LA TERRIBLE HISTÒRIA D'EN SUPER CATALÀ

De dia –o de nit, perquè anava a torns- treballava de repartidor de pizzes per una famosa companyia multinacional.

Però de nit –o de dia, perquè anava a torns- es transformava en SUPER CATALÀ. Era l’heroi d’aquelles terres que el poeta va definir com a “país petit”. Les injustícies que cometien tots aquells qui volien acabar amb aquell ufanós Poble rebien la ràpida i brutal resposta d’aquell heroi. A cops de falç escapçava el mal que planava sobre aquella terra.

Els catalans se sabien feliços, perquè estaven protegits per aquell patillero justicier.

Però un dia, mal dia!, en SUPER CATALÀ va respondre a la crida d’un bellmuntà desolat que li demanà ajuda per fer front als malvats consellers comarcals del Priorat, famosos per “lo Forat” que havien provocat a les arques públiques d’aquelles contrades i que havia fet cap a les butxaques del malvat Joe Cocker.

Després d’una llarga pugna i de suar la gota gorda, en SUPER CATALÀ aconseguí vèncer i expulsar els malèfics i tremends consellers comarcals i restablir l’ordre a la comarca.

Agraït, aquell veí de Bellmunt del Priorat li regalà una botella de vi del poble. Un vi màgic que s’havia engendrat en aquells sòls de fosca i enigmàtica llicorella i que era capaç d’aconseguir que qualsevol paladar se sentís el més complagut. El bellmuntà l’avisà: “fill meu, beu amb moderació, que tan dolç manà té la contrapartida de, en abusar, fer embogir fins i tot al més sensat entre danses que evoquen passats perduts de misteris vora el foc”. En SUPER CATALÀ, ufanós i cofoi com estava, i creient-se el més valent i impertorbable, es begué tota la botella d’un glop.

Mai més se n’ha sabut res. Es va fondre com si fos un simple casquet polar. Però els vells d’aquells llocs encara el recorden i –un altre cop males llengües- enarboren veus que asseguren que durant les nits més fosques de setembre, entre les vinyes més amagades, s’hi forja una foguera i una figura grotesca hi balla al voltant com menairó belluguet.

*Sànset*