dilluns, 1 de març de 2010

28-F: Estem segurs de voler ser-hi?

Ahir es va dur a terme la tercera ronda de consultes per la independència, si considerem Arenys com a primera ronda. Van anar a votar unes 60.000 persones -21% del total amb dret a vot- aproximadament. El resultat va ser aclaparador a favor del : un 92%. Tanmateix, hi va haver un 6% menys de participació que el 13 de desembre.

Tinc la sensació, amb els resultats a la mà, que estem patint allò de “l’arrencada de cavall i la frenada de burro”. Tot va començar amb aquella força dels que se saben vencedors, però hem anat perdent pistonada. I ara molts se senten vençuts.

No implica molta astúcia fer diferents rondes de consultes. Vull recordar algun gran militar què sempre assegurava que un exèrcit no s’havia de convocar més vegades de les que fossin estrictament necessàries. Extrapolant-ho al cas que ens afecta; crec que hem pecat de mobilitzar-nos massa vegades. Si Arenys va tenir tant èxit, hauríem d’haver fet l’esforç d’apostar fort per dur a terme única i exclusivament una ronda de consultes, no tres més. Imaginem-nos què això hagués succeït així. No sóc vident, però vull creure que hauria hagut més participació, la campanya a favor del s’hauria pogut dur a terme d’una forma centralitzada i amb possibilitats d’arribar més lluny, la premsa se n’hauria fet més ressò –avui, en massa diaris, el cas que se’n fa és mínim- i els resultats i les conclusions que en podríem extraure serien més clars.

Dit això, vull incidir en què, de ben segur, aquells voluntaris que s’han posat al capdavant de l’organització de les consultes, ja van intentar centralitzar-les i ja es van plantejar que fer-ne diverses rondes no era la millor aposta. El problema rau en qüestions que afecten a la coordinació i al poc suport que van rebre -i han rebut- des de les diverses institucions i organitzacions que belluguen pel país i que ens volen fer creure que se senten molt catalanes. Hem de tenir present però, que si no aconseguim generar un moviment coherent, centralitzat i aglutinador, mai serem un país.

Em fa ràbia, em fa molta ràbia que ara vinguin uns quants carronyers a aprofitar-se de la valoració positiva –hipotètica- de les consultes. Mirem CiU, com va intentar conduir la situació després dels resultats de la segona ronda, com va voler escombrar cap a casa. Mireu-los ara, com cap dels seus dirigents n’ha donat cap mostra de suport perquè no en veuen massa clara la valoració positiva. Observem com s’engendren noves associacions, amb voluntats clarament polítiques, que volen esgarrapar vots i intenten apoderar-se de la voluntat d’aquells qui han votat . M’imagino una taula on el Puigcercós, el Carretero, el Laporta i un senyor emmascarat que fa molta ferum a laca, es barallen per menjar-se el tros menys petit d’un pastís que em sembla massa ranci. Aquesta iniciativa popular tan lloable sembla que es perverteixi perquè uns quants volen que així sigui, perquè no tenen consciència de país. Mai serem país si som uns pervertits. Perquè siguem país hem d’aconseguir anar a una –com saben fer, dissortadament, les dretes- i no entretenir-nos comprant urnes tan grans que no ens permetin poder introduir el vot.

Acabo concloent, i mireu si n’és de trist, que sembla que el catalanisme, i el moviment independentista en la seva essència, funciona a base d’hòsties. És a dir, en la conjuntura actual –que, per cert, ja és bastant trista en molts aspectes- només un 20 o un 30% dels catalans votaria a favor de la independència -de la llibertat- del nostre país. Em direu: “ostres, és que 300 anys de colonització fan molt mal”. No és només això. El que passa és que només ens sabem estimar quant ens ataquen frontal i obertament. Sembla que, perquè ressorgim, necessitem un Aznar 2.0. que vagi begut tot el dia, carregat de ladillas, i que no pari de vomitar animalades. Potser necessitem que un altre director de diari ens digui “sois una mierda”. Potser ens fan falta 200 Jiménez Losantos –equipats amb unes grans piles marca Duracel curosament introduïdes al recte- increpar-nos tot el dia. Potser volem que ens declarin una guerra pel fet d’existir.

Qui vol estimar quan ja quasi bé no pot, no sap estimar. Qui se n’adona que estima només quan maltracten allò estimat, no sap estimar. Si només així, a despit i quan no toca, és quan ens estimem el nostre país, no ens mereixem seguir estimant-lo. O canviem -o demanem que ens ensenyin a estimar- o no valdrà la pena que perdem més el temps.

La solució al nostre mal és ben simple: el moviment independentista ha de ser un moviment aglutinador, un moviment ideològicament simple, ni d’esquerres ni de dretes, un moviment que única i exclusivament lluiti per la llibertat. Quan ens haguem fet amb el nostre anhel ja decidirem si som monàrquics o republicans, si som d’esquerres o de dretes o si som cristians o ens fa més gràcia anar fent el Hare Krishna.
I tinc ben clara una cosa: això no ho aconseguirem gràcies als polítics que tenim. Això només ho aconseguirem si tots, si nosaltres, si la societat, som capaços de mobilitzar-nos. L’exemple d’Arenys és un bon exemple, és una bona base. A partir d’aquí hem de fer arribar el nostre missatge clar i concís: només podrem estimar-nos si demostrem que volem existir. I hem de demostrar sempre que volem ser, no només quan ens sentim agredits.

*Sànset*

28 comentaris:

òscar ha dit...

Diria que és un de les nostres malalties més arrelades: sols responem quan ens sentim atacats i sols reivindiquem quan ens amputen drets.

En definitiva, si no veiem les urpes al llop callem com tòtils. I ja fa massa anys que les urpes van esgarrapant.

Carquinyol ha dit...

Tal i com dius funcionem a base d'hòsties, però no només els catalans, sinó els humans en general...

... ara bé, mira el costat positiu: la independència està molt més a prop del que sembla ! Només hem d'esperar que la Esperanza Aguirre (o la Díez...) siguin Presidentas de Gobierno !! :D

PS: Crec que fins i tot alguns madrilenys es sumarien entusiastes a la idea...

Rita ha dit...

No sé si has llegit en Ferran, d'In varietate... Crec que ell toca el punt més important. Què passarà l'endemà? Fins ara ningú ha explicat res d'això i suposo que la gent no veu les coses clares.

Si hi hagués qui seriosament fes un projecte de l'emdemà, amba cara i ulls, i l'expliqués potser molts més s'hi veurien amb cor de votar.

Imagina per un moment que ahir es va votar i que avui som independents, i???

Que consti que jo si puc arribar a votar -no tinc clar que a Barna es faci- penso votar per la independència, però tinc clar que no hi ha cap guió i el que és més greu ningú que l'estigui "parint".
Un bon apunt, Sànset, fer-nos reflexionar sempre és sa i bo.
Petons!

Albert B. i R. ha dit...

Fer una sola tanda de consultes a tot el país és impossible. Els diferents municipis són massa dispars tant en termes de població com d'estructura social. Els ritmes que hi hagués hagut haguessin estat massa dispars i no hagués funcionat. A més, la centralització de dades hagués estat extremadament complexa.
Crec que és positiu anar-ho fent per tongades. Té diversos punts positius: primer, permet a cada població ajustar-se al moment que troba més oportú. Segon, permet que de tant en tant es vagi situant la independència al centre del debat, que no només sigui flor d'un dia. Tercer, amb la repetició, es valora com una cosa més normal el fet d'anar a votar sobre la independència i es genera més debat. Quart, els impactes mediàtics es van repartint.
Crec que és positiu que anem posant el debat sobre la taula de mica en mica. La participacio aquest cop tb ha estat bona, i cal valorar que s'ha fet a poblacions on en teoria era més complicat mobilitzar a la gent. Cal continuar, doncs, amb les Consultes!

garbi24 ha dit...

El problema més gran es que si un dia som independents ens continuaran donant per el sac igual que ara, doncs els que tenim dins casa nostre tampoc tenen les mans netes.

