dimarts, 15 de juny de 2010

Dir el nom del porc

La catosfera em sorprèn. Em sorprèn gratament. Com sabeu, tenim un bloc on hi escrivim sota pseudònim. Per quin motiu ho fem respon a diferents qüestions que no venen al cas. Em sorprèn –em repeteixo- que els nostres posts arribin més enllà del nostre petit grup de lectors coneguts. Fa un parell de mesos vaig escriure “La terrible història d’en Super Català”. Em va sorprendre –molt- que al cap d’uns dies aparegués publicada a la pàgina web de l’Associació de Joves de Bellmunt del Priorat. També m’ha sorprès la repercussió –per així dir-ho- que va tenir el post de la setmana passada “M’han estafat!!!

No m’imaginava que se’l llegís ningú del sud, i menys algú que havia fet vida al pis on ara hi sóc jo i que havia conviscut –com jo- amb l’individu al qual vaig fer referència. Fins i tot, m’ha arribat de fonts fidedignes que, aquell individu, ha llegit el que vaig escriure.

Aquest fet em genera un estat anímic contradictori. Em ronda pel cap aquella idea estúpida de pensar que no calia que la notícia arribés a tanta gent. Per dir-ho planament, és com si em sabés greu per l’individu al que em vaig referir en el post en qüestió. Al mateix temps, però, penso “ja li està bé, s’ho mereix. No ho hagués fet”. Un maniqueisme al més pur estil agustinià que no hauria d’haver anat més enllà.

No tinc feisbuc. No en tinc ni la necessitat ni la voluntat. Ara bé, i hi tornem amb les fonts fidedignes, m’ha arribat la transcripció del que l’individu al que em vaig referir en el post ja esmentat hi ha escrit al seu feisbuc sobre un servidor. Es veu que diverses persones li han preguntat sobre el tema i, segons ell, en comença a estar una mica fart. Al requeriment d’una amistat ha respost, i cito fil per randa: “Pos, basicament, que l’inutil del meu ex-company de pis ha posat per internet mentides sobre que jo li he estafat diners i més coses [...]. ” Deixant a banda incorreccions de tipus ortogràfic, ja m’han dit el nom del porc.

Coneixent l’existència d’aquesta sentència tendenciosa –com us podeu imaginar- la meva percepció de ser alumne avantatjat de sant Agustí d’Hipona es dilueix i em plantejo pràcticament per obligació un parell de qüestions. Per al·lusions, tal com diuen els polítics.

1- Si sóc un inútil o no és una qüestió que ens hauríem de plantejar largo y tendido. Segons l’Enciclopèdia Catalana, un inútil és: adj 1 m i f Dit de la persona que no serveix per a una cosa determinada o per a res. “M'han declarat inútil per al treball. És un inútil!”. Bé, francament, puc ser moltes coses (com un “radical”, per exemple), però no sé si “inútil” és un apel·latiu que s’escaigui a la meva personalitat. Potser el que sóc és un “inútil parcial”. Sí, això sí. Com la majoria de gent d’aquest món. I és ben cert; no serveixo per fer determinades coses. Per exemple, no sóc bo jugant a futbol, tampoc ho sóc jugant a basquet. No sóc massa bo amb les matemàtiques. I menys amb la física quàntica. Tampoc ballo gens bé. En canvi, crec que sóc persistent. Podria assegurar que em prenc la feina amb la seriositat que es mereix. Quan m’hi poso, serveixo per estudiar. M’agrada complir els objectius que em marco. Crec que sóc bon amic dels meus amics. Sóc fidel. I asseguraria que no escric falsedats i/o berganteries. Fet darrer que em comporta saltar a la segona al·lusió.

