Aquí enceto un escrit cabrejat per fer esment a aquelles persones que, a partir d’ara, apel·laré com a “bords”. Contextualitzo: al meu lloc de treball –com a la majoria- hi ha gent que mana molt, gent que mana menys i gent que no mana gens. Dia a dia hi convivim subjectes de tots els colors: responsables d’àmbit, treballadors a les ordres d’algun d’aquests i “satèl·lits”. A aquests darrers hi inclouria els tècnics de manteniment, els guardes de seguretat i les senyores de la neteja, perquè no depenen directament de cap responsable d’àmbit de l'edifici. No sé quanta gent en concret hi treballem. Aproximadament, entre tots, deurem ser unes 100 persones. D’aquestes 100, 13 som responsables d'àrea. D’aquests 13 responsables, 12 tenen proletaris directament a les seves ordres i el 13è –un servidor- tot i no tenir a ningú adscrit directament, treballa habitualment amb tots els “que no manen gens” de cada àmbit. Per dir-ho d’alguna manera, la meva responsabilitat s’escola transversalment per cadascun d’aquests espais.
La meva oficina està situada en un espai força transcorregut. Habitualment, per davant meu passen tots els responsables d’àmbit i la majoria dels “satèl·lits”. Aquest matí, una de les senyores de la neteja estava xerrant amb mi distretament quan ha passat un d’aquests responsables. Com cada dia, m’ha saludat cordialment, però a la senyora de la neteja ni se l’ha mirat. I no és la primera vegada que m’hi trobo, us ho asseguro. A més a més, alguns d’aquests “grans manadors” obvien als de manteniment, ni els saluden, i només els interpel·len quan desitgen que els facin alguna tasca del tipus “porteador”. Tot això ho detecto des del primer dia que vaig aterrar. Em cabreja i em fa pensar.
El què ha succeït aquest matí m’ha fet pensar en un antic - i emfatitzo "antic"- company de carrera que, fent el dominguero per Roma, va arribar a sentenciar-nos a mi i a un bon amic: “los museos no están hechos para las mujeres de la limpieza”. A més a més, l’individu en qüestió tenia per sà costum comentar-nos que “no entiendo como podéis estar cómodos con los amigos del pueblo, si no tienen estudios”.
Sobre tota aquesta gent podria concloure moltes coses. Entenc que un anhel ben (in)humà és estar dalt de tot, i d’allà estant mirar de fit a fit tot el que belluga per baix i sentir-se realitzat. Vergonyós. Com a tot arreu, hi ha persones que estan més amunt i d’altres que corren més avall. En qualsevol dels àmbits: laboral, cultural, social, econòmic, etc. Eus aquí el racisme del segle XXI! El “racisme econòmic”, el “racisme social” i “el racisme cultural” –“no vale lo mismo la cultura del tam-tam que la de Wagner”, que deia un professor ben gilipolles que vaig haver de patir durant un curs sencer. A més a més, i per si fos poc, encara perviu el racisme clàssic. Sí, sí, aquell del “moromierda” i del “negrata”.
A aquells qui afirmen que una cultura val més que un altra (els jutges del TC, potser?), a aquells qui sostenen que no val la pena perdre el temps parlant amb les senyores de la neteja, a aquells qui mai anirien a fer el cafè amb algú que no mani –i cobri- tant com ells: se’n podeu anar tots a la merda i no cal que torneu. És d'on no haurieu d'haver sortit mai. Podeu anar a cagar a la via a les dotze i quart, que passa l'Euromed. Sou uns bords i em feu fàstic. Em provoqueu arcades. Sou una immensa vergonya per tots. Sou tan indignes que no es mereixeu ni els convenients apel·latius que us estic regalant.
La meva oficina està situada en un espai força transcorregut. Habitualment, per davant meu passen tots els responsables d’àmbit i la majoria dels “satèl·lits”. Aquest matí, una de les senyores de la neteja estava xerrant amb mi distretament quan ha passat un d’aquests responsables. Com cada dia, m’ha saludat cordialment, però a la senyora de la neteja ni se l’ha mirat. I no és la primera vegada que m’hi trobo, us ho asseguro. A més a més, alguns d’aquests “grans manadors” obvien als de manteniment, ni els saluden, i només els interpel·len quan desitgen que els facin alguna tasca del tipus “porteador”. Tot això ho detecto des del primer dia que vaig aterrar. Em cabreja i em fa pensar.
