divendres, 23 d’abril de 2010

Sense títol

T’asseus davant de la pantalla.

Poses les mans damunt del teclat de l’ordenador. Intentes escriure alguna cosa, i te n’adones que no en tens gens de ganes.

Estàs emprenyat, sents ràbia, molta ràbia. Ja fa quatre anys que hi ets. Cada matí puntual hi has estat. Has treballat fort per fer-te un espai. T’hi has esforçat. Fins i tot, alguna vegada (massa pel teu gust), t’ha semblat que et baixaves els pantalons per tal de preservar el teu raconet. Has satisfet els objectius que t’havien plantejat. Tens la percepció d’haver-los satisfet de llarg. Pots dir que et sents orgullós d’una feina ben feta. Has fet la feina que et pertocava. Has fet més feina de la que et pertocava. Quan ha calgut, has assumit més responsabilitats de les que t’eren pròpies. Les has assumit, fins i tot, estant malalt.

T’havien generat expectatives. T’havien avocat a fer plans. Tu hi comptaves. Ara t’ho han dit. S’han excusat sota el paraigües de la benvolguda crisi quan el problema real l’ha engendrat la pugna pel poder. Han tallat el cap d’aquells qui poca oposició podien esgrimir.

Són tots uns miserables.

Per sort, tu hi ets. Sempre hi ets i sempre vols ser-hi. I per això et mereixes la rosa més vermella de totes les roses. La flor més cara, la més bella. Perquè cap altra seria capaç de simbolitzar el que sento.




Et desitjo –i us desitjo- el millor sant Jordi.

*Sànset*

29 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Bon dia de llibres!

Clidice ha dit...

doncs sort! gràcies i igualment, malgrat tot. N'hi ha que encara no ens ho han dit i hem de viure de rumors fins ... ves a saber quant.

Elvira FR ha dit...

I espero que tot s'arregli o si més no que puguis sentir-te millor...amb l'excusa de la crisi...hi ha molt "capullo" solt..

Assumpta ha dit...

El més important és no anar enrere... si de moment no t'han deixat anar endavant, no pateixis, ja ho faràs. Estic segura, seguríssima de que vals molt.

I no deixis que et guanyin, passeu un sant Jordi feliç, perquè les petites coses són, al cap i a la fi, les que ens ajuden a seguir cada dia... Això fa temps que m'ho aplico.

Una abraçada ben forta!!

FELIÇ SANT JORDI, UTNOA I SÀNSET I A TOTS ELS LECTORS DEL VOSTRE BLOG!!!

Assumpta ha dit...

Al meu pare (que ja fa cinc anys que va marxar cap el Cel) li agradava moltíssim la pantera rosa :-)) Es feia uns farts de riure!! ;-)

Fa molts anys la feien dissabtes o diumenges, després de dinar, per la tele... no ens la perdiem mai ;-)

kweilan ha dit...

Bona Diada!

sànset i utnoa ha dit...

Estic segura que aviat trobaràs una feina que et farà sentir més realitzat. N'estic segura. Això vol dir que així serà. Sinó, no t'ho diria.

T'stimo i ja estic impacient per la rosa i el llibre!

pd- el teu t'està esperant pacient...

Utnoa

Kudifamily ha dit...

Sànset: que uns "capullos" no sàpiguen veure la teva vàlua no significa que no siguis el més valuós del món per algú (en aquest cas, ja sabem per qui...)
Engega'ls i gaudeix del que tens i del que ets!
Feliç Sant Jordi, parella!!!

(m'encanta "coneixer-vos"! ;-) )

Anònim ha dit...

Però que passa avui?
Jo he relliscat a la dutxa, no em puc ni moure, no vull anar a urgències, potser m'he trencat unes costelles,...avui és St. Jordi...no podré anar a la rambla..
demà serà un altre dia, sànset, ho sento. Jo també vaig passar per això, però entre això i la caiguda d'avui, he passat bones èpoques.
L'amor és molt important, i això ho tens,

Utnoa:
Sànset et necessita!

P-CFACSBC2V ha dit...

Hi ha gent que no sap el que es perd… Bona diada!!!

Jordi ha dit...

Molt bon dia de Sant Jordi, Sànset! És veritat, amb l'excusa de la crisi hi ha molt capullot "suelto", però hem de mirar endavant i seguir el nostre camí. Per qualsevol cosa, aquí estem els amics de la Catosfera! Una abraçada

garbi24 ha dit...