2- Per quin motiu hauria d’haver mentit? Hauria de ser molt malvat per mentir i difamar perquè sí sobre una persona que no m’ha fet res. No em considero tan cabró ni malintencionat. I, per tant, em sento ofès i dolgut pel comentari. Si a mi m’haguessin acusat d’alguna cosa, i sabés que en sóc responsable, el que faria seria acceptar-ho, reconèixer l’error i intentar ser perdonat. Per contra, i després de fotre-me-la, em trobo que me la tornen a intentar fotre –ja directes- mitjançant el insult més mesquí. I ara, què he de fer jo? he d’iniciar una batalla campal per provar la veracitat del que vaig afirmar? he de dir a tothom qui ho vulgui que pot rebre la còpia dels rebuts del gas, de l’aigua i de la llum i que faci els seus números? He de dir a tothom qui ho vulgui que pot rebre una còpia dels comptes que l’individu en qüestió feia i on es veu clarament que entre ell i la seva senyora es beneficiaven dels diners de més que posàvem en X i jo? He de deixar escoltar a tothom qui ho vulgui l’enregistrament d’audio on l’individu en qüestió m’acaba per confessar que pagàvem menys de pis del que ell ens assegurava?

Francament, no em fa falta. I no me’n fa perquè qui va amb la veritat per davant és a qui l’acompanya la raó. I, aquest cop, aquest sóc jo.

*Sànset*

25 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Em quedo amb la segona sensació: s'ho mereix. Que els apunts que escrius arribin a tanta gent és molt positiu. A més gent arriba el teu missatge.
Sobre la resposta de l'ex-company de pis, sembla mentida que pugui arribar a tenir tanta barra. El problema és que, per molt que tu demostris amb mil proves que tens raó, no ho reconeixerà. La veritat, al final, caurà pel seu propi pes.

McAbeu ha dit...

Era bastant lògic pensar que algú capaç de robar als seus companys de pis seria incapaç d'acceptar el seu error i que no li costaria res anar escampant més mentides per intentar defensar-se. Segur que n'està més que acostumat.
Jo també crec que al final la veritat caurà pel seu propi pes però mentrestant entenc el teu dilema: Si no el contestes sembla que li dones la raó, si ho fas li segueixes el joc...

Kudifamily ha dit...

Entenc la teva ràbia i que ets sentis dolgut, però, la veritat: val la pena? Vull dir, un estafador mitja-tita com aquest (i a més, poc il·luminat, diem-ne, perque si estafes, fes-ho bé i no et deixis enganxar per 50 euros) mereix la teva consideració? Noooooooooooo!
Que no ho vol reconèixer? Normal en un paio així, i encara gràcies que no ha dit que el que estafaves eres tu...
Però tu no has de demostrar res, perque saps la veritat, i els que t'envolten també. Per tant, deixa'l que vagi dient, i si t'emprenya gaire penges al blog la gravació, més que res perque se li caigui la cara de vergonya...
Un petó (a la galta, Utnoa, no te m'esveris, jeje... ;-P )

garbi24 ha dit...

Fer-li la creu es l'únic que te queda, més hi perd ell.

Assumpta ha dit...

Estic totalment d'acord amb el M. H. McAbeu... si va mentir amb el preu del lloguer i fins i tot en la llista de la compra... no es pot esperar que ara, de cop i volta, es torni un model de sinceritat...

Per tant, i vistos els antecedents, declaro que tens tota la raó :-))

Ah, jo no tinc feisbuc (no m'agrada, no m'atrau) però tinc una contrassenya de perfil de la meva germana (que juga a les granges i cafeteries amb els seus amics) i el vaig buscar jejeje ho reconec... Doncs imagina, si ho vaig fer jo, que quasi no sé com va això del feisbuc, suposo que molta més gent ho deuria fer...

Per cert... llegint aquest post és evident que, com a mínim, hi ha una cosa per la que no ets inútil: Escriure... Està súper ben redactat!! Ja fa temps que t'ho volia dir... escrius molt bé!! :-)

ZuhaitzV ha dit...

Dom Sànset,

em permeto, després del seu comentari a can Tomorrow Never Knows i de llegir el seu escrit, a enllaçar el post on ha escrit.

Mort a facebook.

http://mesquemusica.blogspot.com/2010/06/es-per-aixo-que-no-tinc-facebook.html


Salut i cafès en directe

Núr ha dit...

Per a mi tenir fèisbuc i tenir un bloc no són coses gaire diferents. Al cap i a la fi es tracta d'una imatge creada per nosaltres mateixos i penjada al públic. Una imatge distorsionada fins a un cert punt perquè de la mateixa manera que tries què dius i què mostres en un lloc, també tries què dius i què mostres a l'altre. La diferència és la «clientela» que et segueix: a fèisbuc pots controlar-ho fins a un cert punt; al bloc ja em diràs com controles qui t'acaba llegint!

Penso com tu quan diu que no tens cap necessitat d'inventar-te una cosa així i dir noms i cognoms, així que confio en tu i et crec quan dius què va passar. No hi ha una dita o un refrany que fa referència al fet que si algú es molesta per un comentari és perquè se sent al·ludit? Aleshores no cal anar més enllà: li ha molestat que diguessis que ha estafat diners als seus companys de pis a internet, perquè sap que és veritat i perquè és conscient que ho pot llegir molta gent. Potser es pensava que no sortiria del vostre cercle de companys de pis? La propera vegada s'ho pensarà dues vegades abans de tornar a fotre els diners a ningú! I si et torna a buscar les pessigolles, jo de tu penjaria la gravació aquesta que dius que tens i llestos!

kweilan ha dit...

El que va fer no està bé i si tu ho has denunciat i hi ha gent que se n'ha assabentat, doncs , mala sort. Cadascú ha de ser coherent amb el que fa.

elur ha dit...

hi ha gent molt miserable.

una abraçada Sànset!

Elvira FR ha dit...

Jo de tu estaria molt tranquil..Sànset , si l'individu en qüestió va estafar i robar vol dir que no és un bon individu...i per tant les seves paraules són paper mullat..de mentiders i males persones el món n´és ple...jo ni m'amoïnaria....na val la pena

Albert ha dit...

Internet és perillós en alguns aspectes.
Jo tampoc entenc per què hauries de mentir sobre una cosa tan seriosa. Hi ha posts que es fan com si fossin relats, de manera que pot haver-hi elements irreals, però em sembla que no era el cas i per tant, et crec.
Adéu!

òscar ha dit...

Tu has dit això de dir "el nom del porc" i jo diria que "cada porc té el seu Sant Martí".

rits ha dit...

buf, Sànset, només em ve al cap una frase castellana de la meva iaia "a palabras necias, oídos sordos". Intenta passar, saps el que ha passat, el que us ha fet i el que has viscut i has tingut que entomar. I passa del què pugui dir. Ell sol es desacredita.

una abraçada ben forta i que us pogueu oblidar de tot això ben aviat!

La Meva Perdició ha dit...

M'agrada el fi humor que destil·la el teu post reflexiu Sànset. ^_^
No hi donis més voltes, la xarxa és extensa de vegades bona (coi, he trobat el vostre bloc), i retorçuda d'altres.
Us veig en un d'aquests programes de TV de mitja tarda, com això no ho aturi algú. ^_^

XeXu ha dit...

No crec que s'escaigui que facis res de res. Vas dir les coses tal com eren, amb tota claredat d'exposició, igual que has fet avui. La frase a una (puta) xarxa social d'un impresentable, que és la que ha portat el post d'avui, no treu veracitat a les teves paraules, ans al contrari, ja que és una frase buida i que no diu res de res ni aporta cap dada per la defensa. Dir que menteixes, a banda de ser el camí fàcil, és enfrontar la teva paraula contra la seva. Això us posa en igualtat, però vist des de fora, tu no tens massa motius per mentir i ell en canvi sí, sobretot davant de les seves amistats, ja que no deu voler quedar com un malfactor davant seu. Mentir a les amistats ja és, de per si, reprovable.

