divendres, 29 de gener de 2010

BILINGÜISME

Abans de començar vull avisar que aquest serà un escrit molt parcial i, fins i tot, amb una bona dosis de mala llet. La idea d’escriure això m’ha vingut degut a les opinions vessades en un molt bon post d’en Ferran de In Varietate Concordia.

Avui escriuré sobre bilingüisme perquè n’estic fins al capdamunt de sentir segons quin tipus de tonteries sense sentit de calibres exageradament exagerats.

No és el mateix “individu bilingüe” que “societat bilingüe”. Ser bilingüe implica que una persona és capaç d’expressar-se en dos idiomes. Pràcticament tots els catalans ho som, perquè tots parlem castellà i, un bon admirable percentatge, parlem català.

Ara, el meu país, Catalunya, no és un país bilingüe, la meva no és una societat bilingüe. El meu país no usa de forma indistinta dues llengües. El meu país en té una de pròpia i una per imposició. Per tant, el meu país no és un país bilingüe. Al meu país hi ha un idioma, el meu, que ha rebut hòsties de tots cantons i encara belluga, i bellugarà molt de temps, mal que a alguns els pesi. I sí -senyor Borbó, que li quedi clar per sempre més- el castellà ha estat, és i serà una llengua d’imposició. I qui no em cregui que se’n vagi a la biblioteca i llegeixi un parell de manuals d’Història. A poder ser que no hagin estat escrits per catalans o castellans. Siguem imparcials. Agafeu el de Pierre Vilar o el de Bonassie o mireu que n’opina Paul Preston. Per cert, fer servir algun text d’en Vargas Llosa és fer trampes, perquè ell sempre defensarà que els colonitzadors mai van imposar res, que ells anessin on anessin anaven repartint floretes i fent bessitos al personal. I els indígenes van tornar-se tots castellans –els que van quedar- per voluntat, perquè van voler abraçar la cultura de Cervantes. ja que la del “tam tam” i “los garabatos en las losas” estava passada de moda.

El català ha patit un frustrant i frustrat –per sort- procés de substitució lingüística des del segle XVI. Del que s’ha intentat fer amb el català se’n diu lingüicidi, i no m’invento el terme. Tanmateix, hem persistit. I ho hem aconseguit perquè, en contra del que molts creuen, no som un Poble de venuts, no som un Poble de covards. El Poble català, el nostre Poble, ha estat un Poble de valents, un Poble de gent que se l’estima i un Poble que ha lluitat i lluitarà per seguir viu.

Se’ns ha intentat eliminar de moltes maneres. A base de bufetades (per què coi deuria servir el castell de Montjüic?) i una mica més dissimuladament (¡Llenaremos Catalunya de inmigrantes!). Van veure que de la primera manera el tema no funcionava. Quan pensaven que acabaven amb nosaltres, ressorgíem. Mala hierba... I, llavors, els il·luminats van pensar en la segona opció. Ai l’as! senyors, el nostre país ha estat sempre un país de trobada. Estem ben acostumats a rebre gran nombre de personal “extravagant” (etimològicament “de fora del país”). Als segles XV i XVI van ser francesos. I, mireu, molts es van tornar catalans. Raros, raros, raros... I al segle XX van ser els murcians i els andalusos, entre d'altres. I molts Fernández, López, Pérez i González ara diuen que són catalans. Malalts, són tots uns malalts!

I ara han de sortir els mateixos quatre capullos de sempre -Ciudadanos de pa sucat amb oli, analfabets, terroristes culturals i companyia- i ens hem de sentir dir “que doblen al catalán un 50% de las películas es un acto de imposición”. I un be negre amb potes roses! Nosaltres fem “actos de imposición”? Qui us penseu que sou? Sóc incapaç d’entendre com aquells qui sempre han imposat tenen els sants collons de dir-nos que nosaltres imposem alguna cosa.

Això va per tots aquells que viuen a Catalunya i consideren que els obliguem a alguna cosa. Mireu, us ho diré francament. Si no us agrada el meu país, si us considereu atacats per una presumpta imposició lingüística, si no esteu a gust, si penseu que som uns tirans, si creieu que us volem mal;aquí teniu la solució, foteu el camp, no patiu més, que encara ens queden uns anys de tocar la pera. Ara, no us equivoqueu, no tireu cap amunt quan marxeu, que a França, que també són un país, us parlaran en francès, el cine serà en francès i les persones us faran menjar croissants i budells d’ànec. Al tanto! Feu cap a Espanya, que hi falta gent que pensi com vosaltres i aquí, en canvi, ens en sobren.

