dilluns, 21 de juny de 2010

Ahir es va dur a terme la consulta per la Independència als Masos. Hi participàrem més d’un 29% del cens i el resultat va ser favorable al “SÍ”, que va recollir un 88,18 % dels vots.

Jo, un català nascut als Masos, vaig anar a votar. I hi vaig anar acompanyat per la meva àvia, una catalana nascuda fa més de 82 anys a Los Nabalucillos (Toledo). El vot de tots dos va ser coincident. El vot de tots dos va ser un rotund .

Van ser dos convençuts. Dos que no necessiten –ni la volen- justificació. Dos que ho són perquè anhelen tenir dret a Ser. Dos que ho són perquè saben que s'ho mereixen.

Dos que representen el nostre major acte de llibertat. Ser català és una voluntat. Ser català és un convenciment. Ser català és voler demostrar al món que mai ens donarem per vençuts, que mai ens deixarem anar, que mai renunciarem a la nostra voluntat d'existir.

El ho serà sempre per convenciment i per afirmació. El NO serà sempre una presó, una gàbia de llibertats. El NO és el fill del bord intent genocida. El és la nostra reafirmació. El és el nostre privilegi.



*Sànset*

30 comentaris:

Ferran ha dit...

Es pot cridar més alt, però no més clar: SÍ, SÍ i mil cops SÍ!
A més, cony, és prou sabut que on hi ha SÍ hi ha alegria, oi? Doncs això! SÍ... SÍ... MÉS... SÍÍÍÍ!!!

garbi24 ha dit...

SI SI i SI tantes vegades com calgui

Carme ha dit...

M'encanta que anessis a votar amb la teva àvia!

Sí! Ens n'hem de sortir!

Clidice ha dit...

quan va ser l'hora jo vaig anar a votar amb el grup de català, senyores nascudes a Almeria, Granada ... pel SI. perquè ser català no és una qüestió d'RH :) felicitats per poder votar amb l'àvia i poder votar SÍ. :)

Rita ha dit...

Quin goig poder votar amb l'àvia i coincidir en el SÍ!

Per coherència, tots els nascuts fora i que han fet arrels aquí, com la teva àvia, com el meu pare, que ja fa temps que no hi és, haurien de votar SÍ amb més motiu perquè Catalunya els ha donat el que dissortadament no tenien a la seva terra. El meu pare, si pogués, segur que també votaria que SÍ.
Petons!

Elvira FR ha dit...

Quan es faci a Barcelona votaré en nom meu i del meu pare...SíSíSíSíSíSí

Joan ha dit...

Tinc parents i coneguts ben propers a Sant Feliu de Llobregat i Cornellà, dues de les poblacions del Baix Llobregat on també es feien les consultes. No hi tenia moltes esperances, que la zona no és molt afí a aquests temes, mal que em pesi. Amb tot però, els voluntaris han fet un treball brutal, i fins i tot s'han desplaçat a casa de la gent gran que no podia anar a votar i ho sol·licitava!

Quan veus els castellanoparlants decidits a apostar per la seva faceta de catalanopagants tens la certesa que anem pel bon camí.

Mireia ha dit...

Ara només ens queda imaginar que un dia puguis votar altre cosp amb la teva àvia però en una consulta vinculat, no seria genial?

P-CFACSBC2V ha dit...

Un primer pas cap a un SÍ definitiu.

Albert B. i R. ha dit...

Un gran dia de reivindicació. L'emoció que es deu sentir a l'hora de votar ha de ser molt gran. Quines ganes que es celebri ja a Barcelona!

Joana ha dit...

La meva mare amb 86 quan ho van fer al poble va agafar els trapus i també :SÍ!!!!!

XeXu ha dit...

Doncs jo no vaig votar tot i viure en un poble on es va fer la consulta, segueixo empadronat a Barcelona. Hauré d'esperar a que es faci allà, tot i que els resultats d'aquestes consultes no valen res sí que és important que es facin. Ai, quan us veig tan decidits i tan contents penso sempre que ens fotrem una nata... Tots els que votem i que estem per aquí volem 'sí'. Però ja sabeu que els que no voten volen 'no' o els la sua, oi?

elur ha dit...

El Profeta Llach hauria de tornar als escenaris ara mateix... seria interessantíssim escoltar-lo entre cançó i cançó amb tot el panorama actual...

El no diem-lo amb accent gallinaci!
La Gallina ha dit que no visca la Revolució!

El sí amb fermesa, amb accent d'allà on sigui, del nord, del sud o de la conxinxina!

un petó per l'àvia!

kweilan ha dit...

Ara, que sigui vinculant!!!

rits ha dit...

enhorabona!
i endavant.
xò penso com en XeXu, falta molt camí encara.... heu vist els resultats de Cornellà? Cal que vagin naixent moltes flors i queda molt camí, però almenys està començat.

Assumpta ha dit...

Ostres, Sànset, fas uns posts de premi, t'ho dic ben de veritat!! :-))

T'aplaudeixo molt, molt, molt, sí senyor!! :-)

Ostres, quin vídeo tan maco, tan Vangoghià amb aquests preciosos gira-sols (jo és que sóc amiga d'en Vincent Van Gogh, saps? Fem unes xerrades!)

Assumpta ha dit...

Ah!!! Fes un petonàs a l'avia de part meva!! (Fes-ho, eh?) :-))

Jordi ha dit...

I jo dic SI, que m'ha agradat molt aquest post. SIIII!!

Des d'aquí endego una campanya de fes un petó a l'àvia del Sànset!! M'hi adhereixo!! Gràcies Assumpta!!

Oriol ha dit...

Tant de bo ens deixin votar a Terrassa... però em temo que serà difícil! Bon text!

sànset i utnoa ha dit...

M'alegro molt que hagis pogut anar a votar pel SÍ.

Jo m'hauré de conformar amb votar en aquest post:
- SÍ!!!!

Un petonet

Utnoa

sànset i utnoa ha dit...

Ferran: Un gran com a resposta!

Garbi24: Ara faré anar l’estil de notes a peu de pàgina que fan servir els del meu gremi: íbid..

Carme: A mi em va encantar poder-la acompanyar i escoltar-la fent campanya a la mesa electoral!

Clidice: Gràcies! Ser català és una “voluntat de ser” un “perquè em dóna la gana”. Una cosa que els espanyols mai podran ser.

Rita: 100% amb tu. Català ho és qui vol, no ho oblidem. I cada cop ho voldrem més gent!

ElviraFR: I tant, i tots hi hem de ser!

Joan: Sempre he cregut que anem pel bon camí. Però sempre he cregut que portem una marxa massa baixa. Hem de tenir el convenciment que hem de treballar de valent, més fort i hi hem de ser més. Tots els que ho vulguem. És la nostra única via.

Mireia: Mal em pesi em sembla que ens costarà temps. Ara, la meva “iaia” té piles per “rato”!

PC: I que tinguis raó. Així sigui, que diuen!

Albert B. R.: Dir “satisfacció” és poc. Vaig arribar allí orgullós d’anar-hi amb la meva àvia. L’ambient a la mesa era immillorable i es palpava la percepció que el nostre anhel no és una utopia, no és una quimera: és una possibilitat que ens hem de treballar.

Joana: És envejable. Molt. Em fa molt content que la gent gran es vulgui bellugar i ens demostri a cada pas que ho podem fer possible.

Xexu: Espero que el “me la sua” sigui molt més elevat que el “no” entre els que s’abstenen. No sé si ens fotrem o no la nata (encara que és provable...), però espero que cada cop apretem més. I si ens l’hem de fotre, tingues clar que ens tornarem a alçar. I si un altre cop ens la fotem, ens tornarem a aixecar. Totes les vegades que convingui. Així fins que ho aconseguim. Tinc el convenciment ferm que el nostre pas és lent, però és segur i inqüestionable. La raó ha de vèncer. I tots sabem que, aquest cop, som nosaltres els qui la tenim tota.

Elur: El SÍ pot tenir tots els colors i accents que vulgui. El No només en té un i va acompanyat de la ceguera democràtica més escandalosa del món. El NO és la ignomínia. El NO és delictiu i xulesc. El NO no es mereix la nostra atenció.
Gràcies, li enviaré per correu certificat!

Kweilan: I que t’escoltin!


Rits: Queda molt camí. Això serà com la travessia del desert d’aquella gent. Van suar, però hi van arribar. Nosaltres no serem menys!

Assumpta: Ostres, que al final m’ho creuré!!!
Ja ho sé, ja. M’ho va recordar a mi també i em va fer gràcia penjar-lo.
I tant, ja és el segon que li enviaré!

Jordi Banyeril: Gràcies!
El tercer serà el teu!!!

Oriol: Serà difícil. A Terrassa i a molts dels indrets on encara no s’ha votat. Home, si en Xavi fes campanya pel SÍ...

Utnoa: El teu vot queda comptabilitzat, i tant!
Un Petonàs ben i ben fort!


Gràcies a tots pels vostres comentaris!
Aprofito per enviar un gran petó i un major encara homenatge a la meva àvia; la “iaia Paquita”, que se’l mereix!!