En segon lloc, tu tens proves que ho poden acreditar, i ell haurà o hauria d'abaixar el cap davant les evidències. Vas recuperar els diners, però si la cosa passés d'aquí, podries demostrar que el delinqüent era ell. Te'ls va tornar, oi? La mateixa frase ho diu. Si els va tornar és que eren teus, si no no te'ls hauria donat.

Per últim, no converteixis això en una qüestió d'honor, que ja no ens hem de batre en cap duel. Ell pot dir missa i tu tens la raó. Dubto que es dediqui a calumniar-te ni a buscar-te les pessigolles perquè els dos sabeu la veritat. Dir aquesta frase no és una gran ofensa, ni t'hauria de fer cap mal. Tu tens la paella pel mànec, així que deixa'l parlar. Es posa en evidència. No et cal fer-li més mal del que ell mateix es fa.

Ara bé, de la mateixa manera et diré que si l'home realment et busca la boca i pretén una confrontació, llavors destrossa'l, fes-lo bocinets i no tinguis cap mena de pietat ni compassió. Paciència fins que ell s'excedeixi, però no compto que ho faci.

Oriol ha dit...

Sincerament, no hi doneu més voltes. Que es foti. Hi ha gent que no es mereix el nostre temps. Qui us conegui ja sabrà que dieu la veritat, no us cal res més en la meva opinió.

I si, el facebook i similars fan fàstic: la gent només xafardeja sobre els altres i posa una imatge alterada d'ells mateixos, amagant allò que no volen que es sàpiga, que curiosament és precisament el què volen trobar els altres.

Jo no utilitzo pseudònim per al meu blog i sé que hi ha gent que el llegeix sense deixar-ne constància. També sé que a vegades es poden sentir eludits i sé que llavors potser em sabrà greu haver escrit certes coses. Però, com vosaltres, mai dic coses que no siguin veritat o que no pensi sincerament (potser a vegades en calent la dic massa grossa, però utilitzar paraules més suaus no canvia l'argument final). A qui no li agradi, que no el llegeixi!

sànset i utnoa ha dit...

Albert B. i R.: El fet és que està entrant en un bucle bastant grotesc i més trist. Menteix quan diu que jo menteixo. Per tant, em va mentir a mi i ara menteix als seus amics. La única forma que tindrà per tallar-ho és dir la veritat d’una vegada per totes i reconèixer el seu error.
Potser sí que s’ho mereix. Bé, ell creurà –o voldrà creure- que no.

M. H. McAbeu: Ben cert és que em trobo en el dilema de si el silenci és la millor opció. Ell pot estar cabrejat perquè s’hagi publicitat el que va fer. “Las verdades duelen”, que diuen. Però no hauria d’haver anat més enllà i menys mitjançant l’oprobi. Només pot aconseguir que aquell a qui insulta s’acabi d’emprenyar. I asseguraria que no li convé. Ara bé, intentaré deixar-ho estar i no parlar més del tema, que ja em cansa.

Kudifamily: Com tu, crec que no. Però no puc evitar estar emprenyat. I més si m’acusa de mentider. Quan, evidentment, un servidor no podria haver soltat una veritat més gran. Que em digui que sóc un “inútil” o quelcom per l’estil, no m’importa massa. De fet, ell sap que no ho sóc, perquè l’he enganxat. Si ho fos, crec que encara estaria pagant-li els capritxos.
Evitaré penjar les “proves” al bloc. Primer de tot, perquè el bloc que comparteixo amb la Utnoa m’agrada molt i es mereix un respecte. Seria insultar-lo posar aquest tipus de coses. Espero que l’individu no digui res més de mi. Si és així, em facilitarà oblidar-lo i que el tema no vagi més enllà.

Garbi24: On vols que li faci la creu? i mitjançant quin mètode?

Assumpta: Gràcies per creure’m, us ho agraeixo!
I gràcies per dir-me que escric bé. Faig el que puc i no sempre me’n surto. Curiosament, jo no esperava –com ja he dit- que el meu escrit de l’altre dia arribés tan lluny. No esperava que arribés al seu cercle d’amistats. Ja saps que no sóc creient , però si ho fos no dubtaria en afirmar “Déu així ho ha volgut”.

