"De vegades sóc com una nena petita, que m'espanten els meus propis malsons... Els fantasmes del passat s'apropen a la nit i jo, ben tapada, em faig petita al teu costat, i necessito els teus braços per recordar-me que hi ets i que hi vols ser per sempre més"Utnoa
19 comentaris:
que no t'espanti cap malson...que ara tens i teniu un somni! :)
Molt bon dia als dos!
Esteu guapus!!!
Oooooh!!! :-))
Maco! I quina sort de tenir uns braços així a prop...
Uaaauuuu...
llegir-te m'emociona.
Petons
Jo també dic OOOOOOhhhhhh! amour...
Preciós! Ser-hi per sempre més! Complicat, però no impossible!
Tota la vida som com nens petits i mentre dura necessitem algú en qui recolzar-nos, la por de perdre-ho és la que ens fa agafar-nos-hi més fort.
Guarda l'escrit que d'aquí uns anys et pot recordar moltes coses.
Quin escrit més bonic... A mi també m'has emocionat!
Com diu la fanal blau, ara teniu un bon somni entre mans, gaudiu-lo, macos!
que maco! i quina sort que teniu tots dos! :-)
Joder hermano, joder... És que si amb aquestes coses que li dius es mou del teu costat vindrem tots a fotre-li una pallissa (perquè jo sol no m'hi veig amb cor, la veritat...).
Oooooh!! És tan bonic que, encara que repeteixi comentari, jo també dic "Oooooh" ;-))
Ah, i clar que és possible ser-hi per sempre més, de veritat :-)) (Entre "novius" i casats, el dia 26 nosaltres farem 28 anys!! jejeje)
Ostres, en XeXu se m'ha colat!! quan jo he començat a escriure el seu comentari no hi era!! :-PP
Amb aquests braços no has de tenir por de res :)
Wapos!!! :)
Eiii! vaig guanyar la porra oi? ja estic aquí de tornada amb tots vosaltres! Una abraçada.
I els meus braços hi seran perquè, per molts fantasmes que et puguin torbar, sempre et premeré fort a mi i sabràs que només són ombres.
*Sànset*
Uff!
Nois, tranquils que ja us queda poc.
Ei, que està molt bé que us aneu tirant floretes en públic, però deixeu-ne alguna per fer-ho arraulidets, a cau d'orella ...
Ai, l'amor, la primavera ... :P
Arrauliu-vos
la tendra primavera
omple de llum
el rastre de les ombres
esborra els mals camins.
Guardeu aquest moment!
Gràcies per haver comentat aquest post!
S'entén que és un post dedicat i que va dirigit a una persona que tots coneixeu, però està publicat, i això li dóna un toc diferent.
Ja n'hi tiro de floretes ja! No paro! jeje, sóc molt florera jo, però que la floreta sigui en públic té un matís especial que li pot donar més poder.
Ahir ho necessitava així, i estic contenta perquè tots heu respectat la meva decisió d'escriure un post així i hi heu sabut dir la vostra.
És que de vegades no sé com expressar tot l'amor que sento!!!
Utnoa
Hi ha tantes maneres d'expressar-ho (també netejant el pis!!! ;P), però així, en públic, com tu dius li dóna un poder i una força enormes! Me n'alegro moltíssim per vosaltres que us hagueu trobat i espero que, com l'Assumpta, pugueu passar anys i anys, per molts anys! ;D
Publica un comentari a l'entrada