Més WC's...

En un antic post el meu company, Sànset, feia referència a l’autèntic malabarisme que pot representar orinar o defecar als banys públics.

Avui no he pogut més... he d’escriure això:

Tinc la desgràcia d’haver de compartir pis, de fet, fa uns anys que ho he de fer, perquè no estic prou capacitada econòmicament per tenir un pis per mi sola. Bé, el cas és que els altres companys de pis i jo vam anar a escollir una “persona” d’allò més putrefacte.

Avui no he pogut més... he hagut de netejar el lavabo perquè el que m’esperava quan m’he disposat a posar el cul a la tassa era esfereïdor...

Ahir a la nit, mentre intentava acabar el treball que em porta de cap des de fa uns dies, vaig sentir-ho una altra vegada. Passes pesades, la porta del lavabo, el pestell, la tassa... i l’explosió del dia. Aquell espècimen va treure pel cul tot el que havia consumit durant el dia (que no sol ser poc) acompanyat d’un soroll devastador, ja us podeu imaginar de què...

Em vaig haver de tapar les orelles com una nena petita quan sent els petards de la revetlla. Quin fàstic.

Tranquil•lament va sortir del bany per anar a espatxurrar-se al sofà i a mirar alguna cosa freak a la TV. Ara em tocava a mi... havia d’anar a fer pipí!

És fort haver de pixar dreta a la teva pròpia casa... però no em vaig atrevir a posar el meu culet netet al que ha estat fins ara el meu water.

Aquest matí he hagut de netejar el lavabo. Les esquitxades d’excrements, ja resseques, rodejaven tota la tassa. No ha sigut precisament agradable.

Li he de dir que existeixen les escombretes? Que no viu sol? Que no vull compartir la seva m_ _ _ _?

Estic fastiguejada.

Ah! I aquesta no és la única anècdota...

*utnoa*