BESEIT I TOP LESS

Aquest és el títol de la crònica de la nostra sortida d’aquest cap de setmana. Perquè vam córrer per allí i un servidor va fer top less, com podreu comprovar després. Vam fer nit a Horta de Sant Joan, vam gaudir d'alguna ruta pels Ports i vam anar a veure els veïns no-franjins del no-riu Matarranya que (des)enraonen no-català.

La casa on ens vam allotjar, els Olivers, val molt la pena i és plenament recomanable. No només pel fet que el preu fos francament assequible i el tracte més que correcte (el propietari tenia una divertida retirada a en Lluís Llach, cosa que jo vaig considerar fet benastruc), sinó perquè les habitacions eren netes i ordenades –qüestió que a low cost és difícil de trobar- i l’esmorzar estava inclòs, i era d’aquells capaços de fer bellugar un urbanita per l’Himalaia com si anés per l’esquerra de l’Eixample. I, sobretot, els cubates del bar valien 3 miserables euros.

Horta de Sant Joan és un poble que paga la pena. Només cal passejar-hi per contrastar que encara conserva les formes del seu immens passat medieval. Places porticades i palauets renaixentistes llueixen orgullosos els seus blasons. A més a més, sempre he cregut que els poblets d’aquestes zones viuen a un ritme diferent, més pausat i tranquil. I són ben capaços d’encomanar-te’l.

Dissabte al matí –després d’un esmorzar a base de croissants, llesques de pa torrat amb mantega i melmelada i pa sucat amb tomaca i pernil- ens vam encaminar cap als Ports. Vam deixar el cotxe a la Franqueta i vam iniciar la Ruta dels Estrets. Van ser aproximadament 9 quilòmetres amb un desnivell total d’uns 70 metres. Una ruta fàcil i atractiva, doncs ens vam moure sempre paral·lels al riu dels Estrets, envoltats per la natura i, quan ens va venir bé i vam trobar algun toll ben simpàtic, ens vam fotre de cap a l'aigua.

El torrent, com no podria ser d’una altra manera, era net i transparent i plenet de madrilles, uns peixos que només toleren aigües ben salubres. Com us podeu imaginar, a l’Ebre ja només les podem veure a les fotos.

Per cert, una ruta curiosa aquesta dels Estrets, ja que la comences, però pots no acabar-la. La Utnoa la va començar i la va acabar. En canvi, un servidor va començar la Ruta dels Estrets i va acabar la dels Escaldats. I no cal que matisi massa més, que tota la tarda del dissabte que vaig semblar el John Wayne buscant com un desesperat la seva muntura.

Després de dinar vam passejar per Vall-de-roures, un poble ben pintoresc on hi vam parar a fer el turista -el seu nucli medieval també és d'aquells que no ens hem de predre si ens fa goig això de visitar castells i esglésies- i a fer un beure a la terrassa del bar de la plaça major (que, casualment, s'apel·lava "bar de la Plaza") on, després de fer-la petar amb el cambrer, vam poder contrastar que encara ens defensem prou dignament lluint el nostre chapurreau o parlà aragonès de diccionari.

Així que ja ho sabeu; guanyeu un cap de setmana visitant la zona i passejant pels Ports de Beseit, per la Terra Alta i per la Franja, que s'ho valen. I s'ho mereixen, perquè són unes terres que es mantenen vives, tossudes, encara que faci només un any que un parell de desgraciats les arraconessin en trist escac.

*Sànset*