dilluns, 28 de juny de 2010

A fe de mina

Sovint tinc aquella sensació –ja em corregireu si creieu que és fruït dolç de malaltissa inventiva- que les Terres de l’Ebre són un immens desert del qual poca cosa se’n coneix. Per contra, el Camp de Tarragona és un espai concorregut, reconegut i sabut per tots com gegant contrada industrial que nodreix els indrets més lluents del nostre país. Fet i fet, la província de Tarragona ve a ser la conjuminació d’aquests dos ufanosos paratges.

Certament, oblit i record no són més que el miratge d’un pensament distorsionat. Tots coneixem l’Ebre i tots en sabem del Camp. A ull, en podríem dir les comarques que en conformen cadascun. Tots ens atrevim a apel·lar el silur o a resar a la nostrada BASF. Ara bé, i el Priorat –que és una mica més que una D.O.- on l’encabiríeu, vers on versaria? Podria ser ben bé la porta del Camp. I també el forrellat que acaba de definir aquell riu que lliura nom a una terra.

Deixo estar d’una vegada el prosaic lirisme que ha acompanyat pesadament els dos primers paràgrafs... El que vull afirmar –contundentment- és que el Priorat reconeix una comarca que sembla oblidada. Un petit país que roman dormisquejant, callat, i del que només els extravagants en coneixen el costum d’oferir copes de vi a aquell qui així ho requereix. Potser també en saben que, ja que ofereix vi, també es presta a mostrar cellers i vinyes i –per un (im)mòdic preu- els regala còmode jaç on dormir la mona.

Ara -i sé que molts no em creureu i em cridareu fal·laç- el Priorat és molt més que això. I us ho provaré com si tractéssim del vi, amb un tast: La comarca del Priorat –la de “l’històric” i la del “no tant”- amaga tresors poc coneguts, joies que el raïm no ens permet ni albirar. Siurana, el Montsant o la Cartoixa d’Escaladei en serien clars exemples. Però avui us en mostraré un, l’únic tresor que no creix i s’arrela sobre la llicorella, sinó que va viure-hi i hi roman encara a sota: les mines de Bellmunt del Priorat.

Bellmunt del Priorat va esdevenir el centre neuràlgic d’una important conca minera. Pous, contrapous i galeries cercaven la preuada galena –sulfur de plom- que semblava ballar presa pel sòl tot curant harmonioses giragonses. Bellmunt, “la Terra del Dòlar”, va acabar tot foradat. Quilòmetres de galeries i centenars de metres de profunditat. L’any 1972 tancava les portes la darrera mina i, amb ella, molts treballadors eren acomiadats. Molt partirien. Uns altres es van quedar per recordar als seus que seguissin escrivint la història d’un poble que resta alçat, tossut, i que es nega a fer compartida la decadència que vesteix molts dels nuclis veïns.


I per record del que van ser, ens expliquen com veien la llicorella des de baix estant. Inversemblant. Ahir xiuxiuejaven el seu passat miner. Avui el criden als quatres vents, sabedors del seu ric patrimoni i del seu Museu: el Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, que us invito a visitar. El viatge podrà ser més curt o més llarg, però el poble i el museu s’ho mereixen. En dono fe.

*Sànset*

17 comentaris:

Clidice ha dit...

la sensació de "terra adormida" jo l'he tinguda al Priorat, m'encanta com ho has descrit :) La cartoixa és preciosa, de les mines no en sabia res, veig que s'imposa tornar-me a perdre per la comarca :)

Joan ha dit...

Fa un parell d'anys que vaig visitar el museu que ens recomanes i el vaig trobar molt i molt interessant. I per bé que la visita fou entre tast i tast me'n recordo perfectament, així que suposo que anava seré.

Bona terra, sí, i no només pel vi.

Jordi ha dit...

Doncs una comarca en la què mai hi he estat. Agafo apunts del teu relat i me l'apunto per una futura partida. Gràcies, Sànset.

Carme ha dit...

Jo conec Falset, la Figuera,l la cartoixa d'escala Dei, però encara em falt a molt Priorat per conèixer. I em fas venir moltes ganes de conèixer més.

garbi24 ha dit...

Per el que expliques sembla un poble que el varen expremer mentre donava i que l'han abandonat un cop ha perdut interès econòmic. Espero que la gent del poble hagi conservat el seu encant i com a mostra el museu. NO el conec però queda apuntat

Albert B. i R. ha dit...

No hi he estat mai on comentes. Poca broma, que el Priorat, amb el programa aquell del lloc més bonic de Catalunya, va ser descobert per molta gent! Apuntem les recomanacions!

Assumpta ha dit...

Tinc una amiga enamorada d'Escaladei... jo no hi he estat mai. Jo no tinc cotxe i quan no tens cotxe et perds moltes coses :-)

montse ha dit...

Prenc nota per anar-hi quan pugui.

Salut!

P-CFACSBC2V ha dit...

Cada any intento fer una visita d'uns quants dies al Priorat, però a les mines encara no hi he anat. Bon suggeriment!

kweilan ha dit...

M'encanten aquestes cròniques que donen a conèixer comarques poc conegudes i que realment mereixen una visita. M'ho apunto!

Elvira FR ha dit...

Reconec que no hi he estat, sóc poc viatgera jo i molt urbanita....però m'agradaria anar a la cartoixa d'Escaladei ....

rits ha dit...

t'estimes la teva terra, eh!

fa un temps em van passar una ruta de cap de setmana pel Priorat (sovint amb els de la feina ens passem rutes de cap de setmana), i aquesta l'he guardada sempre per algun dia fer-la! la rescataré!

darrerament m'han parlat dels vins del Montsant, diuen que no són tan forts com els amb DO Priorat xò igual de bons. els haurem de provar!!

Oriol ha dit...

Aquesta me l'apunto. Cal conèixer bé el país on vivim (i encara més tenint en compte que és petit i que cal que estiguem units)!

sànset i utnoa ha dit...

Clidice: T’asseguro que s’imposa, perquè valen molt la pena! Sí, la Cartoixa tampoc té pèrdua!

Joan: i tant, ho descrius molt bé. Bona terra, i no només pel vi!

M. H. Jordi: És necessari que t’hi perdis uns dies. Un viatge gratificant, i si no pregunta-li a en Super Català...

Carme: Endavant, que aquell raconet s’ho mereix!

Garbi24: Van esprémer el subsòl tot el que van poder. I quan el negoci va dir prou van tancar les portes cames ajudeu-me. El poble ho va patir, però va perviure, i ens ho demostra el seu museu... i la seva gent!

Albert B. i R.: Et dono tota la raó. Encara bo que en van fer certa difusió. I, tu que ets de la terra, ja ho saps; quan vagis cap a Móra, entra per Falset i pren el trencant vers Bellmunt!

Assumpta: Dissortadament tens molta raó. És estrepitosament fàcil bellugar amb transport públic per una part del país. En canvi, fer-ho per l’altra pot esdevenir tota una aventura! Ara, per poc que puguis, ves a treure-hi el cap!

Montse: Benvinguda!
Apunta-ho ben clar i amb lletra més gran!

PC: Et criden, doncs, per la visita del 2010!

Kweilan: i tant que la mereixen! si hi vas, comprovaràs que no t’he enganyat!

Elvira FR: i a les mines, ja que hi vas, fes el “completo”!

Rits: i tant!
Els vins del Montsant també valen molt la pena, t’ho puc assegurar. No sóc pas un entès, però a mi m’agraden. Com també m’agraden els de la D. O. Q. Priorat, tot i ser prou diferents.
Rescata-la, com més aviat millor!

Oriol: Exacte! Apunta-te-la, que s’ho val!

Gràcies a tots pels vostres comentaris. I bona visita!

*Sànset*

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Va ser la nostra destinació de setmana santa... i ens falta tanta terra per conéixer! Apunto Bellmunt a la llista...


Si em permets, jo penso que, en el fons, és millor que les coses bones no es coneguin massa. Per una banda, la difusió portaria turistes, i amb ells, dinerets i negoci... però per una altra banda, els llocs amb excés de turistes es degraden, es fan malbé i es perden. Crec que cal mantenir algunes joies amagades...

Joana ha dit...

M'encanten aquests pobles amb història, els museus. No me'l predré. Gràcies

sànset i utnoa ha dit...

Tu, jo i l’Otis: Apunta’l, i ben remarcat, que t’asseguro que s’ho mereix!
M’agrada el que escrius perquè portes gran dosi de raó. Ara, s’ha de saber trobar l’equilibri entre turisme i manteniment d’una realitat intacta. Ara, no em preocupa, conec molt bé algú dels qui porten el museu i crec que això –com totes les altres coses- les bordarà. Encara no entenc com no li han dedicat una placa commemorativa a l’esforç i la persistència.

Joana: gràcies a tu per creure’m. Veuràs com no m’equivoco!

Gràcies pels vostres comentaris!

*Sànset*