Clidice ha dit...

estic en la comissió per la consulta al meu poble i si bé moltes de les coses que dius les veig com tu, d'altres entenc que són matisables. Estem parlant d'una consulta organitzada des de la societat civil, atès que les institucions no ens donen cap suport, al meu poble l'ajuntament (PSOE(C?)-ICV) no ens dóna el seu suport. Per fer una consulta d'aquest estil calen diners i molta gent. Si estàs en el "cinturó roig", o al seu voral, és com picar amb ferro fred. I no et pensis que seria gaire millor feta des del govern, mira només els resultats del referèndum per la Constitució Europea o el de l'OTAN, per dir dos referèndums amb la mateixa validesa legal.

I jo vull la independència del meu país sense matisos, però hi ha una cosa que no m'agrada gens ni mica: hem de sumar-nos als catalano-feixistes-independentistes? que n'hi ha i molts? a mi, això, em desassossega.

sànset i utnoa ha dit...

Òscar: I com només ens esgarrapen sembla que ho puguem anar aguantant estoicament. Serem masoquistes?

Carquinyol: Si manés la senyora Aguirre, sense saber-ho i sense voler-ho, donaria un impuls infrenable a la nostra llibertat. Esperem que es presenti, i que la votin!

Rita: Gràcies per comentar-me això de l’In Varietate. Ja l’he llegit i, com sempre, és molt interessant. Certament, hauríem de tenir ben clar què faríem l’endemà. Sembla que només vulguem i després no sapiguem com construir.

Albert B. i R.: Entenc que fer una sola ronda de consultes sigui impossible, perquè les institucions polítiques no hi poden estar darrere i cada organització de cada poble ho farà quan bé pugui. Ara, si es pogués jo hagués apostat per fer-ho tot d’una vegada. Tens raó quan dius que votar diferents dies, i així noticiar-ho, aporta més normalitat a tot aquest procés, però també el fa més “anormal” en el sentit que difereix més d’un referèndums “dels habituals”. Segons el meu parer, votar en un, en dos, en tres o en més dies no seria més o menys “flor d’un dia”; seria el mateix. Aquestes consultes –independentment de les dates- són el primer pas, la primera flor per així dir-ho, d’un procés que ens ha de portar més enllà. Pel que fa al repartiment del impacte mediàtic; francament, no sabria si dir-te si és positiu o no. Té partides, i contrapartides. Potser un de més pesat, però un de sol, valdria més la pena. Potser no, potser tens raó. De totes maneres, i reitero, no deixa de ser només el primer pas.
Cal continuar amb les consultes, i hauríem d’aconseguir que es desenvolupessin arreu del país. I un cop en tinguéssim els resultats definitius passar a la segona fase del pla, que no pot ser altra que transformar aquest moviment social en un moviment polític i aglutinador que lluiti perquè aquestes consultes algun dia puguin esdevenir vinculants.

Garbi24: Esperem que aquests que no tenen les mans netes hagin de plegar quan haguem pogut decidir si volem ser...

Clidice: Primer de tot, et vull felicitar i -agrair- d’entrada el fet d’estar a la comissió del teu poble, i per ser tu una de les persones que fa possible tot això.
Entenc que, per no tenir un suport polític i institucional, organitzar les consultes sigui molt més complicat. Potser part del sector privat, que tant s’omple la boca amb segons què, no ha estat valent, cal que ho considerem, també. He expressat un desig (utòpic, perquè sé que no es pot produir) sobre el fet que m’agradaria que les consultes es fessin totes en un mateix dia. No era més que una voluntat. Ara bé, sota cap concepte creguis que això duu implícita una crítica als voluntaris i organitzadors de les consultes, perquè sé com de complicat és tot plegat i els esforços i les hores invertides que han fet falta per tirar tot això endavant. L’únic que puc fer és felicitar-vos, reitero.
Molt interessant aquest comentari final sobre els catalano-feixistes-independentistes. Francament, a mi també em desassosseguen. No m’agrada la forma d’actuar, la forma de fer, d’aquesta gent. Ara, la miopia de la democràcia és que permet el vot a aquell qui no és demòcrata. Tal com voten i tenen dret a representació els de Fuerza Nueva o els de la F.E.T. aquests també ho poden fer. Això sí, i n’estic segur, si algun dia ho aconseguim i esdevenim un país, crec que aquesta gent tindrà tant pes com el que actualment tenen Fuerza Nueva o la F.E.T. Un grapat d’animals molt cridaners, que no aniran més enllà.

*Sànset*

Cris ha dit...

.... Molt bon post (sospir, i segueixo recordant l'estaca d'en Llach)

Petons a tots dos :)

Elvira FR ha dit...

Sànset for president!!!! jeje és broma però no creguis necessitem persones reflexives i amb la ment clara...amb empenta i lucidesa! mira t'he tirat unes quantes floretes...Bon post!!!

Índia ha dit...

Vaig estar a una de les Subcomissions de la consulta que es va celebrar al meu poble (el 13 de desembre). I de fet, vaig viure també la consulta d'Arenys de Munt (on visc). Us asseguro que a ambdós llocs hi havia molta il·lusió i moltes ganes de pencar! Potser els resultats no són exactament els esperats, però per alguna cosa es comença! Som molts els qui hi creiem...Els d'Arenys continuem en contacte per seguir-hi treballant. No ens hem de rendir! Estic convençuda que alguna cosa ha començat!

sànset i utnoa ha dit...

Cris: Tenir al Llach present sempre és una bona senyal. A un company, sempre que puc, li recomano que faci que la seva filla –de 2 anys- l’escolti sempre que pugui. No sé si serà adoctrinament, però segur que guanya molt vocabulari!

Elvira FR: Gràcies1 No m’agradaria entrar en política, doncs si acabés manant segur que faria alguna cosa que la justícia consideraria més que anticonstitucional. Evidentment, els polítics haurien de ser gent reflexiva. Però la gent reflexiva, que veu com va la cosa, evita la política...

Índia: Potser els resultats no són els esperats. A l’hora d’esperar sempre en volem més. Però, com bé has dit, només és el principi. Aquesta és la forja d’una iniciativa que, estic segur, s’anirà obrint pas i es farà amb el seu objectiu primer. Cal que tinguem esperança i voluntat per fotre-li “pit i collons”.

Gràcies per passar pel nostre racó!

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Ostres... és que jo sempre ho deia... fa més independentistes un discurs de l'Aznar que un d'en Carretero (per dir-ne un) i això és molt trist. Sembla que tots siguem masoquistes.

I qui són aquests "catalano-feixistes-independentistes"? (és que ho he llegit aquest matí, però m'he quedat tan sorpresa que he volgut esperar a veure quina era la teva resposta per si entenia de qui parlàveu... bé, suposo que estic fent el ridícul, però és que no hi caic...)

sànset i utnoa ha dit...

Això que dius de l’Aznar és ben cert, al meu parer, i ben trist al seu torn... potser si que som un país de sàdics!

Quan Clidice es referia a “catalano-feixistes-independentistes” crec que feia referència als red-skins i tots aquests moviments extremistes i violents. Clar, ells, si ens referim a la voluntat de ser independents, estan amb nosaltres, però la nostra forma de fer i de pensar divergeix força –per no dir que està a les antípodes- de la seva. El fotut de tot això és que ells votarien el mateix que nosaltres, si es fes un referéndum. Però tinc la clara convicció que després no tindrien cap tipus de pes social, perquè són una minoria, i que així sigui. La convicció del poder fer parlant sempre ha de superar, de totes totes, als qui empren la força per fer-se sentir, independentment de la seva ideologia.

*Sànset*

Clidice ha dit...

