Ahir van anar a votar un 37% dels catalans amb dret a vot. D’aquests, més de 50.000 persones van votar en blanc. Potser en Tramosa “l’enclentxinat ” i en Junqueras “el televisiu” no van saber trametre als catalans quin ha de ser el nostre paper a Europa.
Des de que sóc major d’edat he anat sempre a votar, excepte aquesta vegada. Sempre havia procurat estar al poble per poder anar a votar, excepte aquesta vegada. Sempre havia pensat que el meu vot servia d’alguna cosa, excepte aquesta vegada.
Francament, per què m’havia de prendre segons quines molèsties per anar a votar pel Parlament Europeu? Un parlament que obvia a Catalunya, als partits i als sentiments que són considerats minoritaris, a la meva cultura i al meu idioma?
A més a més, em fa molta gràcia allò de “l’Europa de les Regions” que intenten impulsar alguns partits. És pràcticament insultant. Primer de tot, Europa és “l’Europa dels Estats”. Si no, no s’entén que el català no sigui oficial quan no és, ni de bon tros, una de les llengües menys parlades d’Europa. I segon, per què no fem “l’Europa de les Nacions”, i no “l’Europa de les Regions” o “l’Europa dels Estats”? El que passa és que els Estats centralistes com França, Espanya o Itàlia no ho volen, no fos cas que se’ls mengin les seves pròpies “cultures minoritàries” i sempre queda molt bé dir “regions” i no reconèixer –no fos cas que els acusin de bojos- que Catalunya, el País Basc o Còrsega són nacions i que, com a tals, es mereixen ser respectades i “legalitzades” en els marcs estatals i europeus.
Em diran que no tinc dret a queixar-me si no he anat a votar. Em diran que sóc un “Euroescèptic” –bonic i curiós terme, d’altra banda. No ens enganyem. No sóc un “Euroescèptic”; sóc un escèptic. Ho sóc amb la Unió Europea, ho sóc amb l’Estat espanyol i ho sóc amb els partits polítics majoritaris de Catalunya. Des d’Espanya sempre ens han parlat del “buen saber hacer catalán”, del bon saber fer dels polítics catalans, encapçalats per l’històric Pujol “el camaleònic”. On estan les reivindicacions catalanistes dels senyors de CiU i ERC quan ja disposen dels resultats de les eleccions? potser les butaques són molt còmodes i els omplen a base de bé les seves butxaques. Va, callem que estarem ben guapos! –es deuen dir, mentre pensen que s’hauran de comprar camises i pantalons d’algunes talles més grans.
Al final haurem d’acabar votant tots als partits tipus CORI. Són tan poc seriosos com els altres i segur que fan el que no deuen amb diner públic però, almenys, són divertits, aposten pel camí de la barbaritat directa i fan que, encuriosit, vulguis mirar la crònica política.
Des de que sóc major d’edat he anat sempre a votar, excepte aquesta vegada. Sempre havia procurat estar al poble per poder anar a votar, excepte aquesta vegada. Sempre havia pensat que el meu vot servia d’alguna cosa, excepte aquesta vegada.
Francament, per què m’havia de prendre segons quines molèsties per anar a votar pel Parlament Europeu? Un parlament que obvia a Catalunya, als partits i als sentiments que són considerats minoritaris, a la meva cultura i al meu idioma?
A més a més, em fa molta gràcia allò de “l’Europa de les Regions” que intenten impulsar alguns partits. És pràcticament insultant. Primer de tot, Europa és “l’Europa dels Estats”. Si no, no s’entén que el català no sigui oficial quan no és, ni de bon tros, una de les llengües menys parlades d’Europa. I segon, per què no fem “l’Europa de les Nacions”, i no “l’Europa de les Regions” o “l’Europa dels Estats”? El que passa és que els Estats centralistes com França, Espanya o Itàlia no ho volen, no fos cas que se’ls mengin les seves pròpies “cultures minoritàries” i sempre queda molt bé dir “regions” i no reconèixer –no fos cas que els acusin de bojos- que Catalunya, el País Basc o Còrsega són nacions i que, com a tals, es mereixen ser respectades i “legalitzades” en els marcs estatals i europeus.
Em diran que no tinc dret a queixar-me si no he anat a votar. Em diran que sóc un “Euroescèptic” –bonic i curiós terme, d’altra banda. No ens enganyem. No sóc un “Euroescèptic”; sóc un escèptic. Ho sóc amb la Unió Europea, ho sóc amb l’Estat espanyol i ho sóc amb els partits polítics majoritaris de Catalunya. Des d’Espanya sempre ens han parlat del “buen saber hacer catalán”, del bon saber fer dels polítics catalans, encapçalats per l’històric Pujol “el camaleònic”. On estan les reivindicacions catalanistes dels senyors de CiU i ERC quan ja disposen dels resultats de les eleccions? potser les butaques són molt còmodes i els omplen a base de bé les seves butxaques. Va, callem que estarem ben guapos! –es deuen dir, mentre pensen que s’hauran de comprar camises i pantalons d’algunes talles més grans.
Al final haurem d’acabar votant tots als partits tipus CORI. Són tan poc seriosos com els altres i segur que fan el que no deuen amb diner públic però, almenys, són divertits, aposten pel camí de la barbaritat directa i fan que, encuriosit, vulguis mirar la crònica política.
Una reverència pel “Cementeri d’Elefants Europeu” i pel “Cementeri de Cultures Europeu”!
I cito a l’Ariel “el músic-repartidor de correus-historiador-juantxi-polític reusenc”quan dic que tot plegat és trist, depriment i lamentable”.
*Sànset*
I cito a l’Ariel “el músic-repartidor de correus-historiador-juantxi-polític reusenc”quan dic que tot plegat és trist, depriment i lamentable”.
*Sànset*
3 comentaris:
Jo no vaig votar... perquè no m'anava bé (tampoc vaig fer cap esforç), però probablement si hagués estat al poble hauria votat en blanc. Així que sóc màxima representant de la població catalana.
tot i que em costa no votar... aquest cop també vaig acabar fent-ho, més que res que a les vuit havia de ser-hi com a Vocal 1r Suplent 1r.
Jordi i Utnoa, moltes gràcies pels vostres comentaris.
Salut!
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada