Bona entrevista, una cosa semblant passa amb la fibromiàlgia (t'ho dic per experiència on treballo) i aquestes "enfermetats rares" són el pitjor que et pot passar, en fi, esperem que serveixi d'alguna cosa, gràcies per l'enllaç, un petó a tots dos :)
Fa temps, també a través d'un blog, em vaig assabentar d'aquest cas, i trobo que fas molt, molt bé de parlar-ne. Quan més se'n sàpiga més pressió hi haurà per investigar i per ajudar.
Gràcies pels vostres comentaris i aportacions. La veritat és que el cas em va commoure força. Acostumo a llegir aquesta entrevista gairebé diàriament (si arribo d'hora a la uni per agafar La Vanguaria, que la donen gratuïtament). Aquesta en especial em va afectar una mica, i volia compartir-ho amb el màxim nombre de persones. És fort com una cosa així et pot canviar la vida radicalment i d'un dia per l'altre. Crec que és important que tots prenguem consciència de l'existència d'aquest tipus de malalties i junts en fem ressò per poder ajudar en la mesura que sigui possible.
A banda de la malaltia, em vaig quedar prendada de l'amor incondicional que sent aquest noi cap a l'Eva!! Que maco!
Vaja tela. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres, Utnoa. Sé alguna cosa d'aquesta malaltia, per algún reportatge que n'he vist a la tele; impresionant la capacitat d'algunes malalties de modificar els hàbits de vida d'una persona fins als extrems de l'Eva, com impresionant és la prova d'amor per a la parella.
Quan ho vaig llegir em vaig esgarrifar. Em vaig esgarrifar de pensar com ella ho deuria estar passant. I em vaig esgarrifar de pensar quantes malalties desconeixem i el perillós que és viure envoltat per tot aquest immens garbuix tecnològic i anti-natura (com deien aquells divertits capellans). Ara, vaig dibuixar un somriure quan vaig descobrir com la força de l’amor els podia permetre seguir sent feliços.
Fa un temps que una blocaire va donar a conèixer també aquest cas i des de llavors la vaig seguint per mitjà del seu bloc.
Crec que és molt important de donar a conèixer casos com aquest i de com arriba a condicionar la vida de les persones afectades i de la gent que l'envolta.
No sé si ho heu anat seguint, però ahir van entrevistar el David a Rac1 (en Basté)... A veures si tota aquesta difusió els serveix, encara que sigui "només" per sentir-se recolzats...
16 comentaris:
I pensar que moltes vegades ens queixem per qualsevol bajanada. Això si que és amor
Bona entrevista, una cosa semblant passa amb la fibromiàlgia (t'ho dic per experiència on treballo) i aquestes "enfermetats rares" són el pitjor que et pot passar, en fi, esperem que serveixi d'alguna cosa, gràcies per l'enllaç, un petó a tots dos :)
Osti, he llegit el blog d'aquesta noia, i és brutal... buf!
Com diu en Garbi, si això no és amor...
Sembla mentida de com no ens adonem de quina merda de món estem construint :( Gràcies per l'enllaç
Què dur! No sabem el que ja tenim només trobant-nos bé. El que desconeixem i tanta i tanta gent viu cada dia!
Fa temps, també a través d'un blog, em vaig assabentar d'aquest cas, i trobo que fas molt, molt bé de parlar-ne. Quan més se'n sàpiga més pressió hi haurà per investigar i per ajudar.
hi ha coses que encongeixen l'estòmac, tant que fins i tot fa mal.
I jo que avui em queixava de que se m'havia posat malament el dinar...
no hi ha ni una partícula que no estigui contaminada, ni una.
glups! m'he quedat de pedra...n'havia sentit parlar però toc més quan sents, llegeixes la veu en directe dels afectats...
Gràcies pels vostres comentaris i aportacions. La veritat és que el cas em va commoure força. Acostumo a llegir aquesta entrevista gairebé diàriament (si arribo d'hora a la uni per agafar La Vanguaria, que la donen gratuïtament). Aquesta en especial em va afectar una mica, i volia compartir-ho amb el màxim nombre de persones. És fort com una cosa així et pot canviar la vida radicalment i d'un dia per l'altre. Crec que és important que tots prenguem consciència de l'existència d'aquest tipus de malalties i junts en fem ressò per poder ajudar en la mesura que sigui possible.
A banda de la malaltia, em vaig quedar prendada de l'amor incondicional que sent aquest noi cap a l'Eva!! Que maco!
Gràcies a tots!
Utnoa
Vaja tela. Gràcies per compartir-ho amb nosaltres, Utnoa. Sé alguna cosa d'aquesta malaltia, per algún reportatge que n'he vist a la tele; impresionant la capacitat d'algunes malalties de modificar els hàbits de vida d'una persona fins als extrems de l'Eva, com impresionant és la prova d'amor per a la parella.
Gràcies, Utnoa.
Per cert, acabo de llegir al blog de l'Eva que dimarts 23 al matí entrevisten el seu marit, a RAC 1.
Quan ho vaig llegir em vaig esgarrifar. Em vaig esgarrifar de pensar com ella ho deuria estar passant. I em vaig esgarrifar de pensar quantes malalties desconeixem i el perillós que és viure envoltat per tot aquest immens garbuix tecnològic i anti-natura (com deien aquells divertits capellans).
Ara, vaig dibuixar un somriure quan vaig descobrir com la força de l’amor els podia permetre seguir sent feliços.
*Sànset*
Com diria el mestre Llach; això ha acabat quedant una mica bleda...
*Sànset*
Fa un temps que una blocaire va donar a conèixer també aquest cas i des de llavors la vaig seguint per mitjà del seu bloc.
Crec que és molt important de donar a conèixer casos com aquest i de com arriba a condicionar la vida de les persones afectades i de la gent que l'envolta.
Merci.
Petonets per a tots dos i bona setmana!
No sé si ho heu anat seguint, però ahir van entrevistar el David a Rac1 (en Basté)... A veures si tota aquesta difusió els serveix, encara que sigui "només" per sentir-se recolzats...
Gràcies a tots!
No he pogut seguir l'entrevista, però està molt bé que es difongui!
Utnoa
Publica un comentari a l'entrada