*Sànset*

elur ha dit...

però hi ha una diferència entre el seu No i el nostre No. El seu és empresonador, el nostre vol ser alliberador.

XeXu ha dit...

Qui som nosaltres Sànset? Tu i jo? Tu, jo i els altres companys d'aquí? Ens pensem que 20 persones som representatives del nostre país Catalunya? De veritat, mira els resultats a la perifèria de Barcelona. Voten quatre gats. La perifèria de Barcelona (inclosa la ciutat) és el 90 % de la població de Catalunya. Aquí el tantmefotisme s'imposa clarament. Si fos vinculant, sortiria el 'no' latent que ara no hi ha anat perquè no serveix per a res.

Ho sento, de veritat, sento ser tan aixafa-guitarres. Sento ser el bronques que sempre us diu a en Ferran, a l'Albert i a tu que la situació no és com la veieu. Si som un 20 % d'independentistes, seria ja una cosa molt gran. Molt, seríem molts. Jo no crec que els siguem, eh. Però estaria bé. Però hem d'imposar aquest 20% al 80% de població catalana que no ho vol? Per quin motiu? 'Por mis huevos'? Això em sona molt fatxa, no creus. Així feia les coses el PP en majoria absoluta.

Em cansaré de dir-vos una vegada i una altra que el que penseu i desitgeu és molt maco, que comparteixo sentiment, però la realitat que m'envolta és una altra molt diferents. Tant de bo m'equivoqués, però és que no és així. El gruix de gent està a la corona de Barcelona. I el gruix no és ni serà independentista. Què hem de fer, expulsar-nos i quedar-nos els quatre gats (comparativament) que volem ser independents? No ho trobo just. Vull que el poble em demostri que ho vol. Jo no m'ho crec. Els meus amics, del mateix perfil que jo, tampoc s'ho creuen. Vivim on no t'ho pots creure de cap manera.

No som majoria. No som minoria però amb possibilitats. Som una minoria, petita. Fer consultes és important, es fa soroll. Però a banda d'això, del soroll, del dir 'ei, estem aquí', no donen cap dada fiable. Al contrari, és totalment decebedor veure pobles on hi va menys del 10% del cens. Extrapolar els percentatges obtinguts al total és irreal, fantasiós. No és proporcional, els vots que falta són gairebé tots 'no', els del sí van anar il·lusionats a votar. Tots. Els quatre matats del meu poble que ho van fer estaven tots a la plaça de l'ajuntament i molt contents. Quatre matats. Els de sempre. Molt trist. M'hagués agradat veure-hi una multitud. No t'estaria fotent aquest rotllo si no fos així.

La Meva Perdició ha dit...

Felicitats per poder anar a aquest acte tant significatiu amb la teva avia. Devia ser emocionant pels dos.
A veure si tenen continuïtat i fluïdesa aquestes convocatòries. ^_^

sànset i utnoa ha dit...

Elur: I tant! Jo em referia al “no” d’ells. El nostre “no” –i, a més a més si fiques el del Llach com a exemple- no té cap comparació. El nostre “no” és una afirmació de llibertat.

Xexu: Ja veig que tens la insana intenció de fer-me caure en una profunda depressió...
Evidentment, la Independència mai l’hem d’intentar aconseguir per imposició. És a dir, formem part d’Espanya per “derecho de conquista”, per imposició clara. No hem de ser com ells. Només serem independents quan una clara majoria del Poble català ho vulgui.
Discrepo amb tu sobre que som una minoria sense possibilitats. T’explicaré el meu raonament: crec que els independentistes ferms som aproximadament un 20% del cens català. Un 30% a tot estirar i sent extremadament optimistes. Els no-independentistes ferms calculo que estan també entre el 20 i el 30% (potser aquests més a prop del 30 que nosaltres, perquè negar-ho). Amb aquests càlculs a la mà veig que hi ha entre un 30 i un 40% de la població del país que no ho té clar. I no ho té clar perquè “tant li fot” –espero que siguin els que menys- o perquè es considera nacionalista i prou o federalista a tot cas. Aquest percentatge és el qui un dia farà descentrar la balança vers un extrem o l’altre.
Els qui ho volem, i mitjançant un discurs alegre –però combatiu, com diuen aquells valencians- els hem d’intentar convèncer. Aquests són els que rauen subjectes a canvis d’opinió i de voluntat. Dependrà del que nosaltres demostrem que volem ser i/o del que Espanya demostri que vulgui de nosaltres.
A les eleccions al parlament de l’any 2003 ERC aconsegueix 23 escons. Quan ara, i si els “va bé”, n’aconseguiran 12. A què es degut això? a la voluntat de part d’aquest 30-40% de la població del país que podríem considerar “independentment indecisa”. Però ERC no aconsegueix aquells resultats per mèrits propis, sinó que són la torna als atacs indiscriminats de la majoria absoluta del PP. Tots ho tenim clar.
Amb això vull dir que un 20-30% dels catalans som independentistes “per acció” i –probablement- un altre 30-40% ho pot ser “per reacció”. Amb tot, concloc que, cada vegada més, la nostra independència rau única i exclusivament en Espanya i en el tracte que ens mostri.
Imaginem una conjuntura –que és prou provable: el TC ens tomba l’estatut. El govern tripartit –clarament el PSC al seu davant- no duu a terme una resposta contundent a tal atac. ERC ha de trencar el pacte de govern. Hi ha eleccions: EL PP pujarà perquè el vot anticatalà es mobilitzarà. Però no pujarà molt. ERC rebrà la garrotada de pactar amb covards, però apareixerà una nova força independentista que jugarà fort, REAGRUPAMENT, posem el cas. La majoria de la població catalana votarà CiU, com a contrapoder del PSC i perquè consideraran que un govern obertament nacionalista és necessari. Possiblement CiU aconsegueixi una majoria que els permeti governar sols. En aquest context, l’oposició l’haurà d’assumir un PSC debilitat i en plena crisi interna. De facto, aquesta oposició l’assumiran el PP per una banda i el partit independentista en auge –REAGRUPAMENT¿?- per l’altra. Tots dos partits guanyaran notorietat i radicalitzaran el discurs.
L’any que ve, a Espanya està clar que guanyarà el PP. Si aconsegueixen una majoria sòlida i per intentar obviar que seran incapaços de fer front a la crisi, atacaran a una Catalunya ja emprenyada. El seu discurs serà agressiu i recordarà al dels darrers 4 anys de l’Aznar (que els historiadors catalans recorden com una “semi-dictadura”). Probablement CiU , amb una voluntat clarament pactista i “de seny”, jugui el joc polític de l’anar a veure-les venir i no satisfaci a la majoria dels catalans. Fins i tot, t’asseguro que negociaran els pressupostos generals de l’Estat i es posicionaran a favor del PP de forma puntual. Et pots imaginar com segueix el rotllo...
(continuo al següent comentari)

sànset i utnoa ha dit...

En aquest cas –i considerant la possibilitat d’aquest 30-40% de la població “independentment indecisa” la força dels partits independentistes catalans tornarà a pujar. La qüestió llavors –cosa que ERC no va saber gestionar l’any 2003-2004- serà que aquests independentistes “per reacció” passin a ser “d’acció”.
En definitiva, sé que va per llarg, però sempre seguiré creient que ho podem aconseguir. Ara, només ho aconseguirem si el nostre missatge és positiu, integrador, “alegre” i coherent.

La Meva Perdició: i tant!
I com m’agradaria que tinguessis raó!


Gràcies pels vostres comentaris!!!


*Sànset*

XeXu ha dit...

Estic d'acord amb que la situació pot canviar molt per fets que no l'haurien de canviar, i recordo perfectament aquells 23 escons, va ser un èxit rotund i va ser en part per com ens tractaven a Espanya en aquell moment. Hi ha molts catalans que passen de tot, però que quan els toquen les pilotes comencen a esmolar les falçs.

Perquè es donin les circumstàncies que dius, passarem uns anys molt dolents. Veurem si el sentiment independentista aguanta i es pot aconseguir que creixi. Naturalment, si el PP es posa ximple amb Catalunya, aquí reaccionarem. Però sembla que han après que això no els va bé, sembla que han trobat una millor opció per desestabilitzar, que és atacar des de dins. Tots els escàndols que han sorgit a Catalunya els darrers temps no s'havien vist mai. Catalunya, un país treballador, seriós i amb clara voluntat de tirar endavant, ha quedat com un país corrupte i de pandereta. Lamentable. Lamentable perquè és una prova que tenen de que no som tan infal·libles i tan diferents. Els atacs a la identitat fan molt més mal, però des de dins.

No dic que el teu anàlisi no sigui encertat, però ja et dic que no és trivial. Si es donen les circumstàncies que dius el vot independentista pujarà. Però a poc que t'equivoquis amb els percentatges, ja no surten els números. I per cert, jo no xifraria els independentistes convençuts en més del 10%. Recorda que la immensa majoria de la població es concentra a la corona de Barcelona, mira les participacions allà. Tant de bo m'equivoqui. Sé que no tots els independentistes van votar tampoc. Però per aquí jo veig la cosa molt magra. I com sempre, els que no la volen, com els votants del PP, aniran a votar en massa quan els hi vagi alguna cosa.

sànset i utnoa ha dit...

Xexu: És cert que dretes i esquerres o, en aquest cas, Independentistes i PP, tenim una substancial diferència pel que fa a la qüestió del “coixí de votants”. La dreta, l’stablishment, sempre té un nombre mínim de vots dels quals mai baixarà. No els fan falta grans mobilitzacions. En canvi, l’esquerra (o, en aquest cas, el moviment independentista) sempre s’ha de guanyar els votants, convèncer-los. Aquesta és la primera contrapartida.

No acabo de tenir clar això que siguem un 10%. De fet, fins que no hi hagi alguna cosa consistent (demano disculpes per anticipat als organitzadors de les Consultes) i vinculant, no ho sabrem segur. Sento xifres que van amunt i avall. Alguns parlen d’un 10%, d’altres d’un 20% i fins i tot –em sembla que va ser l’IDESCAT, però no t’ho podria assegurar perquè escric de memòria- un 40%. Espero que els números que t’he fet al meu anterior comentari siguin els que més s’acosten a la realitat...

Sí, si es donen les circumstàncies per complir el meu “vaticini” ho tindrem “pelut” una temporada. Però res s’aconsegueix sense esforç ni suor. Què el PP no la tornarà a cagar i ja n’ha aprés dels errors i de la crispació que a Catalunya va provocar l’Aznar? Això no ho tinc tan clar. I no ho tinc tan clar, no perquè ells siguin tontos, sinó perquè ja els convé. Saben que, fent la diferència, treuen resultats positius d’atacar a Catalunya: eviten que es parli de coses que realment els preocupen i, a més a més, saben que, per cada vot que perdin a Catalunya –que no en perdran molts!- en guanyaran un –o 2- a les Castelles...

El que està clar és que Catalunya necessita un canvi. I no estic pensant en que guanyi CiU. Necessita un canvi estructural que atorgui una nova confiança en els partits polítics. ERC ha actuat deslleialment amb Catalunya, PSC i CiU enmig d’escàndols... potser necessitem una nova generació de polítics o potser necessitem la irrupció forta d’algun nou partit. El que està clar és que els polítics són el reflex del poble –no em malinterpretis- i això només indica que patim d’un “tansemenfotisme” bastant profund. I un país endormiscat no va enlloc. Espero que, per consciència de país i de servei, se n’adonin. Encara que tinc els meus dubtes raonables.

Només espero que anem sumant. D’una manera o d’una altra, però que puguem assegurar sempre que el camí està traçat i que tenim un bon full de ruta. Potser els polítics no tenen la resposta. El moviment de les Consultes, probablement el que ens ha vingut a evidenciar és que hem de ser nosaltres, el Poble. No deia en Marx alguna cosa semblant? De fet, mai hem de deixar de ser utòpics. Qui no creu en l’utopia mai pot tenir aspiracions maximalistes i, per tant, mai aconseguirà un bon tall del pastís. Es conformarà amb molletes.

*Sànset*

XeXu ha dit...

Per tancar la nostra conversa tan enriquidora, dir-te que els dos estem del mateix bàndol, que vull el mateix que tu, però sóc més pessimista. Anem creixent, espero que seguim endavant. Naturalment, cal un cop de timó en la política del nostre país, però no sé quina podria ser la solució. Els que hi ha estan massa apoltronats, i dubto que res ni ningú els inquieti. Potser tu i jo ho acabarem veient, potser tindrem la sort que en la nostra època hi haurà un canvi històric. Però ara no serà, haurà de passar molt temps encara. De veritat, som quatre gats comparats amb el total. Cal fer molt camí encara. No defallim, però no oblidem mai el seny i la prudència que ens caracteritzen. Donar qualsevol validesa a les consultes, a banda d'haver-les fet, cosa que demostra que almenys una 20 de persones de cada poble ho tenen molt clar, no és propi de la nostra idiosincràsia catalana. Ara seny. Quan es pugui, ja sortirà la rauxa.

sànset i utnoa ha dit...

Home, jo espero que surti la rauxa més aviat que tard, a veure si serem massa vells per poder anar a celebrar-ho!

Tinc esperança en els canvis bruscos. I espero que, qui els hagi de provocar -ja sigui per bé o per mal- espavili!

M'ha agradat la nostra "xerrada"!

*Sànset*