El què ha succeït aquest matí m’ha fet pensar en un antic - i emfatitzo "antic"- company de carrera que, fent el dominguero per Roma, va arribar a sentenciar-nos a mi i a un bon amic: “los museos no están hechos para las mujeres de la limpieza”. A més a més, l’individu en qüestió tenia per sà costum comentar-nos que “no entiendo como podéis estar cómodos con los amigos del pueblo, si no tienen estudios”.
Sobre tota aquesta gent podria concloure moltes coses. Entenc que un anhel ben (in)humà és estar dalt de tot, i d’allà estant mirar de fit a fit tot el que belluga per baix i sentir-se realitzat. Vergonyós. Com a tot arreu, hi ha persones que estan més amunt i d’altres que corren més avall. En qualsevol dels àmbits: laboral, cultural, social, econòmic, etc. Eus aquí el racisme del segle XXI! El “racisme econòmic”, el “racisme social” i “el racisme cultural” –“no vale lo mismo la cultura del tam-tam que la de Wagner”, que deia un professor ben gilipolles que vaig haver de patir durant un curs sencer. A més a més, i per si fos poc, encara perviu el racisme clàssic. Sí, sí, aquell del “moromierda” i del “negrata”.
A aquells qui afirmen que una cultura val més que un altra (els jutges del TC, potser?), a aquells qui sostenen que no val la pena perdre el temps parlant amb les senyores de la neteja, a aquells qui mai anirien a fer el cafè amb algú que no mani –i cobri- tant com ells: se’n podeu anar tots a la merda i no cal que torneu. És d'on no haurieu d'haver sortit mai. Podeu anar a cagar a la via a les dotze i quart, que passa l'Euromed. Sou uns bords i em feu fàstic. Em provoqueu arcades. Sou una immensa vergonya per tots. Sou tan indignes que no es mereixeu ni els convenients apel·latius que us estic regalant.
*El Sànset Rebotat*
27 comentaris:
una vegada, en els agraiments d'una tesi doctoral, a part d'agrair a tots els professors i a la resta de col·legues, la familia, i els amics, hi havia també les senyores de neteja del departament. ho vaig trobar molt encertat i fins i tot em va emocionar :-)
Poc més a dir. A aquesta mena de racistes bords, que també solen dirigir-se al cambrer com si fós el seu esclau o a la caixera del súper com una bestiola, els hi retallaria -constitucionalment, clar- els pebrots.
Uf, sort que t'ha agafat en divendres :-) Que tens raó, eh! Hi ha molta gent que es mira els altres pel sou o càrrec que tenen.
Uau! Et veig ben embalat!
Però tens tota la raó, noi...
Trist però cert.
A mi també em sembla molt vergonyós. M'ha agradat com ho has lligat amb els del TC i també veure que has posat "Sànset rebotat".
P.D. Tens una resposta al meu bloc.
Adéu!
I encara t'has deixat els més fastigosos de tot....aquells que si no hi ha ningu parlen amb tu i quant estan amb els "seus" t'ignoren, aquests els odio!!!!
Les persones han de ser persones per si mateixes i no per el seu poder adquisitiu.
Bon i calent cap de setmana amb cerveses buides....
d'aquests, a ca meu, se'n diu "polls ressucitats", perquè els senyors de debò, els de casta, no tenen cap mena d'angúnia en tractar amb les persones de "rang inferior". Ara els quieruynopuedu acabats d'aterrar a l'encisador món de la cultura i els títols, solen ser força impresentables. Tu tranquil, ells es perden aprendre molt de la vida! :)
És una tipologia de persona francament repugnant, que més que pena (que també) em fa ràbia. La gent amb fums és insuportable :-((
Passem d'ells, i que tinguem tots molt bon cap de setmana!
Fa uns anys vaig tenir una veïna que tenia, bé, té, un cor immens i és generosa com una mala cosa, però malparlada i brutota, també com una mala cosa. Un dia, que anava de casament i em va venir a ensenyar com n'estava de maca, em va dir: "hoy si que podria salir contigo y con tus amigos", perquè sempre deia que jo era molt fina i que no podria sortir amb mi i els meus amics, i jo li vaig contestar tu sempre podràs venir amb mi i espero que no canviïs mai.
