dimarts, 20 d’abril del 2010

Així anem...

Reflexiono mentre escolto uns versos del poeta de Verges. Reflexiono sobre l’estatut i sobre el tribunal constitucional. Reflexiono sobre la nostra dignitat com a Poble.

Arribo a tres conclusions:

a- El nostre poeta de Verges és un gran poeta. Tenim la sort de poder-lo gaudir.
b- No ens mereixem un estatut. No ens mereixem un tribunal constitucional.
c- De dignitat; no en tenim.

Porto dies sentint com els nostres polítics es barallen tot preguntant als quatre vents si hem d’acatar la sentència que dictamini el (in)constitucional sobre l’estatut. No puc evitar fer un símil trèmol i desagradable. Us imagineu que els magistrats dels judicis de Nuremberg haguessin estat Göring, Hess i von Ribbentrop? i si haguessin estat ells qui sentenciessin resolució sobre el genocidi nacionalsocialista? Ens haguéssim fotut tots les mans al cap, collons! “Quin poc senderi!” haguéssim cridat tots com posseïts per l’esperit de la lògica més espatarrant. Ara, si nosaltres deixem que un tribunal d’espanyols –país que, des de les seves institucions, fa uns quants segles que intenta acabar amb el nostre Poble, ens vol dividir, ens menysprea i ens té per res- retalli la nostra “llei de lleis” ho trobem la mar de lògic. És normal: si el qui et vol afusellar es queda sense bales, dóna-li tu unes quantes, no sigui cas que li sàpiga greu no poder acabar la seva tasca.

Si conservem una mica de dignitat –cosa que començo a dubtar fermament, quan ens tornin la merda -sense perdó- que ens tornaran; l’hem d’agafar i... “plas, en toda la boca”, com dirien ells.

Quan ens tornin la merda -sense perdó- que ens tornaran, hem de tornar a convocar un referèndum per veure si ho volem. I ha de guanyar un rotund NO. Llavors, un cop fet això, i conservada part de la dignitat intacta -si encara ens en quedava un bri, hem de tenir ben clar que el nostre camí no passa per cap estatut, i menys si aquest estatut ens l’ha d’aprovar aquell qui més ens odia.


*Sànset*

22 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Plas, plas, plas, plas, plas... t'aplaudeixo efusivament.

No és això, no...

Jo també dubto si conservem una mica de dignitat... però tindrem ocasió de demostrar-ho.

Jordi ha dit...

Et donc tota la raó. No veig oportú que algú de Madrid o rodalies pugui votar a favor o en contra sobre el nostre estatut prèviament acceptat en referèndum pel poble, pel parlament, pel govern espanyol... no s'entèn.

JJMiracle ha dit...

Són tan covards que no s'atreveixen a declarar inconstitucional un estatut retallat per totes bandes. I van passant els dies, els mesos…

Sembla mentida que aquesta cançó encara sigui tan actual!

Kudifamily ha dit...

Tens tota la raó. El que ens tornin, si és que ho fan, no serà el que vam votar, per tant ho hauriem de rebutjar, amb el cap ben alt.
Peeeeerò, crec que ja saps que vivim en un país de pandereta, no?

kika ha dit...

jo també t'aplaudeixo, i espero que et facin cas. és una bona proposta ... per començar :-)

MARTELL DE REUS ha dit...

Ben dit. De totes maneres de ben segur que el tema no es resoldrà d'aquesta manera.

beeeeeeeeeeeeee

Elfreelang ha dit...

No seré jo menys i també aplaudeixo el teu escrit...referent al TC és ironia pura o sarcasme perquè la mateixa existència de membres d'aquest TC que han caducat en el mandat ja de per si és inconstitucional perquè és contrari al que marca la constitució sobre la composició i duració del TC.....que diria la gent si un president d'un país ,a tall d'exemple, li expirés el mandat i no convoqués eleccions i seguís exercint el seu càrrec sense cap mena de legitimitat i legalitat?

Garbí24 ha dit...

Jo crec que ho estan fent servir de cortina de fum per despistar-nos de lo malament que està el país,

Rita ha dit...

