divendres, 19 de febrer del 2010

SÓC UN RADICAL

Segons l’Enciclopèdia catalana un radical és un “membre d'un dels diversos partits seguidors del radicalisme”. Cercant el terme radicalisme la mateixa enciclopèdia el defineix com a “corrent de pensament polític que propugna, d'una manera democràtica, reformes profundes o canvis substancials de les estructures polítiques i socials de l'estat”.

Que coi, tenen raó; sóc un radical. Tanmateix, cal fer algun incís sobre el tema. Molts -massa gent- entenen com a “radical” una persona extremista i poc respectuosa amb les altres realitats que l’envolten, tant en la vessant política com en la social.

Ja van un parell de vegades que al bloc d’en Ferran –In Varietate Concordia- m’acusen de radical o em fan algun comentari d’aquells que van dirigits a provocar algun tipus de disputa.

L’altre dia, a “ca'l Ferran” una persona va escriure referint-se a mi: “els radicals com tu”. M’ho va dir perquè havia fet un comentari a favor de la independència de Catalunya. Però sempre respectant el sentiment d’aquells qui se senten espanyols. Un sentiment, d’altra banda, ben lògic. O, almenys, tant com el meu.

Ahir, una altra persona, dirigint-se a mi, va escriure: “Sanset, te escribo en castellano porque me cuesta menos (si te molesta te pido disculpas de antemano)”. El què és curiós en aquest cas és que jo havia escrit sobre la necessitat de contrastar la informació de la wikipèdia. Evidentment, jo no havia fet cap comentari ni havia aportat cap opinió sobre el castellà o sobre Espanya, per exemple. Jo li vaig respondre amb tota normalitat. Tanmateix, és evident que el comentari que em va proferir cercava algun tipus de conflicte o de dialèctica. Era una provocació en tota regla.

Ja us he confessat que sóc un “radical de diccionari” perquè anhelo unes reformes democràtiques i profundes que ens permetin esdevenir una nació major d’edat i disposar del dret de decidir lliurement quin és el camí que volem seguir com a Poble. I si hem de morir, que morim perquè no ens hem sabut cuidar i perquè no ens hem estimat prou, no perquè algú ens hagi maltractat massa temps.

Jo sóc un radical. Però sóc un radical que respecta l’existència i el dret a viure dels altres. Potser ells també són uns radicals sense saber-ho, no d’aquells “de diccionari”, sinó dels altres.


*Sànset*

35 comentaris:

Clidice ha dit...

doncs nen ja en som dos :) no hi pateixis. I les persones que ho diuen en un sentit pejoratiu ... bé, què hi farem! posem que no han llegit el diccionari :)

Pau, amor ... i independència ^^

Cris (V/N) ha dit...

Radical o no, ets un encant de persona, de blocaire i d'home, així que.... que les den :) Petons catalans!!

sànset i utnoa ha dit...

Cris a veure si m'hauré de posar gelosa...

;)

Utnoa

Cris (V/N) ha dit...

Utnoa, ni de conya, i tot gran home té darrera una dona com cal, i tu ets una d'elles, preciosa :)


Hi ha una altra dita que diu: "detrás de todo gran hombre hay una mujer.... sorprendida"

jajajajaa, petons preciosa!!!!!!

Assumpta ha dit...

Ah, doncs jo també sóc una radical... :-)

M'ha agradat veure la definició del diccionari, veus?

He llegit les teves "batalles" a l'In Varietate i t'he de dir que quedes molt més bé tu que el teu oposant... Jajaja jo també m'he discutit a vegades allí (menys mal que en Ferran ens deixa jeje)

Fa anys, en un Forum d'Internet on els més habituals ja ens anàvem coneixent, un participant aragonés em va dir "tu representas todo lo que yo odio, el fanatismo religioso, el fanatismo nacionalista y el fanatismo en el fútbol"

La frase se'm va quedar tan gravada que la recordo textualment... i moltes vegades m'he pensat si això m'ho havia de prendre com un insult o com un "piropo" (evidentment, ell ho deia com a insult, perquè era "lo que más odiaba") però a mi em va fer certa gràcia...

Ara bé, com pots veure, ho va ficar tot al mateix sac... cosa que també em va fer molta gràcia, per cert :-) (en el fons el que més ràbia li feia era el meu "fanatismo nacionalista", això n'hi havia uns quants que es posaven molt malament quan sortien alguns temes...

El que passa és que si busco "fanàtic-a" al Diec no em surt quelcom tan maco com el "radical" que t'ha sortit a tu...

Llàstima que fa anys que va passar això, sinó ara li diria: "No, no soy una fanática, soy una radical".

neus ha dit...

jo em sento una revolucionària radical, veus?

;-)

Carme Rosanas ha dit...

Jo també m'apunto al club dels radicals no fanàtics!

Molt ben explicat Sànset...

Garbí24 ha dit...

Em penso que en som molts de radicals i als pocs que queden s'aniran convertin

Carquinyol ha dit...

Doncs realment hi ha alguns comportaments que per a certa gent demostren una "radicalitat" superlativa... en fi...

... ara bé, també t'haig de dir que la frase que et va escriure aquella persona, així fora de context almenys, tampoc la trobo amb moltes ganes de cercar gresca (n'he vist moltes altres on si que es veia clarament que la cercaven). Hi ha gent a la que li passa això, i què demanen disculpes per escriure en l'idioma que dominen i, bé, jo penso que tampoc ho han de fer això. Mentre ningú obligui a l'altre a res i ens entenem, doncs apa...

Elfreelang ha dit...

Aporto més significats...radical ...del llatí crec que radicare...pertanyent o relatiu a les arrels...o sigui que ser un radical és ser d'arrel, de socaarrel, és estar ben arrelat..vaja o sia tenir els peus ben ferms damunt el terra...

fanal blau ha dit...

Sànset, tu pots ser el que vulguis i el que sentis.
Jo també em sento radical en aquest sentit que tú expliques, també m'ha agradat que l'Elvira ens hagi aclarit el sentit etimològic, doncs he pensat...doncs sí, em sento arrelada.
I també em sento radical arrelada en el món!

Jordi ha dit...

Visca els radicals com tu, com jo i com molta gent. Però de vegades et planteges si sent així s'arriba a algun lloc...

MARTELL DE REUS ha dit...

A mi a la feina em titllen de radical quan m'adreço a un castellanoparlant en català (cosa que faig sempre, evidentment).

sànset i utnoa ha dit...

Clidice: No serà el seu llibre de capçalera, precisament. Mentre jo em segueixi considerant radical a la meva manera, estaré ben tranquil. I mentre aquells m’hi considerin “de l’altra”, encara ho estaré més.

Cris: Ostres, gràcies. Aquest comentari no me l’esperava pas!

Utnoa: No sé si sóc “un gran home” (de fet en tinc bastants dubtes raonables, que tu compartiràs). El que sí que és cert és que tu ets bastant més gran que jo...

Assumpta: Benvinguda al club dels radikals!
Sí, sort que el Ferran ens deixa que donem la tabarra pel seu bloc. Suposo que mentre ho fem preservant la educació mai hi haurà cap problema.
I allò que et va dir aquell “senyor” del Fòrum era un piropo, evidentment. Jo em sentiria feliç si una persona que les calça com les deu calçar aquell individu em digués allò. Quin goig representar tot allò què a aquella gent cavernosa tant fastig els fa!
És que això de ser radical és una meravella. El mateix Llach es defineix com a tal. I sí ell ho fa...

Elur: Una més al club!
Un revolucionari –algú que vol canviar les coses- crec que és un sinònim d’un radical. Queda bé això de “revolucionari radical”.

Carme: Gràcies. Sort que en som uns quants. Ara, si el Garzón se n’adona ens tanca el bloc!

Garbi24: Tant de bo tinguessis raó! Esperem que així sigui.

Carquinyol: i tant que tens raó. Ningú ha d’obligar a res a ningú, evidentment. I tampoc ningú ha de demanar disculpes a ningú per no controlar suficientment un idioma, només faltaria! Ara bé, aquella persona en qüestió que em va dir allò, pel discurs que prèviament ja portava se li va veure una mica el “plumero”. I això no em va agradar, perquè no m’agrada que pensin que els que ens sentim catalans odiem als que se senten espanyols, perquè no és així. Potser és que “cree el ladrón que todos son de su condición”...

Elvira FR: Moltes gràcies. No hi ha via caigut. Molt bona aportació que serveix per fonamentar encara més el meu radicalisme!

Fanal blau: Encara en som més. Combinar la voluntat pel canvi amb el sentiment d’arrelament és una gran possibilitat.

Jordi: Visca!
Doncs no ho sé, francament. I no ho sabrem fins que no ho provem.
Jo crec que només aconseguirem els nostres propòsits si posem al Cruyff de president de la Generalitat, ja ho he dit alguna vegada, però ho tinc ben clar. El tio faria un discurs, proclamaria la independència i a Mandril, no se n’adonarien perquè crec que no disposen de cap diccionari Castellà-Cruyffià/Cruyfià-Castellà.
“En un momento dado, la libertad hemos logrado”. És l’home de la flor.

Martell: Ves, és la llengua que has de parlar al teu país. Després, si et diuen que no t’entenen, ja és una altra cosa. Però, mentre seguim aquí, el primer és el català, i tant!


*Sànset*

kweilan ha dit...

Jo també en sóc.

Fina ha dit...

Assumpta, us deixa fer això en Ferran?

Jordi Casanovas ha dit...

potser avançaríem una mica mes si deixéssim de ser radicals de diccionari

Anònim ha dit...

El mot "radical" no s'ha de prendre pas com si fos negatiu. Al contrari, pretendre canvis que millorin la situació actual és positiu i imprescindible.

sànset i utnoa ha dit...

Kweilan: Una més doncs. Benvinguda al radicalisme!

Fina: Ja et respondrà ella. Ara, de moment ens deixa dir la nostra. Fins que el cansem...

Jordi Casanovas: Potser sí, però llavors ens tornaríem com molts d’ells. I hem de ser millors que ells, que coi!

Albert B. i R.: I, per tant, ho som. I orgullosos de ser-ho!

*Sànset*

Met ha dit...

És la perversió del llenguatge per part del poder. Un és radical segons el que pensa un i no pas pel que significa el mot en realitat.

Domines el llenguatge, modeles la realalitat per seguir ostentant el poder... cercles viciós.

Sergi ha dit...

Doncs jo, a casa el Ferran, només em discuteixo amb ell, hehehe. I això que pensem el mateix, o volem el mateix, però de manera diferent. D'altres opinions, com dius tu, mentre siguin respectuoses, són igualment acceptades, i més al In varietate, que és un bon espai de debat que l'escriu un home que sap del què parla. Malauradament sempre trobaràs gent que vol fer merder, però no es pot evitar. Deixant-los retratats amb bons arguments n'hi ha prou. No dubto que els teus són prou bons. Ara que, si vols discutir, discutim, eh, perquè jo no estic d'acord que a aquestes coses que escrivim els anomenem 'blocs'. La 'g' hi queda tan maca... Assumpta, defensa'm!

Assumpta ha dit...

Fina, Ferran ens deixa discutir sempre i quan ho fem amb respecte, clar!! Ens deixa posar opinions extenses defensant el que creiem sense ficar-nos amb ningú de manera personal, això és el que em referia... Evidentment, no ens deixa barallar-nos!! :-))

Defenso a en XeXu!! Nosaltres tenim uns preciosos bloGs!!

- Un bloc és una llibreteta (no admet vídeos, ni música)
- Un bloc és una totxana.
- Un bloc de pisos.
- Un bloc de patchwork (un quadradet que, unit a altres, formen, per exemple un cobrellit)

Això que tenim a blogger és un blog ;-)

Ostres, sí que semblo una fanàtica, eh? jajaja :-DD

Bona nit!! :-))

Fina ha dit...

Evidentment, dos no es barallen si un no vol!!.:-)

Rita ha dit...

M'uneixo al teu sentiment i als de la resta que estan d'acord amb tu. Sí, jo també sóc radical! I si vol alguna cosa el Garzón se les haurà de veure amb una bona pinya. Ell mateix!

A mesura que et vaig llegint, cada vegada m'agrades més Sànset! (Utnoa, no has de patir, que jo ja sóc velleta... :P)
Petons a tots dos!

Agnès Setrill. ha dit...

Ep!
També som un col-lectiu (de diccionari) i això sona bé eh?!

rits ha dit...

i vols dir que no calen més radicals? que defensin les seves postures, amb respecte i convenciment, que vulguin canviar alguna cosa? jo crec que si i me n'alegro que siguis un radical.

hi ha massa gent dormida que no veu més enllà el seu petit món.

Ferran Porta ha dit...

Sànset, Assumpta, XeXu... permeteu-me dir, només, que si radicals ho som els qui defensem unes idees amb més o menys vehemència... radicals ho som tots. Com a argument, això de "ets un radical" és francament fluix, fluix. I normalment, pels espanyols unionistes, ser catalanista ja és ser "radical"; ni t'explico si un és independentista, com és el nostre cas.

Que bramin, i nosaltres a fer feina, que en tenim molta.

Per suposat, sou molt benvinguts de dir-hi la vostra, com qualsevol altra, al blog; ja ho sabeu. De fet, en principi tothom és benvingut. La línia fronterera la marca el sentit comú, no jo, i és evident que tots nosaltres en tenim prou (de sentit comú), així que cap problema!

Abraçada per a tots, i visca Cataluya... lliure!

PS: radikaaal, radikaaal!! jiji...

Albert ha dit...

És cert que actualment "radical" està associat amb la violència, amb l'extremisme i amb el poc respecte, però si agafes la definició del diccionari t'adones que de radicals n'hi ha molts i que no són així. En aquest sentit, ser radical està bé, així que endavant amb els teus pensaments.
Adéu!

assumpta ha dit...

Una més que et fa costat i que també se sent radical, respectant l'existència i forma de pensar dels altres (per tant que respectin també la meva).
Endavant Sànset!!!

sànset i utnoa ha dit...

Met: Exacte, el sentit que es dóna a certes paraules és corromp i corroeix tot allò que toca. Per això és bo que n’estiguem per sobre i que en seguim conservant el significat real.

Xexu: M’ha agradat com has d’escrit això del In Varietate i, en aquest cas, n’estic plenament d’acord amb tu.
Sobre blog o bloc... aquí no coincidim. Prefereixo dir-li bloc, perquè n’és la catalanització de “blog” (o això diu l’Enciclopèdia Catalana). I perquè son més d’aquí. A més a més, m’agrada ordir el paral•lelisme entre aquest “bloc” i un bloc de notes, on hi puc vessar els meus pensaments o qualsevol cosa que em passi pel cap. Tanmateix, un “blocaire” i un “blogger” no deixen de ser el mateix...

Assumpta: sento dir-te que aqui no estem d’acord. A més a més, l’Enciclopèdia del nostre bonic país i del nostre esplèndid idioma està amb mi... (m INFORM Pàgina web, generalment de caràcter personal, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.)
Ara, és simplement una qüestió de formes. Tal com dirien els amics hispans: “pelillos a la mar”.

Fina: I tant, però es veu que hi ha gent que s’ho passa d’allò més bé amb la provocació sense sentit.

Rita: Moltes gràcies. Ja ho diuen bé els de la Razón quan ens diuen que som un “país de radicales”...

Agnès S.: I tant que sona bé. Almenys a nosaltres, que és el que importa. Els altres ja s’hi poden anar posant fulles...

Rits: Fan falta uns quants milions de radicals més al nostre país. I quan hi siguin els altres ja es podran anar calçant. Si la mentida de molts passa a ser una veritat. La veritat de molts serà una “superveritat”. Suposo...