Benvolgut Sànset,

em sap greu contradir-te, o potser matisar-te. Els red-skins no em fan cap angúnia, són una tribu perfectament delimitada i controlada. La meva por és per les persones de bé, homes i dones, que viuen, treballen i ens cauen de puta mare i que, quan obren la boca, només és per parafrassejar el mateix que diuen els típics "fatxes" espanyols, però a la catalana. La gent que només sap parlar de "xarnegos de merda", "moros de merda", "putos sudaques de merda", "xinos de merda" (em sap greu), però que sempre tenen la merda a la boca a l'hora de parlar dels que no són com ells. Les mateixes persones, infiltrades en aquesta nostra tan preuada classe mitja, que es creuen amb el dret únic i exclusiu d'atorgar carnets de catalanitat. I que no toleren la discrepància sota cap concepte. El món és "o amb ells o contra ells". I d'això, t'asseguro que n'hi ha més que no pas red-skins. I si, vull la independència, em van criar per voler-la, però si ha de ser amb aquests, potser prefereixo ser una "catalana de merda" que no pas una d'aquestes essencialistes que van perdonant la vida al personal.

XeXu ha dit...

Acabes dient el mateix que porto jo dient des que es parla de consultes per la independència. On anem ai només el 20% dels catalans volem un país propi? No hi ha gruix, la majoria no el volen o els és igual. Potser un moviment seriós i sense tendències, com dius tu, podria aglutinar més gent, convèncer-los que és una opció real, però de moment sembla cosa de quatre arreplegats i cap opció política existent no sembla fiable en aquest aspecte. No sé qui ho ha de moure, però no seran els polítics que tenim. Potser ens cal un 'messies', algú amb prou ideologia i carisma com per tirar endavant això. Però d'aquests n'hi ha pocs, ves a saber quan trigarà a sortir-ne un. Farem bé de començar a moure fils mentre l'esperem. Però ja et dic, si la majoria de catalans no volen la independència, això nostre és cridar al desert. A què estem jugant?

Ei, m'encanta el teu 'tipo' aguantant el logo de c@ts, genial!

sànset i utnoa ha dit...

Clidice: Disculpa’m, no t’havia entès. Sí, aquests són uns feixistes i, dissortadament, n’hi ha per tot arreu i, el problema de tot això és que és ben difícil “pillar-los”, perquè els has de conèixer per poder veure que són gent així. No cal que et digui el què penso sobre aquest tipus de gent, que deixen anar xenofòbia per tots els seus porus. Desgraciadament, de gent així n’hi ha a tots els països, i és molt difícil “fer-los desaparèixer”. Només mitjançant una educació tolerant i deixant ben clar els principis de la igualtat i el respecte ho aconseguirem. I això costarà, costarà temps. És qüestió de ficar-s’hi el més aviat possible.
Sobre el tema dels red-skins –error meu traure’ls quan no et referies a ells- ratifico que els posaria al sac dels que “no em cauen simpàtics” (angúnia no seria el terme que definiria el sentiment que em desperten), perquè no entenc ni comparteixo el principi de la violència, encara que sigui per encarar-se i enfrontar-se a uns altres tant violents com ells. Ara bé, comparteixo amb tu l’opinió que estan ben controlats i delimitats, perquè és molt fàcil identificar-los i saber “per on belluguen”.

Xexu: Gràcies per això del Tipo. No teníem cap enllaç al C@ts -error nostre- i vam decidir, després de tot el que va passar, que el que podíem fer era donar-vos suport d’aquesta manera. El Tipo va considerar que ell també s’hi volia unir...
Sobre l’altre tema; per desgràcia encara no en som suficients. I sembla mentida, però quan el moviment independentista guanya pes és quan ens ataquen frontalment. No obstant, el problema és que el pes que guanya és conjuntural, i quan el mar es calma, en va perdent progressivament. S’ha de treballar perquè la gent prengui consciència -n’estic plenament d’acord amb tu- que la independència és una opció real, i que no és patrimoni ni de dretes ni d’esquerres; ha de ser una elecció que aglutini aquella voluntat que està per sobre de tots els matisos.
I sí, hem de començar a construir, i anar preparant el camí per quan el nostre messies Pep de Santpedor es decideixi a guiar-nos vers el camí de la llibertat!

*Sànset*

kweilan ha dit...

El dia 25 d'abril és a Lleida, una ciutat gran...a veure quanta gent hi anirà.

Assumpta ha dit...

Ei!! Que el 25 d'abril també és a Reus!! ;-)) Jo penso fer tota la "campanya" que pugui ;-))

Joana ha dit...

