi que millor que no ho espatlli!
petons i llepades!
ei! jo parlo català i li pots dir a tothom!!!!!
i de fet, només cal que em sentin parlar en castellà i sabran perfectament que el meu idioma és el català!!! avui dues persones que m'han començat parlant en castellà i a qui he respost en castellà, després han canviat al català. se'm nota i mooooolt!!!
i ben orgullosa que estic.
i si el TC em retalla la llengua, em poso tirites per tallar l'hemorràgia. xò no em deixaran de sentir.
t'has deixat el camaco com a opció... veus, aquest es veu que també el practico força. per tant, podria dir que barrufo? el gran barrufet és del Barça....
Jo parlo el català de TV3, és a dir, molt malament...
Lluïsa: Com el Durao Barrosso suposo –i espero- que no llegeix el nostre bloc, no crec que hi hagi massa problemes en que la gent sàpiga quina és la llengua en que enraones.
Khalina: multicatalana i segons els del país veí políglota!
Gatot: De tantes llengües que hi ha al nostre país petit és impossible encabir-les totes en un mateix estudi. Mira que et diré, que fins i tot he hagut d’obviar la meva pròpia llengua: el cubetenc! (no confondre amb el “cubatenc”, que n’és una altra i de molt nocturna...)
No et preocupis, fes l’article quan vulguis, que per aquest gag no sigui!
Rits: M’has recordat una anècdota: fa temps, tenia un amic del poble que va anar de vacances a Lloret amb la xicota. No havia sortit mai del poble i, com va veure que per aquella zona costanera la gent enraonava majoritàriament en castellà, ell quan va arribar a l’hotel va intentar parlar en castellà. El recepcionista el va fer parar i va cridar al intèrpret, tot dient-li “aquí tenemos un estrangero que habla un poquito de español”. Si, fins i tot ells, ja comencen a ser conscients que no formem part del mateix país!
Podríem dir que barrufes, és una bona opció!
Sergi: Molt malament. Aquest català és l’únic de tots que realment no existeix!
Gràcies a tots pels vostres comentaris i vots!
*Sànset*
Buen comienzo
Publica un comentari a l'entrada