dijous, 21 de gener del 2010

El pes d'una paraula

En Pep ahir va sortir en roda de premsa i va dir que estiguéssim tots tranquils, que si el president que sortís després de les eleccions a can Barça el volia, ell renovaria. Ja estem tots assossegats. En Pep n’ha tingut prou amb la seva paraula perquè ens el creguem. I, segons el meu parer, això és el que té mèrit de veritat. Guanyar les sis copes també, però tenir aquesta credibilitat en un món d’incrèduls diu moltes coses d’una persona. I perquè ho tinguem clar, us en poso alguns exemples.

1. Ens creiem els polítics quan, amb la seva paraula, ens asseguraran que intentaran complir les promeses electorals?
2. Ens creiem al nostre cap quan, amb la seva paraula, ens assegura que ens renovarà el contracte?
3. Ens creiem algun antic amic quan, amb la seva paraula, ens assegura que intentarà canviar, que no ens tornarà a deixar pel camí?

Vivim en un món on si les coses no estan escrites en un paper i convenientment signades i segellades, no ens les creiem. Dir “et dono la meva paraula”, ha perdut pràcticament tot el pes i tot el valor. Ser un “home de paraula”, ja no disposa de cap tipus de càrrega social. La paraula no serveix, la paraula no és res. I tot això degut a què, molta gent amb la què havíem confiat, ens ha perdut el respecte i no ha complert la seva paraula. La societat perd la confiança en ella mateixa, esdevé esquerpa als ulls del seu propi cos i no s’estima prou com per valorar-se. La societat està deixant de ser-ho per passar a ser un banc d’individualitats que no veuen el veí amb els ulls d’un amic, sinó amb el recel del més acarnissat competidor. La societat no aporta sociabilitat, la destrueix i enalteix l’individu per sobre de tot. La societat no vol saber que l’essència de la humanitat és el fet de ser capaços de viure, de conviure, en grup de forma harmònica i organitzada. De saber que formem part d'un tot, que ens integrem en un gran cos, que viu, que respira.

I tot això, degut a aquells mentiders que ja fa massa temps que ens enganyen. I ara ens sorprenem a nosaltres mateixos creient-nos la paraula d’un individu, quan el que ens hauria de sorprendre és que no ens creguem res.

*Sànset*

22 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Pep dóna moltes lliçons, i no parlo de futbol, i el valor de la paraula n'és una de les més importants

Carme Rosanas ha dit...

Tens tota la raó. No hi ha gaires persones als mitjans que donin un bon model de ser persona i de credibilitat... segur que en Pep no és l'únic, però gairebé... és trist que ara mateix no se me n'acudeixi cap més.

sànset i utnoa ha dit...

El Pep és un home com cal!

Espero que segueixi així malgrat els diners, la "fama" i totes aquestes coses que destrossen a la gent.

Hi ha persones que m'han decebut tant per "parlar per parlar" que ja no confio gens en elles.

Si dius una cosa és per algo, no? sinó, no la diguis!

Utnoa

Clidice ha dit...

una bona reflexió, curiosament als "medis" madrilenys han ridiculitzat aquest acte pel fet de no haver estat signat cap paper. El que ha fet i dit en Pep l'honora, com a professional i com a persona. Però avui ja ningú creu en el valor de la paraula donada, sembla. :(

Andrea. ha dit...

tristament, vivim en una societat on les paraules se les emporta el vent...
El gest del Pep m'encanta!!!!, i que és aquest home em pot!!! des de fa molts anys, m'encanta!!!

Andrea. ha dit...

tristament, vivim en una societat on les paraules se les emporta el vent...
El gest del Pep m'encanta!!!!, i que és aquest home em pot!!! des de fa molts anys, m'encanta!!!

Jordi ha dit...

Si hi hagués més gent com el Profeta en aquesta terra nostre, segurament les coses anirien d'una altra manera.

Paraula de Pep! Quin pes de sobre que ens hem tret tots plegats!

Gran reflexió, Sànset!

Rita ha dit...

En Pep està donant unes quantes lliçons i no només de futbol. Tan de bo es tornés a posar de moda donar la paraula, podent-hi confiar, és clar.

Una bona reflexió, Sànset!

sànset i utnoa ha dit...

Jesús M. Tibau: Estic d’acord amb tu. El mèrit d’en Pep és el valor que demostra tenir com a persona. Ell demostra que hi podem confiar. I això val més que tots els títols.

Carme. És trist, però molt real, massa. De fet, la gent no ens acostuma a donar massa motius per confiar, i no t’estic dient “cegament”. I, probablement sigui degut a la pèrdua d’alguns valors fonamentals com els que basteixen a la pròpia societat i li donen raó de ser.

Utnoa: Jo també ho espero. Crec que tant si guanyem com si perdem, ell serà sent ell, i això és el que compta. Tant de bo el pes de la paraula tingués més motius per valdre alguna cosa.

Clidice: Els de la “caverna” que ridiculitzin el que vulguin. Ells que facin, que no van amb gaire cosa més que els diners. I sí, a Pep el que ha fet l’honora, perquè demostra que hi podem confiar i ens demostra que encara som capaços de confiar.

Luthien: Benvinguda!
I el dia que no fa vent també se les emporta, dissortadament.

Jordi: Amén!

Rita: Seria una bonica moda, però no crec que durés gaire. Sempre hi hauria gent que se’n voldria aprofitar.


*Sànset*

kweilan ha dit...

És veritat que té credibilitat. Ell ho ha dit i tothom s'ho ha cregut. Molt bona reflexió, sanset.

Elfreelang ha dit...

Bon post Sànset jo encara crec en el valor de la paraula...i en la credibilitat i honestedat de Guardiola...ningú la posa en dubte...tant debò altres tinguessin la mateixa credibilitat...se l'ha guanyat!

Anònim ha dit...

Si el Guardiola entra ara mateix al món de la política, treu majoria absoluta. És la persona amb projecció pública amb més credibilitat del país.

Sergi ha dit...

Molt bona reflexió. Actualment ja no es porta això de donar la paraula, sembla paper mullat. A nivell més domèstic, ja no donem la nostra paraula, però sí que tenim la gent en qui confiem i els que no. A mi em sembla una cosa important que em considerin 'de fiar', ja no cal que diguis res, si confien en tu, saben que no els fallaràs, i menys si t'hi compromets.

Albert ha dit...

Tens raó, no ha firmat res i tothom se'l creu. Suposo que s'ho ha guanyat amb el seu sacrifici. Tot i que si encara no ha renovat no crec que sigui per no comprometre el nou president. Qui no voldria a Guardiola com a entrenador?
Adéu!

sànset i utnoa ha dit...

Kweilan: Per sort encara hi ha gent a qui ens la creiem, només per dir-ho, sense afegir res més. Gràcies!

Elvira FR: Farà ja 20 anys que s’està guanyant la credibilitat, dia a dia, per actuar amb honestedat. I no ho ha tingut fàcil. Quan va marxar del Barça ho va dir clar; marxava degut a “l’entorn”, un entorn que l’acusava d’homosexual i de tenir el SIDA. I tot perquè li agradava la música del Lluís Llach i llegia a Miquel Martí i Pol. Quan ho vaig saber –a mi, llavors, ja m’agradava el Llach, però encara no coneixia en Martí i Pol- vaig pensar que jo deuria ser “mig marica”. Ets honest, sensible, i t’ho paguen així...

Albert B. i R.: Tens tota la raó. Ara, i ja ho vaig dir en un post anterior. Qui ens portarà a la independència és el Cruyff, que té una flor al cul tan gran com un piano de cua.

Xexu: És cert, a nivell domèstic no ens cal donar la paraula. Només per confiar amb algú ja pressuposes que no te la fotrà. De totes maneres, tots tenim exemples de gent amb qui confiàvem i ens ha acabat decebent. El temps ho posa tot al seu lloc i ens ensenya qui és vàlid i qui no ho és tant, o gens ni mica...

Albert: Qui no voldria a Guardiola com a entrenador? Ara per ara la resposta és fàcil; ningú. El problema rau en que tots sabem com va això del futbol. Imagina’t que aquest any no guanyem res. Uns quants direm: “no passa res, s’hi han esforçat però no hem tingut prou sort” (el que pensem tots que va passar amb el Sevilla, sobretot durant la segona part del partit de tornada). Ara, molts començaran a dir: “El Guardiola és un tou”, “tanta sensibilitat no va bé”, “aquest vestidor necessita mà dura”, etc. I el començaran a qüestionar.
Personalment, crec que hauria d’haver firmat un contracte, i per molts anys. Seria bo que la mentalitat que demostra tenir en Pep, el seu continu estudi i les hores que es passa treballant per cada partit, tinguessin continuïtat i es consideressin base per generar un projecte a llarg termini, més enllà de no guanyar res un any. El Fergusson va tardar uns quants anys en aconseguir una Lliga pel Manchester, i una Champions... més!

Gràcies a tots pels vostres comentaris.

*Sànset*

neus ha dit...

Si no em crec a mi mateixa un munt de vegades! i mira que em prometo coses i no les compleixo, è?!

En Pep és molt Pep. I ens el creiem perquè l'any passat, només va prometre una cosa o la va complir amb escreix i encara ho fa i fan, persisteixen. Quan acompanyes les paraules amb fes que les recolzen la confiança hi és intrínseca.

neus ha dit...

fe de rates:
allà on diu 'o la va complir' ha de dir 'I la va complir'.
gràcies ;)

Cris (V/N) ha dit...

"Paraula de Pep".... molt bon post, amb permís, li passaré a una amiga el teu link, per que et pugui llegir, segur que la Núria et dirà alguna cosa, tot i que no té bloc, ESTIMA al Barça i al Pep més que res :) Petons nois, bon cap de setmana!

sànset i utnoa ha dit...

Elur: certament, si les paraules no són acompanyades per fets se les emporta el vent. Esperem que aquest vent no agiti massa coses!

Cris: Endavant, per nosaltres cap problema, tot el contrari!
Gràcies!

*Sànset*

Garbí24 ha dit...

Aquest nano es molt llest i jo cerc que es reserva el dret a decidir per quant hagin passat les eleccions, depenent del presi que li toqui farà o no farà, ara per ara ens ha deixat a tots tranquils amb la seva paraula, que jo almenys dono per bona.

sànset i utnoa ha dit...

Gabri24: Opino igual que tu. Crec que s’espera a les eleccions per poder-ho negociar llavors depenent de molts factors que ara no pot controlar.
Benvingut!

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

Pedro Garcia: Gràcies per la informació. Crec, però, que no invertiré en el sector automobilístic mexicà, almenys enguany...

*Sànset*