GRÀCIES TC!

He arribat a la feina aquest matí, abans d’hora com sempre, per poder fer un cafè previ tranquil·lament. Sempre ve amb mi un company que acostuma a propugnar tesis a favor del seny demostrat dels catalans i del nostre encaix possible dins d'Espanya. Avui estava tot esverat, i cito literalment: “només ens queda un camí, i aquest és la independència”.

He acabat de fer el cafè i he entrat a l’edifici. A la porta m'he trobat al tècnic de manteniment. És un noi jove i una mica -bastant- quinqui, per ser francs. Fa poc es va comprar un cotxe de segona mà que hi duia encolat a la part posterior un d’aquells divertits adhesius on es mostra la imatge del burro català ajudant al toro d’Osborne a superar els seus problemes derivats del restrenyiment més obtús i obscur. Més d'una vegada –sabedor jo de la seva ínfima consciència nacional- li havia fet alguna broma sobre el tema. Ell m’havia contestat que ho volia treure, però que necessitava un material específic per tal que no quedessin marques a la xapa del vehicle i que encara no el tenia. Aquest matí el primer que m’ha dit ha estat, i torno a citar literalment: “ja no em penso treure la pegatina, que els donin pel cul”.

Gràcies TC! No puc afegir res més. Vosaltres, espanyols que ranciegeu, sou els que ens obriu les portes. Vosaltres, espanyols desassenyats, sou els que s’esforceu a boicotejar-nos i a assegurar-nos que no voleu que existim. Vosaltres, espanyols miops, sou els que ens assegureu dia rere dia que la nostra única via per tal de sobreviure com a Poble és la independència.

Gràcies TC! Per demostrar-nos que l’stablishment plenipotenciari i apoderat de les voluntats dels espanyols encara avui disposa de ments que tufegen anhels vuitcentistes.

Gràcies TC! Perquè avui en som més que ahir, però menys que demà.

Gràcies TC! Per regalar-nos la nostra única via, el nostre únic destí.

Gràcies TC! Per garantir-nos que la independència és un camí que no accepta retorns.

Gràcies TC! per encaminar-nos-hi.

Gràcies TC! De tot cor.

*Sànset*