No cal que digui que espero que l’Eric es recuperi tan ràpid com sigui possible i que el que pateix en poc temps sigui només una anècdota. Em considero bastant aprensiu, i el sol fet de pensar que una persona tan jove pugui passar per un tràngol així em fa posar la pell de gallina.
L’Abidal és un personatge públic i notòriament conegut. Forma part de l’elit econòmica, esportiva i social del país. I aquest fet, en la desgràcia, comporta a priori tot un seguit d’avantatges. No enganyo a ningú si afirmo que els serveis mèdics del Barça tenen estrictament controlats a tots els esportistes de l’entitat. I això ha estat bàsic a l’hora de detectar precoçment el seu mal, és evident. Com a conseqüència, el percentatge de possibilitats d’una ràpida recuperació ha augmentat considerablement. A més a més, i seré clar: el fet de disposar d’un quiròfan per avui mateix, sense cap tipus d’espera, se suma al tant per cent que he comentat.Tot això ha de provocar que la nostra reflexió vagi més enllà. Primer de tot, és necessari que tots plegats ens controlem –mèdicament- més. Anar a fer-nos una “revisió” completa mai ens ha de fer mandra. Perquè si ho fem, tenim més possibilitats de detectar futurs mals quan encara estiguin en procés embrionari.
I segon, hem de lluitar perquè tots, i dic tots, si dissortadament algun dia hem de patir algun mal com el que avui afecta l’Eric Abidal, rebem com a mínim la mateixa atenció que ell. Independentment del grossa que sigui la nostra butxaca, de quina sigui la nostra llengua vehicular, de la religió que professem o de les vegades que haguem sortit per la tele.
*Sànset*
12 comentaris:
Abans de res, evidentment, desitjar que l'Abi torni a córrer aviat pels camps de futbol i a aixecar copes vestit de blaugrana.
Després, malauradament, els diners ho són (gairebé) tot en aquest món. Molts cops, quan he tingut alguna patacada de salut, he pensat... si fos futbolista professional ja estaria recuperat.
És així, i no hi podem fer res. I encara gràcies que nosaltres tenim accés a una sanitat pública. Si ens posem a parlar d'Àfrica, per exemple, ja és per a que se'ns posin els pèls de punta...
Bon dia al matí!
Molts ànims per a l'Abidal i que es recuperi aviat...
Malgrat tot, a mi aquestes coses no deixen de fer-me un punteeeeet de rabieta. Perquè és un personatge públic se li dóna molt de ressó, però quantes persones anónimes coneixes que hagin passat pel mateix? Jo en conec unes quantes, petits herois del cada dia que han pogut superar la malaltia, i altres que han perdut la batalla.
Sí, fer-nos una revisió de tant en tant no ens aniria malament. Jo hi vaig voler anar fa uns dies, concretament al ginecòleg, i em van dir que fins al 2012 no em toca perquè l'última me la vaig fer el 2009 i ara es fan cada 3 anys (¿¿¿¿!!!!!????). En 3 anys puc haver-me quedat embarassada dos cops, pràcticament. Per no parlar de coses dolentes, clar.
La sanitat... hauria de ser un bé públic i igual per a tots, però malauradament no ho és. L'Abidal rebrà el millor tractament que es pugui pagar, igual que quan qualsevol esportista de nivell es lesiona. No tindrà llistes d'espera, començarà la recuperació de seguida, etc.
No em malinterpreteu, eh, no vull dir que no s'ho mereixi ni molt menys. Tant de bo que es recuperi aviat i torni a donar-nos moltes alegries futbolístiques. Però m'agradaria que tots rebéssim el mateix tracte.
La butxaca de la gent fa que les curacions siguin més ràpides, si realment li passés alguna cosa al Abi no seria pas per falta de recursos. Si es un qualsevol de nosaltres les probabilitats no son les mateixes
Ui, això que demanes és molt difícil. Com en tantes altres coses, la mida importa. La mida de la cartera, vull dir. Si tens diners, les coses són molt més fàcils. Com diu ma mare, no fan la felicitat, però ajuden molt a aconseguir-la. I si a sobre pertanys a una entitat on la teva salut és vital pels seus interessos, ja no et dic. Dubto que mai es pugui resoldre una situació així de manera tan ràpida si ens passa a tu o a mi. Entre altres coses, perquè si a mi em passa, no me n'assabentaré fins que tingui la mida d'una síndria i sobresurti per tot arreu. La reflexió és bona, i ben encertada. Tots desitgem que Abidal es recuperi ben aviat, no li volem cap mal, i menys quan està en el moment més dolç de la seva carrera. Però fa pensar que tingui tants privilegis. Diners, amic meu, diners. Això és l'únic que importa en el nostre món.
Uns bons desitjos que, malauradament, són només això.
Espero de tot cor que es recuperi aviat, ell i tota persona que es trobi en una situació semblant. No és res agradable el que passarà. Tot el meu ànim!!!
Ara bé, parlant del tema de la SANITAT i la igualtat i tal... el diré un cas més exagerat... Al cap i a la fi, el tema d'Abidal no és diferent al de qualsevol PERSONA que tingui una bona situació econòmica: Anirà a la medicina privada i l'atendran ràpidament... El cas que t'explicaré a mi em va treure de polleguera.
No sé quant temps farà perquè amb això sóc fatal. Tinc molt bona memòria pels fets però em puc equivocar en anys a l'hora d'explicar una cosa... però bé, deu fer uns 10 anys més o menys...
El meu pare estava malalt, duia més d'un any en llista d'espera per una operació de pròstata, duia una sonda, sovint agafava infecció d'orina i havien de córrer a canviar la sonda... Ell, pobret, tenia una paciència... i anava aguantant...
Un dia, agafo el diari i llegeixo que Copito de Nieve no es trobava bé, que tenia no sé què... i que havien vingut ràpidament veterinaris de no sé on per mirar la seva afecció i bla, bla...
Em vaig enrabiar tant, que vaig agafar i vaig escriure cartes als diaris protestant... Per molt que en Floquet de Neu fos tan "famós", era un goril·la... i anaven a gastar-se una CALERADA (no sé qui... l'Ajuntament?) quan al zoo ja hi ha veterinaris!! Diners de tots!!
La meva carta va sortir publicada i, evidentment, no va servir de res...
Uns mesos després, tirant dels estalvis de tota la vida (que no eren molts)... i a petició de la meva mare que ja estava farta de patir ella i veure'l patir a ell, el meu pare es va operar en una clínica privada de Barcelona.
SANITAT PÚBLICA, BONA, PER A TOTHOM!!!
Comparteixo tots els bons desitjos, recuperació ràpida per Avidal. i també que tots tinguem les mateixes oportunitats, encara que només siguin desitjos, podem tenir-los, oi?
SANITAT PÚBLICA, BONA, PER A TOTHOM!!!
M'han dit que no tornaré a córrer en tres mesos (ja només me'n queden dos). Si fos futbolista, arribaria a temps de pelar el Madrid a quarts, segur. Però els pelacanyes, mentre puguem cridar davant la tele...
Estic d'acord amb les teves reflexions: cal que ens cuidem perquè ens pot afectar a tots. I la salut és vital.
Però reconec que tb se'm remou per dins certa contradicció de com s'està tractant el tema.Que no per a tothom es corre tant.
Això si, desitjo de tot cor que tiri endavant i sigui exemple de superació per a d'altres persones que puguin tenir la malaltia. Si ell tira endavant, segur que encoratja.
sí que ets aprensiu, sí! :-)
Tots acabem per pensar coses molt semblants... ja estaria bé que, concentrant-nos, aconseguíssim que fos realitat.
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada