dijous, 25 de febrer del 2010

Relats conjunts. La nit estelada


Ens mirem la nit des de sota els mateixos estels

Volia escriure els Relats Conjunts però el quadre no em va inspirar massa, i després de llegir els vostres relats...encara menys! (allò que passa quan has llegit quelcom, que no et ve res més a la ment...).

A banda d’això, ahir em va arribar el nou ipod. Sànset em va regalar pel meu aniversari l’ipod touch però no funcionava i els generosos d’Apple me l’han reemplaçat per un de nou, que va arribar ahir (la veritat és que estic sorpresa de la seva eficàcia i rapidesa!). Ahir l’estava putinejant i volia canviar el protector de pantalla i... com a opcions hi havia el quadre de La nit estelada! Com a senyal, el vaig posar de protector de pantalla i avui m’he decidit a escriure el relat. De vegades la naturalesa, la tecnologia, el que sigui, ens dóna senyals perquè tirem endavant alguna cosa...

“ Viure en dos pisos diferents és d’allò més complicat. Tens la sensació que tot el dia vas amunt i avall, amb bosses i maletes. No trobo el maquillatge... ah clar, és a l’altre pis. Avui plou, i el paraigües? Ah clar, ahir quan vaig venir no vaig deduir que avui plouria... toca mullar-me! No, agafa el meu! Però, i tu? Ah, és clar...doncs jo ja em mullaré! Home, tampoc és això...Comporta, també, en moltes ocasions, conflicte: que vindràs? No, vine tu, jo ja vaig venir ahir. Sempre estem a casa teva! No és veritat! Si sempre sóc jo qui vinc!! Mira, doncs és igual, cadascú a casa seva, ja ens veurem demà.

Fer el pas de baixar del burro no és fàcil per ningú. Implica que l’altre surti guanyant. I tots volem sempre ser els vencedors.

Fer el pas de passar a tenir un sol pis per compartir els dos...tampoc és gens fàcil. Implica un grau més de compromís, un pas més, que de vegades costa fer.

5 minuts després del conflicte ja em trobo pensant que quines tonteries, que ja hi aniré jo, que el que m’importa és estar amb ell i tan me fa on sigui. 1 minut després d’això em trobo pensant que em moro de ganes d’anar a viure amb ell, de compartir el mateix llit cada nit, i el gel del cos i la pasta de dents.

Malgrat tot, però, sempre, siguem on siguem, ens mirem la nit des de sota els mateixos estels”


Utnoa

21 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

I què així sigui durant molt de temps!

És complicat això de repartir-se entre dos -o tres- pisos.És un problema des de molts vessants diferents. Fins i tot, no t'acabes d'acostumar mai al llit! Per no dir el "qui ve avui?"...

Per sort, l'any que ve només n'hi haurà un!

Un petonàs!

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Això em va passar a mi!! Una vegada hi havia un relat de La gran ona de Kanagawa i a mi no em venia cap idea en absolut... o desgràcies o res... i anant amb la meva germana a l'Abacus vaig veure una agenda que tenia aquella imatge en portada! :-)) Em va fer una gràcia!! :-DD

I ja vaig tenir relat!! jeje

----

Això de pensar en mirar la nit des dels mateixos estels és una preciositat... súper romàntic (i a mi m'encanta!!) ;-))

Jo, com sóc una tradicional, quan em vaig enamorar, em vaig casar jeje i, ostres, quina bona pensada va ser!! ;-) Quan estimes no fa por cap compromís, al contari :-DD

kweilan ha dit...

M'ha encantat la frase final!

Garbí24 ha dit...

Baixar del burro per una bona causa sempre és bo, de vegades no voler baixar del burro et comporta un malestar que no val la pena de passar, si es pot admirar junts, la nit estelada.
M'ha agradat molt la realitat del text.

Joana ha dit...

Aquest past previ a compartir-ho tooot o quaso tooot té aquell punt d'incetesa, de màgia i misteri que no hauria de desaparèixer mai!
m'ha encantat...I continueu mirant la nit sota els mateixos estels. Preciós!

Jordi ha dit...

A mi m'ha passat el mateix amb aquest quadre, no em va suggerir res de res.

Canviant de tema, fer el pas potser costa, i més si has tingut una mala experiència. Però bé, tard o d'hora s'ha d'acabar fent.

Elfreelang ha dit...

Doncs t'ha quedat molt bé el relat! molt maca la frase del final!

Elfreelang ha dit...

i per cert un gran pas passar d'anar al seu pis o que ell vingui al teu a viure en el "vostre"!

rits ha dit...

la frase és preciosa, no calen més paraules per fer un bon relat!

i si, estar entre dos cases és un pal! sempre et falta el que necessites! ànims i endavant, i poc a poc segur que les dues cases es convertiran en una

Carme Rosanas ha dit...

Doncs el relat està molt bé, però si haguessis posat només la teva frase, igualment seria perfecte!

Sergi ha dit...

Però això no és un relat, això és realitat pura i dura! Quines ganes de viure junts, segur que en teniu. Que després la convivència no és fàcil, però què caram, que val la pena, les compensacions s'ho valen.

Ens convidareu a la inauguració, espero!

Antonio ha dit...

Doncs crec que per no estar inspirada t'ha surtit rodó. esta última frase l'has escrit molt rebé. us he de ficar als marcadors!

Albert ha dit...

La inspiració a vegades triga en arribar. En aquest cas ha valgut la pena l'espera.
Adéu!

Pd40 ha dit...

jeje, la convivència està molt bé, amb totes les anècdotes que comporten. Curiós lo del touch :P

Anònim ha dit...

La inspiració molts cops apareix quan i d'on menys t'ho esperes! I sí, tots els inconvenients la convivència val molt i molt la pena!

Assumpta ha dit...

M'encanta com teniu posat el símbol de C@ts!! ;-))) Queda súper simpàtic!!

Cris (V/N) ha dit...

M'encanta la darrera frase que tanca el post.... em quedo amb ella, és fantàstica :) petons a tots dos !!

La Meva Perdició ha dit...

Felicitats pel relat! A vegades la inspiració necessària sembla que no hi es, i de cop apareix en l'objecte o la situació més trivial i anodina.

assumpta ha dit...

Si ens fixem, sempre trobem senyals per tot arreu. Gràcies a l'Ipod, hem pogut trobar aquest bonic relat amb aquesta magnífica frase final!!!

Ànims i endavant! que el dia d'estar junts a tot hora... és més aprop del que us penseu. Ja m'ho direu.
Bona setmana als dos!!!

;)))

assumpta ha dit...

Ep!
Em deixeu el gadget que teniu al lateral??? "Amb C de bloc".
;)))

sànset i utnoa ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

Anar-nos-en a viure junts és tot un projecte de futur, en tenim ganes però som conscients de les nostres limitacions. Esperem que arribi aviat el gran dia, de ben segur que us ho explicarem!

L'ipod va ser qui em va dir: has d'escriure. La inspiració va venir a partir d'aquesta empenta. Vaig pensar, què hi veig jo al quadre? I el primer que em va venir en ment va ser aquesta frase, que per mi, vindria a ser tot el realt, però la vaig voler acompanyar d'una mica més de suc!

-assumpta- pots agafar el gadget tranquil·lament!

Utnoa