dimarts, 22 de desembre de 2009

Ez horregatik

He titulat aquest post Ez horregatik perquè és el significat de “de res” en basc i em serveix com a resposta al post que va escriure Utnoa l’altre dia, que em va agradar molt. No li va faltar de res. Ni una coma.

Que comentar-vos sobre el viatge al País Basc... Bé, per ser concrets, sempre anem a Guipúscoa, a la més profunda, i ens allotgem al caserio Etxeberri d’Errezil, als peus de l'Ernio. 100% recomanable!

Aquest any, això va ser com “sortir del foc per fer cap a les brases”. Vam deixar una Catalunya nevada i només entrar a Euskadi va començar a nevar d’una forma exagerada. Fins i tot, en algun moment, vam pensar que ens quedaríem tirats al mig de Leizaran. Per sort, vam passar els colls i les valls estaven menys nevades.

Només arribar vam anar per feina: vam passar a comprar formatge per Idiazabal i Legazpi -el senyor TomTom ens va fer passar per uns andurrials que van ser d'agrair...- i vam dinar a Bergara (on, per cert, ens va acompanyar al restaurant el paio més juantxi del poble, que a les dos del migdia anava borratxo com una cuba i que es va dedicar a robar-nos vílment la nostra sidra i a intimidar a un company tot dient-li de forma reiterada “me gustan tus pupilas”). Vam passar per Tolosa, antiga capital de Guipúscoa, a comprar provisions per passar la nit al caserio i ens vam dirigir cap a Errezil.

Al matí següent cap a Tolosa, a tornar-hi, a fer el tradicional cafè al Frontón i a buscar els xuletons a la carnisseria. 600 euros de carn i la matrícula de la universitat del fill del carnisser pagada un any més.

Vam anar a dinar a Donosti. Un plat de fesols –alúbias- cadascú i uns bons pimientos rellenos. Just després; a mirar el futbol al bar. El propietari del local era del Barça. Quan va acabar el partit -ja en tenim 6!!!- ens va posar l’himne i Satisfaction dels Stones. Després ens va pagar una copa a cadascú.

Vam anar a sopar a Errezil un caldo de pescado per entrar en calor -estàvem a -7ºC- i uns xuletons a l'idiazabal acompanyats d'un bon Txacolí. Vam tornar al caserio a fer un beure i a dormir. L’endemà a les sis de la tarda ja érem a Catalunya ben satisfets i amb un parell de quilets més.

Aquests viatges que fem són de cap de setmana. Potser massa curts per tants quilòmetres a la carretera. Però valen la pena. Guipúscoa és un territori encisador, on s’hi veu, s’hi beu i s’hi menja molt bé. Val la pena anar-hi!

Tot seguit, us adjunto alguna fotografia perquè us feu una idea del que he anat comentant.



Panoràmica d'Errezil. El nostre caserio estava al davant de l'església.


Sort que aquesta gent estava ben preparada. No com a la Fatarella...



Senyor basc que va aprofitar el bon temps per anar a fer un tomb




Criatura basca disposada a tirar aquesta boleta de neu a algun amic




*Sànset*

18 comentaris:

kika ha dit...

quin bon viatget! i fresquet!
les fotos, fantàstiques!

Carme ha dit...

Doncs gairebé que em fas enveja, eh? M'has fet riure amb els comentaris de les fotos!

Núr ha dit...

hahahaha! M'encanta l'última! Quins braços tenen, aquesta gent! hehehe

Jo tinc ganes d'anar al País Basc perquè tothom diu que s'hi menja tant i tant bé... mmmm! :9

sanset i utnoa ha dit...

Ei!
M'has d'acabar d'ensenyar les fotos!

Suculenta crònica, jiji

Utnoa

Albert ha dit...

Encara que fes fred, pel que expliques el viatge va valdre la pena. I encara més si vas poder veure el partit del Barça amb un paisatge com aquest.

Adéu!

Clidice ha dit...

hahahaha "me gustan tus pupilas" haahahah quin iuiu! :P i la criatureta basca ja pinta maneres eh? en quatre dies ja tallarà pedres i aixecarà troncs ... o era al revés? :P Molt bon post :)

kweilan ha dit...

La primera foto la trobo fantàstica. Bones festes!

Elvira FR ha dit...

Ezquerrikasko pel teu post Sànset!

XeXu ha dit...

Hehehe, boníssims els comentaris de les fotos! He flipat amb el que us vau gastar en carn! Però quants éreu?? I ja que vau menjar tan bé, també he trobat a faltar fotos dels 'xuletons' en qüestió.

