dimarts, 19 de gener de 2010

CRÒNIQUES COL·LOQUIALS: El conte de la SGAE

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà i més absurd, un senyor que disposava tant d’òrgans reproductors masculins com femenins. Els seus amics l’anomenaven Ramoncín l’andrògin. Aquest, a qui, per cert, li agradava molt donar el cante, es va associar amb un tal Borau, que havia estat castrat a mossegades anys abans per la terrible fetillera Marina Rossell (bromes a part, vicepresidenta de la SGAE). Amb el temps, i per avorriment, el tal Ramoncín l’andrògin, va decidir abraçar la fe del Terrorisme Musical, anomenada “del pollus fritus”, el fundador de la qual era el seu amic Borau. En Borau havia decidit donar-li aquell nom, temps ençà, en clara al•lusió a l'inesborrable desacato que li havia provocat na Marina Rossell al cruspir-se les seves parts innobles –desconeixem si aquesta es va menjar el pollo femella fregit o de viu en viu, però ens decantem per la primera opció.

En Ramoncín, ràpidament, va anar escalant posicions a la secta, fins que va aconseguir desbancar en Borau –riau, riau- esdevenint així el Rey del Pollus Fritus. Tanmateix, en Borau no es va enfadar pas, i no li van quedar més collons –jeje- que obeir el seu nou amo i senyor. Amb el temps, els dos, com no sabien que fer ni on anar i perquè eren mala gent de mena, van decidir professionalitzar el seu cante i protegir-lo legal i jurídicament mitjançant la fundació de la SGAE (Societat General d’Andrògins i Eunucs) per tal de preservar llurs interessos i els interessos d’aquells qui eren com ells. Tots els seus amics i seguidors s’hi van arreplegar.

Quan tota aquella gent es reunia, la lluna es tenyia de sang al copsar les seves paranoiques cerimònies, misses negres i desagradables concerts. Però amb això no en van tenir suficient, i el malvat Ramoncín va decidir engendrar ell sol –ja que disposava de mitjans per fer-ho...- les lleis de la seva fe. Un matí va pujar al Monte Paxulí i allí va esperar a que el seu venerat i implacable messies, conegut com Ariel Santamaria, el “messies del juantxisme”, li donés les taules de la llei. L’Ariel, com mai va amb presses i s’anava parant a tots els bars que trobava pel camí, va tardar 40 dies en arribar. Quan va ser allí, el messies Juantxi li va lliurar les dues taules que contenien les 10 lleis del Pollus Fritus, que feien així:

1. Cobraràs a aquells qui descarreguin música mitjançant sistema P2P.
2. Cobraràs a aquells qui es comprin un CD verge.
3. Cobraràs a aquells qui es comprin un DVD verge.
4. Cobraràs a aquells qui es comprin un pen drive.
5. Cobraràs a aquells qui es comprin un disc dur extern.
6. Cobraràs a aquells qui tinguin una connexió a Internet de banda ampla.
7. Cobraràs a aquells qui facin concerts benèfics i altres actes d'aquesta calanya i emprin cançons i melodies de membres de la fe del Pollus Fritus.
8. Cobraràs a aquells qui facin concerts benèfics i altres actes d'aquesta calanya i no emprin cançons i melodies de membres de la fe del Pollus Fritus.
9. Cobraràs a aquells establiments on la gent s’afaita o es talla els cabells i hi tinguin la ràdio encesa.
10. Cobraràs a aquells establiments on la gent s’afaita o es talla els cabells i no hi tinguin la ràdio encesa.
_______________________________

P.S. Demano disculpes a l’Ariel Santamaria, a qui respecto profundament. Sento haver-lo fet sortir en una història on els protagonistes són en Ramoncín i la SGAE. Per res del món voldria incloure a l’Ariel al mateix sac que aquesta gent. Simplement ha estat una llicència que m’he pres per tal d’aportar major grau de surrealisme a l’aventura.

P.S.2. A na Marina Rossell no li demano disculpes.

P.S.3. Per cert, tenim un nou bloc, un bloc musical, on hi vessem cançons que ens agraden i en volem dir alguna cosa, esperem que sigui del vostre gust i us invitem a que el visiteu! Si pot ser, discreció ,que la SGAE no ho esbrini. No m’agradaria haver de veure’m les cares amb el terrible Ramoncín.
P.S.4. I sí, sé que hem colat publicitat sense cap tipus d'escrúpol.



*Sànset*

8 comentaris:

Clidice ha dit...

ovació tancada! t'ha quedat rodó, com un vinil i sense drets d'autor! :) et felicito de toto cor, gràcies :)

MARTELL DE REUS ha dit...

No era precisament del Club de Fans de la Marina Rossell però en saber que és la Vice de la SGAE m'ha acabat de fer caure l'ànima als peus.

kweilan ha dit...

Molt bo tot l'apunt! És una vergonya tot aquest tema.

Jordi ha dit...

I la Núria Feliu? On la situem en aquesta història?? Home, algun paper se li ha de donar!! jajaja

MOlt trist això de les perruqueries. De vegades penses si aquesta gent que mana sap el que es fa... No té ni cap ni peus.

P.D.: L'Ariel Santamaria té una retirada al Toni Clapés, no?

sanset i utnoa ha dit...

Clidice: Moltes gràcies. És que, al sentir la notícia sobre les perruqueries, no me n’he pogut estar!

Martell de Reus: Jo tampoc ho sabia fins fa poc. “Xupar del bote” deu ser la única alternativa “musical” que li queda.

Kweilan: Sí que és una vergonya. Sobretot quan paguem tots els plats trencats, tant justos com pecadors.

Jordi: La Núria Feliu, l’altra. No sé perquè, però, em cau més simpàtica que la Marina Rosell. De totes maneres començo a estar cansat de que em salti el pop-up de la seva web quan estic bloguejant tranquil·lament...
Al final, ens faran pagar per xiular una melodia. Més val que no ho llegeixin això, a veure si els hauré donat una idea.
Sí, el messies Ariel té certa retirada amb el Toni Clapés. Ves a saber, igual són parents i tot!

*Sànset*

Elvira FR ha dit...

Vaig llegir en un diari d'aquests gratuïts que en algunes perruqueries s'ha demanat a les clientes que si volen escoltar música se la portin de casa perquè si al local tenen la ràdio posada els pretenen cobrar una mena de "canon" no sé si ho vaig llegir bé però ja no m'estranya res...més que societat d'andrògins
( que hi tenen tot el dret a ser-ho si volen) proposaria Societat de Grans Abusos Estafadors

sanset i utnoa ha dit...

Elvira FR: Molt bona la teva apreciació. De fet, d'estafadors, en són un rato, i llarg!

*Sànset*

pn3meow89 ha dit...

You can have a Neon Open Sign for your storefront. Neon open signs are a sure way to attract customers. You may also invest in a business neon sign that tells customers what you do! Neon signs for your business are the best way to advertise your business in a cost effective manner.


neon lighting
how to get a girl to like you