La veritat és que a mi també em passa i em cabreja igual que tu. Jo, quan vaig estar a un banc de becari l'any passat, sempre intentava portar-me bé amb tothom. De fet, vaig ser-hi 6 mesos i ja em coneixien tots (inclòs els de seguretat i els de porteria). La gent em va agafar molt d'apreci perquè em veien com un fill (en especial les dones i noies). Crec que el secret era el respecte i l'educació que he tingut a casa. A ser humil i no mirar per sobre de ningú. Però em vaig trobar amb "jefazos" que ni et saludaven, però a mi m'era igual.
Sànset, al final, tothom té el que es mereix.
Aquest post és molt bo, molt... i fa pensar molt.
A vegades sembla que el personal de neteja i manteniment són com "galledes", "aspiradores", "escombres", o sigui, objectes... passem pel costat i...
Jo en vaig ser conscient fa molts anys i em vaig adonar -i em va saber molt de greu- que potser jo també alguna vegada havia passat per davant d'ells amb un "Bon dia" i para de comptar...
Acabada la carrera, vaig començar a treballar a una acadèmia d'oposicions com a profe... allò era un desastre... prenien el pèl als alumnes i als professors (dues vegades ens van pagar amb xec sense fons, altres amb un retard impresentable...)
Jo arribava, saludava a qui em trobés pel passadís i anava cap a la Sala de Professors i allí, entre classe i classe, doncs fèiem les nostres xarroles, esmorzàvem, buscàvem histèricament unes fotocòpies, o ens queixàvem de com es portava de malament tot allò.
Una vegada, quan hi vaig entrar, allí també xerrant i comentant coses de la feina, hi havia la senyora que feia la neteja... i jo, evidentment, m'hi vaig afegir... però em vaig adonar que FINS AQUELL MOMENT no havia estat conscient que ella TAMBÉ era una companya de feina...
I he de dir que mai havia tingut cap problema amb ella, en absolut, i que la saludava sempre, per descomptat... Però pensar en fer conversa, en comentar coses, doncs no ho havia fet. I mai havia tingut intenció de "rebutjar-la" perquè jo em creies millor... no, no... jo ni sóc ni he estat mai una "nena de casa rica" (més abans al contrari) El problema és que no sé per què em passava pel cap que ella anava fent la seva feina "al marge" de la resta del personal...
Bastants anys després, ma germana (cinc anys més jove que jo) en canviar de feina, dins del seu grup de gent amb qui més bé es duia, una de les persones era l'ÀNGELS, que era la senyora que netejava.
Cada vegada que jo la sentia dir "Anem a sopar amb tal, tal, l'Àngels, tal i tal", recordava aquella sensació meva i m'adonava que ma germana mai ha estat una "borda" sinó totalment el contrari... (és una persona impressionant, genial)
Per tant, jo em pregunto... Què passaria si li diguessis a aquest company que a tu et saluda i a la senyora de la neteja no "Ei, i a la X. que no li dius res?"
- Podria ser que fos un imbècil com aquest ex-company de carrera, que feia aquestes separacions "a posta" i amb mala fe i sentit de superioritat... o bé
- Que fos sense mala fe, com em passava a mi i que, de cop, en dir-li tu, baixés de la figuera i, a partir de llavors, hi parlés amb naturalitat.
Em fa vergonya explicar això, perquè no sé si ho he exposat de manera clara i es podria interpretar com el que no era (encara que tan extensament... no sé sintetitzar, jo)... però si aquesta experiència meva pot servir perquè canviï alguna actitud, doncs benvinguda sigui.
Tens tota la raó, tota, tota, tota!
I saps què? que ells s'ho perden. No se sap mai on pots trobar un tresor de persona. Però clar que això a ells no els importa. Ignorants amb carreres n'hi ha molts! Ignorants emocionals, ignorants humans, ignorants del benestar, ingnorants dels valors i de moltes coses més.
Conec persones que es dediquen a la neteja que dones 40 voltes, no 40.000 voltes a d'altres bes situat. Humanament, és clar!
Hòstia, hòstia, hòstia, que acardes és correcte en català!!!! Ho he buscat perquè jo em pensava que només es podia dir basques de la contracció prèvia al vòmit, però arcades també és correcte! ioi!
