Quan vaig tornar de Nàpols vaig fer-ho amb la idea d'escriure'n un post, ni que fos per ensenyar-vos algunes fotos. El que no m'esperava era que vosaltres fossiu qui em preguntés pel viatge i qui em desitgés sort. Així que, ara si, que us devia aquest post.
Nàpols té encant. Brossa per tot arreu. El trànsit és horrible, estan bojos! La roba estesa als balcons. Les façanes de colors, algunes en ruïnes. Venta ambulant a dojo. Però sense això... no tindria encant i no seria Nàpols. Nàpols és això (i molt més), però agrada.
He de dir que vaig estar a punt de morir en diverses ocasions, doncs, ser atropellat sembla quelcom rutinari i habitual. Això si, has de tenir molt de morro i no esperar-te si el semàfor està vermell (els altres peatons et miren malament si t'esperes!!). Amb seguretat fas parar els cotxes, i les motos! Les vespes van més boges que els cotxes i que el tramvia: sense casc, en contradirecció, pilotada per dos nens que no arriben als 10 anys, enmig de carrers teòricament peatonals... Els cotxes aparquen on els dóna la gana, amb el risc de poder quedar atrapats i megaenvoltats per altres cotxes. La majoria porten Fiats petitons i no hi ha cotxe que no tingui un cop (una "abolladura").
La brossa forma part de la ciutat. Molt brut. Molt. No sé si més que la resta d'Itàlia perquè era el primer cop que hi estava, però molt brut. Però molt eh? Pràcticament no trobes papereres pel carrer i els contenidors no tenen ni tapa i sempre estan a tope, amb tot de brossa pels costats.
Ara bé, hi ha una cosa que no em vaig poder treure de la boca... LA PIZZA. Realment és boníssima. Si aneu a Nàpols heu d'anar a la Pizzeria Da Michele. És un local molt senzill on, des de fa bastants anys, fan només dos tipus de pizza: Margaritha i Marinara. Està sempre pleníssim i quan entres al carrer on està situat ja veus la gentada que hi ha fora esperant. Has d'entrar i agafar número com a les carnisseries. Ens va tocar el 38... tenint en compte que encara anaven pel 98 de la ronda anterior... Però va valdre la pena! Volia menjar pasta, però... al final vaig acabar menjant pizza tots els dies! És la meva debilitat! Així que ja us podeu imaginar que el tema anar de ventre no va ser un èxit...
En tots els carrers hi ha venta ambulant de bolsos Prada, Gucci, Dolce & Gavanna, etc. La policia volta per allí i no passa res. Em vaig quedar amb el dubte de si és ilegal o què... Ah! I els encanta regatejar, ells mateixos t'ho proposen, jiji.
Ara, si vas a Nàpols ves a Pompeia. Impressionant. Hores i hores, caminar i més caminar i encara no ho has vist tot. I mentres voltes per allí, mentre veus els "motlles" dels qui van morir allí mateix, sobre el terra que trepitges, el Vesuvi et mira des de dalt.
Us podria explicar mil i una anècdotes, aventures, situacions fetes acudits, impressions... però em sembla que he intentat plasmar allò més representatiu. De totes maneres, per entendre-ho cal anar-hi.
Utnoa
Nàpols té encant. Brossa per tot arreu. El trànsit és horrible, estan bojos! La roba estesa als balcons. Les façanes de colors, algunes en ruïnes. Venta ambulant a dojo. Però sense això... no tindria encant i no seria Nàpols. Nàpols és això (i molt més), però agrada.
He de dir que vaig estar a punt de morir en diverses ocasions, doncs, ser atropellat sembla quelcom rutinari i habitual. Això si, has de tenir molt de morro i no esperar-te si el semàfor està vermell (els altres peatons et miren malament si t'esperes!!). Amb seguretat fas parar els cotxes, i les motos! Les vespes van més boges que els cotxes i que el tramvia: sense casc, en contradirecció, pilotada per dos nens que no arriben als 10 anys, enmig de carrers teòricament peatonals... Els cotxes aparquen on els dóna la gana, amb el risc de poder quedar atrapats i megaenvoltats per altres cotxes. La majoria porten Fiats petitons i no hi ha cotxe que no tingui un cop (una "abolladura").
La brossa forma part de la ciutat. Molt brut. Molt. No sé si més que la resta d'Itàlia perquè era el primer cop que hi estava, però molt brut. Però molt eh? Pràcticament no trobes papereres pel carrer i els contenidors no tenen ni tapa i sempre estan a tope, amb tot de brossa pels costats.
Ara bé, hi ha una cosa que no em vaig poder treure de la boca... LA PIZZA. Realment és boníssima. Si aneu a Nàpols heu d'anar a la Pizzeria Da Michele. És un local molt senzill on, des de fa bastants anys, fan només dos tipus de pizza: Margaritha i Marinara. Està sempre pleníssim i quan entres al carrer on està situat ja veus la gentada que hi ha fora esperant. Has d'entrar i agafar número com a les carnisseries. Ens va tocar el 38... tenint en compte que encara anaven pel 98 de la ronda anterior... Però va valdre la pena! Volia menjar pasta, però... al final vaig acabar menjant pizza tots els dies! És la meva debilitat! Així que ja us podeu imaginar que el tema anar de ventre no va ser un èxit...