Jo també he estat per aquella zona algun cop, em vaig allotjar a Tolosa. No sé per què, però al País Basc hom s'hi sent molt còmode i acollit, oi? Especialment si ets català, és clar. Altres segur que no hi estan tan a gust.

Ferran ha dit...

Visca Euskadi! És un país que m'encanta, pels paisatges, per la seva cultura, pel seu mar i les seves valls, per la seva arquitectura... Sí que val la pena escapar-s'hi de tant en tant, sí!

Assumpta ha dit...

600 Euros en carn!! Mare meva... A vosaltres no us afecta la crisi... Jopé!!... i a mi que no m'ha tocat res a la loteria... ai!!

Molt bo l'encert de trobar un bar amb propietari culé!! jaja

M'encanten les fotos!! :-))

Aquest que va corrent, vols dir que és un senyor basc? No serà el Jordi de la Banyera que s'ha desviat una mica de la seva ruta? :-))

Cris ha dit...

Sànset, quins dies més ben aprofitadets, eh? Unes fotos estupendes, i les cròniques que les fas viure noi, m'en alegro de saber que t'ho has passat de conya, i un petó gran per a tu i la Utnoa, Bones festes guapos!! :)

Jordi ha dit...

Apunts:
1)Gent del Barça n'hi ha a tot arreu!
2)L'home que corre per la carretera, al ser basc no hauria d'anar en màniga curta??
3)Molt bon Nadal.

Mireia ha dit...

mmmm jo amb l'idiazabal ja m'he despistat... és que ja són les 8 i tinc una gana!
Bon viatge, no?

sanset i utnoa ha dit...

Kika: Gràcies. Fresquet, sobretot!

Carme: És que els bascos són fets d’una altra pasta. Diria, fins i tot, que són d’una altra espècie...

Núr: Doncs caldria que tots hi pugéssiu. Sobretot a Guipúscoa, on s’hi menja millor!

Utnoa: Ja està fet. Bunica!

Albert: I tant que va valer la pena. I trobar gent amiga per mirar el futbol, millor! L’any passat vam veure el Barça-Madrid a Donosti, en un bar. Quan va acabar el partit, tot el bar estava corejant el “tonto, tonto” al senyor Cannavaro. No va tenir pèrdua.

Clidice: Sí que apuntava maneres la criatura. Però no devia fer res que no havia vist a casa...

Kweilan: Gràcies. Igualment!

Elvira FR: Ez Horregaitik!

Xexu: Érem set. No he posat les fotos dels xuletons perquè els que vam comprar no ens els vam menjar, els vam empaquetar i els vam baixar cap aquí. El dia 9 de gener tenim la “xuletonada”!
Sí, t’hi sents còmode i acollit, i sobretot a Guipúscoa. Doncs, la carn la vam comprar a una carnisseria de Tolosa. Boníssima, te la recomano!
P.S. Quan ens mengem els xuletons ja posaré alguna foto!

Ferran: I tant, almenys, una vegada a l’any!

Assumpta: No sé si ens ha afectat massa la crisi. Ara, si hem de retallar, retallarem en tot allò que no afecti la gastronomia!

Cris: Gràcies! Bones festes a tu també de part de tots dos!

Jordi: Sí. Gent del barça –intel•ligent- n’hi ha per tot arreu. Aquest potser no era basc del tot. El dia següent en vaig veure un d’igual, i aquest sí que anava amb màniga curta. Autèntic!
Bon nadal!

Mireia: Molt bon viatge. I l’idiazabal... l’altre dia el vaig obrir i quasi bé me l’acabo!

Gràcies a tots!!!

*Sànset*

en Girbén ha dit...

Una mica tard, tampoc és que tingui importància, arribo a llegir la teva crònica. I ja et dic que he fet un petit saltiró a la cadira quan he llegit l'Hernio...
Com que sóc euskalzale des de que recordo, i tinc una secció al bloc dedicada al "País dels mots difícils" on hi ha una entrada titulada "L'Hernio"...
http://foravial.blogspot.com/2009/01/lernio.html
Molta joia!

marc ha dit...

Quin humor aquest senyor... :)

sanset i utnoa ha dit...

en Girbén: Moltes gràcies. L'Hernio és una de les muntanyes més màgiques d'un dels països més vells. I només per això, ja val la pena!

Marc: I tant. I amb dos collons, o amb falta de dos dits de front!

*Sànset*