dijous, 28 de maig del 2009

Veni, Vidi, Vinci


I només és el principi!
Felicitats TRIcampions!!!
P.S. No me'n puc estar d'explicar-vos l'anècdota d'aquest matí. Treballo en un edifici Judicial i avui hi he anat amb la samarreta del TriBarça. Fa una estona he sortit a fer un cigarret. Un guàrdia civil s'acostava per entrar als jutjats. Quan m'ha vist, s'ha plantat davant meu al més pur estil castrense i ha soltat un "VISCA EL BARÇA!". Com diria en Puyal; "Ja em puc morir" -no us ho prengueu de forma literal, que és un dir...
*Sànset*


dimecres, 27 de maig del 2009

I ara; Roma!!!



Roma, la “Ciutat Eterna”. Capital d’un imperi i capital del món dels antics. La ciutat més poderosa. La ciutat més orgullosa. I el temps va dictar la seva sentència; durant el segle V, va ser saquejada i conquerida pels Visigots d’Alaric i pels vàndals de Genseric.

Tan de bo tornem al segle V i, quan el nou coliseu romà es tenyeixi de senyeres, els poderosos i orgullosos britans es vegin obligats a abdicar.

Com va dir un il·lustre fill de la Urbs per definició: Alea Iacta Est!



S.P.Q.R.

dilluns, 25 de maig del 2009

La Grip A i el món al revés


Això de la grip A és una autèntica llàstima –no ho dic cínicament. I degut a aquesta nova grip podem veure com funciona el nostre benvolgut món: tothom acollonit perquè a Mèxic, als EUA i a Europa cada cop hi ha més infectats. I hi ha gent que s’ha mort i tot! La premsa, a bombo i platillo, es fa ressò, es fan reportatges sobre tots i cadascun dels malalts i entrevisten a uns científics farmacèutics que encara no han trobat l’antídot que ens curarà a tots. I, mentrestant, a l’Àfrica les guerres eternes entre pobles germans segueixen matant milers i milers de persones, el SIDA segueix matant milers i milers de persones, els dictadors segueixen matant milers i milers de persones, la fam segueix matant milers i milers de persones, etc etc.

Ah! que potser no són persones. Per això la premsa no recull la majoria de coses que els passen, deuen pensar que és cosa de la Nathional Geographic. Cal que reflexionem i que deixem de ser tan cretins.

Us deixo amb una imatge que, com a mínim, ens farà dibuixar un somriure. I és que, potser, al final, molt al final, aquells qui sembla que estiguin perduts trobaran motius per reviscolar.





*Sànset*

dijous, 21 de maig del 2009

Més WC's...


En un antic post el meu company, Sànset, feia referència a l’autèntic malabarisme que pot representar orinar o defecar als banys públics.

Avui no he pogut més... he d’escriure això:

Tinc la desgràcia d’haver de compartir pis, de fet, fa uns anys que ho he de fer, perquè no estic prou capacitada econòmicament per tenir un pis per mi sola. Bé, el cas és que els altres companys de pis i jo vam anar a escollir una “persona” d’allò més putrefacte.

Avui no he pogut més... he hagut de netejar el lavabo perquè el que m’esperava quan m’he disposat a posar el cul a la tassa era esfereïdor...

Ahir a la nit, mentre intentava acabar el treball que em porta de cap des de fa uns dies, vaig sentir-ho una altra vegada. Passes pesades, la porta del lavabo, el pestell, la tassa... i l’explosió del dia. Aquell espècimen va treure pel cul tot el que havia consumit durant el dia (que no sol ser poc) acompanyat d’un soroll devastador, ja us podeu imaginar de què...

Em vaig haver de tapar les orelles com una nena petita quan sent els petards de la revetlla. Quin fàstic.

Tranquil•lament va sortir del bany per anar a espatxurrar-se al sofà i a mirar alguna cosa freak a la TV. Ara em tocava a mi... havia d’anar a fer pipí!

És fort haver de pixar dreta a la teva pròpia casa... però no em vaig atrevir a posar el meu culet netet al que ha estat fins ara el meu water.

Aquest matí he hagut de netejar el lavabo. Les esquitxades d’excrements, ja resseques, rodejaven tota la tassa. No ha sigut precisament agradable.

Li he de dir que existeixen les escombretes? Que no viu sol? Que no vull compartir la seva m_ _ _ _?

Estic fastiguejada.

Ah! I aquesta no és la única anècdota...

*utnoa*

dilluns, 18 de maig del 2009

Viatge a Itaca

Des de ben petit sóc un enamorat de Viatge a Itaca. Gran mèrit del geni de Kavafis i, un agraïment a la gran traducció d’en Carles Riba –mai prou reconegut. A una gran obra només hi faltava una gran música, i d’això se’n va encarregar el mestre Llach. Viatge a Itaca és un cant a l’optimisme, a l’anhel per viure i, sobretot, una dosi d’esperança que a tots ens serà de gran utilitat. I, ja sabeu; “més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta”.

Us invito a descobrir, a redescobrir o a recordar-la:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra,
no és que Itacat'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences



*Sànset*

dijous, 14 de maig del 2009

Concert de Mesclat i Gossos!!!

Demà, a la Plaça de les Nacions sense Estat -el nom ja invita- de Tàrrega, i a partir de les 11 de la nit, toquen Mesclat i Gossos.
Nosaltres hi anirem! Gossos és un dels grups preferits d'ella i a mi m'agrada molt Mesclat. Conjuntura músicalment perfecta i amb una companyia encara millor, la millor que podria desitjar.

Us deixo amb un tast d'aquests dos grups i us invito a participar-hi, segur que no té pèrdua -si l'aigua no ens aixafa la guitarra, mai millor dit-

Salut!




dimarts, 12 de maig del 2009

letter


No m’has de donar les gràcies perquè jo ho faig amb tot l’amor del món. A mi no em suposa cap esforç llevar-me a les tres de la matinada si és per ajudar-te. Estem junts, volem compartir… Ens tenim l’un a l’altre i això ens fa més forts. Estic contenta d’haver arribat fins aquí malgrat tot. I vull que sàpigues que tinc moltes ganes que estiguis bé i que puguem fer moltes coses plegats.

Sincerament, teva.

Utnoa

divendres, 8 de maig del 2009

Islands in a Stream / iIles dins d'un riu

És la primera vegada que pengem un vídeo al blog. Crec que havia de ser aquest. Podrem semblar carrinclons, però la cançó s'ho mereix.




dimarts, 5 de maig del 2009

gazpachito!


Aquests dies de Sol i bonança m'han despertat l'interès, una altra vegada i com cada primavera, pel gazpacho. M'encanta! I és una agradable forma de menjar verduretes.

La primera vegada que el vaig tastar va ser on tocava, Andalusia. Viatge de final de curs, Córdoba. Mesón de las Flores. I el vaig seguir tastant i saborejant als diferents restaurants que anàvem de les ciutats que vam visitar; Sevilla i Granada.

Quan me'l torno a posar a la boca recordo milions de riures que van inundar aquell viatge, amb totes aquelles personetes que amb prou feines saps d'elles... però que guardes en la teva memòria amb certa nostàlgia i afecte.

Avui doncs, per celebrar el ____è dia de Sol solet, toca Gazpachitooo!

dilluns, 4 de maig del 2009

No hase falta dissir nada más