Ferran: Sí. El problema és que aquells qui tenen el cap massa ple de pardals consideren que “radical” és un sinònim directe de “català”. Quan no són capaços d’entendre que el concepte que ells tenen sobre el terme “radical” se l’haurien d’aplicar a ells mateixos. I ho haurien de fer perquè són incapaços de respectar l’existència d’una cultura i d’una nació que ha estat capaç de sobreviure al seu reguitzell d’intents fallits d’extermini.
El problema del “sentit comú” és que aquells que escriuen animalades creuen que ells tenen –i els sobra!- “sentit comú” i que, en canvi, nosaltres no en tenim ni un bri. Aquest és el problema d’aquell qui creu que disposa de la raó primera, pràcticament preexistent i divina, i que està per sobre de tot altre raonament. Aquesta gent, per tanta raó que té, és impossible que “entri en raó” i que respecti una opinió que no sigui la d’ells mateixos. Això diu molt d’ells, i dels que no som com ells...
Visca el radicalisme i... visca la terra!

Albert: Exacte. Hi ha gent que gaudeix embrutant mots i tergiversant-los. No té sentit que ho facin i no té sentit que s’escarrassin a manllevar criteri a les paraules. El que ells diuen “radical” és “extremista”. El que, d’altra banda, són ells.

-Assumpta-: Una més. Hi ets benvinguda. Si al final serà que valdrà la pena ser radical...

Moltes gràcies a tots.
P.S. No sé que en pensaria el Lerroux –que en guerra descansi- sobre el nostre ben entès radicalisme...

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Jajaja amb això del blog i bloc podriem aplicar el títol de casa en Ferran "in varietate concordia" :-DD

Ara bé, els diccionaris a vegades diuen coses rares, com quan es va forçar el sentit del terme "nacionalidad" en els debats pre-constitucionals per dir aquella aberració de "nacionalidades y regiones" i no dir clarament "naciones y regiones" :-DD

sànset i utnoa ha dit...

No negaré que tens raó. De totes maneres la nostra "disputa" segur que seria més coherent i menys acarnissada que aquella amb la qual ens van entretenir -la de "nacionalidad" o "nación"- per tal que no ens poséssim o que no penséssim massa en els temes que realment eren importants. I ho van aconseguir, ens la van colar.

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Ets un tros de pa, Sànset!! :-))

En tot cas, tot i que jo estic convençuda de que haver adoptat la paraula "bloc" per part dels diccionaris és un error, i que "blog" vol dir únicament "blog" i si dius "blog" tothom t'enten, mentre que si dius, "vaig a escriure al meu bloc" la cosa queda ambigua, he de dir que és un plaer poder parlar amb bloCaires tan amistosament radicals ;-))

Ferran Porta ha dit...

Bloc, blog, digueu-li com vulgueu; l'important és que els blogs/blocs ens han posat en contacte, coi!!

(vale, ho sento, m'ha sortit la vena sentimental. Ai!)

PS: Sànset, estem d'acord: si una cosa és insuportable, són les posicions maximalistes d'aquests que se les donen de "normals"... mentre ens acusen als altres de... "radicals". Santa paciència ens toca tenir, noi!

sànset i utnoa ha dit...

Assumpta: gràcies, abans de res. Entenc que hi hagi aquesta possibilitat d’error o de malentès. Això a nosaltres no ens succeeix, perquè el nostre bloc/blog és altament secret. Per tant, quan hi anem a escriure només ho pensem i això no ens pot portar a confusió (sé que aquesta argumentació ha estat bastant pobre...). El mateix et diré; és un plaer poder parlar amb “bloggers” tan amistosament!

Ferran: Penso el mateix que tu. Els “bloggers” i els “blocaires” ens entenem, i ens entenem perfectament!

Curiós és que aquell qui es considera “normal” mai ho acostuma ha ser del tot. Igual que el que es diu “foll”, que és el que menys ho està! Serem uns radicals afollats? ves a saber...

Gràcies a tots dos!

*Sànset*