Pel que fa al tema de l'article, m'has fet pensar en el cap d'una noia que treballa en una residència de gent gran. El molt puta cobra més de 50.000 euros l'any; és el cap de recursos humans i sé per aquesta noia que fa mil i una trampes per contractar amb sous molt i molt baixos les cuidadores dels avis i àvies. I també sé que els ha fet una mala jugada i els ha estafat diners. Quan la meva amiga es va rebotar i li va dir «escolta, que això és il·legal», la va titllar de sindicalista i li va dir que aquestes dones no ho sabrien mai, que són sud-americanes i què n'han de fotre de tants diners... Jo li vaig dir a aquesta noia que li preguntés al seu cap: «Tu quant cobraries per rentar el cul, el cony, els ous i la tita dels vells que hi ha a la residència???? Segur que esperaries cobrar més de 800 euros al més, no?» I és que, aquest és el problema: Hem assumit que una feina «de merda» ha d'estar mal pagada, però si l'haguéssim de fer nosaltres, quant voldríem cobrar? He sentit comentaris del tipus «Prou en tenen, de cobrar el que cobren» i em sembla molt fort... Em pregunto què faríem si les persones que s'encarraguen de la neteja no hi fossin, si no hi hagués gent encarregada del manteniment dels lavabos, portes, ascensors, aparells d'aire condicionat i màquines de cafè (els ordinadors van per una altra banda...), etc.
I, d'altra banda, on queda el respecte per les persones, independentment de feina que fan, del lloc d'on vénen, de la llengua que parlen, de la música que escolten... M'afegeixo a la teva indignació! Què et sembla si, en comptes d'enviar-los a la merda i que hi vagin ells, els hi enviem nosaltres d'una puntada de peu al cul?
Al meu lloc de treball 'habitualment' som 4, 3 més jo. Els 3 són la santíssima trinitat: pare, mare i fill i a vegades entren i surten sense dir-me ni ase ni bèstia. Sempre penso el mateix: si en tens més sopa dues vegades.
Després hi ha els clients que amb mi no volen parlar ni tenir-hi cap tracte perquè jo només sóc 'aquella noia' que està llogada. Em fan molta gràcia i moltes vegades penso que tothom igual i la de feina que m'estalviaria.
Evidentment ofèn, però em passo l'ofensa per la friseta.
Fa temps que ho dic, més que racistes, que en som, ens hem tornat classistes.
Un moreno amb calers mai serà un negrata. Un moro amb calers tampoc serà un moromierda.
Això ho comprovo cada dia.
Jo amb la Consuelo, la dona de fer feines, m'hi porto molt bé, pel meu gust és massa xerraire però vaja, la deixo dir...
De gent elitista i amb els fums ben pujats sempre n'hi ha hagut, per desgràcia. Viuen en un món a part, irreal, ple de falsedat i falsos somriures. En elf ons, es senten més desgraciats que tots aquests a qui menyspreen.
Jo hi tinc molt bona relació amb la persona que fa aquestes tasques ( no em ve de gust dir senyora de la neteja perquè mi sempre és i ha estat la Inés )i és més el 30 varem fer una sortida tots junts: profes i gent que treballa a secretaria, per descomptat la Inés, els de la cantina, els conserges .... junts i barrejats ....mai no he entès qui es mira els altres diferent per que fan una feina diferent a la seva...totalment d'acord Sànset!
n'està ple d'aquests bords. per mi, els pitjors són els que a sobre de no tractar a totohom d'igual manera i amb el mateix respecte i educació, a sobre es pensen que són educats, encantadors i que estan per sobre del bé i del mal.
Millor que vagin a cagar a la via del "AVE", es sentiran més còmodes.
Que maco que queda aquest post. Després de tota l'ensucramenta dels dos anteriors, on volaven les floretes i tothom era molt feliç, ara ens va l'homenatjat deixant anar improperis a tort i a dret. Si és que... una bellíssima persona, ja es veu.
Bé, jo ho diria de la mateixa manera, és molt el meu estil aquest, així que, evidentment, el que deia abans era broma. Sí, em fan gràcia els que tenen els fums pujats per un càrrec. Sembla que el poder canvia força. No ho acabo de veure, no veig per què, vaja, però sembla que si tens un cert nivell ja no parles amb els de baix. Però et diré que a la meva empresa això no es veu massa, per sort. El primer que et pot deixar anar alguna cosa si et troba pel passadís és el president, així que... Però bé, tampoc l'he vist mai parlar amb les dones de fer feina...
