CATALUNYA VOL SER UN COPRINCIPAT

Una vegada més us he de trametre els resultats de l’enquesta i he d’aportar l’anàlisi crític i empíric que d’aquests se'n deriva.

Aquesta vegada la cosa anava de política, i la qüestió que ens plantejàvem era: En el cas que tots fossin candidats a presidir la Generalitat, a quin d’aquests votaríeu?

Tot seguit, us mostraré les diferents possibilitats que podíeu votar i el percentatge de respostes que aquestes han rebut:

- King África, amb el lema: “Catalunya para arriba, para arriba, para arriba” – 8%
- Roberto Dinamita, amb el lema: “ho vaig fer pel Barça, i ho faré per Catalunya” – 4%
- Webster, amb el lema: “els petits canvis són poderosos” – 8%
- El Capità Enciam. Sense lema, ha demandat a Webster per apropiació indeguda – 28%
- Julen Lopetegui, amb el lema: “Un home amb nervis d’acer per Catalunya” – 4%
- Chuck Norris, amb el lema: “Vota Norris o el país se’n va en orris”. (N. de A. aquest és meu) – 28%
- Steve Urkel, amb el lema: “amb les meves mans faré un país millor” – 4%
- L’alcalde d’Ascó, amb el lema: “per una Catalunya brillant” – 16%


Amb els resultats a la mà podem copsar com el vostre desig és que Catalunya esdevingui, com Andorra, un coprincipat, i que els nostres dos caps visibles siguin el Capità Enciam i en Chuck Norris.

Sobta, a primer cop d’ull, que només un 4% dels nostres apreciats enquestats confiïn en la capacitat de lideratge d’en Roberto Dinamita, d’en Julen Lopetegui i de l’Steve Urkel. Com a bons culés, ja sabeu que les habilitats dels dos pseudofutbolistes que he citat eren similars a les d’un iogurt marca DIA –para más INRI- ben caducat. Habilitats que comparteixen, tot i no ser futbolista, amb aquella estrella que lluïa bigotet cantiflenc a Cosas de Casa.

Un parell de 8% considereu que el nostre president hauria de ser en Webster (alter ego de Barak Obama de jove, com haureu pogut apreciar) o en King Àfrica. Res a objectar. De president baixet ja en vam tenir un durant molts anys. Ara bé, cal que tingueu present que seria geopolíticament inestable disposar d'un president com el King Àfrica, conegut per les seves “bombes”. Suposo que, ben ràpidament, la Razón, el Mundo, i el Jiménez ens acusarien de pràctiques terroristes i de formar part de l’eix del mal (que actualment conformen Corea del Nord, Salou i Liechtenstein). Bé, possiblement ja ho estiguin fent, i això que ens mana un govern descafeïnat i regit per un president que té la mateixa capacitat de lideratge que el sobrecitat iogurt.

Sobre la presidència del govern, i com ja he fet esment, heu deixat ben clar que el vostre desig és que sigui corregida per en Chuck Norris i pel nostrat Capità Enciam. Essent partícip de la vostra opinió considero que, intel•ligents com sempre heu demostrat ser, aneu pel bon camí. I ho crec per diferents motius. Imagino que un dels dos líders podria dedicar-se més aviat a les tasques referents a política interior. En aquest cas apostaria pel Capità Enciam; un home que ha demostrat sobradament que coneix el territori, que s’estima a la gent i que sap volar (qüestió darrera que és interessant si tenim en compte que ens estalviaríem una important quantitat de diner públic que fins ara s’inverteix en vehicles oficials). A més a més, com als catalans ja ens va això dels “petits canvis” –notis que el comentari traspua ferma autocrítica- sense fer falta que siguin “poderosos”; anirem ben servits.

En Chuck Norris el veig com un líder conscient de la importància de la política exterior. Me l’imagino repartint hòsties –i de les blasfemes- a la seu del Tribunal Constitucional i obligant als jutges i vividors que per allí belluguen a tragar-se –i sense salpebrar- diferents exemplars del nostre esternut (perdó, estatut) sense previ retall. A més a més, amb en Chuck no ens farien falta ni exèrcit, ni mossos d’esquadra, ni armes de destrucció massiva, ni Rafa Márquez.

Fins aquí tot ha estat molt bonic. Que bones persones que som tots i que cofois que ens sentim amb els resultats de la nostra enquesta. Ull! que entre els que heu votat també hi ha males persones, gent de poc seny, ciudadanos, catalans malastrucs, malèvols éssers amb dret a vot que creuen que Catalunya hauria de ser presidida pel nostre petit Ahmadineyad, l’alcalde d’Ascó.

*Sànset*