ZuhaitzV: Et puc assegurar que vaig riure de bon grat quan vaig veure el vídeo que havies penjat. Des d’aquí el recomano a tothom!

Núr: T’he de dir que discrepo sobre el teu primer paràgraf. Cert és que, en origen, feisbuc, blogger o twitter parteixen per ser xarxes socials del ciberespai. Ara bé, els filtres que empren crec que són diferents. No sé si m’explicaré bé, però quan escrius al bloc no és com si escrivissis al feisbuc. A més a més, crec que el perfil de persona que té bloc és molt més concret que el de la que té feisbuc. Al bloc pots controlar qui et llegeix mitjançant el fet de només permetre l’accés a lectors invitats. Igual que passa amb el “mur feisbuquià”.
Espero que li serveixi d’escarment i que, almenys, no intenti fotre el pel mai més a ningú. Si és així, em donaré per satisfet. Bé, mai ho quedaré del tot però això ja m’estarà bé. No he de ser tan maximalista.
I el fet és: quin necessitat tinc jo de mentir i difamar? La resposta és clara: cap ni una.

Kweilan: “Si no vols pols no vagis a l’era”. Molts n’haurien de ser conscients, abans d’obrar.

Elur: Tu ho has dit. La síntesi s’escau i la teva definició sembla la d’una persona que hi hagi conviscut molt de temps.

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

Elvira FR: No val la pena, ho sé. Ho tinc ben clar que no he de fer treballar ni la més esquifida de les meves neurones per una persona així. Però un servidor és ruc de mena i no pot evitar sentir-se dolgut. A més a més, sóc tossut com una mula. Je! quan em fotin al carrer buscaré feina com a animal de tir.

Albert: És que no existeix cap motiu per justificar que hagi mentit. Quina necessitat en puc tenir? cap.

Òscar: Esperem que el dia arribi. A tots els porcs els convé. No sé perquè, tot això m’està començant a recordar massa a una cançó del senyor Pi de la Serra...

Rits: i que cada dia es desacrediti més. Mentida sobre mentida només la fan més gran. I com més gran sigui, més sonor serà el pet!

La Meva Perdició: T’ho agraeixo i t’envio reciprocat el que ens comentes. Oh, l’Anna Rosa Quintana s’ho passaria pipa amb el cas. I el Jordi González, també!

Xexu: Exacte. És el que jo penso i he repetit diverses vegades: per què coi jo hauria de mentir, a cas algú em donarà un premi o em regalarà –a mi i a la meva senyora, evidentment- un viatge a Honolulú?
Exacte –un altre cop, me’ls va tornar. Evidentment, amb excuses i sopars de duro, però me’ls va tornar, i el mateix dia que el vaig destapar! No va batallar massa per no tornar-nos-els. Això deixa les coses bastant clares, ja de bon començament.
Evidentment, no ho convertiré en una qüestió d’honor. La meva intenció era no escriure res més sobre el tema. Aquest post no hauria d’haver existit. Però em va tocar molt la pera llimonera que el senyor del qui tractem m’acusés de mentir. Quan qui menteix –cada cop més reiteradament- és ell. Que em digui que sóc un “inútil” no em va ni em ve.
Espero que això últim que escrius no sigui necessari. Desitjo de tot cor –i t’ho dic francament- que no m’arribi que em diu res més. Espero que ell també ho desitgi.

Oriol: Primer de tot: benvingut a casa!
Tens raó. No val la pena, però em fot. Sincerament, em fot que digui que menteixo quan no ho faig. I em diu que menteixo quan jo escric sobre una gran veritat que m’ha dolgut molt. Una veritat que l’he patit. No puc acceptar que s’atreveixi a dir que m’ho invento.
Nosaltres escrivim sota pseudònim, perquè vam començar així. Ara, si un dia fem una trobada blocaire no penseu que vindrem emmascarats!
De fet, si a algú no li agrada el que escrivim pot fer dues coses: comentar i iniciar un debat coherent i respectuós o no fer res. Un món ben plenet de possibilitats!

Gràcies a tots pels vostres comentaris!

*Sànset*

Joan ha dit...

El tribunal bloquístic ha jutjat pertinent declarar culpable de tot plegat al sr. Aspirant-a-Millet.

D'altra banda s'exculpa el Sr. Sànset de qualsevol càrrec de difamació una vegada demostrada la veracitat de les seves intencions.

Es prega al Sr. Aspirant-a-Millet que renunciï immediatament a la seva línia d'actuació no fos cas que aquest tribunal es vegi en la obligació d'aplicar-li sancions més dures com ara carregar-li el correu de fotos de la Duquesa de Alba en pilotes o d'altres agressions morals tan o més dures.

Agnès S. ha dit...

The escrit un comentari molt llarg, però crec que ja s'ha dit tot, i l'he esborrat.


només dir-te que passar d'ell és deixar-lo amb les seves misèries.

Facebook? Què és això? Ben lluny!

Assumpta ha dit...

Saps? Quan feia poquet que tenia el blog pensava que no el llegiria ningú... després, creia que només el llegia qui deixava comentari...

Un dia, buscant una cosa a Google, la resposta em va conduir a un blog que no coneixia de res, vaig entrar-hi i, davant la meva més gran sorpresa, vaig veure que aquell blog (ni idea de qui era) tenia EL MEU enllaçat a la seva barra lateral entre la llista dels que li agradava llegir!!

La veritat és que em vaig quedar parada i, al mateix temps, em va fer molta il·lusió pensar que hi havia gent que, encara que no digués res, llegia el que jo escrivia.

Al cap de poc ho vaig comentar amb un bloguero més "antic" que jo i li va fer molta gràcia la meva reacció de "novata" ;-))

Doncs tu el mateix jajaja... pensa que et llegeix molta més gent de la que creus i que si ho fan amb freqüència és perquè els agrada com ho fas ;-))

I sí, sí, escrius molt bé (redactes molt bé... és agradable llegir algú que forma bé les frases, que té un bon vocabulari, que fa un plantejament i després el desenvolupa, que sap argumentar... en fi, ja callo que sembla que faci anàlisi de text ara jo)

Ah, per cert... ja us heu adonat que el tros de paret on teniu penjat el quadre d'en Pep s'està escrostonant? :-))

sànset i utnoa ha dit...

Joan: Crec que estaria prou bé això d’omplir-li el correu d’imatges de la benvolguda duquessa...
T’agraeixo tan favorable sentència. Ho haurem de celebrar!

Agnès S.: Procuraré fer cas del que comentes. Com més lluny, millor!

Assumpta: Hem pecat de “novatos”, doncs. De fet, és que no hi penses que el que escrivim ho pugui llegir més gent de la que et comenta. Mentalment et fas un cercle ben tancat. Ara, si tu ho afirmes coma “blocaire antiga” et creurem. No et negaré que ens agrada que ens llegeixin...
Sí, si que ens en hem adonat que se’ns cau la paret a trossos. El que passa és que, en temps de crisi, no tenim prou líquid perquè ens ho vinguin a arreglar. Provaré de posar una mica de massilla a la pantalla del PC, a veure si així se’n va, jeeje.

Gràcies pels vostres comentaris!

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

P.S. Assumpta, gràcies -un altre cop per això d'escriure bé. Ara, el meu "ric vocabulari" té algun que altre truc. Et diré que de vegades, quan repeteixo massa paraules de forma seguida i no se m’acudeix cap sinònim que em faci el pes, li demano ajuda al diccionari de l’amic word...

*Sànset*

Assumpta ha dit...

I per què creus, doncs, que existeixen els diccionaris de sinònims? Per ajudar als escriptors, clar :-)

sànset i utnoa ha dit...

També és veritat... ho confesso: els utilitzo, hi estic engantxat!

*Sànset*