HOME PREVISOR VAL PER DOS

Sempre he volgut considerar que sóc un paio previsor. M’agrada mirar-me bé les coses abans de fer-les, repassar-les i disposar de prou temps per tornar-les a repassar. Quan sortim de viatge, per exemple, sempre em miro i em remiro la maleta, amb la Utnoa fem llistes amb tot el que necessitarem, i poso a punt el cotxe.

Sóc una persona de costums. La bossa sempre la faig amb molt temps. Pel que pugui ser, i perquè sé que les presses em maten. I en tinc proves. Aquest divendres fèiem tard a festes del seu poble. El lavabo del pis va començar a perdre aigua i la feina va ser nostra per aconseguir apaivagar la fúria del nostre Posidó particular. Després vaig acabar de fer la bossa traient xispes perquè, en cas contrari, arribaríem a tres quarts de quinze a un dels actes programats i que volíem veure. I les presses són mala companyia, i més per un servidor. Les conseqüències podrien haver estat nefastes: no només em vaig deixar el pijama (element que poden suplantar uns bons calçotets...), sinó que també em vaig oblidar tots els calçotets. Per sort, el meu benvolgut sogre –tot i que jo vaig oferir que me n’aniria a comprar un parell per sortir de l’apuro- me’n va regalar dos a estrenar. Així, i mai millor dit, vaig salvar la collonera.

Sobreescrit paràgraf representa prova fefaent que un servidor necessita temps per poder preparar les coses amb un mínim de garanties. I a més a més, i com ja he dit, sóc persona de costums. I en molts sentits. Fins i tot en el sentit més físic del terme.

Tots els matins arribo a feina una estona abans, cosa que em permet fer el cafè i poder anar a alliberar a Willy (eufemisme: no penseu que sóc cuidador d’orques) amb suficient marge de temps. Tots els matins vaig al mateix lavabo. Sempre he necessitat un mínim d’intimitat per fer segons quin tipus de tasca i aquell WC (inicials d'origen saxó que signifiquen Wonderful Caca) és el que em sembla més tranquil i apartat. També el que freqüenta menys gent. El divendres vaig acabar el paper higiènic. Em va anar just. Ben just. Quan, cofoi i alleugit –tant física com psicològicament- vaig rentar-me les mans em vaig escriure una nota mental (Courier New, doble espai, negreta i subratllat) que resava així: Sànset, dilluns no vagis al teu vàter, que no hi haurà paper higiènic. I si hi vas, comprova que n’hi hagi abans de començar a fer res.


Com sóc un paio de costums, no tinc el costum de revisar que hi hagi paper de vàter. A més a més, no sé que coi en vaig fer de la nota mental. Cagada pastoreta. Amb tots els ets i uts.

Quan un servidor ha acabat la tasca que s’havia proposat quan s’ha abaixat els pantalons i els calçotets –els meus, no els del sogre, que estan per rentar- i ajagut a la freda tassa, i mitjançant conegut automatisme, ha anat a agafar una porció d’aquell paper que tant neteja i que tan menystingut tenim, s’ha quedat de pedra. De pasta de moniato, per no dir una altra cosa. No hi havia res. "Merda! Inútil! i la nota mental què? Ruc, que no portes clínex a la butxaca ni t’has pujat el diari (amic i substitutiu d’emergència del paper higiènic)."

En tal dicotomia, el primer que he pensat ha estat: “xiula, a veure si sona la flauta i se’t presenta el gos d’Scotex carregat de paper higiènic”. Després de diferents intents he desistit. O el gos està sord com una tàpia o se n’ha anat de vacances lluny de qualsevol lloc on hi hagi vàters.

“Només em queda una opció”, he pensat. I, com un valent, m’he pujat els pantalons i els calçotets per la part de davant –deixant el darrere lliure, pel que pogués ser- i, com he pogut, he anat cagant llets (fi humor negre) fins al vàter més pròxim. Quan he tancat la balda algú ha intentat entrar.

“Ocupaaaaaaaaaaaaaat”. Salvat per la campana. M'ha anat de pocs segons. Ben pocs. Què haurieu pensat si entressiu al vàter i us trobessiu un company corrent com un sonat i amb el cul a l’aire? com a mínim m’hagués guanyat un àlies de per vida. I, m’hi jugaria el coll, ben escatològic.

A partir d’ara, i pel que pugui ser, intentaré acostumar-me a dur sempre un paquet de clínex a la butxaca. Home previsor val per dos.

*Sànset*