Berlinegem?

L’amic Ferran del In Varietate ens ofereix la iniciativa de dur a terme la I TCE (Primera Trobada Catosfèrica a l’Exterior), i ens proposa que aquesta es dugui a terme a Berlín un cap de setmana de finals de novembre. Arribaríem en divendres i tornaríem el diumenge cap a casa.

No sé si heu estat mai a Berlín o no. Jo hi vaig estar una setmana, farà cinc anys. He estat a altres ciutats de l’estranger, i us puc assegurar que em perdria. A Berlín no. És impossible. En Ferran –il·lustre guia oficial del I TCE- ja em corregirà pels meus minvats coneixements i més trista ortografia germànica, si convé. La meva percepció és que la ciutat alemanya és el paradigma de l’ordre i de la coherència. El transport urbà és fàcil. Recordo que sempre agafàvem el tren, i que funcionava per una línia d’anells –rings- on hi havia unes estacions principals que eren les que servien perquè enllacéssim amb el centre (Oustkreuz i Westkreuz, em sembla recordar). Fins i tot, sortir del centre amb transport públic i fer cap a Spandau -a comprar un WV- o a l’Olimpyastadion era molt còmode. A més a més, Berlín em va semblar una ciutat molt neta. Fins i tot, em va arribar a fer patir tirar la burilla d'algun cigarret al terra...

Un apunt sobre Oustkreuz: Allí hi vaig patir -amb dos companys- l'anomenat pels parapsicòlegs "Oustkreuz Efect", que no és més que un salt en l'espai-temps. Sí, sí, vam agafar el tren a l'estació esmentada i quan ens vam adonar tornàvem a ser un altre cop a la mateixa estació. Altanto! M'imagino que el Ferran treurà mèrit a la meva experiència extrasensorial i conclourà que el que ens va passar és que ens vam adormir i, com el tren dòna tombs, vam tornar a fer cap al punt de partida. Però a mi l'Expediente X no me'l treu ningú!

Tornem al tema... Berlín és una ciutat monumental –Brandenburger Tor, el Reichstag, el Monument al Soldat Soviètic, etc- i plena de grans museus -el Pergamon, Alte Nationalgalerie o l’Antes Museum- que custodien algunes de les joies més valuoses de la humanitat. Veure com són més que evidents les diferències arquitectòniques –i d’altres- entre el Berlín occidental i l’oriental no té preu.

Passejar per Alexanderplatz i fer servir el “Pinganillo” de punt de referència o bellugar per Unter den Linden i per Potzdamer Platz. Estar on Jessie Owens va tocar la pera al Führer. Arribar –si es disposa de prou temps- al camp de concentració de Sachsenhausen i marejar-se davant l'evidència del genocidi. I beure cervesa, menjar kebabs -...- i atiborrar-se de Frankfurts...

I quan ens costaria tot això??? és temps de crisi i hi ha gent que patim de "butxaquitis paupérrimum". A primer cop d’ull, i planejant-ho amb temps, ens pot sortir molt bé de preu. He mirat a quant pujaria un vol de Barcelona a Berlín, sortint el 26 de novembre i tornant el 28. El preu per persona –enlairant-nos des del Prat el divendres a les 10:40 i prenent la tornada des de Shoenefeld a les 17:50 del diumenge- és de 65 euros. Pel que fa a allotjament, crec que fàcilment podríem trobar alguna cosa que fos bastant econòmica.

A la Utnoa i a un servidor ens a fet molt goig la iniciativa i ja hem donat el SÍ. Bé, un sí condicionat a que el punt de trobada catosfèric sigui la Marx-Engels Platz i que –per identificar-nos- els blocaires anem abillats amb gorrets d’aquells de militar soviètic. Com suposareu, la Utnoa em pelarà per la iniciativa “torrentil”...

*Sànset*