Com no podia ser d'una altra manera, també tens els meus aplaudiments i fins i tot l'onada!

Ho vaig dir fa poc no sé si a can Carquinyol o a can Ferran, necessitem un líder AMB CARA I ULLS i hi afegeixo i VERGONYA com el pa que mengem.

Un magnífic apunt, Sànset, felicitats!

Carquinyol ha dit...

convocar un nou referèndum? si... ja ens podem esperar sentats a que ho facin ! I ni així sortiria que no, de fet la història aquesta ja ha passat, ja ens van tornar un estatutet que no tenia res a veure amb el que va anar a Madrid i va sortir un enooooorme Sí...

Clidice ha dit...

vaig votar NO a l'estatutet i el millor que ens podrien fer és tombar-lo. Potser així la gent més pusinlànime s'emprenyarà el suficient com per votar posicions més clares i extremes i no el peix al cove de tota la vida. Quan obrirem els ulls? i encara n'hi ha que tenen la barra de criticar els valencians per votar Camps? si aquí acabem fent el mateix!

sànset i utnoa ha dit...

Carme: Gràcies! Espero que, quan tinguem l’ocasió de demostrar-ho, estem a l’altura, que ja portem massa temps sense acabar de portar-nos bé amb nosaltres mateixos.

Jordi: és com si nosaltres poguéssim votar a les eleccions al parlament de la República Txeca. És poc lògic....

PC (si no et fa res, a partir d’ara, ho posaré així): Per ells, tot el que no soni a espanyolisme pur i dur no és massa constitucional. Així ens ho demostren. La única cosa que fan és faltar-nos al respecte de forma continuada. I nosaltres; a anar tragant.
Fa por pensar que una lletra que ja té tants anys conservi la mateixa –o més encara- vigència. Una cosa més que reafirma que no estem seguint el millor dels camins possibles.

Kudifamily: Ja ho sé, ja. I no només de pandereta; de sofà i de tele. Aquí ningú es belluga, encara que se’n riguin a la cara. Estem massa anestesiats. Quasi bé que tornem a necessitar un altre Aznar, a veure si ens “despejem” una mica.

Kika: per començar estaria bé. Però no crec que cap dels nostres estimats –cinisme a mansalva- polítics tingui el que s’ha e tenir per proposar-ho.

Martell: Ets un pessimista-realista. El fotut d’això és que penso igual que tu...

Elvira FR: Gràcies! Ells no respecten les seves pròpies normes. Imagina’t que estaran fent amb les nostres. Ara, si ells no es respecten, els hem de respectar? Si EzpaÑa no es respecta, l’hem de respectar?

Garbi24: han vist això del volcà del País del Bacallà i ho han aplicat. Bona cortina de fum, el foc de la qual porten atiant quasi bé quatre anys, els molt bandarres!

Rita: Moltes gràcies. I tant que el necessitem. Pel que es veu, però, anem faltats de vocacions...

Carquinyol: ja ho sembla això un país d’esmaperduts. Potser, com fa tant temps que ens foten hòsties, ens hem acostumat i ja tant ens fot. De totes maneres, alguna cosa hem de fer. La gent no es pot quedar parada eternament.

Clidice: el que jo no entenc és com ara per ara encara hi ha tanta gent que no ha obert els ulls. Si al final resultarà que som més justets nosaltres que ells...

*Sànset*

Nits ha dit...

Hola parella,

Primer de tot, merci pels vostres comentaris al blog, hi sou molt benvinguts sempre que volgueu.

I en segon lloc de tot aquest tema ja no sé ni què dir. Sincerament procuro no entrar-hi gaire, que em fico negra grrr i em sulfuro... és que per mi veure que fan això amb nosaltres, veure com se'ns pitufen a la cara sense poder-hi fer res, només em fa creure que no nem pas bé.

Salutacions! :)

rits ha dit...

això de la dignitat.... em sembla que la vam perdre a fa temps. M'agradaria pensar que el que proposes fos factible, que fóssim prou valents per plantar cara.

Albert ha dit...

Bona comparació aquesta que fas amb els judicis de Nüremberg.

Dubto que conservem intacta aquesta dignitat que comentes. És una vergonya.
Adéu!

Assumpta ha dit...

Per començar, t'aplaudeixo, com tothom ;-))

I, segon, quan parlem d'aquests temes a mi m'agafa com una opressió a l’estómac, com una mena d'indignació barrejada amb impotència... i em poso molt nerviosa.

Deixant de banda que un Estatut que el pobret ja va ser retallat però APROVAT per Congrés i Senat i que va ser ratificat per referèndum MAI DE LA VIDA hauria de poder ser recorregut d'inconstitucionalitat, que ja ha passat massa tràmits, és que A MÉS, volen fer TRAMPES!!!

M'indigna que membres "caducats" fa temps estiguin tan tranquils sense que ningú digui res ni facin res... és patètic... i que quan es diu que ja va sent hora que es canviïn, llavors resulta que "no se pueden cambiar las reglas del juego con el partido empezado"... Però si precisament "las reglas del juego" diuen que aquests tiparracos ja no hi haurien de ser!!

Marxem, marxem d'aquest Estat, marxem...

Joan ha dit...

Tot plegat és una farsa, ja ho sabem.
Però en el fons, penso que ens afavoreix. Cada decissió que prenguin em detriment dels nostres drets serà una passa més cap a la desafecció dels catalans envers això que en diuen Espanya. Tota aquesta gent no se n'adona que estan creant-nos una veritable necessitat d'independència. Cada dia és menys una voluntat emocional per anar convertint-se en una qüestió de supervivència, i d'aquesta manera cada dia sumem mes gent a la causa.

Ara només ens hem de treure de sobre aquests polítics mediocres que tenim i estarà tot fet ...

Assumpta ha dit...

Aquesta frase d'en Joan és molt, molt certa: "Tota aquesta gent no se n'adona que estan creant-nos una veritable necessitat d'independència."

Anònim ha dit...

Tenim uns polítics indignes. Tot això quee stà passant és una humiliació anti-democràtica com cap a Europa. Tant els costa plantar-se i dir els coses pel seu nom? Tan covards són?

sànset i utnoa ha dit...

Nits: et diem el mateix. Sempre que vulguis, pots passar!
Sí, al final ens acabarem medicant tots degut als problemes coronaris que anirem patint...

Rits: A mi també m’agradaria pensar-ho. També m’agradaria creure-ho. Ara, no hi posaria la mà al foc.

Albert: Vivim de i per la vergonya. Sembla que algú ens hagi de premiar. Sembla que tinguem la ferma intenció de guanyar el primer premi del certamen internacional a la “baixada de pantalons”.

Assumpta: Gràcies!
Estic indignat per tots aquests motius que a tu també t’indignen. No puc fer més que seguir-te i marxar. Però, on anirem? a veure si ens fotran a tots a un camp de concentració o d’exiliats (que sembla que vingui a ser el mateix). Només ens faltaria això!
Sí, en Joan té raó. Molta!

Joan: el que passa és que molts catalans pateixen de “sofalofília” (Dic. Passió exacerbada a no bellugar del sofà). Sóc d’aquells que pensen que la majoria dels catalans, per adonar-se del que passa, necessiten que els matxuquin a hòsties. És trist, però potser ens convé un altre Aznar... o uns quants!

Albert B. R.: EL SENY! A la covardia en diuen seny, perquè no són capaços de dir les coses pel seu nom, de tant covards que són!


Gràcies a tots!

*Sànset*

Ferran Porta ha dit...

No sé si les imatges d'aquest vídeo em fan més ràbia, pena, fàstic... o tot junt. No és això, no, no ho és pas.

Nota al marge: en Llach ha estat a Berlin. No sé què té, que m'encanta.

sànset i utnoa ha dit...

Ferran: aquestes imatges em desperten un sentiment molt similar al teu.

Sobre en Llach; coincidim una vegada més. Ja de ben petit m'encantava, i cada cop m'agrada més. Ja sabia que venia a Berlín (m'arriben correus des de la seva web sobre els seus "moviments" -val la pena ser usuari). Els berlinesos sou uns privilegiats!

*Sànset*