Estic esperant votar a Girona...Al meu poble, petit el sí va ser aclaparador però ahir al poble veí va baixar i tinc por del desgast. Costa mantenir l'ànim perquè sempre rebem pals.
No veig però cap polític que emmereixi una confiança noble ...ja no dic cega!
bon post!!!!!

sànset i utnoa ha dit...

Kweilan: A veure si hi ha sort i la gent de la Terra Ferma respon a la crida!

Assumpta: I ben fet que faràs. Confio amb els ganxets. A més, cal tenir en compte que teniu entre vosaltres el gran Ariel, cosa que us ha de donar confiança!

Joana: A mi també em fa venir desassossec la possibilitat que aparegui el desgast. Crec que és bastant provable. La única cosa que es pot fer al davant d’això és, encara més, esforçar-s’hi per tal d’aconseguir animar a tothom.
Potser el polític que necessitem és un que no ho sigui...

*Sànset*

Jordi ha dit...

La febre independentista ja ha passat, què hi farem! Ha passat massa temps des del boom i la gent també ha vist que no serveix per absolutament res, per molt que ens faci mal! Visca Catalunya!

De totes maneres quan es faci a Barcelona, jo aniré a votar. I tant!

Albert B. i R. ha dit...

Aconseguir que tot aquest moviment es transformi en un moviment polític. Gran frase! Quanta raó!

sànset i utnoa ha dit...

Jordi: Home, jo espero que aquest només hagi estat el primer pas. Potser ja no ens hem fet tant de ressò d’aquesta onada de consultes com de l’anterior, o de la primera consulta d’Arenys. Ho enllestirem amb la pròxima tanda. Així finalitzarem el primer pas, després ens hem de moure per tal de poder avançar conseqüentment. Em recordes a aquell filòsof que es considerava un “realista pessimista”, perquè tot realisme hauria de comportar implícitament una gran dosi de pessimisme. És bo tocar de peus a terra. També hi toco, no et diré que no, però prefereixo seguir pensant que la meva utopia és possible. I... és que el que va restar a la capsa de Pandora va ser l’esperança!
Sembles d'aquells del barça "de tota la vida". I mira, els primers a guanyar els sis títols d'una tirada!

Albert B. i R.: No sé si és una gran frase, però ens hem de posar al cap que aconseguir-ho és bàsic per tal d’avançar. I haurem de vigilar, perquè els moviments polítics tenen el “sa costum” de desvirtuar tot allò que parteix d’una base social. És un repte, un gran repte, que afrontarem, i tant! I ens en sortirem.

*Sànset*

en Girbén ha dit...

De debò Sànset que em sembles tan lúcid com valent; "maciànic" de cor.
Els guanys provinents de la contra són fràgils i volubles, a diferència dels que són fruit de d'una estima pregona. Tanmateix, ara és un temps de fonaments estantissos, d'un pensament general mutable segons el vent i amb el patró únic del profit per nord.
Un criteri deltaic i al·luvial que cada llevantada en rossega un bon bocí.

Assumpta ha dit...

Perdó!! ja sé que no ve a compte aquí... però és que a Groovenshark he trobat aquella versió del Something jeje :-))

sànset i utnoa ha dit...

en Girbén: Estic d’acord amb tu. Plenament. Hem d’intentar aconseguir guanys mitjançant el pro, i no “la contra” que, com tan bé expliques, són poc consistents. Tanmateix, si els guanyem mitjançant la contra –com ens ha passat fins ara- perquè no fem l’esforç d’intentar que s’assimilin “alegrement”? Ho hauríem de preguntar als senyors d’ERC que, pel que intueixo, han estat més ocupats intentant escalfar la butaca que altra cosa...

Assumpta: És molt bona. Per mi les dos millors són aquesta del concert d’homenatge i la del de Bangla Desh.

Gràcies a tots!


*Sànset*

XeXu ha dit...

Ei, doncs moltes gràcies pel suport a c@ts! Em sembla una forma súper original de fer-ho, us ho agraeixo molt.

sànset i utnoa ha dit...

De res Xexu, només faltaria!

*Sànset*