Avui es dia de roses i no de capullos, gaudeix el dia, la resta ja s'arreglarà.
Sort i bon sant JOrdi

McAbeu ha dit...

Molt bon dia de Sant Jordi!
I ànims que a la llarga tot s'arregla :-)

kika ha dit...

ànims, que les coses milloraran segur, i la inspiració tornarà.
gaudeix de la diada i deixa que el temps vagi fent ...

Thera ha dit...

Bon Sant Jordi!!! I ben acompanyat per qui més t'estimes!!! Els altres ells s'ho perden... Ànim!! Tot torna a lloc!

XeXu ha dit...

Acabo per pensar que la puta crisi és una invenció com una altra per poder putejar als treballadors i tenir un escut per no pujar sous, per estalviar-se'n, per obligar-te a treballar més... tot molt maco.

fanal blau ha dit...

Un bon sant jordi, sànset i utnoa!
Tot acaba per arreglar-se, encara que ara pugui semblar que no...Molts ànims!

Carme ha dit...

Segur que d'aquí poc temps diràs allò que sort vaig tenir dels "capullos" que ara he trobat una feina que m'agrada més i estic millor que mai. Ells s'ho hauran perdut!

Albert B. i R. ha dit...

Molts ànims amb el tema de la feina! Són moltes les persones que, per desgràcia, es troben en la mateixa situació. Jo mateix no estic fix, tot i que semblava que m'hi havien de fer fa temps. Amb l'excusa de la crisi s'aprofiten dels treballadors. Són uns miserables!
Amb tot, sempre és important comptar amb el recolzament dels que estan al teu costat. Espero, com a mínim, que durant aquest dia aquesta càrrega s'hagi fet menys feixuga. Ânims i molta sort!

Albert ha dit...

Sort que hi ha coses que ens fan oblidar-nos, ni que sigui per uns moments, de tot el que ens preocupa.
Sort i bon St.Jordi!

Joan ha dit...

La feina és el que fem per guanyar-nos la vida. S'ha de tenir clar que aquí o allà, agradant-te més o menys, tard o d'hora, acabaràs treballant per algú altre que t'ho agrairà poc i et pagarà menys del que mereixes. Bé, ja ho sabem. Però això et paga una vida que cal omplir d'altres coses i on els sentiments hi tenen una part mooolt important.

No deixis que t'amarguin i gaudeix de la teva fortuna. La resta són foteses.

Nits ha dit...

Molts ànims i diuen que quan una porta es tanca se'n obra una altra. Espero que tot sigui per millor. Endavant!!!!

rits ha dit...

ostres, quin dia més poc senyalat per aquestes notícies! em sap greu. Molts ànims i qui sap, potser no és el moment, potser més endavant es presenta una oportunitat millor!

no obstant, espero que passéssiu un molt bon Sant jordi!

Ferran ha dit...

Allò que diuen, que la vida és imprevisible, és mentida cotxina. Fa quatre dies ens doneves la millor notícia per a vosaltres dos; era clar o no ho era, que per alguna banda havia de caure el contrapès? Per què collons la vida no sembla voler deixar-nos ser plenament feliços? Perquè quan una cosa va bé, una altra s'espatlla?

No diré res sobre la qüestió, no sé què dir. Ànims, una abraçada, Sànset.

lolita lagarto ha dit...

Ostreees! espero que trobis una feina que sigui millor..... segur que la trobaràs!

sànset i utnoa ha dit...

Hola a tots.

Ja sabeu que acostumo a respondre un per un tots els comentaris que em deixeu. En aquest cas, faré una excepció i us respondré, si m’ho permeteu, a tots de forma conjunta. Primer de tot, us vull agrair els ànims i el suport que heu mostrat, això no té preu.

I darrer de tot, us vull comentar que, segons el meu humil parer, si tothom fos, només faria falta una mica, un bri, com vosaltres, les coses anirien molt millor. Molt.

Moltes gràcies a tots.

*Sànset*

MARTELL DE REUS ha dit...

Sànset, la venjança és un plat que es menja fred i potser algun dia els papers es capgiraran.

sànset i utnoa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
sànset i utnoa ha dit...

Martell, no et negaré que m'agradaria...

*Sànset*