Per la meva part, que tinc un càrrec lamentable amb un parell de persones per sota (que no em fan cas, perquè són dones...), penso que no m'he tornat gens d'aquesta manera. Tracto malament per igual tant els de baix com els de dalt. Però amb estimació, eh? Només hi ha un tipus de persona que em pot exaltar i fer que em mostri prepotent o que demostri el meu rang: justament el que se les dóna de molt llest. Quan em venen a presumir i a lluir títols és l'únic moment que els trauré el currículum i els el refregaré per la cara.
Bona entrada. Força i rauxa per si ens havíem endormiscat amb tanta floreta :P
Llàstima del títol. En l'idioma del TC bord no només fa referència al fill il·legítim, sinó també a algú que actua tal com descrius. Però lamento dir-te que en català s'ha de dir malcarat, repel·lent, estúpid o antipàtic per referir-se al torracollons que et critica el títol d'una entrada. De res home, un plaer :P
Un escrit magnífic!
D'això s'en diu falta d'educació i saber estar.
Conec una dona que neteja i que dona moltes voltes a alguns "personajillos" que manen molt.
Una vegada una dona que sortia amb el meu grup d'amigues va dir.... no vull que vingui la "X" doncs te pinta de dona de fer feines...
Quan va arribar a mi aquest comentari vaig deixar de sortir amb el grup.
La que va fer el comentari un dia em va preguntar i li vaig respondre, borde, ho reconec, " la única del grup que mai ha treballat netejant soc jo, tu sí, com pots tractar la gent així"?, saps que va respondre?, "lo meu va ser un moment puntual de la meva vida i no cal que ho recordi, ella hi ha treballat sempre".
Vaig marxar, per poc li estampo la tassa de café al cap!.
Aquest neoclassisme és francament repugnant com ja han comentat altres companys blocaires. Per sort això no passa a tot arreu i encara queden negocis amb una cultura empresarial on tothom és valorat.
M'alegro que pensis així però també m'alegra que ho practiquis, doncs és molt fàcil dir que tu no ets racista però practicar-ho ja costa més.
Jo he estat tot un any marginada al laboratori de psicologia perquè el meu tutor estava prejuvilat i ja no era del departament dels guays...
Utnoa
Kika: Doncs em sembla molt ben fet. Nosaltres, a l’orla de la carrera volíem que hi sortís l’Antonio –el que portava el bar de la facultat- però no ens van deixar...
Òscar: Això s’hauria de referendar i legislar adequadament, sempre constitucionalment, clar.
PC: Són una gent curiosa aquesta. Desviació professional o afectació degenerativa?
Kudifamily: El trist, com bé dius, és que sigui cert.
Albert: És que la definició tècnica de Jutge del TC hauria de disposar entre les seves accepcions d’aquella que resés: “animal de companyia que entén que l’única cultura que val la pena és la seva”. Vaja panda de desgraciats!
Garbi24: Ostres, s’han quedat al tinter! Doncs tens molta raó, són un altre tipus d’animalet que representa una part ben fastigosa de la (in)humanitat.
Clidice: Bona aquesta del “poll ressuscitat”! Si m’ho permets, t’ho plagiaré quan en tingui l’ocasió!
Ferran: Espero que la conjuminació de l’anticicló de les Azores i els seus fums els provoqui un bon cop de calor, sinó un altre tipus de cop...
Rita: I, és que no haurien de canviar mai. I si ho volen és degut a aquells qui creuen que no són prou bons, que els fan internalitzar no-sé-quin-coi d’anhel innecessari. Davant dels que cerquen això: indiferència.
M. H. Jordi: És que es creuen tan bons! A aquests, al meu poble, els acostumen a comentar que “seran els més rics del cementiri”!
Assumpta: Suposo que això ens ha passat a molta gent, per no dir a tothom. Quan aterrem a un lloc tendim a pensar –de forma quasi bé sectària- que els nostres companys són aquells que fan el mateix que nosaltres. I no ho pensem perquè siguem mala gent, sinó perquè encara no en sabem prou. Amb el temps, fem aquesta reflexió i després tenim dues possibles vies. I la que tu vas triar, per així dir-ho, és la que hauríem d’elegir tots. L’exemple de ta germana és lloable. I si tots penséssim i actuéssim com ella, ja et dic que la cosa aniria millor.
I si li digués al subjecte en qüestió això que em comentes em fotria dins d’un jardí plenet de plantes carnívores amb tres files de dents cadascuna. No crec que ho faci perquè no s’hi fixi. Treballo en l’àmbit judicial i t’asseguro que aquí –sobretot jutges, fiscals i secretaris- tenen molt clar “que me trata de usted”. Res, que t’has explicat clara i entenedorament!