En tots els carrers hi ha venta ambulant de bolsos Prada, Gucci, Dolce & Gavanna, etc. La policia volta per allí i no passa res. Em vaig quedar amb el dubte de si és ilegal o què... Ah! I els encanta regatejar, ells mateixos t'ho proposen, jiji.
Ara, si vas a Nàpols ves a Pompeia. Impressionant. Hores i hores, caminar i més caminar i encara no ho has vist tot. I mentres voltes per allí, mentre veus els "motlles" dels qui van morir allí mateix, sobre el terra que trepitges, el Vesuvi et mira des de dalt.
Us podria explicar mil i una anècdotes, aventures, situacions fetes acudits, impressions... però em sembla que he intentat plasmar allò més representatiu. De totes maneres, per entendre-ho cal anar-hi.
Utnoa
16 comentaris:
Bentornada! M'alegro de que t'ho hagis passat bé, sí, tots estàvem al cas de la teva escapada. Generalment tothom et dirà que el que expliques pinta bé. A mi només em pinten bé les pizzes, posaré Nàpols a la llista de llocs on no cal anar, no has fet més que confirmar el que ja pensava. Millor Roma, que estan igual de bojos al volant, però és una ciutat monumental que val la pena visitar.
Jo vaig estar-hi l'any passat. Realment una meravella. Bentornada i gràcies per explicar-nos una mica el viatge!
Quina enveja!
Quan vaig estar a Florència potser no ho vaig veure tot tant brut. Ara, la teva descripció de Nàpols s’acosta molt a la de Roma. Em sembla que de la meitat en avall...
I quina enveja això de Pompeia, com m’agradaria anar-hi algun dia (ja tindré guia...). La “broma” del Vesuvi va aconseguir envasar al buit una ciutat sencera. I gràcies –o degut- a això podem veure com era realment una ciutat romana.
I la pizza, que dir-te...
Un petó molt fort!
*Sànset*
Doncs que les que fas tu segur que són més bones!!!
*Sànset*
Nàpols i Pompeia estan a la meva llista d'imprescindibles. El teu relat m'ho confirma :)
ho tindrem en consideració...
Uhmmmm, doncs per visitar potser molt bé, però us imagineu viure a una ciutat així? i jo que em queixo de la mer** que hi ha pels carrers de Reus (especialment caques de gos convenientment trepitjades i escampades per tot arreu) papers, plàstics, bosses fora dels contenidors, algun moble... però no és res en comparació amb el que descríus...
I jo que fulmino amb la mirada a qui no em deixa passar en un pas de vianants... ui, ui...
Això sí... la Pizza, la Pizza... mamma mia!! per això vaig on calgui jejejeje
Jajajaja he llegit les opinions i veig que coincidiria amb en XeXu... em quedaria amb Roma i, cap amunt! Imagino que de brutícia deu estar als nostres nivells i a això ja estic acostumada... :-))
Jo d'Itàlia conec Roma, Genova, Pisa i poblets diversos (deixaré de banda Sicília fascinant).... Coincideixo amb tu amb la brutícia, a més Genova és grisa, lletja com un pecat, però noia, ténen la mà trencada amb la pizza i els capuccinos, què hi farem :) És recomanable doncs d'anar-hi? hi tornaries? Petons i benvinguda altra vegada Utnoa!! :)
No conec el sud d'Itàlia però m'agradaria. Benvinguda!
Gràcies pels comentaris. Penso que Nàpols no és com Roma que sol agradar a tothom, té un encant diferent, potser més amagat (entre basura?jeje). Jo ho recomano, a mi em va agradar i hi tornaria, de fet hi tornaré pq sinó el pobre Sànset...jeje. Però recomanar és molt relatiu pq per gustos... colors!
Un petó a tots,
Utnoa
Aah... Nàpols... amb la seva camorra, els seus posters de Maradona, el seu beatisme... molt recomanable que vegis una peli d'en Mastroianni que es diu "Signore e signori, buonanotte" (jo l'he trobat amb l'emule en VOS en español) on fan un gag genial sobre els napolitans.
Quina enveja!Jo vull anar a Pompeia! M'encanten les "pedres" i m'hipuc passar hores ( és insoportable anar amb mi de vacances a llocs on hi hagi "pedres" velles).
jo conec de Roma cap amunt i conduint etan fatal però t'hi acostumes i acabes atravessant " a la brava"
Oooh, les pizzes! Les que ens mengem aquí no deuen arribar ni a simple imitació!
Gràcies per passar per aquí. Gràcies per la recomanació Sr. Martínez, ja la buscaré, segur que sànset me l'aconsegueix.
Pompeia impressionant, t'hi perds!
Les pizzes boníssimes, però les que faig jo tambés estan bé!
Utnoa
Al setembre vaig ser a Florència i vaig visitar alguns poblets de la Toscana, i em va encantar. Sovint he sentit a dir que el nord d'Itàlia no té res a veure amb el sud; que de regió a regió la gent canvia moltíssim, així que suposo que Nàpols ha de ser un mont a part! Hi haurem d'anar, doncs, no? hehehe
Publica un comentari a l'entrada