*Sànset en crisi*
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 2 hores
dijous, 24 de març del 2011
GENT EN CRISI (1?)
(Això no sé que pretén ser i molt menys imagino si n'hi haurà més d’una. No ho sé i ni ho vull saber. Això sí, com a mínim, que puguem riure’ns de les nostres penes. Gent en crisi...)
*Sànset en crisi*
*Sànset en crisi*
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Doncs a mi, el meu paraigües se m'ha trencat... :(
ja vaig fer bé de comprar-me un paraigües nou ben gran!
S'ha de ser positiu, si salvem el paraigües no podem dir que tot està perdut. :-P
sempre queda alguna cosa...en aquest cas el paraigües.....i si es trenca sempre ens quedarà...el mànec
buf, crec que tots ens ofeguem una miqueta! per sort els paraigües son grans i aixopluguen
Doncs a mi em sembla una vinyeta d'allò més optimista. Estem ben fotuts, però encara trobem consol en algunes coses, encara que siguin una mica ximples.
Com en XeXu, jo també la trobo optimista... avui (això pot canviar en qualsevol moment; ja se sap).
Sí, noi, ja saps com t'entenc, com ens entenem aquests dies. Paraigua per tots i a tirar endavant, què caram; ens en sortirem!!
Jo començo a pensar que si tots comencem a dir que la crisi s'ha acabat i ja no hi ha crisi, la crisi s'acabarà.
O sigui que sóc optimista com el de la vinyeta ;)
Ep, i sempre pots donar-li la volta i utilitzar-lo per navegar! Contra la crisi, imaginació (i bon humor).
qui no es contenta és perquè no vol :-D
Buffffffffffffffffffffffffffffff...
Sí, val més agafar-s'ho en conya...
Adéu!
Gràcies pels vostres comentaris!
Potser en farem alguna més, o potser no. Un servidor, que és així...
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada