divendres, 15 de gener de 2010

Infidels

Notícies fresques! Última hora!

A E. la seva suposada parella l'ha enganyat amb una altra, s'acabaven de comprar una casa.

H. està encapritxat d'una noia de la feina, i evidentment M., la seva actual parella, no en sap res.

B., companya de feina d'una amiga, està "sortint" amb un noi casat.

No m'entra al cap. No puc. No ho tolero. Per alguns que escrigui això potser us servirà per pensar que sóc conservadora, o tradicional, xapada a l'antiga, o de ment rígida i tancada... No ho sé. Però només pensar-hi m'entra un mal d'estómac...

Tu et fas la teva vida. Vas agafant cosetes i les introdueixes, te les fas teves. Vas coneixent persones, fas amics. Vas a llocs, fas viatges. Et diverteixes, surts. Intentes guanyar diners, treballes. Surts a fer un tomb, parles amb una amiga. Dines amb la família, rius amb el germà. I un dia t'enamores. I ell s'enamora de tu, es clar. I comenceu a poc a poc, amb por, amb dubtes... però la cosa sembla que dura, així que aneu a viure junts. Compartiu. I sobretot us respecteu. Ah! I us comuniqueu! En certa manera, doncs, esteu compromesos.

ULL - Estar enamorat és compatible amb el compromís!

Per mi, perquè una relació funcioni ha d'existir el RESPECTE. És vital. Com també ho és la comunicació, per part dels dos. Comunicació amb respecte. I la sinceritat, clar. Em comunico amb tu sincerament i amb respecte, perquè t'estimo. I com que t'estimo i estic enamorada de tu comparteixo la meva vida amb la teva. Compartim pis, llit, menjar, viatges, estones, sofà, tele i sentiments, potser també fills.

És la vostra vida. Fins el dia que un dels dos decideix que hi vol incorporar una tercera persona, però, per si l'altre no hi està d'acord, no li ho diu. No fos cas que s'enfadés!

I tot es trenca. Ja no hi ha respecte, ni sinceritat, ni comunicació. Ja no es pot compartir res amb aquella persona.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Escric això perquè la primera notícia em va deixar molt trista, ja que E és una amiga des de fa anys. Des d'aquí molts ànims, molta energia, com tu sempre dius!


Utnoa

Us deixo aquesta cançó

21 comentaris:

XeXu ha dit...

Aquest escrit em serveix per saber que ets una persona com cal. Jo també penso així, la confiança i el respecte són el que marquen una relació. Si no hi són és que la relació es manté per no quedar-se sols, i això és molt trist. No obvio detalls, eh, no parlo d'amor, però és que és evident que si no hi ha respecte i confiança, l'amor no existeix. A el sentiment que hi hagi que li posin un altre nom.

Aquests dies a la feina hem estat parlant molt d'aquests temes. L'ambient no és molt bo darrerament, i no per la gent, sinó per pressions i temes que no tenen a veure amb els companys, però que ens afecten. Hem tingut converses llargues i he vist que estic molt desanimat, que començo a pensar coses que no havia pensat mai. Començo a deixar de creure en algunes coses, i no vull que em passi. Sempre he pensat com tu, i no vull que això canvii. Saps, m'agrada saber que no som una espècie tan estranya, conec altres com nosaltres que no perdrien mai el respecte. Però no sembla que sigui la tònica general actual, la veritat.

Cris ha dit...

Doncs, nois, jo opino el mateix que vosaltres, on no hi ha amor de debó, no hi ha cap mena de respecte vers l'altre, però, és millor girar el cap i fer veure que això no va amb tu.... Un petó nena :)

kweilan ha dit...

Doncs jo també estic d'acord amb tu. Per damunt de tot el respecte i la sinceritat. Si no, no és amor, com bé dius, que li posin un altre nom.

Carme ha dit...

Utnoa, veus com tenia raó? ... que quan parles de sentiments ho expliques tot de meravella? :) nanit!

Elvira FR ha dit...

Em penso que comparteixo el contingut del post i dels comentaris....jo crec que si dues persones estan d'acord poden fer el que vulguin en la seva relació amb mútua sinceritat i plena confiança, diguem-ne respecte si voleu...i és cert que quan comencen a haver-hi mentides tot això fa escletxes que de tan grosses acaben per dinamitar la relació....l'engany i l'amor són contraris...

Assumpta ha dit...

Ostres, si no fos pels comentaris al relat d'en XeXu, se'm passava aquest post!!

Doncs noia, jo estic d'acord al cent per cent amb tu... o sigui que també dec ser "sóc conservadora, o tradicional, xapada a l'antiga, o de ment rígida i tancada" :-))

A veure, si algú està amb mi ha de ser perquè M'ESTIMA, i si m'estima EM RESPECTA i si em respecta NO M'ENGANYA... si jo estic amb algú és perquè L'ESTIMO i si l'estimo EL RESPECTO i si el respecto NO L'ENGAYO.

És així de senzill :-))

Cert que les relacions poden acabar... doncs llavors, el que s'ha de fer és ser sincer i dir la veritat, però mentir mai!!

Enganyar és una paraula tan lletja que fa fàstic. Mentir a qui t'estima... això no es fa.

XeXu ha dit...

No solc respondre personalment els comentaris que em fan en els relats, però en aquest cas el teu, Utnoa, m'ha deixat una mica estranyat. He pensat que potser t'havies sentit traïda després de llegir el meu comentari i després llegir el text.

Ha estat una estranya coincidència, cert, però la idea del relat em va venir ja ahir (recordo que al llit l'anava perfilant, tot i que al final ha evolucionat), vull dir que ha estat això, pura coincidència que tu fessis avui aquest post.

M'agradaria que quedés clar que el que he dit aquí és el que realment penso, el que sempre he pensat. El RC que he escrit és un simple relat, i quan escric coses m'agrada inventar-me personatges, vides que no són la meva. No m'acaba de fer el pes convertir en relat experiències personals, miro que el que escric sigui producte de la meva imaginació, i de vegades els meus personatges, fruit de l'observació, de l'anàlisi de les persones, no s'assemblen gens a mi. És un privilegi per mi que em diguin que està ben escrit i que els personatges siguin creïbles. Fins que em van animar a participar a RC no pensava que mai podria inventar, creia que només sabria adaptar, modificar la realitat. Per sort, he vist que puc, amb millor o pitjor fortuna, però almenys sé escriure text a partir del no res, de la total invenció.

Quin rotllo, però bé, volia dir-te això. El relat és pura ficció. Tot i que com la majoria de coses que escric, podria passar, i de fer, segur que passa.

sanset i utnoa ha dit...

A totes, moltes gràcies pels vostres comentaris. Gràcies per comprendre el que dic i per compartir-ho, em fa molt contenta de veure que prioritzeu els mateixos aspectes que jo en una relació. Sembla mentida però per molta gent això seria a part, i abans compten coses, al cap i a la fi, més trivials. Pel que estic veient últimament i pel que m'expliquen, els enganys i les infidelitats són el pa de cada dia! És una llàstima.

XeXu: Entenc això que dius que comences a deixar de creure en algunes coses. És com deixar de lluitar per alguna cosa que veus que és absurda perquè et sents la única persona del món que ho fa. Però, com tu dius, algun dia t'adones, potser per casualitat, que no ets una espècia estranya i que comparteixes aquestes "creences" amb altra gent. Ara bé, he fet aquest post perquè nosaltres seríem l'excepció, ja que la norma sembla tirar cap als enganyis i infidelitats. Sap greu i fa por, sobretot quan estàs solter i tens ganes de conèixer algú. Hi confiaràs cegament o deixaràs un raconet pel dubte? És difícil. Per desgràcia és quelcom que forma part de les relacions.

D'altra banda, no m'he sentit traïda per res del món! Gràcies per haver-te preocupat per venir a comentar-ho i a donar explicacions, però no calia, no ho pretenia. Ha estat casualitat, just després de llegir el teu comentari aquí vaig anar a llegir el teu RC. Sóc plenament conscient que podem inventar, llegir, seguir sèries, on passin coses que nosaltres no faríem. :)

Marta M.Q. ha dit...

Molt maco el post. M'ha fet venir el cap la notícia que va sortir ahir d'un matrimoni turc que porten 90 anys casats i feliços. I deien per la ràdio, quin creieu que és el secret? I tu ho has traçat força, diria jo.

sanset i utnoa ha dit...

Quin escrit més ben fet, i no només perquè hagis lligat les paraules amb tant sentit, sinó perquè l’has escrit des del cor, des del més profund.

Ja en vam parlar l’altre dia, em vas contar això de l’E. I em vas explicar el què penses sobre aquest tema. Em sembla que és molt lloable que hi hagi gent que pensi com tu i com tots els que heu comentat en aquest post. Cada dia el món es corromp una mica més, i la gent perd molts valors, com el respecte –no només pel que fa a la parella- o la sinceritat. També hi ha gent que tem dir la veritat, gent a qui li fa por parlar, que podrien anar al mateix sac que aquells que no respecten i/o que no són sincers.

Sempre he respectat molt aquests valors. No s’han de donar motius per explicar perquè estimes a algú, però segur que un dels que van fer que m’enamorés de tu va ser, i és, la teva forma de pensar, que ha quedat tan ben reflectida al teu escrit.

Demanar respecte i sinceritat per res del món és sinònim de “carca-xapat a l’antiga- de dretes-etc”; és sinònim de tenir valors i de saber fer.

En el passat vaig enganyar i et vaig enganyar. Era covard, respectava uns valors que no complia, per diferents motius. No t’enganyava amb una altra persona, et feia el salt d’una altra manera més retorçuda. Enganyava i t’enganyava perquè et volia semblar algú que no sóc, perquè no volia reconèixer els meus errors, coses que havia fet i que sabia que a tu no t’agradarien.

La meva iaia, com bé saps, diu que “les mentides tenen les potes molt llargues”, i no li falta raó. Tot això t’ho va fer passar molt malament, i fa que encara ho recordis. I tot això fa que avui, molt temps després, i després d’esforços per part dels dos, encara n’estigui pagant les conseqüències. Vaig ser covard i vaig pecar de falta de sinceritat perquè no volia reconèixer el que no feia bé, el que no havia fet bé, el que a tu no et semblaria bé i perquè volia semblar ves a saber què.

La conseqüència de no haver estat sincer és que després la gent no et cregui, encara que no estiguis dient cap mentida. La conseqüència de no haver estat sincer és que tu mateix sàpiguis que a la gent li costarà creure’t. Sembla el conte aquell de “que viene el lobo, que viene el lobo”, però és ben cert. Ho he viscut en les meves pròpies carns i, a tots aquells que llegiu el comentari, només us puc aconsellar, des de la més dissortada experiència, que sigueu sempre sincers i que no sigueu covards, que no intenteu aparentar el que no sou, perquè qui us hagi de voler us voldrà per qui sou, no per qui sembleu.

Em sap molt greu no poder escriure “nosaltres” o “jo” en aquest comentari, i a haver-me de conformar amb el “vosaltres” o amb el “tu”.

*Sànset*

Elvira FR ha dit...

Aprenem dels nostres errors si en som capaços d'admetre'ls i reflexionar...Sànset...sinceritat i valentia en aquest escrit és el que demostres perquè és de valents admetre que en alguna ocasió potser hem estat covards!

Albert B. i R. ha dit...

No és qüestió de "conservadurisme" o "modernitat". És senzillament respecte. És més, posats a escollir, crec molt ´més conservador i covard enganyar que ser fidel.

Agnès S. ha dit...

Havia escrit un comentari llarguíssim dien el que penso, però abans de publicar-ho m'he volgut llegir bé els comentaris, i ara només puc dir que de tot plegat n'agafo una bona lliçó.

Gràcies a tots dos. ;-)

Anònim ha dit...

Sense entrar en casos particulars i generalitzant: Crec que moltes infidelitats es donen per caure en la "temptació de la carn", és a dir que tenen una raó simplement d'atracció sexual. Per això si la parella sap viure la seva sexualitat d'una manera més oberta (reconec que no és fàcil) pot ser un bon antídot per evitar temptacions i infidelitats.

Ferran ha dit...

Utnoa, no m'hi he trobat mai (en principi), ni en primera persona ni, que jo sàpiga, en segona, així que només parlo des de la teoria, que em diu que, si arribes a enganyar qui t'estima, amb una tercera persona, és que no mereixes ser estimat.

Una amiga ha estat set anys embolicada amb un paio casat. Set anys! D'aquesta part no n'he volgut parlar gaire, amb ella, perquè no hauriem acabat bé, ho sé. Pel que fa a ell, que ha estat capaç de seguir compartint la seva vida amb la seva dona, mentre li fotia amb la meva amiga... S'ha de tenir estómac, suposo.

sanset i utnoa ha dit...

Estic molt contenta de les vostres reaccions, de veritat! Veure que molts altres pensen semblant a tu sempre és agradable, no et sents sol al món!

Pel que fa al comentari ànònim, doncs bé, tot és una opció, mentre hi hagi acord.

De totes maneres, jo parlava d'infidelitats, per tant, se suposa que l'infidel és ben conscient que la seva parella no ho sap, i tan panxo!

Enganyar als altres no té massa sentit, però encara en té menys enganyar-se a un mateix.

Moltes gràcies pels vostres comentaris, passeu un bon diumenge!

Utnoa

Zincpiritione ha dit...

Aixòs ja sembla Somorra i Godoma...

Met ha dit...

Jo també penso que el respecte i la comunicació són bàsics per fonamentar una relació de parella.
Però l'enamorament, la fogonada del principi, pot acabar en una rutina que hi ha qui no pot digerir.

Cada parella té les seves normes, o les hauria de tenir. El tema dels sentiments és tan delicat i personal que jutjar des de fora és perillós. Sempre s'acaba prenent partit per la persona que et toca de més a prop... No ho sé.

Fa uns anys no, però avui podria entendre alguna "reslliscada" esporàdica... però no una relació paral·lela amb una altra persona, això ja és un engany premeditat.

sanset i utnoa ha dit...

Zinc: gràcies per passar-te!

Met: gràcies per comentar. Preceisament entedre una relliscada és el que no vull que em passi, i crec que, per la meva manera d'entendre les coses, no em passarà, però puc entende la teva opinió.

Utnoa

Anònim ha dit...

Gracies per bloc intiresny

pn3meow89 ha dit...

In contrast to strong and monotonous forms of light such as fluorescent lamp light, the light emitted by neon signs has a pleasant effect upon people: as well as being able to represent several dozens of colors, it has the power to appeal to the subconscious mind. Neon Open Signs are effective! A Neon Open sign can be eye catching, attractive, and enhance any business or any room of your home.



neon lighting
how to get a girl to like you