*Sànset*

30 comentaris:

Molon labe ha dit...

Com deia aquell no hi ha societats bilingües, només societats diglòssiques, perquè fet i fotut tohom pensa en una sola llengua tot i que després s'expressi en d'altres, i ens volen fer empassar aquesta diglòssia (i a més creada interessadament), com una mostra de multiculturalitat....

Elvira FR ha dit...

Què puc afegir? D'acord amb tu...Per cert hi ha convocada una concentració de protesta el dimecres vinent dia 3 de febrer a les 19,30 davant el cine Comedia... També proposen anar al cinema el dia 1 precisament als que no tancaran :Llista dels cinemes catalans que no faran vaga l'1 de febrer

Lauren Universitat (Barcelona)
Cine Arenas (Barcelona)
Cine Alexandra (Barcelona)
Casablanca Kaplan (Barcelona)
Lauren Gràcia (Barcelona)
Lauren Horta (Barcelona)
Lauren Sant Andreu (Barcelona)
Lauren Costa Brava (Blanes)
Cine Nou (Vic)
Cine Esbarjo-Verdi (Cardedeu)
Cine Atlatnida (Manresa)
Cinemes Montcada (Montcada i Reixac)
Lauren Viladecans (Viladecans)
Cinebaix (Sant Feliu de Llobregat)
Multicines La Bailet (Sant Vicenç dels Horts)
Societat Recreativa (Santa Coloma de Cervelló)
Cine Catalunya (Terrassa)
Club Catalunya (Terrassa)
Bosc (Vilanova i la Geltrú)
Lauren Garraf (Vilanova i la Geltrú)
Cine Retiro (Sitges)
Cine Prado (Sitges)
Cine Casal (Vilafranca del Penedès)
Truffaut (Girona)

sanset i utnoa ha dit...

Molon Labe: Sí, ells ens volen fer empassar aquesta dislgòssia com a multiculturalitat. Quan són ells un dels majors exemples de la història -i de l'actualitat també, que coi- de política d'integració i, m'atreveixo a dir-ho, "genocidi cultural".

Elvira FR: Moltes gràcies per la informació. Ara, és una llàstima que, mirant el llistat, no he trobat cap cine ni a les Terres de l'Ebre ni al Camp de Tarragona que restés obert aquest dilluns. Al final optaré per baixar-me totes les pel·licules per l'Ares
ALS SENYORS DE LES SGAE: AIXÒ ÚLTIM HA ESTAT UNA BROMA, UNA GRAN BROMA, UNA BROMA BROMÍSSIMA.

MARTELL DE REUS ha dit...

Brillant post. No gosaria a afirmar, però, que "El català ha patit un frustrant i frustrat –per sort- procés de substitució lingüística...". Maluradament a hores d'ara el procés no pot considerar-se frustrat.

- assumpta - ha dit...

Un post excel·lent!

Un apunt que es nota ha estat escrit des del cor.
Tot el que podria dir ja ho has dit tu Sànset i molt ben dit, per tant el subscrit totalment.
IIII

;)

Assumpta ha dit...

Ostres Sànset!! Aquest post és MAGNÍFIC!!

I, com no ho puc evitar, et diré que quan he llegit "Tanmateix, hem persistit"... he pensat que sí, que quan PERSISTIM, guanyem!!

Per tant, què caram!! persistim!! que tenim tota la raó del món!!

Mil gràcies ELVIRA per la llista de cinemes!! Però... ostres! què passa a Reus i a Tarragona???

sanset i utnoa ha dit...

Martell: Moltes gràcies. Jo l’he apel·lat com a “frustrat” perquè encara no se’n han sortit amb la seva. Tanmateix, ens han esgarrapat bastant. Crec que mentre existim serà “frustrat”. De totes maneres, aquestes diferències les tenim en la forma, perquè crec que en el fons estem els dos molt d’acord.