Carme: I tant que sí! El que passa és que molts no hi saben veure més enllà. Potser no haver llegit mai el Quixot voldrà dir que un individu no és capaç de conduir una conversa. Doncs mira, sempre he estat incapaç d’acabar-me’l, quin “tostón”!
Núr: Doncs mira, jo havia escrit primer “basques”. Però m’ha vingut aquell dubte del que és bilingüe: “coi, sé que en castellà el sentit que li dono és correcte, però en català no ho acabo de tenir clar”. Sovint em passa, més si penso que sóc d’una zona pròxima a l’Aragó i que tenim un català ple de castellanismes. Sabia que “arcades” era un “tiro segur” i l’he anat a assegurar.
Sembla que la gent, com més amunt facin cap, més perdin el nord. L’Empatia és humanament necessària, i molts la perden. I la perden perquè no els fa cap tipus de falta mirar més enllà de la seva butxaca. Potser ni ho volen. Potser és una estratègia defensiva i així no els fa tan mal tenir la targeta tan carregadeta.
Elur: Quan a algun estranger li diuen “immigrant” ja és mala senyal. No m’imagino que ningú li digui a l’Etoo o al Messi que són “uns immigrants”, i això que són tan “sudaques” o tan “negrates” com els altres. Això, que el racisme del segle XXI és econòmic i social, no racial. Quan ens pensem que hem superat una cosa ens la foten doblada. Quin món! I a aquells que et diuen “aquella noia”, potser no val la pena tenir-hi tracte, t’evites mal de caps!
Albert B. i R.: Tan de bo fos un complex d’inferioritat. Almenys, sabríem que pateixen en silenci.
ElviraFR: Algun problema tindran. “Si el río suena...”
Rits: D’estar per sobre del bé i del mal només n’hi ha un, i dubto que estigui per massa folklores, jejeje.
Martell: També tens raó i fas bé d’actualitzar-me la frase!
Xexu: Això del currículum és una bona tàctica. Jo només la vaig fer anar una vegada amb un enginyer tècnic que venia a fer no sé què al meu dipòsit i és creia el rei del mambo. A aquests, que es creuen estar per sobre de tot i de tothom cal que gaudeixin de la teràpia de fer-los baixar del núvol. I més si creuen que tu ets menys que ells. Com la seva escala de valors va directament lligada a titulacions oficials, quan veuen que en tens més que ells se’n van amb la cua entre les cames i són incapaços d’oferir resposta.
Jo, directament a les meves ordres només em tinc a mi mateix. I et puc ben dir –ara que no em sent- que el meu jefe és un cabró, un manipulador i que s’entesta a explotar-me!
Quin món!
Joan: jejeje... gràcies per l’aclariment, però t’he de dir que el títol és totalment correcte, perquè el sentit que li he volgut donar és el de “fills bords” amb el matís del sentit de “bord” referit a les plantes. És a dir, que el seu fruit no es pot aprofitar. No em referia al terme com a barbarisme fill –ostres amb la genealogia!- directe del “borde” castellà.
Joana: Aquesta gent sí que és “xunga”. Els que han estat avall i quan pugen se n’obliden de com estaven i són incapaços de congeniar amb el que eren. Aquesta gent és perillosa i no te’n pots esperar res de bo!
Miquel: No només n’haurien de quedar, sinó que n’haurien de ser la majoria. Espero que aquests negocis siguin una plaga que no es pugui contrarestar!
Utnoa: Ja ho sé ja. I és ben trist. Tan trist com que vulguin a la gent per coses que van més enllà del capaç que siguis per treballar i del seriós i curós que siguis. Jo t’ho he dit sempre, tu vals molt i, si ells t’han putejat aquest any, o t’han “ninguneado”, ells s’ho perden. I ho dic així de clar perquè et conec i, com et conec, vull estar amb tu. I com em considero un paio amb prou senderi et puc assegurar que ells són uns insensats!
T’estimo!
Gràcies a tots pels vostres comentaris!
*Sànset*
els que em diuen 'aquella noia' són els jefes! XD
Bé, doncs un tracte estríctament laboral... O no ho sé. A mi el meu jefe em diu "nengggg", i encara no acabo de tenir clar per què! Ara, jo vaig a fer quintos amb ell.
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada