dimecres, 23 de juny de 2010

Anònim

Aquest matí, quan anava cap a la feina amb el Basté de copilot, he escoltat la notícia que l'amic m'oferia: responsables dels blocs, ull que se us pot denunciar per les injúries, difamacions o insults que pugui vomitar algun usuari anònim al vostre espai dedicat als comentaris. Deixant de banda el fet de plantejar-nos si la responsabilitat és nostra o no, us confessaré una cosa: els “anònims”no em fan cap tipus de gràcia.

Existeix algú qui realment és anònim? i què li va passar? el seu pare es va oblidar d’anar a inscriure’l al Registre Civil? Entenc que es pot escriure sota pseudònim –nosaltres ho fem!- o que un passatge pot ser considerat “anònim” perquè se’n desconeix l’autoria. Tanmateix, jo ho matisaria: aquest no és un escrit anònim, sinó que és d’un “autor desconegut”. L’apel•latiu és distint i s’ajusta més a la realitat. De totes maneres, aquesta només és una petita ramificació del tema que avui m’interessa.

Per l’experiència que tinc al Blogger -més reduïda que la de la majoria de vosaltres, perquè negar-ho- he pogut copsar que, en la majoria dels casos, quan algun “anònim” escriu un comentari pot ser per tres motius diferents:

1- Directament insulta o se’n riu de tu o de qui faci referència el text.
2- Mostra desacord amb el que has escrit.
3- Una combinació dels dos primers.

Per sort, he pogut gaudir de les tres tipologies esmentades. I en vull donar alguna que altra valoració: qui insulta o se’n fot del que escrius i ho fa sota un paraigües anònim només demostra covardia. Tirar la pedra i amagar la mà. Ell mateix es deixa en evidència.

Qui mostra desacord i ho fa palès sota l’aixopluc de l’anònim, els que ens mostra és el seu més profund desconeixement de la naturalesa d’un bloc. El bloc és un espai de debat i de discussió, on només hauríem de ser curosos amb la coherència i amb les formes. L’autor, si permet els comentaris, els habilita perquè té la voluntat de crear un racó on cadascú pugui aportar la seva opinió. Si el blocaire en qüestió no vol llegir res que el desplagui, simplement pot bloquejar l’opció del comentari.

Evidentment, existeixen “anònims” que aporten informació i juguen les cartes com ho han de fer. A aquests, res. Simplement, sempre és més agradable poder donar nom a aquell qui interpel•les. O una de les primeres coses preguntem tots, al conèixer a algú, no és el seu nom?
_______________________________________________
Sé que no acaba de "venir a qüento", però ja que el tema va "d'anònims", no ho he pogut evitar...


*Sànset*

21 comentaris:

Anònim ha dit...

Primer anònim...

SM ha dit...

Com que estic d'acord no cal que signi com anònim ;-). Un extrem d'això són els comentaris als diaris digitals, on els anònims travessen sense miraments els límits de la legalitat i injurien tothom a plaer. En comparació a això, encara ens en sortim prou ben parats, els blogaires...

Clidice ha dit...

però no es pot rastrejar l'injuriador per la IP? bé, sempre cal trobar un culpable "fàcil" no?, en tot cas ho has retratat força bé.

Bona revetlla ;)

Ferran ha dit...

Suposo que és pot donar el cas d'algun anònim que ho sigui per desconeixement del "medi blocàire", però la majoria dels casos és ben bé com dius: per insultar, difamar o mentir sense donar la cara.

La veritat és que no ho entenc, perque n'hi ha prou amb crear-se un pseudònim per no ser anònim, no?

Carme ha dit...

A mi tampoc m'agraden els anònims, la veritat és que jo, suposo pel meu tipus de blog, on no hi ha massa discussió, no n'he tingut.

Bona revetlla parelleta!

Cris (V/N) ha dit...

Jo n'he tingut, però han "signat" a sota del post, per que no són o eren blocaires.... De totes maneres, com la Carme, el meu bloc no durà a massa discussió, però blocs com els de molts de vosaltres que motiveu que hi participem, doncs si, teniu més números. Jo vaig decidir habilitar la moderació de comentaris, "por si aca" però no m'ha calgut utilitzar-lo més que per l'spam :) Un petó a tots dos, i molt bona revetlla!!

Gerard ha dit...

He tingut sort amb els anònims, doncs, perquè a mi només m'han deixat preguntes o comentaris genèrics. Diria que tots eren, senzillament, outsiders, i que l'etiqueta d'anònim es va posar per defecte. Coincideixo amb tu, però, en això que no agrada no saber qui et parla o a qui has de parlar. D'acord que un nom no t'ajudarà a conèixer més bé la persona, però poder anomenar ja fa el canvi.

De tota manera els que no som mediàtics no ens en trobem gairebé mai!

elur ha dit...

hola Sànset, em dic Neus i no escolto en Basté, no m'agrada gens :)

els anònims, doncs mira... ja s'ho faran, al meu bloc n'hi ha passat un o altre, però per vomitar-hi i després ni s'han dignat a replicar la meva resposta o el meu 'bonprofit'... hi ha gent que té molt poca feina.

Dedueixo, pel que he llegit 'porài' que en Basté ha fet una mena de defensa al fet de deixar de ser 'anònims' i a favor de dir qui som realment, he entès, corregeixem si m'equivoco, que defensava el fet de que hem de posar el nostre autèntic nom i donar la cara.
Tinc la sensació de que és una campanya contra els pseudònims internàutics... és com si ens volguéssin tenir controlats també en aquest mitjà a través de la por i per culpa de les paraules que pot dir qualsevol persona que tu no coneixes ni controles... em sembla un atemptat contra la llibertat terrible.
Diria que m'estic embolicant que fa fort i deu ser perquè encara no he dinat... et deixo un enllaç que ha sorgit a partir de l'editorial del Basté al twitter:
http://elblocdelbixo.blogspot.com/2010/04/amb-b-de-bixo.html

Salut!

elur ha dit...

que no sigui que algun anònim li ha deixat alguna crítica i no se li hagi posat bé al Basté... amb aquell llamp d'ego que té no m'estranyaria...

XeXu ha dit...

T'oblides d'un tipus d'anònim, els que són només spam. A arrel d'això vaig deshabilitar l'opció del blog que permet els comentaris d'anònims, i no he tingut més problemes. Hi ha una opció que només permet comentaris amb perfil, em sembla que ha portat algun problema a algun que altre usuari de fora del blogger, però en general bé.

També he tingut algun anònim al blog, però gairebé mai han estat virulents (algun cop sí), i m'ha semblat que era més per vergonya. Els he contestat com a la resta, però també em molesta que no mostrin la cara, o en aquest cas, el pseudònim. Estic molt d'acord amb tu i tot el que dius, i no pateixis que, en el meu cas, no tinc cap voluntat de riure'm de tu ni de ningú, però si m'he de mostrar en desacord, que això sí que ho faig, serà sempre donant el nom, i si hem d'acabar a hòsties, hi acabem, eh? Però sempre de cara.

Elvira FR ha dit...

No he posat l'opció d'anònim als comentaris precisament per això per estalviar-me possibles mots fora de mida....també és cert Sànset que hi ha anònims benèvols que ho són perquè no tenen compte de google ni blogger...i no diuen bajanades....
Em quedo amb l'anònim venecià .....molt més romàntic

La Meva Perdició ha dit...

Considero tant la foto de cada perfil personal, com el pseudònim o el nom que posem, un joc en si mateix. Trobo divertit i misteriós, el perquè de tal mot, i si defineix o juga a despistar sobre la personalitat d'un determinat blocaire.

Dit això, la pretesa opacitat sota l'escut que s'amaga “l'anònim”, també em fa pensar quin tipus de persona hi ha al darrera, i com l'única pista són, les sovint pobres paraules que deixa com a testimoni, imagino personatges foscos i enrabiats, saltant d'un xat de contactes, enviant molestos mails als coneguts, d'aquests d'encadenats, i d'un bloc a un altre, xafardejant des de un trist ciber, o en una cela d'un humit soterrani. ^_^

rits ha dit...

completament d'acord que qui insulta, deixa comentaris grollers o mal educats i a sobre ho ha sota un comentari anònim és un covard. i no mereix res de respecte.

considero que el blog ja és/pot ser prou anònim com un vol. tots mostrem el que volem al blog, cert, però tots ens anem fent una identitat. crec que la catosfera es van teixint xarxes i el respecte i bon rotllo es va fent notar. per això, qui deixa comentaris anònims no crec ni que pertanyi ni entengui el món dels blogs. penso que qui ho fa, sempre és de fora i no enten res de res, sosl vol fer mal.

reconec que he tingut molta sort, que recodi no he tingut gaires comentaris anònims i els que tinc, són persones del meu voltant no virtual que reconnec deseguida i no tenen blog. Però també reconec que de vegades n'he vist i llegit alguns d'aquestos comentaris i sobretot quan és a casa de blogaires que aprecio, doncs és com si en part me'ls féssin a mi i fa cert mal.

Assumpta ha dit...

Jo, com que em dic Assumpta de veritat i he deixat anar més dades de mi mateixa que fins i tot m'han trobat al Viena ;-) dic clarament que els anònims no m'agraden... per tant, no els permeto al meu blog i ja està :-)

Si algú em vol dir el nom del porc que me'l digui cara a cara.

De totes formes, per dir-me "coses maques" (com alguna burleta per temes religiosos) hi ha hagut qui ha entrat com a anònim al blog d'un amic que sí els permetia i allí, deixar-me "un missatge"... I és que hi ha gent per a tot, Sànset.

I no m'agraden ni els anònims ni els casos de dobles personalitats (bloggers amb més d'un perfil que es presenten com si fossin dues persones diferents) i altres coses que he vist per aquests móns "internautics" que resulten absolutament sorprenents...

Albert B. i R. ha dit...

A més, aquests anònims que comentes són tan poc originals que ni s'esforcen en inventar-se un nom, la majoria. La veritat és que és molt injust rebre les conseqüències d'un comentaria anònim d'aquests. Si algú vol rebentar un bloc ho tindria molt fàcil: estar tota l'estona incordiant amb comentaris impropis. És injust!

Albert ha dit...

Jo permeto els comentaris anònims al meu bloc, per si algú no té compte Google o no vol fer-lo servir per qualsevol motiu. Pot ser que algú em vulgui criticar o insultar i no s'atreveixi a fer-ho amb el seu nom, i així ho pot fer tranquil·lament. Si trobés un comentari absolutament fora de lloc (hauria de ser alguna cosa molt greu) ja l'eliminaria.
Adéu!

Núr ha dit...

Personalment, els comentaris anònims al meu bloc em saben força greu... N'he tingut algun de ranci/carallot, però de vegades són d'algun amic que prefereix signar com a anònim, en comptes de posar només el nom. He pensat força vegades a deshabilitar aquesta opció, i em sembla que ho faré ara, més pel motiu que dius: de debò me les carregaria jo, en lloc de qui faci les difamacions??? Què passa, que no hi ha tècnics que sàpiguen seguir l'origen d'aquestes coses????

sànset i utnoa ha dit...

Anònim: tu no ets un “anònim”, tu ets un caxondo!

SM: Havia pensat incloure alguna cosa dels anònims als diaris en aquest escrit. De fet, crec que el paradigma de tot això és l’edició digital del Marca. Al final, ho he desestimat perquè he pensat que em volia centrar en blogger. Allò és una aberració i, com ve has dit, talla la il•legalitat.

Clidice: Francament, no en tinc ni idea de rastrejar cap IP. Ara, agrairia alguna explicació...

Ferran: Els que escriuen com a “anònim” per desconeixement de blogger o perquè no tenen cap usuari i “mantenen les formes” cap problema, només faltaria. El que passa és que aquests representen una minoria, almenys en el meu cas.

Carme: Has estat de sort! Gràcies i igualment!

Cris: Bé, jo a aquests no els considero anònims de veritat. I són totalment “vàlids” a la meva forma d’entendre.
Igualment (amb retard, ho sé...)!

Gerard: Totalment d’acord amb tu.
Ara, no crec que sigui qüestió de ser “mediàtic” o no, sinó dels temes que toques. Fa poc vaig explicar que em sorprenia veure com ens llegia molta més gent de la que ens comentava. Potser, pel volum de comentaris, ens sembla que no ens llegeix gaire gent, però estem equivocats.

Elur: I afegiria i molts pocs amics i moltes ganes de tocar la pera!
Com tu, crec que s’ha de respectar el fet de “treballar” sota pseudònim. No és el mateix que ser “anònim” i el que així ho cregui serà perquè no coneix la catosfera. Tu no saps el meu nom real, però em coneixes. Jo em referia a això. Em sembla ridícul que darrere d’aquesta guerra que estan orquestrant tinguin la voluntat que ens identifiquem. Ens obligaran a deixar còpia del nostre DNI a la capçalera del bloc? Si arribés a aquest extrem, no costaria gaire concloure que acabarien per matar l’alegre món dels blocs.
He llegit el Bloc del Bixo. I corroboro tot el que ha dit. M’agrada el meu pseudònim i així seguirà. Si no, ens haurem d’acomiadar del D.Y.W.T.K.A.S!

Xexu: Tens raó, algun que altre hem rebut. Però no ens han estat habituals. Si això succeís, deshabilitaríem els anònims.
Com estàs d’acord amb mi, jo ho estic amb tu! ara, m’agrada que aquest sigui un espai de discussió i m’agrada que no tinguis pels a la llengua. Fem funcionar les neurones, i que segueixi sent així!

Elvira FR: Jo també em quedo amb aquest anònim italià.
Als anònims benèvols: endavant, només faltaria! Tot i que segueixo preferint que la gent signi...

La Meva Perdició: M’ha fet molta gràcia com t’has imaginat a “l’anònim”. Potser et donaria per un altre bon relat!

sànset i utnoa ha dit...

Rits: Exacte, el blogger ja és prou anònim si volem, no necessitem fer-lo encara més. I sí, resulta trist que, amb el bon ambient que tenim per aquest racó, algú hagi de venir a donar la nota. Bé, de tot n’ha d’haver, però com menys d’aquests darrers, millor!

Assumpta: jejeje, tu ets de les menys anònimes de tots! Nosaltres t’hem buscat diverses vegades (sempre que entrem a algun Viena), però mai hem tingut sort! Ara, no et preocupis que et trobarem!
Ostres, això de la doble personalitat cibernàutica, vols dir que no és una malaltia???
Fer-te això que expliques per fer-te alguna brometa sobre tema religiós és trist, molt trist. A més a més, ja ens comencem a conèixer i tots sabem de quin peu calcem. Tu saps el que jo crec de la religió i jo sé el que tu en penses. Podem obrir un debat tranquil•lament, fer broma fins i tot. Però, cal que ho fem d’amagat i tristament? crec que no.

Albert B. i R.: i tant que és injust. Més en blocs com el teu, que són obertament polítics i d’un color ben clar. Comentem, obrim debat, però no cal que ningú es deixi en evidència sota un anònim i amb argumentacions massa tristes. Dir el que algú pensa i expressar-ho com ho fas tu té molt mèrit. Els altres, s’evidencien.

Albert: Doncs jo no sé si els eliminaria. De fet, m’hi he trobat i mai ho he fet, perquè el que respon amb insults la única cosa que aconsegueix és embrutar-se ell i donar-te més raó a tu.

Núr: Pel que van dir diria que sí, que te les podries arribar a carregar tu. Ara, no et preocupis que no s’esforçaran a buscar la IP de l’anònim en qüestió. Fins i tot, m’atreviria a dir que depenent del color ideològic o polític del bloc, qui dictamini culpabilitat s’ho mirarà amb uns ulls o amb uns altres...

Gràcies a tots pels vostres comentaris!

*Sànset*

Joana ha dit...

Jo no els suporto, per aquest motiu vaig posar aquest rotlle de les lletres de verificació i registre, vaig tenir algun visitant desagradable.

sànset i utnoa ha dit...

Joana: i quina necessitat en tenen de visitar-nos aquesta gent?
Els vells deien "si veniu per bé, passeu si us plau. Si veniu per mal, no passeu del portal". I quanta raó portaven...

*Sànset*