-Assumpta-: Moltes gràcies. Sí, ho he escrit amb totes les ganes i, pràcticament, sense pensar-ho. Podríem dir que he “vomitat” el que em passava pel cap. Per això he demanat excuses abans de començar, pel que pogués ser...

Assumpta: Això espero. Hem persistit molt de temps, i hem de seguir així. Hem de ser tossuts, no tenim cap opció més. I al final, i et puc assegurar que ho sé, obtindrem els resultats d’aquesta tossuda i pesada, de vegades insensata, persistència.
Sobre això que passa a Reus i Tarragona... al final haurem d’obrir una cooperativa i fer sales de cine nosaltres mateixos. Al més pur estil “casal” o “ateneu”. Almenys així, suposo, les crispetes seran més barates...

*Sànset*

garbi24 ha dit...

Tant de bo et facin cas i en marxin uns quants, ens aniria bé per baixar la taxa d'atur.
He voltat força per l'estranger i per tot arreu o t'espaviles o ningú fa res per entendre, el gran problema radica en nosaltres mateixos que a la minima de canvi ja els canviem d'idioma per tal de ser bones persones, cosa que està demostrat que no es pot ser, almenys aqui.
Bon post...si senyor

Cris ha dit...

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!


(Un petó clar i català Sànset)

zel ha dit...

Moooooooooooooooooolt bééééééééé´!!!!!!

M'agenollo i et beso els peus, ets gran, molt gran, et mereixes el premi al millor post del dia!

Muacks!

Joana ha dit...

Exel.lent article que diu la veritat clara.
A l'Avui hi ha aquest article de l'Alzamora:
http://paper.avui.cat/article/opinio/183401/bon/exemple/suis.html

Mireia ha dit...

Estic farta i cansada d'haver de jsutificar-me per viure amb el català com a llengua!

Gran post!

Rita ha dit...

Plas, plas, plas!

Un post brillant que subscric plenament des de la primera lletra fins al darrer signe de puntuació.

Albert B. i R. ha dit...

Ho has explicat perfectament. Cal recordar que hi ha darrera d'aquesta vaga patronal: els Balañá, un reducte franquista que va finançar la campanya dels Ciudadanos. Ja sabrem a quins cinemes no hem de tornar.

Allau ha dit...

No sé, Sànset, suposo que seré d'aquells que t'aixafaran la guitarra. Perquè jo m'expresso literàriament en català, però provinc d'una família que també parlava en castellà (i ja sé que, històricament, el català era la llengua del país, però avui potser n'és l'urdu, va savoir!). Els bilingües atacats per les dues bandes encara existim. Només aspiro a tenir el do de llengües que proporciona l'Esperit Sant, un colomí que, no sé perquè, no s'acosta gaire per Madrid.

Carme ha dit...

Aquest matí ja havia intentat deixar-te un gran aplaudiment i no he pogut. No em cal dir res més. Ara ho torno a provar:

Plas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas,

:) Bona nit!

XeXu ha dit...

Aplaudeixo les teves paraules, Sànset. He fet un cop d'ull als comentaris i veig que no sóc l'únic que vol felicitar-te per un escrit tan contundent com ben fet (i documentat). De sempre m'ha agradat dir les coses pel seu nom, així que valoro la gent que fa el mateix. Si s'ha d'alçar la veu, s'alça, i l'ocasió s'ho val.

Ja està bé de tant 50% i tanta polla, i tant estatut i tant riure's de nosaltres. Aquí tot en català, amb lleis pròpies i amb autogovern. I a qui no li agradi que no miri, o que foti el camp. Ja està bé de mitges tintes, Catalunya no es mereix que la menystinguin així.

rits ha dit...

Un post, o més ben dit, un manifest brillant!
Hi ha tantes coses que no s'entenen, que no tenen sentit i que ens fereixen.
Dilluns al cinema i dimecres a protestar davant el cinema Comèdia!

Ferran ha dit...

Sànset, ara sóc jo qui et deixo un comentari, aquest cop, com ha fet la Carme, per aplaudir-te. Comparteixo tots i cadascún dels arguments que has aportat a l'In varietate concordia -cosa que no crec que et sorprengui gaire, hehe- i també aquest escrit teu.

És cansat, com diu la Mireia, haver d'estar sempre defensant-se per parlar la teva llengua materna, que casualment és l'(única) pròpia del país. Però seguirem fent-ho, perque ningú dubti que és la nostra, i que la volem ben viva.

Gràcies.

sanset i utnoa ha dit...

Garbi24: Molt bona reflexió. Sobre això del canvi d’idioma, en Noam Chomsky té un article molt bo que fa referència als processos de desaparició d’una llengua i d’adopció d’una altra per part d’aquella societat. Dissortadament, t’he de dir, que nosaltres estaríem en la fase dos del procés. Ara, encara és reversible. I esperem que així sigui.

Cris: Moltes gràcies. La teva resposta ha estat d’allò més clara i original. No cal dir que tenim un himne que bé es val un gran país!

Zel: Moltes gràcies. El meu ego, a hores d’ara, ronda pel sostre de l’habitació. Ara, ningú s’ha d’agenollar. No hi ha d’haver mai ningú per sota ni per sobre. Tots els que compartim aquestes idees i lluitarem perquè els nostres desigs es vegin complits hem d’anar junts, perquè tots valem el mateix i tots som un.

Joana: Moltes gràcies i t’agraeixo la informació. Ara he llegit l’article. El senyor Dahms, quan va escriure la burrada que va escriure, portaria un parell –o 3 o 4 o 5- estrelles a sobre més del compte. Hem d’agrair al Tages Anzeiger que hagi rectificat, fet que honora els principis periodístics. D’altra banda, crec que ens hauríem de carregar l’Amazònia sencera per aconseguir prou paper quan als “cavernosos” els donés per rectificar les animalades i vils vòmits que han deixat anar històricament sobre el nostre país.

Mireia: Moltes gràcies. Sí que és fumut això d’haver-nos de justificar per pensar i per viure en la nostra llengua. Potser hauríem d’anar tirant. Marxem?

Rita: Moltes gràcies. No ho vaig poder evitar. Després de llegir els comentaris que tenia el Ferran al seu post, brillant d’altra banda, no me’n vaig poder estar. Allí, entre d’altres cafrades, hi arribaven a dir que a Catalunya tenim una llei on els comerciants estant obligats a atendre els clients en català. Que gran i perillosa és la desinformació. Ara, tan de bo arribi el dia què la tinguem. Voldrà dir alguna cosa...

Albert B. i R.: No hi anem ni hi anirem. I si el Grup Balañá s’acaba fent amb tots els cines del món. Ens comprarem un home-cinema i ens ho mirarem tot des de casa. A aquests Ciudadanos els haurien de fer un estudi antropològic. Seria un bestseller!

*Sànset*

sanset i utnoa ha dit...

Allau: Sota cap concepte m’aixafes la guitarra, només faltaria! M’agrada poder parlar amb gent que no creu el mateix que jo!
T’he de dir que, en aquest país som pràcticament tots bilingües (o trilingües o més...). Jo no tractava en aquest text sobre el bilingüisme individual, que queda clar que pot existir, i existeix, i n’hem d’estar orgullosos què així sigui, perquè parlar una llengua és una acte cultural. Jo em referia a la societat en general, quan opinava que aquesta no pot ser bilingüe, perquè una societat només té una llengua vehicular. Que aquesta canviï, que aparegui una altra llengua o que la primera desaparegui, és una qüestió relativa a processos històrics determinats. Crec però, que la llengua pròpia del país, i vehicular, segueix sent el català, i per tant l’hem de defensar.
Mai he atacat ni he menyspreat la gent de cultura castellana o que s’expressa i pensa en castellà al meu país. Bé que quan jo vaig a l’estranger m’expresso i penso en català i, quan parlo amb “indígenes”, sempre que pugui i en sàpigui, ho intento fer amb el seu idioma, per una qüestió de principis i respecte. Simplement he demanat respecte per la meva llengua i per la meva cultura, i que, els què no la senten com a seva, la considerin tan vàlida i de la mateixa categoria. Estarem d’acord què, en un país normal, no hi ha aquest problema amb el cinema.
Home, això de l’urdu, potser en algun barri de Barcelona, ves a saber! Però, ja que me’n parles, fem una comparació –pot ser forçada, però això de l’urdu també ho ha estat una mica. A Berlín hi viuen gran nombre de trucs, o de gent d’origen o d’ascendència turca. A Catalunya hi viuen gran nombre d’espanyols, o de gent d’origen o ascendència espanyola (que, d’una forma o altra, som pràcticament tots). Obviem la qüestió de l’oficialitat, que donaria per moltes pàgines. A Berlín, els turcs parlen alemany, i van al cine i veuen pelis on s’expressen en alemany. Per què nosaltres no ho podem demanar? Et respondré: perquè molta gent creu que la meva llengua no es mereix el mateix respecte i la mateixa consideració que l’alemany o, en el nostre cas, el castellà. Aquests s’equivoquen.

Carme: Moltes gràcies. I el que jo ara faig és retornar-te’l perquè l’aplaudiment ens el mereixem tots, per ser-hi, per persistir:
Plas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas, plas, plasPlas, Plas, Plas, Plas,

Xexu: Moltes gràcies, Xexu. De vegades ens costa escriure, però quan escrivim sobre el que pensem més profundament, resulta fàcil, molt fàcil. Sembla que els dits vagin sols. Estic totalment d’acord amb tu, des de la primera a la darrera lletra. Exactament, si fóssim un país normal no hauríem de sentir-nos a dir segons què. Em vull la sang cada vegada que sento a algun sonat dir que “imposem”. Què no en saben gens d’història? Què no han obert mai un llibre? Què són analfabets? I a qui no li agradi. Clar i català: “bon vent i barca nova”.

Rits: Tu ho has dit. Perquè són uns comediants. Però són uns comediants tan dolents que no es mereixen que ens gastem ni un euro més per ells. Si volen exposar pel·lícules en castellà, a Castella hi falta gent!

Ferran: Esperava el teu comentari en candeletes, doncs hem feia patir haver escrit tant i tant al teu post. Això què ens passa és molt curiós, massa pel meu gust. No entenc perquè hem de donar explicacions pel fet de existir. Sembla que parlem català per molestar. Es deuen pensar que som tots una colla de malparits. I, si és així, que ho segueixin pensant durant molts i molts anys! Moltes gràcies a tu!

Sincerament, moltes gràcies a tots!

*Sànset*

Ferran ha dit...

No, no, Sànset, cap motiu per patir! M'has ajudat a rebatre arguments, amb arguments que comparteixo del tot.

Ens llegim!

sanset i utnoa ha dit...

Ferran: Molt bé, gràcies doncs!

Salut!

*Sànset*

kweilan ha dit...

Molt bo tot l'apunt.Ja t'han aplaudit i m'hi afegeixo. Bon cap de setmana!!!

Mireia ha dit...

Ei, ei, ei! De marxar res!!! Estic cansada però cal seguir endavant, sempre endavant!

Assumpta ha dit...

Marxem de l'Estat vol dir, oi? :-DD

Albert ha dit...

Gran post, molt reivindicatiu.
Jo també penso que els llibres d'història (bàsicament els imparcials) haurien de servir perquè molts espanyols, sobretot aquests que diuen tonteries a la tele, deixessin de criticar-nos.

Adéu!

Agnès S. ha dit...

Uix! Quasi no arrivo!...M'afageixo als aplaudiments, que així seràn més forts. :-)))

Met ha dit...

No puc estar-hi més d'acord.

sanset i utnoa ha dit...

kweilan: Moltes gràcies. Tot i que tard i a deshora, també t’ho desitjo.

Mireia: No, no, a “marxar” em referia que marxàvem tots, com a país, no que anéssim a fer l’emigrant!

Assumpta: Això mateix!

Albert: Estic d’acord amb tu. El problema és que a aquesta gent no li agrada llegir coses imparcials o tot l’objectives possible. S’ho passen pipa llegint el Pio Moa o el César Vidal, i creuen que amb això ja en tenen més que suficient.

Agnès S.: Moltes gràcies. Com més gent aplaudim, més se’ns sentirà, i això és el que ens interessa.

Met: Gràcies per la visita, i per la visió!

Moltes gràcies a tots. M’ha fet sentir molt bé poder veure i copsar que molts pensem d’una forma molt semblant. I que molts estem disposats a donar la cara pel nostre país, pel nostre país petit.

*Sànset*